EL DRAMA DE SER IGNORANT.

Estant ja quasi a les acaballes, sense haver pogut a arribar a entendre  gaire bé res del que succeeix al món actual, cada dia me’n vaig al llit  més perplex, i preguntant-me perquè entenc tant poques coses del devenir diari. Intentaré explicar-me.

Quan mesos endarrere, vaig sentir un senyor de molta anomenada donat que actua cara al públic, dient que ell, i el seu “marit”, -textual- anaven a triar un infant per a afillar-se’l, vaig tenir la gosadia de criticar aquell fet,  ja que no entenia perquè ells podien “triar” l’ infant, i en canvi el nen no podia triar els pares, i que diria anys després aquell esser dels pares que li havien adjudicat, i que no eren una parella de pares de les més comunes i típiques de la societat.  Dons bé, per aquest motiu, una ment preclara directora d’un rotatiu, em va fer famós, per la meva homofobia, i una certa quantitat d’homosexuals, als que jo mai havia criticat, es van llençar sobre mi, i em van posar al primer pla per uns dies.

No fa gaire temps, vaig criticar la actuació dels mulàs i clergues musulmans per alliçonar tendenciosament –creia jo- als  musulmans que viuen al nostre país, i en publicar-ho a la premsa local, vaig ser durament atacat –i amenaçat- tractant-me d’islamòfob per un curiós personatge que signava amb l’ escollit nom  de Jaume Anento i Setzemés. (estrany cognom, oi? O, no serà que el tal senyor Anento, necessita setze persones més per tenir el valor d’amenaçar-me?) Quan vaig voler respondre a l’estrany personatge,  el director del bi setmanari es va negar a publicar-me, i una volta més vaig quedar jo com el dolent de la pel·lícula, o com el covard pels qui no em coneixen.

Ahir, l’incommensurable llumenera, del nostre rei Felip VI, deia (Bé, llegia), en un fòrum internacional que  es el nostre deure acollir nouvinguts, i que aquests tenen el deure d’adaptar-se a les costums dels països d’ acollida. Doncs bé, a la tarda, i “zapingant” en diferents canals vaig anar a parar a la  inefable “Nostra”  i com no, en el programa que mostraven, es veien homes i dones vestits normalment, i a una senyora que per mostrava la seva “adaptació” al nostre país, portava el cap embolicat amb el típic vel musulmà. Aquests senyors de TV3, es queixen soto vocce, que perden la clientela. Si ho van fent eixís, afegit a que el seu programa més vist és La Riera, acabaran com el “Rosari de la Aurora” 

Per últim, dir que una tarda, anava amb el cotxe per una carretera lateral, quan vaig veure que sota una noguera amb nous encara verdes, hi havia una manta estesa, i un senyor molt bru amb un garrot les anava fent caure. Al voler dir-li a aquell senyor que aquelles nous no eren seves, -conec el propietari-  amb llenguatge  propi de país aliè, em va engegar a la fresca, i va continuar la col·lecta.  Allò, em va fer pensar que quan jo viatjava pels països àrabs, havia vist molts homes amb la mà tallada prova certa d’haver robat. Curiós oi? No haurà arribat el moment de fer-nos ho mirar? Tant babaus, som els catalans, o soc jo sol que no la toco?

Narsuri.blogspot.com.es

AVUI, VA DE FUTBOL.

Que els jugadors professionals són com els soldats professionals, que tant es poden apuntar a un bàndol com a un altre,  i s’entreguen al millor postor depenent del que els paguin, es cosa sabuda per a tothom. El que no tenen molt clar alguns d’aquestos gregaris amb certa dignitat –que n’hi ha- , és que els que han jugat amb el Barça o al Madrid, tenen una certa sensibilitat, i intenten  no passar d’un equip a l’altre, ja que la majoria de vegades no els compensa el que guanyen crematísticament, amb el que perden moralment davant la opinió pública d’un i altre lloc. Un parell d’exemples, els tenim amb en Figo, i en Laudrup, que havent tingut un cert prestigi jugant amb el Barça, es van vendre no al “oro de Moscu” sinó al oro del trampós Florentino, o dit d’altra manera, van deixar amb un pam de nas als afeccionats culers que havien confiat en ells.

Això, avui, ve a compte ja que el dit Laudrup, ha criticat amb duresa les filigranes d’en Neymar en el partit d’ahir davant els jugadors molt més limitats tècnicament del Leganés, als que el danès ha considerat que el brasiler menystenia degut a la seva superioritat.  Sincerament, jo, que sempre he estat negat per la pràctica dels esports, penso  que el senyor Laudrup ha tingut un atac de gelosia en veure que aquest noi, li fot deu voltes al que ell havia estat com a jugador. Crec sincerament que la majoria d’espectadors que van veure el partit, i no tenien un sentiment directament pro Leganés molt correcta i lloable per altra part, van agraïr al jugador les seves habilitats, que són el que fan estimable el futbol. Per acabar, i com que l’altre dia ho van recordar per televisió,  em pregunto si no  es molt millor veure les filigranes d’en Neimar, que veure la esgarrifosa lesió que anys endarrere, el brut De Felipe, li va provocar a el novell jugador del Barça Bustillo, que mai més no en va ser d’altre. Ai, Laudrup; que en fan de mal la enveja i el sectarisme!

UN COP MÉS, LA GRAN SAVIESA DE CDTVC. O SIGUI, LA “NOSTRA”

L’altra dia, vaig enviar un missatge a TV3, recriminant que tota una presentadora se suposa prou ven pagada, tingués la barra de  dir que una cosa es faria “desprès de la CRIBA” en lloc desprès de la garbellada, o bé de passar-ho pel sedâs.  Doncs bé; dos dies després la mateixa presentadora, amb tota la barra, va repetir la mateixa frase. No se si a aquesta persona enlloc de CRIBARLA la auriem de acribillar?

Aquest mati, escoltava Cat informació,  i una altra celebritat de la plantilla, ha atribuït a una “Paparra” la  defunció d’unes persones. No ho sé; pot ser té raó. Pot ser ara, es diu d’aquesta manera. Però abans, d’una paparra en català en dèiem un “rènec”

Narsuri.blogspot.com.es