BARCELONA, CAPITAL ARGENTINA.

Si, si no us sorprengueu. Per poc que esteu al  dia de les noticies, veureu que  les dues figures segurament  mes influents de la política catalana a la Ciutat Comtal, son dues eminències procedents de la Argentina, i que com la majoria d’argentins,  tenen orígens italians. (del Sud) El primer, Gerard Pisarello, es la ma dreta -i pot ser la esquerra i tot- de la gran política Ada Colau, la dels escratxes. Aquest senyor nascut a Tucuman el 1970, va arribar a Barcelona amb una ma al davant i una altra al darrera, i aquí, i amb diners d’aquí, ha aconseguit títols universitaris, i actualment és l’home que fa i desfà per sobre de tothom a l’ajuntament de la nostra capital.

L’altre, el senyor Dante Fachin, nat l’any 76  a  Bahia Blanca  a la Argentina, com l’anterior, també va arribar amb una ma davant, i l’altra darrere, però per motius que no conec, encara que ho va provar amb dues carreres universitàries, no en va acabar cap, (mals guanyats diners, oi? Amb tants milions d’autòctons, no n’hi hauria hagut cap que els aprofités  millor?) però això no obsta  perquè avui, sigui president del partit de moda aquí a casa nostra de nom traduïble segons necessitats, Podem, Podemos, etc, etc. Els del senyor Franco Rabell. Aquest senyor Dante, doncs, junt amb l’altre, del que ja hem parlat, són els que tenen més poder, i més gent que els recolza. No ens hauríem de preguntar que estan fent malament la gent del país en edat activa, perquè dos esdevinguts i que mai han produït cap guany en favor de la nostra pàtria s’hagin apoderat del poder en un país estable, venint d’un dels països més rics d’Amèrica on la gent es mor de gana degut a que mai han estat capaços  d’administrar-se amb decència?

Com que suposo que la gent prògre i intel·ligent després de llegir aquest escrit, ja s’afanyaran a titllar-me de xenòfob o altra cosa bonica  per a l’estil, els demano una mica de paciència per, a en uns dies poder explicar-los  la meva experiència en 83 països i 243 ciutat durant més de trenta anys, entre elles Argentina, i d’aquesta manera aconsegueixi que siguin benvolents amb un home tant limitat com 

UNA ALTRA “OBRA DE BÉ” DELS ISLAMISTES.

Un cop acabat l’assalt a l’església de Normandia, coneixem que el resultat ha estat el degollament del capellà de 84 anys i la posterior mort a trets els dos “heroics” soldats d’Al·la.

En veure que els justiciers de l’ Islam només n’han matat un i en canvi les forces d’ordre han matat als dos, tot seguit m’he recordat d’aquest senyor d’aquí   a Vic a qui no tinc els “gust” de conèixer que signava la carta en contra meu amb el nom de Jaume, i els cognoms d’Anento Isetzemés. Aquest home segons diu, gran justicier  i defensor del terroristes islamistes, (Ja que jo en el meu escrit, mai vaig atacar l’Islam que respecto, sinó als qui promouen el terrorisme) crec que una vegada més, hauria d’aixecar la seva justiciera veu per a protestar, ja que es veritat que la Bíblia diu; ull per ull i dent per  den, en  lloc diu dos per a un. Ànim, senyor Anento.  No defalleixi. Homes com vostè són els que ens ajudaran a guanyar la eterna Glòria. 

LA “SORT” DE TENIR 80 ANYS.

Veient que amb cinc anys de comandament del llepollit Rajoy, amb la ajuda i assessorament del sàtir Montoro, s’han polit més de la meitat dels diners estalviats pel pensionistes durant tota una vida de treball, un pensa que si ells segueixen governant la nostra terra com sembla, d’aquí cinc anys més, s’haurà acabat el diner, i els  que ara tenen de cinquanta a seixanta anys, quan arribin a la edat de poder recuperar el que han estat obligats a estalviar durant tota la seva vida, es trobaran com es diu vulgarment sense “pa, ni quartos”, i veient com són la majoria dels politics espanyols, que tot miren d’arreglar-se la seva de jubilació, els que quedin en la més absoluta indigència, no tindran on anar a reclamar. Això que fan aquests governants tan democràtics, i encara que ells ho deuen haver revestit amb prous arguments legals, no és més que un furt total, i no dic que és un “Robo total” perquè ho fan amb tota finesa, i no pas amb violència.  

No sé que passarà, però penso que la tristesa que comporta ser un vell que ja no fa falta a ningú, més abans fa nosa i està a punt de dinyarla, queda en part compensada per la llàstima que un sent per les persones que estima i veu que inexorablement seran estafades. Llavors,  ignorant i ingenu, es pregunta; Si el règim franquista tant malvat va instituir per primera vegada un sistema de cobertura  pels futurs vells, i ara una gent tant bona i justa com els politics democràtics se’ls poleixen amb tota la cara, qui  son els bons i qui els dolents? Una vegada més, penso allò de: Que els votin, que els votin. Pobres espanyols!

AUCA DEL “DIRECTOR ADJUNT” 

     Nens i nenes. Nois i noies.

     Escolteu atentament,

     aquesta terrible història,

     d’un home tant repel·lent.

      Calp i lleig amb desmesura,

     (D’això, culpable, no n’és)

     Ignorant i curt sense mesura,

     (Culpa d’ ell, i ningú més)

     Aquest noi de la muntanya,

     que va baixar  al mig del pla.

     Al Vallès, ell recalava,

     I  tant malament  es portava,

    que amb ningú no va lligar.

     Diuen que la muntanya

     va parir un ratolí, només un.

     I el Pirineu ens paria,

     El gran Director adjunt.

   

     Ple d’ embolics i venjances,

     covard i acollonit, va fugir.

     I un cop arribat ja a la Plana,

     les  bones gents el van acollir.

     Més, ai! Com ja diu el conte,

     de la lloca i la serpent,

     als pollets ell es menjava,

     quant  al jaç, ja restava calent.

     Un cop; Per fi! “director adjunt”,

     en un popular setmanari,

     com tot animal sanguinari,

     deixa a tot competidor difunt.

     Així, ple de  males arts,

     arma típica de la covardia,

     defenestrà als seus companys,

     Quedant ell sol de “cap, i guia”.

     D’aquesta manera doncs,

     gent més bona i preparada,

     s’ha sentit anorreada,

     i han tingut d’abandonar.

    Fins als molts col·laboradors     

   que opinen sens cap interès,

     enviant escrits al setmanari,

    ell, amb sa pensa limitada,  

    plena d’odi, por i gelosia,

    la participació els ha vetada,

    tement que el feren fora algun dia.

     Quan va entrar a sang i fetge,

     als que no li van agradar, va punir.

    I a un, que li va plantar cara,

    per ofendre’l, com a jubilat va definir.

    Més, home de tanta saviesa,

     el nostre heroi, ha oblidat

    que quan ell arribi a la vellesa,

     també serà un vell jubilat,

     sol, ruc, trist, i abandonat.

     Ara, a la penúltima plana,

     exposa el seu pensament.

      el problema d’aquest trepa,

     es que ho fa tant malament,

     que sols algun sapastre,

     el llegeix regularment.

     Cuan alguna notícia crema,

     o és quelcom de compromís,

     ell  oblida o amaga el tema,

     per la por que algú, el punís,

     deixant sense dret de resposta

      al que ha pres el compromís.

      La majoria dels d’aquest setmanari,

     Han  marxat, prosperat i triomfat.

      Ell, pobre , gris i trist gregari, 

     hi restarà podrint-se tota la eternitat.

      Resumint; covard trist i dolent,

     i més negre i avorrit que el betum,

    ell,  passarà a la posteritat,

     com el gran “Director adjunt”

PP, PSOE, CIUTADANS.  II

L’altre dia vaig parlar del PP, i vaig deixar clar la meva  idea  sobre aquesta agrupació. Avui, ho intentaré sobre el POE, que des de que va ser recreat al començament de la transició, és tot una pura estafa o engany als seus votants de bona fe, que n’hi ha alguns.

Pel que sembla –i n’hi ha proves-, a la mort de Franco, la dreta espanyola que quedava, de qui tenia por de veritat, era dels partits de vertadera implantació, tals com el  PC d’Espanya, PSUC, i altres, que eren gent d’idees - equivocades o no-, però clares. Llavors una colla de ments pensants dels que temien perdre el poder, com que no eren gens babaus, van rumiar que podien fer per atenuar el cop, i van arribar a la conclusió que únicament enfortint l’antic  PSOE partit ja vell de molta demagògia i pocs fets on l’Indalecio Prieto i en Largo Caballero entre altres, van ajudar a posar amb safata l’aixecament.Com devia riure en Franco veien la poca categoria de l’adversari! Buscant gent xerraire i embolicadora, però més falsos que un “duro  sevillano”, varen anar precisament a Sevilla, on amb poca inversió, van contractar al fill d’un mercader  de vaques d’un gran “morro”, i a un comediant de poca gràcia, sec, barbut, i llanut,  i a base d’untar-los, i adoctrinar-los ja varen tenir la gent adequada per a fer-los servir d’oposició, sense cap perill de massa friccions, al temps que prenien molts vots als vertaders d’esquerres. Després a aquesta emulsió, s’hi van afegir gent més intel·ligent i maligne tals com Borrell, i Boyer, i com no podia ser d’altra manera els “progres” catalans  com els Maragalls, i altres varis. L’únic de vertadera vàlua, l’Ernest Lluc, va ser assassinat. Ara als últims temps, entre Navarros Chacons i Icetas i altres varis, han creat un  poutpourri, que ni ells s’aclareixen, amb el qual la pretesa dreta espanyola poden estar ben tranquils. El que és evident, que aquest teva, meva de tants anys, els a funcionat de meravella, per a fer-nos creure als ingenus, que vivim en una feliç democràcia. Ara se’ls han ficat al mig el formós conillet Rivera, i el “Coletas”, i ja veurem que passa.

Continuarà.

UN ALTRE ATEMPTAT, I...

No fa pas gaires dies, vaig tenir la gloriosa idea de dir en públic, (EL9NOU) que jo considerava que els imams i mulàs eren els que tenien molt a veure amb l’enduriment de les actuacions dels islamistes radicals, ja que abans de  la arribada d‘aquests adoctrinadors, els descendents de magrebins i altres, ja nascuts aquí, eren prou pacífics i estaven prou integrats per encara que amb certes dificultats poguéssim anat convivint. A la propera setmana, el dit setmanari, va publicar una carta subscrita per un senyor sembla que molt savi i intel·ligent anomenat Jaume Anento, i setze més, (Estrany segon cognom,oi? Ha,ha) en la qual em tractaven de tot i és clar, entre tots els epítets, no hi va faltar el tan e moda de “Fobob” o sia islamofob, i altres més, similars. En el mateix escrit, no hi van faltar amenaces de tot tipus en contra de la meva persona. Clar, que sobre això, vull dir que com que  ja soc molt vell i tronat, si em volen agredir, no hi tindran pas massa feina. De totes maneres també afegir als meus amenaçadors que com babau del tot tampoc ho soc, he intentat blindar-me i aneu a saber com aniria i qui rebria si a mi em passes quelcom. En llegir les ofenses i amenaces, vaig respondre amb un altre escrit, que el senyor  “Director adjunt” del setmanari, no va considerar oportú publicar, amb la qual cosa, jo vaig quedar com  covard, i culpable. El que és  del tot cert, és que jo amb ants anys de convivència amb tanta dent dels països musulmans i havent-ne tractat  tants, mai podré ser anti musulmà, ja que en vaig trovar  molts i molts de bons. En tot cas,  estar en contra de musulmans no correctes. Mai contra la idea  del món musulmà, cosa del tot diferent.

Avui, en veure el gran drama humà de Niça, em pregunto que farà o dirà el senyor Jaume Anento i setze més? Tal vegada dirà que els milers de persones que que es passejaven tranquil·lament per la avinguda eren hislamofobs i es mereixien un càstig d’Alà?

Com tots els que faig, l’escrit pel qual vaig ser recriminat, esta penjat al meu: narsuri.blogspot.com.es. Si algú el llegeix, que jutgi la meva maldat.

DON FLORENTINO.

Avui, volia continuar amb la trilogia encetada ahir amb el Partit Popular, però m’ha tornat entrar una farda a l’ull, que m’ha fet canviar la idea.

Resulta que ahir, vaig sentir o llegir no sé on, que pel que sembla, la CEE, no està molt d’acord amb els mil tres cent milions, que de forma tant caritativa i urgent li va regalar l’equip del gran Rajoy al incommensurable president del Real Madrid, per compensar-lo de la gran aventura d’intentar fer explotar bona part de la costa catalana i valenciana, amb aquella operació que de forma tant romàntica van batejar amb el nom de “Castor”. Tothom sap que les pells de castor han estat històricament cobejades per el molt que embolcallen i escalfen. (Romàntic, don Florentino, eh?)

Com que jo no soc pas gran matemàtic, m’agradaria que algú que ho fora, m’ajudes a sumar i comparar d’un costat, totes les estafes  comeses per polítics, o  catalans en general, més els dels valencians, més els dels madrilenys, (Barcenas, Gurtel, i etc), i si tot junt arriba a poder comparar-se als mil tres cent milions que amb tanta pressa, (i tal vegada tant injustament) un amic de llotja, -Rajoy-  ha regalat a l’altre –Florentino-. No sé que passarà, però el que demostra que és molt important,  cridar amb veu alta i forta: Hala Madrid! I les coses, s’arreglen soles. El que té més Co...., es que un assumpte d’una importància tant gran,   quasi ningú en parla, i en canvi la majoria de la premsa es guanya la vida parlant dels altres que ni tots sumats fan tant mal al país, o perquè en Rajoy ens està deixant als vells sense pensions, per donar-les a un subjecte com aquest. Votem, ciutadans, votem! Mare meva...

Narsuri.blogspot.com.es

PP, PSOE, CIUDADANOS.

Si ja no fos tant vell, i a punt de dinyar-la, em sembla que després de passar tant fàstic escoltant una vegada i altra la quantitat de mentides, falsedats i dropolades d’aquesta tant gran col·lecció de “pares de la pàtria”, i donat que en la meva joventut  ja en vaig (i en varem) passar prou de misèries, em llençaria al “ruedo”per a combatre amb totes les meves forces tot aquest sistema podrit del tot i que encara que aquí al nostre país en diuen democràcia,  de democràcia en te molt poca cosa.

Com que ja he dit per activa i per passiva quines són les meves opinions en la majoria de coses de la vida, em limitaré a dissecar una vegada més a aquests tres grans mals del nostre país.

El PP, és un  reducte en el qual s’hi ha abocat tota la morralla d’aprofitats i busca vides, sobre tot nodrida de gent que cerca la seguretat vital sense esforç, i per tant un noranta per cent molt alt, són funcionaris que com que no han fotut mai brot, lluitaran fins a l’últim espeternec per a poder seguir xuclant la mamella, sense importar-los la situació real del país. Només cal veure la cara –i els fets- dels, Rajoy, Montoro, Saez, o els nostres benvolguts, Sanchez del Morro, perdó, volia dir Camacho, Albiol, i un  etc. inacabable. Al menys, en la primera etapa d’Alianza Popular, la gent que hi havia, no enganyava, i equivocats o encertats, mostraven a les clares que era el que pretenien. Jo, considero que és molt més criminal fingir unes ideals per a traure’n profit personal que defensar unes idees, pot ser errades però sentides i cregudes. Encara recordo a en Tomás Pelayo Ros, company meu de viatges pels cinc continents, que va tenir grans càrrecs en el franquisme, (entre ells, governador civil de Barcelona) que em deia: Mira Suriñach; tal vez nos equivocamos en muchas cosas, però creiamos en lo que hcíamos. Si ell i molts d’altres dels seus, veiessin en que s’ha convertit  aquesta dreta, es posarien a plorar.

Continuarà.

                                    JUAN VARELA,

                O com morir  de vell, (jo)  sense entendre res.

Aquests darrers dies, veiem molt sovint  el nom de l’editor Juan Varela com a  noticia de premsa, i haig de reconèixer que una vegada més, la meva perplexitat, és absoluta. Miraré d’explicar-me.

Per la època de post guerra que em va tocar viure,  vaig poder escoltar i sofrir per activa i per passiva, allò  de que no hi havia llibertat de premsa , i que un gran nombre de coses estaven prohibides per la dictadura, cosa que segurament era certa. El més curiós del cas, va ser que en entrar la “Democràcia” (a la espanyola,es clar) ens varen fer escoltar fins a eixordar-nos que ara ja érem lliures i que tothom podia donar la seva opinió, ja que per això, s’havia imposat la llibertat d’expressió. Doncs bé;   jo que ja he demostrat que no dec ser cap llumenera, m’ho havia cregut i ara un cop vell xaruc, i jubilat, m’agradava afegir-me al grup dels que hi diuen la seva per allò de que quants més siguem més riurem. Doncs no, innocent de mi, he pogut experimentar en carn pròpia, que pots dir el que vulguis, sempre que no sigui quelcom que molesta a uns altres. O sigui: Si dius quelcom de sentit dretà, tindràs a tota una caterva d’esquerranosos que se’t tiraran a sobre acusant-te de no se quant crims de “Lesa humanidad”. I si dius quelcom a l’inversa, tindràs també el grup de detractors corresponent. Només per a posar un parell d’exemples: Un dia que el senyor Cruanyes gran mestre de periodistes, aprofitant la seva notorietat, va fer públic que ell, i “el seu marit” anaven a adoptar un fill,  jo, trist de mi, amb tota candidesa vaig aprofitar la “llibertat d’expressió”, i vaig dir que no em semblava bé que dos homosexuals majors d’edat, imposessin a un nadó la obligació de tenir dos pares, i cap mare, ja que ells obraven lliurement, però no l ’infant que no podia triar. Doncs bé en publicar la meva “lliure opinió”, Un altre gran pròcer capdavanter de la informació mundial el gran Carles Capdevila, em va publicar a primera plana als seu paper exemple de periodisme a nivell mundial, acusant-me de la gran majoria de les plagues bíbliques. També el llumenera de Vilaweb un tal Partal,  va actuar en el mateix sentit, i em van fer certament famós. Tant va ser així, que als tres o quatre dies, tenia el meu blog, i altres espais propers on excepte dos o tres prou ben educats, em deixaven de volta i mitja, i el més suau que em deien era homofob. Cosa que  cdrtament jo no havia dit.

Ara no fa gaires dies, en publicar a EL9NOU la meva opinió sobre la culpa que els mulàs i imams tenien en predicar l’odi, pels sagnants atemptats, de les últimes dades, Una gent molt sàvia i preparada de Vic, que signaven com “Jaume Anento i setze més”, em van deixar de volta i mitja, i a part de culpar-me d’islamòfob i no sé quants epítets més, em van amenaçar amb denuncies i judicis que ja podeu entendre que no es van complir mai. Tanta por devien fer al gran director adjunt que no em va voler publicar la rèplica, i vaig quedar com si fos jo el poruc.

Queda clar doncs, que de llibertat d’opinió, res. Sinó fixeu-se que ara diuen que el senyor Varela, està perseguit per donar conferències de sentit “NAZI” i per haver publicat le Mein Campf d’Adolf Hitler. Es curiós, que els que ara el volen fotre, son els mateixos que abans clamaven per la falta de llibertat per no poder comprar El Capital de Carles Marx  i altres obres de tant valor subversiu i proletari o no poder fer conferències de tipus comunista. En fi. Com veieu, de llibertat, res. De tolerància menys. Ens agradi o no, som un món de Roba peres, i només triomfen els que més criden i amenacen, i l’odi i la enveja són senyors absoluts de la Humanitat. Clar, que eixís anem...

Ah! Que quedi clar que no tinc el gust de conèixer al senyor Varela.

Narsuri.blogspot.com.es