DE BESTIES I ANIMALS

En Rajoi, ara podrà entrenar-se per a guanyar les properes olimpiades sense presses. O, s’entfenav a per a escapar quan el fptessin fora?              

Avui, en Zoido, deu veure clar allò de que a tots els porcs els arriba el seu Sant Martí. Ell, entre els porcs del PP es qui millor exemplifica l’adagi.

Aquesta cosa sortida del no res, anomenada Dolors Montserrat,  ha pogut constatar quan dura es la pujada, i s’ha quedat a Monistrol.

El Xuleta del ministre d’incultura, Mendez de Vigo, ara podrà deixar de rodejar-se de plebeus, i tornar a l’alta gloria dels ducs comtes i marquesos que és el seu món. Quanta misèria moral!

La Vivoreta, haurà de emprar altra vegada el seu verí maligne per a caçar escarbats, pobreta!

La Cospoedal que ha gastat mils de milions inútils en armes inútils, ara pogrà gastar-los per a fer dir misses pels difunts.

                                TRISTES COMPARACIONS

Veient avui el gran èxit del casament de l’ ex hippy i drogata petit de la din         astia britànica, amb milions de persones als cinc continents mirant embadalits, m’han vingut una colla de pensaments, dignes de més llarga meditació.

Quan a mitjans dels anys 1600  Oliver Cromwell es va carregar la monarquia britànica, encara que no va aconseguir eradicar-la, ja que anys més tard va ser reposada, si que com conseqüència, la nova monarquia anglesa va aprendre la lliçó,i des  d’aquells dies, la dinastia britànica es un dels negocis mes productius cara a la nació. A part de que les propietats que des de temps immemorials tenen els monarques els donen grans riqueses que fa que no sigui tant important esprémer als súbdits com passa aquí a casa nostra, (més de 50 milions d’euros l’any segons les males llengües) el bon saber fer de monarques i govern britànics, ha aconseguit que les nacions que en el seu temps foren explotades, un cop alliberades amb guerres o sense, es reconciliessin amb prestesa i establissin col·laboracions de tot tipus   (la Commonwealt, entre elles)favorables a les dues parts, cosa que ha permès a una illa no pas molt gran ni molt rica de per sè, continuí figurant entre el grup de les grans potències. A Anglaterra, la reialesa es un lligam per a unir i mai, la reina (Reina però no governa, diu l’eslògan) llegeix in discurs escrit per un polític partidista contra una part de la població. La última mostra, va ser el referèndum a Escòcia. Ningú,  no va dir ni mu. Aquí a l’imperio (Ha,ha) que després de les guerres d’alliberament va quedar renyit am tothom ja que excepte els emigrants de les últimes generacions que diuen allò de la Madre Pàtria pocs indígenes ens poden veure, tenim una reialesa imposada per un altra rei imposat, la qual, a part de que ja he insinuat que surt caríssima en no servir per a res, es decanta pels que el paguen i recolzen. Oi que és una trista comparació? Només hi ha una cosa en comú entre el rei d’Espanya i el Princep Enric; Els dos, casats amb divorciades no nobles, el Princep britànic, amb una artista de cinema força bonica, i el nostre rei amb una ex dona de negocis i periodista que s’ho ha de ben menester. En fi...

TIPUS DE PERSONES

Conten els antics, que el filoxòf Diògenes, es passejava a plena llum del sol, amb un llum d’oli encès a la mà, i que quan un transeünt li va demanar que buscava, el savi li va respondre que buscava un home.  Avui, amb molta més densitat de població, segur que el grec tindria els mateixos treballs per a trobar una persona que tingués les qualitats mínimes per a ser considerada així.

Això dit, i admetent que tots tenim molts defectes que limiten les nostres capacitats humanes, el que és realment dolorós, es veure que hi ha una sèrie de subjectes, de tanta maldat, i covardia a la vegada, (l’exemple avui de moda Herman Tersch) que com que no tenen arguments per atacar a persones que no els agraden, es fiquen a atacar a familiars dels mateixos que puguin tenir algun defecte físic visible. A aquesta sub raça maligna, que aquí a Espanya faria la llista inacabable, encara que un cop indignats els diguéssim  mal parits, fills de puta, cabrons avortaments de la esposa de Satanas, serpents, escorpins, i una llarga relació més de engendres del mal, no aconseguiríem mai qualificar-los degudament. Per tant, l’únic que podem fer, és depreciar-los cordialment i desitjar que la mara natura  els premií amb el que es mereixen.

Amen.

Venedors de “Seguros”

He dit mil vegades, que hi ha dues especies de funcionaris, el que treballen, que són els de la sanitat pública i els de la escola pública. Els de més, tipus Rajoy i Mendez de Vigo, són els que passen la vida cobrant molt sense fotre brot, i fent el possible pera emprenyar i perjudicar els que per a guanyar-se la vida treballen com a desesperats. Avui, sentint i veient un sàtrapa com el tal Mendez fotent-se del venedors d’assegurances,  m’ha vingut una rebia i una tristesa, que si estes a la meva ma el puniria. No faran res els milers i milers de venedors de “seguros” contra aquest mal ànima? O sigui, no han treballat mai, viuen dels que treballem, i sobre se’n foten, com si els treballadors fossin una casta inferior. Quina misèria moral tant alta domina l’Imperio. Ep! i ara que aquests bandits van de capa caiguda espereu quan arribin el Furer Rivera i la Arrambadas i su “Mariachi” Pobres de nosaltres! I pensar que hi ha treballadors que els voten!

DEIXEU-ME INSISTIR.

EEUU, Rússia, Xina, Korea del Nord, Síria, Espanya, França, Alemanya i un llarguíssim ETC, tots ells tenen gran quantitat de lleis, jutges, i tot tipus de parafernàlia sobre tot repressora. Però ai, amics! En algun d’ells podríem trobar JUSTICIA? No ho sé, però a Espanya que es un del països que més se’n parla, segujr que no. Sols cal veure les cares dels Català, Zoido, Rajoy, i tan ts d’altres dels que ens manen  per veure que la justícia, és només un nom. Una entelèquia per a espantar la gent senzilla, com  els papus ho són per a espantar la mainada. En un país que hi hagués realment justícia, cap dels esmen tats i molt menys en Llarena hi tindrien  cabuda. Pobres de Nosaltres!