ESCUDELLA, O “OLLA PODRIDA”?

Als últims temps, jo,  il·lús de mi, m’havia  fet a la idea de que els politics d’aquí, fos del color que fos, es donaven compte d’una vegada per totes, que els governs de Madrid, mai deixaria voluntàriament que Catalunya s’independitzés, ja que a part de com he dit tantes vegades seguir xuclant de la mamella de la pobre i  cada vegada  més  seca i eixorca vaca catalana, també eren conscients que la marca “Catalunya” els donava un prestigi del que moltes de les seves comunitats, estan  tant mancats. Realment, que seria de l’Espanya d’en Felip VI, i d’en Rajoy sense la nació Catalana?

Doncs bé; ara em  dono compte, que els politics –que no homes d’estat- de Catalunya, són la majoria d’ells tan mesquins i de poca altura, com els de les espanyes, i que en lloc de voler fer una escudella sòlida i saludable  per a tots els habitants de la nostra terra, estan convertint la política catalana en una vulgar olla podrida madrilenya. En lloc de bons braons, pilota  i hortalisses tendres, la majoria d’ells, (els politics d’aquí)son ossos ja passats,  verdures eixutes, i cigrons que ja no recorden quan van ser collits. Només cal veure’n uns quants dels capdavanters. L’Iceta, nova espècie a la palestra, és exactament allò que deien; ni ous, ni peix, ni carn, ni greix. Ni ell, mai hauria somniat arribar a dirigir un partit. Clar, que deu ser un partit, tant partit, que no sé si arriba a dos o  tres cents. L’Herrera, comunista de prò que cada dia canvia de pensament, -suposant que pensi- i que ara està tan “acollonido” amb el de la cueta, que ja es veu en la tessitura de vendre’s la bicicleta, i anar a peu a buscar feina, si es que és capaç de fer-ne alguna. El de la CUP, que als primers dies ens havia fet creure que anava de bona fe, però que cada dia mostra més que no té les idees clares, i que ensenya la seva inseguretat, escoltant-se quan parla tant baixet com a cau d’orella, i tant pausat. No sé, si queda satisfet d ’ell mateix? El cas però més preocupant, és el d’en Junqueres. Qui el mostra més clarament, és el que l’imita en el Polònia. Pot ser inclòs ho faria més bé. Dic, deia, volia dir, però no dic. Etc. etc. quin desengany... Ai, Jonqueres!  No t’has donat compte que molts que t’havien cregut, ara ja desconfien?

Per fi, en Mas, que encara ara crec el de més bona fe, però que te un llast tant pesat, amb en “Duran i su Mariachi”, que ja veurem com acaba.

Mentre tant,  PP, i PSOE, els grans mals de la Nació, han tingut la sort que ara ha sortit -O, l’han creat ells?- el de la cueta, per aglutinar a tots els anti catalans alguns  dels quals haurien votat per la independència, cansats de Rajoys i Santamaries.

De ciutadans, i UPD, ja ni en parlo. Aquests, varen  nàixer sols per a fer  mal.

En fi. Adéu Escudella catalana. Que la podrida olla madrilenya no se’ns indigesti!

LA CARTA AQUE MAI REBRÀ EL REI D’ESPANYA FELIP VI.

Em dirigeixo a vos, no com a rei, ja que tic no solament dubte, sinó que tinc la convicció de que legalment, no ho sou, i us diré perquè.

En primer lloc, heu de reconèixer que el poble d’Espanya, no us ha elegit. Vos, esteu al lloc que esteu, únicament per caprici del vostre pare o per la pressió que sobre ell han exercit els anomenats “Poders factics” per les moltes barrabassades que ha exercit durant la seva llarga, sobirana  i intensa vida. Apart, és clar, que el vostre pare, no va pas estar elegit, pel poble, sinó que va estar imposat únicament pel poder diví del Caudillo. No podem oblidar que Ell, ho era per “La Gràcia de Dios”, que com deia aquell català tan poc poliglota, “Dios ni don, he”?

Be, el meu comentari és sobre el vostre discurs d’ahir, i en particular per a preguntar-vos qui el va escriure i us va obligar a llegir, ja que no és possible que vos tinguéssiu tant alt  grau d’ignorància sobre la situació real i el neguit de la gran majoria del poble que viu a Catalunya. Parleu de possible malestar i fractura entre nosaltres, com si això, fos una cosa nova, quan vos, no podeu ignorar que des que el vostre estimadíssim ancestre Felip IV va massacrar el nostre país, els Borbons, mai han estat estimats per la gran majoria de ciutadans, sinó  que únicament els botiflers que en trauen profit, recolzats pel seu – i ara vostre- gloriós exercit, ens han mantingut on estem.

Feu-vos-ho mirar, Felip. O algú, o  molts, us enganyen, o si ho coneixeu, vos també en sou culpable. Com podeu  demanar pau i harmonia quan el president de Catalunya  està imputat per voler fer un acte democràtic? No us en doneu compte que l’actual govern del vostre reialme és un del més grisos, tristos i mesquins de tota la història? Mireu la cara dels ministres, i veureu que la seva misèria moral, queda reflectida en cada moviment. (Si tingués més espai, us comentaria la faç de cada un d’ells)  No ho veieu que la tan esmentada i sagrada Constitució, va estar creada per persones, unes esporuguides i altres emparades baix el mantell de la por a l’absent però sempre omnipresent Cabdill? Ai, Felip. Sou molt jove, i pot ser la vostra inexperiència ha deixat que la ambició us domini, i, us cregueu de veritat que us han coronat rei per les vostres aptituds i singularitats. Si algun dia no molt llunyà no us necessiten com a pantalla protectora, aquests que ara fan veure que us adulen, us deixaran caure, com ja és cíclic en la història dels Borbons espanyols. Penseu-ho!

Ha! Dels negocis Paterno- cunyado- gemanistics, no en dieu res?

Bones festes Felip. El vostre de moment, súbdit, Narcís

narsuri.blogspot.com.es

AI CARALL! QUINES CARES, HE?

Em mirava la Colau, i tinc la sensació que aquesta dona, des que és la famosa justiciera, s’ha engreixat com una d’aquestes porquetes que cada dia mengen pinso, i fa una  cara de satisfeta que mata. Ara que més a més s’ha fet de Podemos, que ja són el summum de la bondat i la justícia, si s’engreixa amb la mateixa proporció, pot ser la hauran de portar amb una “camilla” entre tres o quatre. Ja ho vaig dir que aquesta la Ada s’ens havia “Colau”! Com engreixa l’orgull del poder, he?

Avui, “zapingant” per Internet, he vist una foto de l’excels rei de les espanyes, el gran Felip VI, honor i glòria de seu país, per tants mereixements i per el molt que fa cada dia per a tots els seus misèrrims súbdits. En la foto, es veu la cara del rei en la penombra, i la expressió, és com si estes molest per alguna cosa. Pot ser, aquella cara mal humorada, no és mes que la seva normal, i segur que entre cortinatges l’han agafat en un moment que no ho esperava, i no ha tingut temps de prendre aquell posat de persona sàvia i poderosa que sol adoptar quan coneix que el retraten per a passar a la immortalitat. Us heu fixat, que sempre mira mig desafiant i provocador? Clar que com que ha estat elegit per majoria absoluta del seu pare – i segurament fins de la seva majestuosa mare-, mèrits no li falten. Diguem doncs amb veu potent; llarga vida al rei de les espanyes! A Catalunya pàtria nostre, ja buscarem un president amb qui pugui tractar amb igualtat. Qui sap que ens dirà aquest vespre als catalans? Que fem bondat?

Aquest mati, per la TV, he vist una altra cara d’aquelles que no s’obliden. Com si li dolgués fortament l’estomac o algun altre òrgan vital, l’eximi català Fernández Diaz, honor i gloria del nostre país, i ministre de repressió –perdó d’interior- de les espanyes, feia unes declaracions, de les que segur s’hauria abstingut gustosament, referides a que els tribunals, no han trobat causa per perjudicar a l’alcalde Trias, ja  que pel que sembla,  els tretze milions d’euros que els sicaris del ministre deien que tenia a fora, no existien. Quin mal Nadal deurà passar el ministre sense poder perjudicar als  seu rival polític. Que hi farem ministre. Amb la vostra llengua materna, solen dir: “Unas veces se pierde y otras se gana”. Doncs això.

narsuri.blogspot.com.es

EMPAR MOLINER

Pot ser que per la edat, en fer-me  ja molt vell, vaig perdent la paciència, i al mateix temps, perdo les ganes d’excusar tanta imbecil·litat,  estultícia, i inútil i casposa vanagloria de tants escriptors, presentadors i comentaristes, que omplen es nostres diaris i emissores, que en lloc de limitar-se a informar-nos, es creuen amb el dret d’alliçonar-nos i com que són d’esperit migrat i roí, volen que ens creguem les seves fòbies i desitjos de baixa persona, com si fossin lleis teologals.

Per aquest motiu, després d’anys de maleir de manera airada, vaig decidir-me a abandonar de manera absoluta tot mitjà del Grande de España, on per la meva manera de veure hi ha les dues persones més cregudes i vomitives del periodisme català. Per això, em vaig donar de baixa com a subscriptor del diari, i mai més he escoltat les diarrees mentals del Basté, o els seus escrits a plana sencera, ni les lliçons de tot tipus i matèries que dona dia si dia també, un home fastigós i cregut (no soc pas jo sol qui el veu així) amb nom de conillet que es creu superior al Pare Etern.  

Així, doncs, un bon dia, després de meditar, peròs i contres, i encara que recordava que el director era aquell que educava les criatures, i recordar que en Bassas  tenia una certa tirada els dos esmentats, em vaig decidir a subscriure’m al diari ARA, i de la qual cosa,  n’estic molt satisfet. No és pas un dels  diaris  que dona més noticies, sinó que és mes un diari d’opinió, però els que donen aquestes opinions, son tots ells persones serioses, que saben de que escriuen, sense voler enlluernar, i donat lliçons a ningú com els ja esmentats.

Bé, doncs. Una de les persones per la qual crec que ja val la pena comprar el diari, es la Empar Moliner.  Pot ser que no és pas d’opinions transcendentals, però llegir-la a la última plana,  després de  moltes reflexions  doctes  i profundes, és com allò que  diuen d’una bufada d’aire fresc, que dona  ganes de continuar la vida oblidant tantes misèries que llegim i escoltem a diari. Ànim! Empar. No et conec, però et desitjo molta sort.

narsur.blogspot.com.es

POBRE CATALUNYA!

Es de tothom conegut, que quan dos artistes actors acaben la funció, surten del teatre, i encara que en la representació s’hagin assassinat, després van junts a sopar, i com millor  hagi sortit el drama, millor, ho celebren.

A nivell de “l’estado español”, els comediants fins ara de plantilla, eren el PP, i el PSOE, que tots dos tenien el paper molt ben après, però  que eren conscient de fer una comèdia que aniria duran mentre el pati de butaques o sigui el poble se’ls creia i anés pagant la entrada. Com que últimament, ho han fet tant malament, i han abusat tant de la ignorància popular, però amb molt  més alt nivell de descaro, s’han  trobat que ja no omplien la sala, i que per exemple a Catalunya, de on treuen més diners pers seus capricis i mals vicis, la gent busqués   actors més creïbles, o al menys que no se’ls en riguessin a  la cara.

Aquests actors doncs mal avesats, curts, i dolents en tots els sentits de la paraula, que fora de enganyar al poble han mostrat que no són bons per a res més, han buscat la ajuda d’altres actors, que encara que no  pas més bons que ells, no fossin tan coneguts per a mirar d’adormir una vegada més l’auditori, i han acceptat gustosament que una plaga d’arreplegats venjatius, s’incorporessin a la colla. Ara, el noi del “plumero”, que deu gaudir  d’allò atorgat per la divinitat només als escollits que en diuen “Ciència infusa” i que encara no s’ha presentat mai a unes eleccions autonòmiques, abans que a cap altre lloc, ja ha vingut a Catalunya   a donar-nos lliçons, i a des legitimar a les persones, que si que van ser democràticament  elegides. L ’anti catalanisme dels grisos i miserables Felipe, Alfonzo, Zapateru, Aznar, i Racoi,  ara en veure que ja no “cola” deixen entrar a l’equip aquest en Pablu que sens dubte deu ser un altre roba peres de categoria, però que ja te clar que si vol anar endavant, te d’anar contra qui els manté i fa viure, o sigui Catalunya que és qui més paga.

Per acabar-ho d’adobar, aquí a casa nostra, se li ha ajuntat una altra primera figura de la escena, anomenada Ada Colau, que des del primer dia ja v mostrar la seva bondat i generositat. Ara ja té equip propi, i als desnonats que com dei aquell vell lluitador Que els ajudi Déu! I ella ja té la notorietat que volia.

Repeteixo: Pobre Catalunya. Ah!  De totes maneres, Bon Nadal a tots els homes (i dones) de bona voluntat!

DESONCERT I TRISTESA.

Veig avui, com el govern de Cuba,  i el dels EEUU, fan un pas endavant  per a intentar millorar les relacions entre els dos països.  El que m’admira de la progresia espanyola i catalana en particular,  és que durant tota una època van criticar la dictadura d’en Franco, i recolzen la dictadura dels Castro que ha estat tan o més funesta per als cubans. Encara que no  ho vulguin admetre, Castro com Franco, (per cert els dos amb ramificacions gallegues)van guanyar el poder per les armes, i mai han admès unes  eleccions democràtiques. A els tant dolent i malignes, EEUU cada quatre anys fan eleccions democràtiques. Hi ha alguna diferència oi?

El més trist, és que per molt que es pot admetre l’elevat grau intel·ligència dels cubans, i que alguns ho aprofiten tant com poden, però els Castro han endarrerit el país per molts anys.

---------------------------------------------------------------------------------------------Avui, Torres Dulce, ha  renunciat al seu càrrec de fiscal en cap de la “Nacion Española. Encara que ha dit que per motius personals, tothom ha entès els vertaders motius. Oi que hi ha molt per pensar? Que una patuleia de gent gris tendenciosa i sense cap detall de saviesa, com Rajoy, la vivoreta Saez, En Frnandez, o en Català que fa cara de “Cafixo”, Montoro, i altres, puguin decidir el futur de quaranta i tants milions de persones, ja dona una  una idea del futur d’aquest país.

Per altra costat, els d’aquí a casa, grupets de poques persones, i no pas les més idònies, que es vagin  barallant entre elles en lloc de unir-se per plantar cara, a aquests ineptes que tan “ens estimen”fa sentir una gran decepció, i molta pietat per als nostres descendents.

UN GENERAL SINCER

Vaig llegir ahir, que el cap de l’exèrcit espanyol, el general Dominguez Buj, deia amb molta emoció, que la situació de l’imperi era la mateixa del 1.898 quan es van perdre les últimes colònies de fora la península. Ara, deia, la última colònia d’Espanya, Catalunya, estava  en perill, i pel qual motiu, ell, ja tenia l’ exercit preparat pel que pogués fer falta. Arribat a aquest punt, jo,  voldria fer-li  un recordatori, i una petició.

El recordatori, és, que  jo sàpiga i si no vaig mal informat, que la última  cegada que l’exèrcit espanyol va aconseguir guanyar alguna batalla en defensa real de la pàtria, va ser contra Napoleó, ja que després, de derrota en derrota va anar perdent totes les colònies i possessions de la època imperial. Després, durant la mal anomenada Guerra civil, el “Generalisimo” va tenir com a carn de canó els anomenats “moros” que eren els que en arribar a Catalunya,  anaven en primera línia, i els quals, varen fer grans barbaritats tals com violacions i assassinat de dones, i tot tipus pillatge, i  sense anar més lluny, aquí a la nostra comarca. 

La petició, seria la següent:

Donat que ara els integrants de l’exèrcit són voluntaris., i de moltes races i procedències, es de suposar que deuen acomplir el seu  deure professionalment i, a canvi de cobrar cada mes, i que molt pocs, ho deuen fer per allò tant esmentat de “El amor patrio”, que era l’ eslògan del exercit. Per aquest motiu, si el senyor Rajoy, actual “Cabdill” de les Espanyes, donés l’ordre de envair-nos, per favor general; recordi a les seves tropes que avui, les dones ja estan alliberades, i tenen el dret de preservar la seva intimitat, cosa difícil anys enrere. Que si entra l’exèrcit, matarà catalans, ja ho donem per a suposat. i ja ho coneixem des de fa tres seles.. Però que per a mostrar el seu nivell europeu respecti la població passiva, i no oblidi que gaire bé la meitat del ciutadans del nostre país, han preferit venir a viure i treballar a Catalunya, cosa que deu voler dir que els hem tractat millor que als seus llocs de origen, i ara, se senten catalans, i estimen el nostre país.

Gràcies general, per a la seva sinceritat, però intenti que no sigui necessària la seva actuació.

Ben cordialment.

Narcís Suriñach Bach

LA BOLIVIANA DE VIC.

Avui, llegeixo en un setmanari vigatà, que han detingut a la nostra ciutat a una senyora d’origen bolivià, per haver furtat diners i joies a un senyor major, al que teòricament tenia d’ajudar, i cuidar.

Suposo que tothom entendrà que escric amb to dallò que els savis en diuen “Animus jocandi”, i mai amb “Animus injuriandi”, i ningú s’enfadarà. Els cas és, que per la meva llarga coneixença in situ de les races Quitxua del Perú, i Aimara de Bolivia, que varen ser les ètnies que amb més quantitat van sobreviure a la gran massacra dels “Gloriosos conquistadors espanyols”sobre els Inques, (quitxues, i aimares, eren ètnies menors dominades precisament pels inques) conec bé l’odi i el menyspreu que bona part d’aquella fent sent pels espanyols en general, i de cara als bolivians, tant aimares purs com mestissos de “Conqustador”  i indieta, i amb el rancor que de generació a generació, recorden  que solament de la regió de Potosí, ells, els aimares esclavitzats, varen arrancar milers de tones de plata, que els espanyols baixaven amb mules i rucs,  de les altes serres, i travessant el desert d’Atacama,  carregaven els  galions espanyols prop de la desembocadura del riu Loa entre Antofagasta i el port de Iquique, per portar-les cap a Espanya, on els cristianíssims reis,  les entregaven als banquers europeus per comprar armes per mantenir les guerres de religió que tant profit (?) varen donar al reialme.

Tornant doncs al principi, no seria d’estranyar, que la bolivianeta, aimara o mestissa, portés dintre seu un ancestral  afany de justícia, i amb el furt de 8000 euros amb joies al senyor que cuidava, volgués recuperar una petita part de les tones de plata, robades pels conqueridors. Quines coses te la vida He?

narsuri.blogspot.com.es

DÉUS A LA GLORIA, DÉUS A L’AVERN

Veient tant clar com mai el funcionament del “Reino de España”, si jo en lloc de vell carrincló tingues edat per fer negocis, faria tot el possible per no pagar impostos. Dic això,  en veure la diferència que hi ha amb els tractes a dos presidents esportius de molta anomenada. M’explico.

Agradi o no, qui va empènyer amb més força perquè el Barça sortís de la indigència política i econòmica a que l’havia abocat el franquisme,  amb Bernabeu al davant com a director d’orquestra, va ser en Nuñez. En  Montal, ja va fer la proesa  de portar en Cruyf, sense que la màfia blanca li pregués com va fer am l’argentí que ara és president d’honor post mortem a l’equip de la España Imperial,  però jo crec que qui va actuar amb més astúcia per a lluitar contra l’imperi decaient, però tot poderós, va ser en Jose Luis.

Ara, veient que a en Nuñez el fiquen a la presó per evadir impostos, i a en Florentino, li regalen 1.300 milions d’euros que pagarem tots “Los españolitos de a pié” per haver-se equivocat en un negoci, penso i em reafirmo que la Justícia, fa molts anys que més que cega, és una mòmia sense cap sentit dels que se suposa que ha de tenir, i com un titella de cartró, te una ma dintre seu que el fa moure i una veu que li fa dir el que els poders fàctics de l’estat consideren que els  és favorable.

No dic pas, que en Nuñez, sigui innocent, no ho sé. El que és clar, és que veient això  del Florentino que fa petita qualsevol altra animalada de les moltes que ja sabem,  si alguna vegada es pogués conèixer tota la veritat del que ha passat els últims cinquanta anys a l’imperio Español, ni el diluvi Universal, podria esborrar tanta vergonya. Però, bé. Qui mana, mana. Que hi farem? Ala Madrid!

narsur.blogspot.com.es

CARITAT CRISTIANA  I

Els últims dies, he sentit, i llegit, en diferents mitjans, les noticies sobre les dificultats econòmiques que passen dues insignes personalitats, com són cada una en el seu àmbit, l’ ex ministre de justícia de l’imperi espanyol, i el senyor bisbe del bisbat de Vic. Avui, parlaré de com ajudar el ministre, i un altre dia parlaré del senyor bisbe.

Pel que es veu, el, gendre del senyor Utrera Molina, home que  gràcies als argentins  ha retornat a la actualitat al cap  de tants anys,  el gendre doncs, el senyor Ruiz Gallardon,  després de la seva renuncia al més alt i compromès càrrec de l’estat, com és el de impartir justícia (?) es troba que el seu sou mensual, ha quedat reduït a poc més o menys a uns vuit mil euros al més, i sembla que per molt afinat que compti, no li surten els números, i te vertaderes dificultats per arribar a fi de més. Aquesta noticia m’ha deixat una mica astorat, ja que no es just –i mai més ben dit- que l ‘ex ministre de justícia passi penalitats econòmiques.

He fet números, i he vist que jo, desprès de treballar tota la vida (bé, tota no; nomes dels set, als setanta anys) i quasi bé sempre carregat de problemes,  arribo amb  prou feines a cobrar una pensió del deu per cent del seu sou, i he arribat a la conclusió que  encara que pot  ser fent un dia de dejuni a la setmana, cosa que la religió ens deia als humils que era molt saludable, li podria donar uns deu euros al més, però he vist  que no li solucionaria pas gran cosa. Per quest motiu, apel·lo a tots els votants del PP, que no oblidin a tant principal persona, i que com a bons cristians que tots deuen ser, -cosa que no dubto- recullin les aportacions necessàries  perquè  si no amb abundància, pugui viure al menys amb una humil dignitat. Havia pensat en que li atorguessin una targeta “blak” de les d’en Blesa, Rato i tants d’altres, però malauradament, sembla que ja no esta de moda. Que hi farem?

narsuri.blogspot.com.es

EL SOMRIURE “FLORENTÍ”

Els que han llegit més o menys les teories de Maquiavel, coneixen de sobres que per triomfar en aquest món, el millor, és saber fingir i mentir de manera que mai, es pugui quedar com a mentider o culpable. D’aquest sistema, que a través dels segles s’ha anat polint i enfortint, se’n sol dir política “Florentina”. O sigui de mentida, falsedat, i dolenteria pura.

Aquest comentari ve a compte per que al diari Ara d’avui, es veu una fotografia d’un home precisament de nom Florentino, que riu de manera descarada, el qual ha mostrat ser el més fidel i exitós seguidor d’aquest sistema que encara que molt efectiu pels que el practiquen, no deixa de ser del tot deshonest, i maligne per la resta de mortals. Aquest home, en Florentino, (Fins el nom hi lliga) en un moment, que a “España” falten diners per tapar mils de  forats tots prou greus, sense oblidar que l’Estat, com a tal, deu un Bilió d’euros als europeus, ha aconseguit que de manera ràpida, i dissimulada, els bancs, -tant bona gent ells...- li hagin avançat 1.300.000 milions d’euros, que ens agradi, o no, pagarem els “súbdits” den Rajoy, i la vivoreta, amb el somriure benvolent del “nostre” monarca tant bo, ell,  durant un període de trenta anys.  – Quan deuran valdre els interessos d’un període tant llarg i que pagarem tots perquè en Florentino se’ns en pugui fotre a la cara?- On son els fiscals i jutges tant independents, ells, i tant rapits en actuar contra els malvats catalans?

Si cap llei pot aturar un furt, o lladronici tant flagrant, el govern d’Espanya, es mereix una revolució com la francesa de segles enrere. Clar, que no caldria pas tallar el coll a en Felipe i la Leticia, ja que a part de viure com a reis, i mai més ben dit, no hi pinten ben res.

narsuri.blogspot.com.es

FASTIC ABSOLUT. BISBES DIABÒLICS.

Ara, 12 del migdia, he engegat el televisor, i al anar canviant de canal, i com si fos una premonició provocada pel més dolent diable de l’Avern,  he anat a parar a 13 TV. La maleïda cadena dels maleïts bisbes espanyols, que després de oficiar la Santa Missa, enllestida amb tres quartets, segur per tapar l’expedient. Tot seguit, aquella dona trista de cara miserable, que denota clarament que no s’ha fotut mai un “rosco amorós” d’ algú prou agosarat per atrevir-se, acompanyada per dos miserables engominats que es fan dir periodistes, i que al vespre, repeteixen la jugada amb tanta o més malignitat, però que semblen molt més allò tant castís que per aquí en diuen “Chuloputas” o cafixos a Sud Amèrica, els quals tres miserables acompanyats ‘altres invitats, que jo no conec, gaudeixen de valent desbarrant i maleint tot el que no els agrada dels catalans. D’això ja n’he parlat altres vegades, però en veure aquell capellà parlant de Déu, i tot seguit, aquells energúmens parlant de coses purament egoistes, terrenals i espúries, m’ha vingut com una espècie d’atac d’ira –per cert, tant castigat per Déu, segons diu el clero. Pobre de mi!- i he pensat que si bé és cert que a Madrid hi ha un pilot de canals anti catalans, però aquests que diuen representar la Divinitat, no tenen cap dret a pervertir les persones normals i humils, i maleir un poble que els ha mantingut durant segles.

Com que jo no tinc  poder fàctic, ni de cap altre sentit, suggeriria als que em llegeixin, que m’ajudessin a propagar en tot tipus d’escrits, un boicot   als productes que s’anuncien en aquesta cadena, i a més o menys llarg termini, tinguessin de tancar el “Xiringuito” com Intereconomia. Podríem crear un eslògan similar a aquest: DELENDA 13 TV, I DELENDA BISBES PERVERSOS! Ajudeu-me a crear idees contra aquestos fariseus. Recordeu que Jesucrist, els va treure del Temple a cops de flagell.

Narsur.blogspot.com.es

SECUELAS

Quan una malaltia és molt greu, i s’arriba en certa manera a millorar o simplement s’allarga  massa,  sol deixar el que els castellans en diuen “secuelas”, les quals amb no gaire temps, porten a una degeneració del cos malalt, o bé,  directament a la mort.  Intentaré explicar-me, posant exemples de les dues nacions més riques de Sud Amèrica quant a recursos naturals.

Veneçuela i Argentina, que podrien haver-se equiparat amb els EEUU quan a benestar i nivell de vida, degut a la llarga durada de governs ineptes i corruptes, han arribat a la més profunda degradació amb les camarilles primer de Chaves i ara Maduro, en el primer de ells, i la Argentina, van retornar a el que en diuen la democràcia, amb un pilot de ineptes i pillets, que els han portat  nivell de pàries, i no seria d’estranyar amb la Cristina, un nou “Corralito”

Aquí a Espanya, quan la Transició, i segur pel  record del passat, els del  govern de la UCD, van fer mans i mànigues per fer surar el país, però dissortadament, els sens parió salvadors de pàtries del PSOE, amb els grans Felipe, i Alfonzo, al davant, (com s’han col·locat, els putes,he? De ser un parell de roba peres, ara tiren de la rifeta, sense límit) les coses,  van anar a pitjor, i després El gran  Aznar, ho va acabar de posar-ho en solfa.

El   que ningú no podia preveure, és que persones tant ineptes i  de tant poca  categoria com En Rajoy, la Vivoreta Saez, o el repressor Fernandez acompanyats d’altres camàndules per l’estil, provoquessin unes seqüeles tant nefastes pel país, com sembla que serà Podemos, una cosa tant esperpèntica que en cap país, ni China ni Rússia acceptarien. Ai Espanya! Que ho tens fotut amb aquest equip...

narsuri.blogspot.com.es

EL MEU REGNE NO ÉS D’AQUEST MON

Si els bisbes de les “Espanyes” tinguessin vergonya, cosa que la seva actuació fa dubtar molt que tinguin, es moririen de la mateixa en veure els resultats de les seves pràctiques malsanes. Intentaré explicar-me.

Les paraules amb que encapçalo aquest escrit, diuen que les va pronunciar un home bo, quant li recriminaven voler dirigir les multituds de persones humils que llavors com ara eren les més abundants. Això, ve a compte, no ja per la coneguda cobdícia del comandaments clericals que no sols acaparen tants béns materials com poden, sinó que en fan ostentació fent veure que és  com a actuació espiritual per a la salvació de les ànimes. Les vestidures, i els més grans palaus de la terra, la majoria temples i catedrals tant allunyats de la humilitat de Jesucrist, ho mostren a diari. Fixem-nos que fins la Mezquita de Córdoba genuïnament musulmana, han volgut abassegar.

Avui, però, Vull referir-me concretament a 13 TV, emissora de la que ja he parlat altres vegades, i que per el que diuen les males llengües, és propietat de la “ Conferència Episcopal”. Dels bisbes vaja. A les onze del matí, un capellà revestit amb  els ornaments sagrats, oficia la santa missa, i dona la comunió a unes quantes  persones, la majoria de la tercer edat, i ja està. Fins aquí res a dir, tot correcte. La  emissora, però,  no continua amb altres programes de sentit litúrgic o mortal, sinó  que el cas, és, que en acabar la missa,  una colla de “progres” i “prògas”, repipís  somrients, i engominats, es posen a parlar de política i altres coses ben poc divines i del tot terrenals, i com si tinguessin una malaltia d’aquelles cròniques, busquen qualsevol  motiu per atacar Catalunya i tot el que és de sentit o sentiment català. Com gaudeixen aquells energúmens pagats pels bisbes, podent maldir i calumniar Catalunya! El cas, es que la cosa no acaba eixís, sinó que als vespres, els mateixos i altres engominats, amb una mala “milk” que no poden amagar, continuen amb la seva cadena de calumnies i provocacions, amb gran joia de tots els presents, públic inclòs, que aplaudeixen amb la proporció que les gamarussades dites per aquells herois, requereixen. Entre els Tertulians, no hi falta ni tant sols un general retirat que ja no s’aguanta els pets, però que deu ser una gran llumenera. En fi; Si els diners que reben els bisbes dels seus fidels han de tenir un destí tant poc espiritual, i si tant prosaic, i mal intencionat, que baixi Déu -i mai més ben dit- hi ho vegi. Llavors, es queixen que es perd la fe.

narsuri.blogspot.com.es

 FÀSTIC, I TRISTESA

Malauradament, tinc prou temps per fer a diari, un repàs a la majoria de cadenes televisives, i diaris digitals, i com a resum, haig de dir això; que sento tristesa, i fàstic. Tractaré d’explicar-me.

El  fàstic,  l’agafo quan veig amb la unanimitat que les cadenes espanyoles des del maleït canal dels bisbes, 13 TV, amb quatre nens repipí engominats que només diuen bestieses en mig de rialletes malèfiques, i algunes no taqnt nenes, però igual ho més tendencioses, fins als canals més esquerranosos que ataquen amb tots el temes que poden fer mal a Catalunya, o més ben dit, als catalans. Es interessant, veure com per enemics que siguin, per atacar els nostres sentiments, i interessos, es posen d’acord per a un sol fi; fotren’s. Clar, que com ja he dit altres  vegades; qui es desprèn d’una vaca a la que pot munyir cada dia sense haver d’alimentar-la?

La tristesa, em ve, en veure la mesquinesa de partits, i partidets, d’aquí a casa nostra, que pel fet de voler reunir més vots que els altres,  juguen a germà Cain, sense donar-se compte que la divisió interna, només beneficia als espanyolistes. Ja no hi incloem els Ciutadans del nadó despulladet Rivera, (Ara ultimament, fa cara de tísic; que li deu passar? O el PP de la barruda i morruda Alicia. No. Aquests, ja els donem per suposats. Mai podrem esperar res positiu, d’un bolet verinós, i aquestos són exactament Farineres bordes. També hi tenim aquesta estranya agrupació que comanda l’inefable Iceta, amb el seu “Mariachi” Lucena, que sembla que estan baix les ordres estrictes dels Justiciers del PSOE. El problema real, però, ens ve donat per la poca personalitat d’altres líders, com els de IV, els quals canvien de opinió cada dia segons com ho veuen en aixecar-se del llit. També les CUP, que de tan honestes, justes, i bones, posen en evidència a la resta de mortals que no estan a la seva altura. No oblidem ER, que com que encara no ha tingut mai de donar la cara, també veu les coses tant clares. Es clar, com menys s’avinguin ells, més fàcil ho tindran en Rajoy, la vivoreta, i tot l’equip de honestos i justiciers espanyols que tant ens estimen. En fi; tristesa, i molta vergonya.

narsuri.blogspot.es.com

DE MAGESTUOSES I MAGÈSTIQUES MAGESTATS.

És una cosa ja vella i més que evident, que mentre els reis anaven al davant amb la espasa en les batalles, tenien un sentit. El dia que van abandonar aquest cabdillatge i enviaven a la mort als altres, i esperaven asseguts al seu tron el resultat de la carnisseria,  la única cosa que mostraven, era que  la quantitat de persones forçades a morir perquè individus  viciosos i cruels, poguessin  viure a costa de tants desgraciats no els importava ni poc ni molt. Aquells reis, eren dolents, i innecessaris, però al menys tenien la mínima intel·ligència per conèixer que perjudicaven  molts per a el seu benestar. Més tard, la gran majoria de nacions, es van adonar del contra sentit que tenia aquella figura inútil  degradada i pesarosa  per a l’erari públic i es van afanyar a canviar-los per persones normals, que si no més bones, al menys eren intercanviables i no creaven nissagues de degenerats morals i físics. Només els fill de la Gran...Bretanya, van continuar traient-ne un bon rendiment veient que les seves antigues colònies, encara guardaven una certa reverència a tant caduca institució.

A les Espanyes, el dictador Franco, rancuniós com era, no en va tenir prou de manegar-nos durant el seu “reinat”, sinó que en morir, va buscar la manera de perpetuar el càstic als seus súbdits, i coneixent com coneixia la vilesa i degradació moral de l’Alfonso XIII,  va tenir la lluminosa idea de nombrar com successor seu, al net de l’esmenta’t rei. Evidentment, i com no podia ser d’altra manera, l’anomena’t Juan Carlos I que pel país només va ser una figura decorativa quan venien certs  dictadors d’algun país de quarta categoria, es va dedicar a utilitzar el  que el seus gens li manaven, i es va llançar amb delera a la caça de tot tipus d’animals de dues i quatre potes,  i ossos, borratxos o no, com el pobre “Mitrofan”, elefants i altres animals varis, varen ser les seves víctimes. Quan a les “animales”  de dues potes, sembla que tenia certa preferència per les rosses, i es va llançar Barbara, ment, a la captura encara  que el cognom fos Rey com ell, (per cert, les males llongues diuen  que era una gran filmadora aquesta senyora, i guarda dolços records), i altre figura rellevant entre moltes, i moltres  d’altres conquesttes va ser la ajudanta de “Matador” d’elefants, una Tal Corina, rossa i princesa ella.

Cansat de tanta gloria i notorietat, va passar el comandament al seu fill, en Felipet, sense que ningú del país pogués opinar, i aquest, que quan apareix en públic ens mira amb aquella cara de, no sé si vaig o vinc, ja ens dona consells (escrits per qui?) de com hem de comportar-nos. L’avantatge den Felip, és que si algun dia anessin mal  dades, i  s’hagués de axil·lar, podria anar a Mèxic, on sembla que la seva majestuosa esposa coneix molt, però molt bé aquest país.                                    narsuri.blogspot.com.es

HUMILMENT, DEMANO DISCULPES.

Resulta que m’he passat hores, i hores criticant als components del govern de “La España Imperial”, tractant-los de faches, ineptes,  i partidistes, i ara, resulta que per mitjà de les fonts tant solvents com les que deien que l’alcalde Trias tenia comptes a Suïssa o Andorra, he pogut saber de manera molt confidencial, i que poques persones podran conèixer, (només algunes de la meva categoria), que tant el senyor Rajoy com la senyora vivoreta Saez, són agents de Podemos infiltrats al govern per anihilar la dreta espanyola. Igualment, el senyor Fernandez, el gran ministre de l’Interior, resulta ser un infiltrat de les CUP, i Montoro, i el ministre d’Exteriors, son agents de la internacional comunista, també infiltrat per intentar destruir la gran trajectòria internacional i econòmica de la dreta immortal.

Haig de reconèixer, que se’m feia difícil, entendre com un poble tant intel·ligent com és l’espanyol, bressol de civilitzacions, i recordat a tot l’Univers, per a la seva bondat i  saviesa,   posés davant del govern, persones tant poc preparades i partidistes, incapaces d’entendre ni les coses més elementals que estan passant a diari. Ara, ja queda clar. Aquests prohoms, -i prodones, ep!- de una intel·ligència sobrehumana, tot i tenint clar que les persones normals no els podríem entendre, s’han immolat en benefici d’aquesta purria de gent, que tant els hem criticat. Repeteixo; Perdó, semi deus, perdó.

narsuri.blogspot.com.es

 ELS MISTRES CATALANS DINS ELS GOVERNS ESPANYOLS

Sentència força sensata: És català tot aquell qui viu i treballa a Catalunya. I jo hi afegeixo per si acàs; si eixís ho sent, ho vol, i ho creu.

En tota la meva història, començant per després de la guerra, quan el poder del Generalisimo era absolut, sempre he vist que per quedar més o menys bé amb el catalans, en mig de tota la púrria de funcionaris de “la España Imperial”, qui manava al govern central, sempre tenia la precaució de posar algun ministre català per a mirar d’alleugerir la tensa situació que sempre hi ha hagut. En Franco, per exemple, com que era conscient que tenia la paella pel mànec en estar recolzat per l’exèrcit, no dubtava a posar en llocs compromesos a gent catalana força il·lustrada, com per exemple els que van fer els primers passos per a millorar la situació econòmica del país, els Lopez Rodó, Ullastres,  o el que jo sempre vaig admirar, Fabian Estapè, tant savi, i humà, i molts d’altres que tothom recorda . En arribar la Democràcia, les coses ja es van anar espatllant, i un  bon exemple, va ser el pianista en Narcís Serra, que com a ministre de l’exèrcit no es va pas cobrir de glòria, i que anys després amb la Caixa de Catalunya, va fer una Tocatta i fuga, que ni Bach en el seu esplendor, hauria fet. Ara últimament, el del bigotet retallat, i peus a la taula, el gran Aznar, encara va tenir una mica de precaució, i per mostrar que en la intimitat parlava català, va nombrar en Piqué i la Birulés que més bons o dolents, al menys eren cultes. Els últims grans directors de la Pàtria, segur que convençuts de la seva incapacitat, ja van degradar la cosa d’una manera absoluta. En Zapatero, que devia ser el primer sorprès d’arribar a president,  hi va col·locar, com no?  dos ministres “catalans” de primer ordre; la Chacon, i en Montilla. Ara l’últim, l’únic i sublim Rajoy, convençut de la seva nul·litat absoluta va posar un altre català de primer ordre com és, el senyor Fernandez Diaz per què no li pogués fer ombra, i que sembla que qual Goebels reencarnat, coneix bé allò de “Calumnia que algo queda”, i segons diuen les males llengües, ha  tractat d’empastifar a l’alcalde Trias.

Bé: jo em pregunto quins de tots els esmentats, se senten realment català, i quins d’ells se senten imperialistes malgrat haver nascut a Catalunya, i senten un vertader fàstic per  als autòctons? . Aneu a saber...

narsuri.blogspot.com.es

VERGONYA, CATALANS VERGONYA!

Tinc ja una edat tant considerable, que he entrat de ple en aquell impàs que diuen que quant una persona ja gaire bé no és bona per a res,  dona bons consells perquè no pot donar mals exemples. Doncs, bé, en veure ahir que un pilot de carques no ja de la tercera edat, sinó  d’una edat passada de rosca, tots ells, morralla, i ressaca del franquisme com en Ladelino Lavilla, Miguel Herrero de Mignon, Romai Becaria, i quaranta o cinquanta individus  més, de la mateixa qualitat moral components del “Consejo de estado”, vertaders esperpents de la raça humana, poden decidir que és el que te de fer el poble de Catalunya, m’ha entrat una tristesa molt profunda. D’acord que durant dècades, aprofitessin els obscurs, i  dubtosos poders i influències, per fer anar l’aigua al seu molí. Però ara, quant si realment tinguessin la fe catòlica de la qual tant han presumit,  s’horroritzarien de la seva maldat,  vulguin imposar a les nostres generacions actuals i venidores els seus sentiments partidaris i malignes, i els vulguin privar del dret més essencial de totes les persones que és el dret a decidir, es per; o bé provocar-se un mateix l’araquiri, o bé reunir-nos uns quants, i agafar-los, i cremar-los tots al mig de la plaça, com tant santament feien els comandaments catòlics amb els que els  feien nosa.  També, cal tenir en compte, que tractant-se d’una colla de “carcamals” no de la tercera sinó de la quarta edat, deurien cremar com lluquet, i no caldria afegir-hi gaire llenya.

Esperem que no. Però si amb la seva ajuda aquests grisos i miserables funcionaris que composen el govern de les “Españas”, aconsegueixen dominar la nostra nació, haurem  de dir com aquell: “Vergonya, catalans, Vergonya! “

narsuri.blogspot.com.es 

LLUMS I OMBRES   (moltes més) DE TV 3

Jo, que al principi tant havia esperat de la “Nostra”, i que tants desenganys m’he emportat amb el pas dels anys, per la baixesa moral de molts dels seus programes, aquests dies, en contemplar el programa 300, he sentit una gran alegria en veure una exhibició de honestedat, claredat, i simpatia,  en els últims programes d’aquesta sèrie, que són el que he vist. M’explico.

Estan acostumat a veure series com La Riera, El cor de la Ciutat, etc –per cert uns actors boníssims que fan que la gent s’ho cregui- però on en tots ells, es mostra tot tipus de baixeses, i tares morals dels protagonistes, que com a exemple de futur del nostre jovent no ajuden pas massa, i fa creure que els ser tarat moral és el més normal.   Ara últimament i per acabar-ho d’adobar el nefast programa del nefast i miserable presentador, el qual més que presentar el programa, el que fa, es parlar d’ ell, i mostrar totes les seves misèries morals, infinites, i també les físiques, que no són pas menys. El senyor Oscar Dalmau, que tal vegada per la seva lletgesa física i moral,  es deu trobar que si no és pagant, o per a la seva influència de personatge públic, no es deu fotre ni la espinada d’una arengada, vessa cada dia les seves misèries i frustracions sexuals, parlant de conys, humitats d’entrecuix, fal·lus, i gran infinitat d’altres paraules com no, “catalanes” rebaixant el que se suposa lliçons i entreteniment  per a nens i joves, a una dialèctica de barri baix, com deuen ser els coneixements i cultura d’aquest subjecte digne de compassió, o anihilació.

Abans de fer aquest escrit, he demanat a algunes noies de diferents nivells, la seva opinió d’aquest prohom, com a parella, i totes, totes, m’han dit que com a mascle, fa més por i fàstic que goig. Clar, que ell no ho deu ignorar, amagant-se darrera la seva llana, i tractant de fer més visibles amb unes ulleres de pam, aquells ullets que em prou feina són com caps d’agulla.

Tornant doncs al programa 300, tinc de dir que jo, i altres amb que n’he parlat, el trobem magnífic, i el seu creador i presentador senyor Tortajada, reuneix en  ell, la saviesa, amabilitat i simpatia, que requereix un programa d’aquest  estil. Igualment els seus assessors, mostren coneixements, i humanitat, sense la supèrbia o fanfarroneria de l’ esmentat Oscar, i altres “creadors d’opinió” -com si la gent fos beneita- de  la “Nostra”  i altres cadenes del  país.

nrsuri.blogspot.com

EL SENYOR? ICETA. (El signe interrogant hi es amb coneixement)

Ja he dit en infinitat de vegades que no he  anat mai contra el socialisme, que en fons més o menys encertada, deu ser una opció com una altre, sinó contra els comandaments socialistes espanyols que per no perdre la mamella, no són més que un apèndix interessat de la caverna del PP, amb la diferència   que els fatxes, no amaguen gaire bé la seva maldat,  i en canvi, els sociates  espanyols, que odien tant o més als catalans, sempre es volen mostrar abillats amb la pell de xai, però com que els queda curta, mostren no solament la poteta, sinó tota la cua del llop, que és el que són sens dubte.

Aqui a casa, els que durant anys, seguien les consignes dels Celestials i incommensurables “Españoles” Felipe i “Alfonzo”, sense oblidar els Boyers, Borrells, Leguinas, i un llarg etc. de gent escollida, tots ells grans estadistes d’allà la meseta, sembla que ho han vist molt clar, i tots de la manera més discreta que han trobat, s’han anat despenjant, i han deixat el partit, o millor dit no, partit no,  el destrossat, en mans d’un parell de llumeneres tals com en Navarro, i en Lucena, que per desgracia seva ningú els va fer oposició, i no van  saber que fer amb l’ens que tenien a les mans, fins que la gran promesa de futur del partit, el senyor ? Iceta, ha entrat amb tantes idees noves i brillants, que si no l’aturen no deixarà pedra sobre pedra. D’entrada, ja ha mal dit i calumniat a tots els partits, i ara, ja diu en públic, el que pensa,  dels que no pensen com ell, que són gaire bé tots, que Catalunya està sembrant el germen del Nazisme. Jo ja soc  vell, però tractaré d’aprendre a quadrar-me i cridar a viva  veu Heil Hitler! He, que queda bonic?

Ara, vull aclarir l’interrogant darrere el nom, tractant de ser el màxim de respectuós possible,  i per a res del món voldria ofendre a ningú,  jo em pregunto; ell, és un senyor o una senyora? Si com va confessar, té tendència amorosa pels mascles, no hi ha algun error en algun lloc? Ho deixo a la opinió de cada ú, però si tothom fos del seu rem; no s’acabaria  la raça humana?

Per últim, dwgut que com a bon polític, segur que el senyor Iceta demanarà excuses i dirà que no volia dir el que va dir ben clar,  jo també dic que el que dic no ho volia dir i, si algú s’ ofèn, dono ja per demanades les corresponents  excuses. Oi que queda bé?

COINCIDEIXO AMB SA MGESTAT; MIRACLE? (De les noticies)

No de cap manera, res de miracle. Ell, amb la autoritat moral que li dona la saviesa innata que Déu li deu haver atorgat  per ostentar un càrrec tant únic i definitiu, com es regnar de manera figurativa i sense risc, ja que no pràctica, la nació espanyola, ha dit amb la cara ben seriosa i sense que se li escapés el riure, “. Volem una Espanya allunyada de la divisió i la discòrdia” Bonica frase, oi? Qui li deu escriure els discursos a sa Majestat? Doncs, bé. Jo, coincideixo completament amb el seu desig, i vull que la nació germana, però no gaire amiga que fa tres segles que ens oprimeix, la gran Espanya, gaudeixi de serenitat i abundància, i que no es barallin entre ells, perquè com a bones nacions veïnes que sens dubte serem més d’hora que tard,  pugem tenir una bona relació   humana i comercial, que ens ajudi a oblidar que durant segles, hem estat la pobre vaca que després de molt pasturar per terra força erma, veu com la munyen al límit màxim, però que l’import de la venta d’aquesta llet, no serveix per a comprar-li farratge,  sinó que és emprat, per mantenir gran quantitat de càrrecs honorífics totalment inútils però  caríssims, o quan no, per que uns quans desaprensius, nobles de molta altura, jubilats o no, polítics i banquers, viatgin a països exòtics a matar elefants, ossos, i altres pobres criatures, per que com que no poden matar persones, pugin apaivagar els seus instints més cruels. Clar, que ara, amb el coneixement que tenim de la targetes opaques, també sabem que desprès de caçar, encara els queda temps i diners per al més desfermat fornici nocturn en les sales de festa més exclusives, i és clar, acompanyat del millors menjars i licors com els que sens dubte utilitzen els sis milions  d’aturats de la gran Espanya que viuen a la Glòria.

Si, Majestat, si, ni divisió ni discòrdia. Cadascú a casa seu, i com diuen, Déu a la de tots, però, de totes, totes, separats.

narsuri.blogspot.com.es

APUNTS DEL DIARI D’AVUI

A la plana 4, llegeixo unes declaracions de la gran Victòtia Alvarez,  on diu que avui es un gran dia per a tots els panyols, fent referència a que els policies han escorcollat el pis del petit dels Pujol Ferrusola. Ja he dit moltes vegades, que quan una dona publica es refusada, es converteix en l’enemic més temible de qualsevol esser humà. En aquest cas, però, el meu dubte, és; Ataca al Pujol petit per que és germà del ex fornicador, o perquè el petit, no hi va participar?  Aneu a saber... Si diuen que els pensaments de enyor són inescrutables, imagineu-vos els d’una dona pública rebutjada. Ai!

                                               ***

Dues planes més enllà, esgarrifeu-vos: “El  PP torna amenaçar el 9-N!” Això, per la reiteració,   ja és de per sí còmic, però es que hi afegeixen  una gran fotografia, on es veu la cara  i la mirada super intel·ligent del nostre irrepetible president del govern senyor Rajoy,  flanquejat com no podia ser d’altre manera del gran “Cafixo” Moragas que pel que diuen, és la copia exacte de la eminència gris del cardenal Richelieu però en versió nostrada. Déu es agafi confesats!

                                  

LA DESERCIÓ DEL GRANS PROHOMS CATALANS

Avui dissabte, llegia unes paraules molt sàvies i assenyades pronunciades per un del homes catalans més importants de la història recent de la nostra petita nació. Era l’insigne senyor Enric Sopena, pal i senyera d’aquell PSC, gracies a Déu ja quasi difunt, que des de Madrid, (de on sinó?) criticava a en Mas i en Junqueres per voler crear un nou estat, en lloc de apagar la fam dels 168 milions de nens desnodrits que hi ha al món. És de suposar que el senyor Sopena, per la seva banda ja en deu mantenir uns quants de aneu a saber quin país. 

Però, bé. No és això al que em volia referir. El que em dol de veritat, és que els grans “progres” de dreta i esquerra de la nostra petita pàtria, que durant la transició, es feien sentir més, i que es repetien més que unes mongetes mal païdes, ens hagin abandonat tots, i hagin anat a engrandir encara més la patria de “Los conquistadores”. Així de prompte, penso en el dit senyor Sopena que ara dona lliçons a Catalunya, o l’actor teatral més gran de la nostra historia senyor Boadella, que després de riures dels catalanistes, es va quedar més sol que allò que diuen de la una, o també el gran psuquero  Ignasi Riera que per el que es veu, també habita (o habitava, no ho se) per allà a les Espanyes. També, el “Cafixo” ajudant  de Rajoy,de cognom Moragues, sense oblidar el net de la avia que l’alimenta des de Barcelona, i que és tant alt en la seva sapiència que toca Sostres. No em vull allargar. Sols demano que els que ho llegiu, repasseu una mica, i veureu quants fracassats parapetats al centre de la “meseta”, ataquen amb bala a Catalunya, per a fer-se simpàtics, als de la casta, perquè no els deixin morir de gana. I si entre tots fem una col·lecta per que puguin tornar? Pot ser ens perdonarien  als catalans que no odiem Catalunya, i la catalanitat.

narsuri.blogspot.com.es

DEL DIARI ARA D’AVUI

1er. Llegint a la portada; Mas i Junqueras tenen la clau, m’ha fet recordar quan el “Conde don Julian” Carot, deia tot satisfet que tenia la “cagau” i per odi i enveja a Convergència, la va fer servir per obrir la Generalitat al sarraí “Taric” Montilla de la “Haljama” del PSC, que tant de bé va fer per al nostre país. Desitjo per a el futur  de tots, que els que el diari diu que la tenen ara, estiguin més encertats.

                                                 ****

2on. També a la portada, diu que Mas -Collell tindrà dificultats de tresoreria per tant, que no podrà pagar els serveis concertats. Això, si no n’hi hagués d’altres, ja seria motiu per votar la independència i poder-nos separr d’aquesta colla de pillos que encara s creuen en plena colonització. El problema, és altra vegada que no estem en mans d’homes d’estat, sinó de caps de partits polítics, de tant poca capacitat intel·lectual i moral, i com Herrera, Iceta, i tants etcs. Sense oblidar en Duran, que des del seu hotel de cinc estrelles allà a “Madrit”, amb els “gastos” pagats per tots nosaltres, vetlla de dia i de nit per al nostre benestar actual i futur. Aquí a Catalunya, en Duran no s’ha pas de preocupar; per això, ja té el gran Espadaler, que pot parlar hores amb frases boniques i ben escollides, sense dir rès.````

                                               ****

A la secció d’esports, donen diploma d’honor a en Xavi Hernandez Creus per la seva actuació al partit d’ahir. Me’n alegro de tot cor, ja que pel meu punt de vista, és dels que més ha contribuït al  contribuït a la gloria del BARÇA dels últims anys, i no sempre se li ha  reconegut el seu mèrit. Per molts anys Xavi!

PETICIÓ I RESPOSTA AL SENYOR RAJOY

Excel·lentissim, inigualable i sens par, senyor Rajoy. 

Com que l’altre dia, vaig escoltat unes paraules dites per a vos,  on manifestàveu el vostre desconcert i desconeixement sobre qui mana a Catalunya, us faig una proposta, i una oferta. Si em dieu qui mana realment a Espanya, jo em comprometo a dir-vos de manera certa, qui mana a Catalunya, que verdaderament, i teniu raó, no és el nostre president democràticament  el·legit pel poble de Catalunya, el senyor Mas. Veureu; aquí  casa nostra, també hi ha la creença molt repartida, entre els que creuen que a Espanya, els que us donen les ordres a vosaltres els funcionaris de carrera instal·lats al Govern, són els lobbis bancaris i altres grups de pressió  que de manera més oculta ens fan passar a tots com es diu vulgarment per  l’adreçador.  Altres pensen que les autonomies perifèriques que xuclen del pressupost català i  que tant ens estimen,  hi tenen molt a veure. També, hi ha qui creu, que exercit i església, tenen encara més poder del que realment seria necessari, en una democràcia; no ho se. Altres, i no pas pocs, i ara més amb l’assumpte “Castor”que ens vol fer endeutar a nosaltres i els nostres descendents per un espai de trenta anys, estan convençuts, que qui mana a Espanya és aquell ens tan estrany i misteriós, al que anomenen “Palco del Bernabeu”. Que en penseu d’això que us dic senyor Rajoy? Com que mai he dubtat de la vostra bona fe, estic segur que m’ho aclarireu. Tant convençut n’estic de la vostra resposta, que no us vull  pas fer esperar per a dir-vos qui mana a Catalunya: Dels enunciats que us he donat, algun d’ells, o més d’un, deu ser la resposta correcta de qui mana a Espanya. Doncs bé, quan m’ho hagueu aclarit, la mateixa resposta, us servirà per a conèixer amb tota certesa qui mana a Catalunya per mitjà vostre, i podreu dormir tranquil sense tan gran incògnita.

Rebeu una forta abraçada del vostre sincer admirador.

Narcís Suriñach Bach           narsuri.blogspot.com.es

EL LEÒNIDES CATALÀ

He explicat en molts dels meus escrits, que per a mi, l’heroi més honest i sincer de  tota la història que coneixem, ha estat sens dubte el rei espartà Leònides. Quan ell es va parapetar  a les Termopiles amb només tres cents dels seus seguidors, era conscient que d’allà no en sortiria viu, donada la quantitat tant superior dels enemics perses que tenia davant. El que també tenia clar, era que amb el sacrifici d’ell i els seus, l’exèrcit grec, tindria temps de refer-se i reforçar-se, per a poder plantar cara als invasors, amb possibilitat d’èxit, com així va ser. Els tres  cents, van morir. Però, els grecs es van refer, i amb pocs dies, i  amb unes batalles horroroses, sobre tot la naval tant famosa de Salamina, varen eliminar l’enemic.

Avui, en Leònides Mas, ho te molt `pitjor. No són ja solament els incomptables exercits de Jerjes I, Rajoy, sinó, que les forces gregues, (politics catalans) estan molt més dividides, i en lloc d’un Efialtes  que es ven als invasors, tenim una gran quantitat de petits Efialtets, (Junqueras,  Herrera, Fernandez, i no oblidem els prohoms d’Unió que sempre juguen amb dues baralles, tals com Duran, Espadaler  etc.) que tots aspiren a ocupar el lloc de l’heroi, però no en el camp de batalla, sinó en el parlament. Per acabar-ho d’adobar, dintre la Grècia catalana, hi ha directament infiltrats grups  perses comandats per petits cabdills tals com la Camacho, en Rivera, i morralla d’aquest estil.

Possible resultat final? Doncs que Jerjes,- Rajoy es farà més fort a Catalunya, i Mas i els hoplites de bona fe que l’acompanyen, (Homs, Rull, Turull, etc.) moriran políticament,  i per a molts aprofitats encara quedaran com a dèbils quan no com a traïdors. Prego a tots els déus de l’Olimp, que m’ajudin a equivocar-me, i i que el resultat sigui un altre del tot diferent.

Ah! Sigui quin sigui els resultat, La Camacho, en Rivera i altres d’aquest perfil, continuaran essent “Mindundis” de la política. Sols enveja, odi anticatalà, i prou.

narsuri.blogspot.com.es

DE JUTJES, I DE REUS DE CULPA

Per cent mil·lèsima vegada, em mirava les fotos que a tot arreu surten dels ja famosíssims Blesa, Rato, Spottorno, i tants altres, inclosos esquerrans i sindicalistes, Que s’han convertit en vedettes, de televisions i revistes, per una cosa tant simple com és haver robat descaradament  a milers i milers de pobres que van creure amb les seves aparences d’homes de bé, i els van “guindar” amb les preferents i altres “productos bancarios” semblants, i que ara, amb targetes opaques o no,  s’han folrat durant anys, i que un cop descobert el robatori, viuen en la més completa impunitat, i no sols això, sinó que sembla que encara se’n vanaglorien.

En contrast amb aquesta cosa tant flagrant, tenim  el jutge Elpidio, que per haver volgut posar una mica d’ordre i haver empresonat al tal Blesa, lladre demostrat encara que no confés, ara, el Blesa viu en la impunitat, i l’Elpidio, ha estat posat a la “reserva”. Això, em recorda en Garzon, al seu dia, o també avui,  el català Vidal, que per haver volgut involucrar-se en la cosa independentista, ja té tot tipus d’amenaces sobre seu. Sempre havia cregut, que per voler ser jutge, s’havia de tenir un caràcter i una convicció molt especials, donat que deu ser molt difícil prendre decisions que poden canviar una o moltes vides. Ara els fets, em demostren que hi ha uns jutges,-pocs- que va de bona fe, i una gran majoria que es recolzen en el poder, i fan el que els manen per anar tirant de la rifeta. Això dit, arribo a la conclusió, que a l’estat espanyol, no hi ha politics honestos ni de dreta ni d’esquerra, i que PP, i PSOE, tenen la finca tant ben repartida, (ara, Ciutdans i UP&D, també volen entrar en el repartiment) que quan surt una persona o un grup amb més o menys honestedat, dreta i esquerra “messetària”, s’ajunten com un sol home per treure el possible competidor. Espanya, difícilment tingui remei, ja que la casta de cacics i terratinents dominador ja ve des de la reconquesta.  Però; i Catalunya? Pobres de nosaltres si no ens en sortim ara!  La Venjança dels funcionaris espanyols que tot ho dominen, serà terrible.

Narsuri.blogspot.com.es

EL DIA DE “LA RAZA”

L’altre dia, veient per TV, a la Angelical i somrient Maria de los Llanos de Luna, gloriosa delegada del “Gobierno del Estado”  rodejada de militars,  parlant i glossant encesament el proper dia de “La Hispanidad” també dit de la “Raza” se’m removien les tripes, i pensava en els milions de morts de totes les races ameríndies des d’Alaska a la Patagonia,  que va comportar la “Evangelización de Amèrica”, i em recordava de tot el que havia escrit en el meu llibre La petjada dels Atlants, referent a aquest tema, on explico la ignomínia d’aquella conquesta, i on en el primer viatge de tornada, el tan elogiat Cristóbal colon, ja va portar les caravel·les plenes d’indis Tains  de la illa de Guananí, fets esclaus, per a regalar-los als “Reis Catolics”  Ha!,Catolics...

Si els milers de nadius, de centre i sud Amèrica que Ara viuen entre nosaltres, no tinguessin por de perdre la feina  i volguessin explicar la veritat del que senten i pensen, com m’han explicat a mi germans seus allà al nou mon, la gent de casa nostra que no ho coneixen, quedarien esgarrifats. Un fet tant important al món, i que ha canviat tantes coses a nivell global, és inaudit que encara avui, la advocada murciana de qui parlem, i que se suposa que té un bagatge cultural important, ho vulgui explicar com una proesa de política i religió, quan el nom real, no deuria ser altre que; massacra, i degradació. Com m’agradaria poder esplaiar-me en aquest tema! Ànim senyora Llanos!, No decaigui! Així, fem pàtria.

Anava per deixar l’escrit per acabat, quan he pensat amb tendresa ens els nadius de l’última colònia espanyola de nom Catalunya que encara no ha aconseguit la independència. Que en penseu?

narsuri.blogspot.com.es

ANIS DEL MONO, ATENCIÓ! TV3 US PLAGIA

He llegit a la premsa d’avui, que aquest vespre a la “Nostra” faran un programa contra en Jordi Pujol, de nom CAT, dirigit per la gran i internacional OLTRA mirall de saviesa periodística, en la qual, en lloc de parlar únicament amb periodistes d’aquí, han anat a buscar a un periodista argentí, que deu ser el súmmum del saber, que pel que es veu, un cop arreglats tots els problemes d’aquell país tant just, i idíl·lic, mirall de la Humanitat, ara actua aquí a Espanya, per ajudar a resoldre tots els problemes del nostre país.

Bé, el programa, ja el veurem, i podrem jutjar. Al que jo em volia referir, és que aquest senyor, l’Ekaizer, és la copia exacte de la cara del mono de la etiqueta del referit anís sobre tot els dies que porta la barba més llarga. Per tant, com que la etiqueta va estar creada molt abans que la seva mare, el portés al món, tal vegada, els fabricants de l’anís, podrien reclamar una compensació a TV3 per fer servir el seu mono per parlar de política. Que en penseu els lectors? El que és segur, és que “mono” ho és aquest home.

narsur.blogspot.com.es

POBRA CATALUNYA AMB AQUESTS CATALANS!

Conec milers i milers de catalans amb cognoms d’origen forà que estimen amb tota sinceritat  la nostra terra, on s’han arrelat, i format família, i on a base de suor sofriment, i paciència, s’han guanyat la vida de la mateixa maneta que els autòctons, i inclòs molts han triomfat de manera significativa. Sortosament, són la majoria, però n’hi ha uns altres, i no son pocs, als que els pesa més el cognom, i els seus gens de “Raza conquitadora” i viuen a Catalunya amb la íntima convicció de que estan a la última colònia del gran Imperio espanyol, i procedeixen en els seus actes, amb aquesta convicció.

Entre els que defensen la singularitat de Catalunya, i mostren al món el greuge   econòmic de  la sangria monetària, se senten impotents en veure que després aquest greuge, serveix per alimentar a personatges tan miserables com Rodriguez Ibarra, o Monago, que de dreta o esquerra, son conscients que viuen d’ajudes alienes, i per que no se’ls acabi la moma, criden i despotriquen   contra els catalans insolidaris. Malauradament, com dic,  el problema més greu, és que molts dels que els escolten, com que no coneixen la realitat, se’ls creuen,  i  aprenen a odiar Catalunya, sense conèixer la realitat.

Tal com va la cosa, mentre qui governi sigui el PP, o el igual o més anticatalanista PSOE ho  tenim   molt mal parat.

Un   dels pocs mestres que vaig tenir després de la guerra, em solia dir: No t’enganyis  Siset; hi ha un adagi molt vell, que diu “Vinieron los Sarracenos, i nos molieron a palos, que Dios, ayuda a los malos cuando son mas que los buenos” i, no   t’enganyis; els Sarracenos que ens manen, són molts més. És una situació de mal resoldre.

MONTILLA.

Jo, dintre la meva ignorància i poca informació, era un dels més convençuts que Catalunya podia assolir la independència, donat que m’havien dit que teníem un passat de nació sobirana, amb  importants avenços, i que disposàvem de tots els elements i mitjans per a tornar a aconseguir-la, malgrat la “llei” den Rajoy, i la vivoreta, els Tanks del ministre de l guerra, o l’aïllament mundial profetitzat pel ministre d’exteriors.

Malauradament, i amb gran tristesa, avui, he llegit a el Singular Digital, les opinions  d’un del més grans pensadors, savis, i erudits  de la nostra terra,  l’immortal Montilla, principal llumenera de la nostra constel·lació  de 149 presidents de la Generalitat, que molt probablement mai ningú superarà, i que ben segur aquest esser, enviat pels déus i preparat pels seus avant passats califes Ab-el -Rahman segon, i tercer, i pot ser fins el cadill  Al-aken per a il·luminar la nostra terra, diu ben clar que això de la nació catalana, no és més que una fantasia d’uns quants caps calents de segles anteriors, en particular de la Renaixença, però que mai ha estat certa,ni de bon tros.

Jo home de bona fe, incapaç de jutjar qui té raó, i per sobre de tot,  incapaç de criticat o riurem de les grans  personalitats quan són tant destacades, com és aquest cas, aconsellaria als politics que avui ens manen, que en lloc de tantes reunions, i conferències, acudissin al senyor Montilla per a rebre el seu consell. Pot ser d’aquesta trobada, en sortiria la solució final, oi?

narsuri.blogspot.com.es