POBRE CATALUNYA!

Es de tothom conegut, que quan dos artistes actors acaben la funció, surten del teatre, i encara que en la representació s’hagin assassinat, després van junts a sopar, i com millor  hagi sortit el drama, millor, ho celebren.

A nivell de “l’estado español”, els comediants fins ara de plantilla, eren el PP, i el PSOE, que tots dos tenien el paper molt ben après, però  que eren conscient de fer una comèdia que aniria duran mentre el pati de butaques o sigui el poble se’ls creia i anés pagant la entrada. Com que últimament, ho han fet tant malament, i han abusat tant de la ignorància popular, però amb molt  més alt nivell de descaro, s’han  trobat que ja no omplien la sala, i que per exemple a Catalunya, de on treuen més diners pers seus capricis i mals vicis, la gent busqués   actors més creïbles, o al menys que no se’ls en riguessin a  la cara.

Aquests actors doncs mal avesats, curts, i dolents en tots els sentits de la paraula, que fora de enganyar al poble han mostrat que no són bons per a res més, han buscat la ajuda d’altres actors, que encara que no  pas més bons que ells, no fossin tan coneguts per a mirar d’adormir una vegada més l’auditori, i han acceptat gustosament que una plaga d’arreplegats venjatius, s’incorporessin a la colla. Ara, el noi del “plumero”, que deu gaudir  d’allò atorgat per la divinitat només als escollits que en diuen “Ciència infusa” i que encara no s’ha presentat mai a unes eleccions autonòmiques, abans que a cap altre lloc, ja ha vingut a Catalunya   a donar-nos lliçons, i a des legitimar a les persones, que si que van ser democràticament  elegides. L ’anti catalanisme dels grisos i miserables Felipe, Alfonzo, Zapateru, Aznar, i Racoi,  ara en veure que ja no “cola” deixen entrar a l’equip aquest en Pablu que sens dubte deu ser un altre roba peres de categoria, però que ja te clar que si vol anar endavant, te d’anar contra qui els manté i fa viure, o sigui Catalunya que és qui més paga.

Per acabar-ho d’adobar, aquí a casa nostra, se li ha ajuntat una altra primera figura de la escena, anomenada Ada Colau, que des del primer dia ja v mostrar la seva bondat i generositat. Ara ja té equip propi, i als desnonats que com dei aquell vell lluitador Que els ajudi Déu! I ella ja té la notorietat que volia.

Repeteixo: Pobre Catalunya. Ah!  De totes maneres, Bon Nadal a tots els homes (i dones) de bona voluntat!