LA DESERCIÓ DEL GRANS PROHOMS CATALANS

Avui dissabte, llegia unes paraules molt sàvies i assenyades pronunciades per un del homes catalans més importants de la història recent de la nostra petita nació. Era l’insigne senyor Enric Sopena, pal i senyera d’aquell PSC, gracies a Déu ja quasi difunt, que des de Madrid, (de on sinó?) criticava a en Mas i en Junqueres per voler crear un nou estat, en lloc de apagar la fam dels 168 milions de nens desnodrits que hi ha al món. És de suposar que el senyor Sopena, per la seva banda ja en deu mantenir uns quants de aneu a saber quin país. 

Però, bé. No és això al que em volia referir. El que em dol de veritat, és que els grans “progres” de dreta i esquerra de la nostra petita pàtria, que durant la transició, es feien sentir més, i que es repetien més que unes mongetes mal païdes, ens hagin abandonat tots, i hagin anat a engrandir encara més la patria de “Los conquistadores”. Així de prompte, penso en el dit senyor Sopena que ara dona lliçons a Catalunya, o l’actor teatral més gran de la nostra historia senyor Boadella, que després de riures dels catalanistes, es va quedar més sol que allò que diuen de la una, o també el gran psuquero  Ignasi Riera que per el que es veu, també habita (o habitava, no ho se) per allà a les Espanyes. També, el “Cafixo” ajudant  de Rajoy,de cognom Moragues, sense oblidar el net de la avia que l’alimenta des de Barcelona, i que és tant alt en la seva sapiència que toca Sostres. No em vull allargar. Sols demano que els que ho llegiu, repasseu una mica, i veureu quants fracassats parapetats al centre de la “meseta”, ataquen amb bala a Catalunya, per a fer-se simpàtics, als de la casta, perquè no els deixin morir de gana. I si entre tots fem una col·lecta per que puguin tornar? Pot ser ens perdonarien  als catalans que no odiem Catalunya, i la catalanitat.

narsuri.blogspot.com.es