UNA ALTRA GRAN CAG... PERDÓ, VICTÒRIA DE  LA NOSTRA.

Ahir a la tarda, diumenge d’ eleccions, i en tornar de donar el volt, se’m va ocórrer engegar la tele, i com no, com que a la Nostra havien dit que donarien un avanç dels resultats, vaig posar aquest canal, i davant meu van aparèixer aquella trepa de panxa contents tant bonics i ben emperifollats, acompanyats de “grans tècnics” d’aquells que ho saben tot i mai la espifien. Menció especial, al gran Xavi Coral, persona de les més sàvies i formoses que mai han trepitjat la tele, acompanyat d’una col·lecció de decorats mastodòntics, que virtuals o no, deuen costar una fortuna.   Clar, que com que la Nostra, és pública, i paguem els contribuents,  no té importància.

El més trist, es que gaire bé com sempre, no en van encertar ni una, i al cap d’un parell d’hores de la exhibició de cretinisme col·lectiu, es va fer palès que no en tenen ni P.. idea i van fer el ridícul més estrepitós.

Sincerament. Els que donaven la cara, van quedar com cromos, però els directius de la Nostra, van mostrar una vegada més el fàstic que senten per als seus seguidors, i el menyspreu que tenen  per la clientela que te de suportar-los. Clar que si amb diner públic poden “aborregar” l’auditori amb un engendro tant ben fet com la Riera que fins els de Mediaset empresa privada dubtarien a oferir, que en podem esperar?

AI, AI, AI, GANDULS I PILLETS.

Després del resultat del Brexit, molt diaris, de paper, o electrònics, diuen que aquesta reacció s’estendrà com taca d’oli, en  tot Europa, i això voldria dir que tota aquesta colla de polítics inútils, ganduls, i pillets tals com el superb i miserable Josep Borrell, i tants altres milers, de rènecs que portem clavats a l’esquena, es quedarien sense el pessebre de on anar menjant. En veure això, m’ha vingut al pensament, el que durant la seva època gloriosa subjectes com en Boyer, que Déu tingui allà on vulgui però lluny de mi, però que ja no pot fer mal, o el dit Borrell que amb la seva cara ,-i morro- de maldat i supèrbia, ens podem trobar que en perdre el “xollo” europeu, intenti recol·locar-se en llocs de influència per a reactivar  la manera d’arruïnar als pobres industrials exportadors que lluiten per a sobre viure. D’altra banda, que en farem de tota  aquesta trepa si no? De treballar o en saben i sols coneixen el fotre al pròxim i viure del conte. Ai, ai. 

BREUS

Avui, llegeixo en un digital que el nostre gran ministre d’interior, va anar  las Vegas per a trobar Déu.  Si això és veritat, penso que si Déu perdés el temps amb persones de tant poca qualitat moral i tanta baixesa, es podria enfadar molt fort amb el nostre gloriós ministre.  Si com diuen Las Vegas es un lloc ideal per a ludòpates i de vicis varis, pensar que Déu es troba allà, i no ho arregla, és dubtar de la seva excel·lència i poder. Clar, que com que l’Esser suprem ja el deu conèixer a en Fernandez, deu pensar allò de que on o n’hi ha no en raja, i el deixa que vagi conspirant per anorrear Catalunya. Quan veig gent com aquest pepero, recordo sempre aquell refrany castella tant encertat, que diu: Donde Natura non da, Salamanca non presta. Oi, que és aixís? A la majoria dels peperos, Natura els ha donat molt mala Milk, però saviesa, ben poca.

                                       ***************

Diuen les males llengües Que l’inquisidor general de Catalunya el magistrat De Alfonso, culpa al senyor Bonet president del cava Freixenet  de conspirar contra el catalanisme. Ni en això, el magistrat ens ha dit res de Nou. Que el tal Bonet (pot ser li escauria millor Malet) no ens aprecia, és conegut per a tothom. La avantatge que tenim, és que de caves catalans, n’hi ha molts i la majoria superiors a seu. També,  ens queda el recurs de veure gasosa, No?

PENSEMS-HO BÉ!

Ara que amb pocs dies tornem a  tenir eleccions i si es que pensem anar a votar, cosa que ja no  mereixen la majoria dels polítics, valdrà la pena que meditem bé a qui ho fem.

Jo, no vull pas donar consells  ningú, però si recordar amb qui ens juguem els quartos.

El partit Popular, ja no val la pena esmentar-lo, ja que entre en Racoi, la vivoreta, la Camacho, i el de les aparicions celestials senyor Fernadez Diaz, ja es marquen per si sols, i tots coneixem quant ens estimen.

Al costat d’ells, tenim el PSC, que encara que es posin pell d’anyell, entre laMeritxell (?) Qui la coneix a aquesta gran líder? El carbassonet Iceta, i els milers, i milers de líders que han passat com una ventada en menys de cinc ants, tots tenen el fet comú de ser espanyolistes disfressats, i el que menys els importa és Catalunya, i únicament xuclar la mamella  del diner oficial tant fàcil.

Però Ara, per a més befa, s’hi han ficat uns quants (sort que no són gaires, i am la cara i la figura ja paguen) desarrapats, que sense cap cultura ni experiència de país, i sols amb odi a tot el que hi ha establert, estan fen el boicot més groller o com dirien els de la “meseta” totalment cútre a les institucions del país, i a alguns dels pocs polítics  que encara semblen de bona fe. Ai, CUP, que n’haureu  fet de mal amb la vostra tant curta –espero- existència! Ep! I  no obliden el Podem de la escratxera Colau.

Per últim i els més calcats al PP, els Ciudadanos, de l’angelical despulladet, Ribera i la “Dolça” Arrambades, Que, ai de nosaltres si arriben a manar algun dia!

D’ els partits que queden, si encara ens queda sentiment patriòtic, i molta ingenuïtat, no soc pas capaç d’aconsellar-ne cap. Que tothom s’equivoqui al seu gust.

En vista d’aquest panorama, un, ignorant i ingenu, es pregunta: Hi havia tanta tramoia durant el tant rebutjat franquisme? 

Ànim; un cop més, recordem als de  la Trinca: Que els botin, que els botin, que els botin! Mare meva!

Narsuri.blogspot.com.es

CARLES CASTELLNOU I GEMMA ARAGALL

                         ( Avui, va en pla de conya)

Ja he dit moltes vegades el poc que em sento identificat amb TV3, altrament dita “LA NOSTRA”, degut a que crec que així com una cadena privada pot fer moltes barbaritats ja que no la paguem els ciutadans amb els nostres impostos, TV3 en ser una cadena publica, no deuria ser tan esbiaixada, negativa i alarmista. De bon tros dona les noticies més realment interessants, sinó que busca els cassos més desagradables i “Cutres” per a fer-se la interessant, o així ho deuen creure els milers i milers d’ endollats que te en plantilla, i que faria  feredat saber el que ens costen.

Doncs, bé; avui, haig de trencar una llança en favor de la directiva, i reconèixer humilment que han fet un gest significatiu, per a calibrar la situació. M’explico:

Tothom, coneix el corresponsal a Madrid de la Nostra el senyor Castellnou, i segur que al llarg del anys han pogut notar que és un home que no dissimula la seva tendència a la dreta cosa que fa evident de la manera que esbiaixa els llavis doblant el morro, cap aquest costat. ( Últimament, en portar barba, ho dissimula una mica). Doncs bé, Ara fa poc, han afegit una altra periodista (Eramos pocos i pario la abuela) la anomenada Gemma Aragall, que dobla el morro de manera violenta cap a l’esquerra, i com que no porta barba se li nota al primer cop d’ull. En vista d’aquesta temptativa d’equilibri, no puc menys que dir: Visca  la NOSTRA!   Narsuri.blogspot.com.es

FER BALLAR LÓS

En veure i escoltar la patètica actuació de la majoria dels politics de tots el partits i colors  ja preparats de nou per prendre’ns la “clina” fent veure quan ens estimen i quan sofreixen per a poder redimir-nos, m’ha fet recordar quan jo era infant, que una vellet que ho havia passat molt malament en les guerres colonials, i  la època republicana i després en la guerra civil, i post guerra, em solia explicar fets ja pretèrits, però que ell recordava amb certa melangia.  Un d’aquests, no molt comú però que ell m’explicava amb ironia, era el següent:

Degut a la endèmica i inacabable misèria en la que estava immers el país a desgrat d’haver portat infinitat de tresors de la conquesta d’Amèrica malversats durant segles pels inhumans i criminals reis borbons, de tant en quant, passaven per pobles i viles, uns petits grups de personatges morts de gana, i no gaire ben vistos per a las “autoritats”, els quals portaven com a protagonista principal, un ós, dels que sembla encara n’hi havia abundància en les muntanyes d’Astúries i Pirineus. Aquesta gent, doncs, obligaven l’ós perquè de bon grat o per força, ballés en mig de carrers, i places mentre ells cantaven esbojarrament, per a divertir el públic humil i ignorant, i després, passaven el platet, per obtenir algun tipus de recompensa d’aquella gent paupèrrima que gaire bé ho necessitaven tant com els “Saltimbanquis”. Per acabar, en Mariano, em deia: Els que passaven el platet, eren   gent que no servia per a gran cosa més, i vivien d’enganyar al poble humil, i de fer patir l’animal al que en acabar li donaven quatre herbotes i arrels . Us fa pensar res, tot això? Per si fora necessari, -que no ho crec- , miraré d’aclarir-ho.

El poble pla, o sia la majoria de les persones, som els que quan hi ha eleccions, actuem de manera dual, i fem els dos papers negatius del fet. O dit més clar. Per mitja de les amenaces, crits, o falagueries,dels professionals de l’engany, o sigui els polítics que tant ens estimen, ens  deixem convèncer,  i fem descaradament l’ós, seguint-los i aplaudint-los. Ells, el nostres salvadors, quan ja tenen la mamella ben agafada,  que vol dir que ja han  passat el platet, no es recorden més del que han promès i com a l’ós ens deixen les escorrialles, perquè no ens morim del tot, i podem seguir ballant per als seu etern gaudiment.

Quan ens parlaven e la famosa democràcia, alguns havíem cregut que passat en Franco aquí al nostre país, tot serien flors i violes, o com se sol dir; estacaríem els gossos amb llonganisses. Mare meva! Tinc la ferma convicció, que per cada lladre que hi havia llavors, ara n’hi ha com a mínim mil.

En fi; doneu una petita mirada a aquesta immensa munió de bona gent que ens vol redimir -Altra vegada?-  i mediteu bé quants de entre tots ells, realment poden merèixer la nostra confiança.

Pensem-ho bé companys! Això, es va aprimant!

A JOSÉ MALLORQUÍ, AMB AMOR.

Quant   al nostre dissortat país, després de la sagnant guerra “Civil” (seria bo que algun dia poguéssim aclarir la veritat i el perquè de la mateixa) no hi havia més que escassetat, misèria, i por,  pràcticament les úniques lectures, eren o be de sentit polític, o religiós;  res més.  Per  algun motiu que desconec, i que tampoc sabria a que o a qui atribuir, jo, tant negat o limitat amb pràcticament tot, als meus sis anys, era una vertadera fura quan a la lectura. A l’escola,  ja feia la lectura diària amb el llibre emprat pels de més edat, -uns 14 anys- de nom “Corazon” d’un autor italià del segle dinou  anomenat Edmundo de Amicis, quan els de la meva edat,  la majoria encara no llegien correctament “Lo que nos rodea” que sembla que era més senzill.  (encara, els tinc tots dos) Doncs, bé: com que jo llegia tot el que queia a les meves mans, no sé de  on, un bon dia, vaig obtenir un molt petit mini llibre de pot ser vint planes, un conte que tenia per nom El mago Tolon se divierte, i que signava com a autora Leonor del Corral. Anys després, vaig saber que la tal Leonor, no era altra   que la esposa de l’escriptor Josep Mallorquí, que era qui escrivia, i que atribuïa a la seva esposa degut al profund amor que li professava, cosa que és històrica.

Pot ser als anys quaranta vuit, -no ho recordo exacte-, un meu amic em va deixar el que en deien una “novela” de El Coyote,  (que jo com sempre que llegia escrits perillosos per a la moral eclesiàstica de la època anava a llegir dalt la teulada de l’església) que haig  de reconèixer que em va frapar,  i que ja sempre més,  vaig seguir amb tota fidelitat. Aquesta col·lecció, o saga,  era la més famosa de l’època al nostre país, i inclòs crec que ser traduïda a altres idiomes. (El gran il·lustrador Batet, en va fer una col·lecció d’aventures de gran èxit) També, es deia i crec que era cert, que el Caudillo Franco les llegia setmanalment, i n’era un fan incondicional. Doncs bé,  l’autor de la mateixa, no era altre que  el gran Josep Mallorquí, i penso que infinitat d’espanyols de la època li hem d’agrair, que amb la emoció de la seva lectura, ens fes  oblidar  moltes penes i privacions. Estic segur que va fer més ell amb els seus  escrit de l’Oeste, perquè estiméssim les conquestes dels espanyols a Amèrica, que molts llibres erudits però feixucs i esbiaixats de molts escriptors  seriosos de la època. També amb els seu nom o amb el de Carter Mulfort, va escriure la llarguíssima col·lecció Hombres del Oeste, on ens va ensenyar a conèixer personatges   a vegades rars, i al tres estrafolaris, com Panxo Villa, Billy el Niño,  Jeese James, i tants i tants d’altres.  No podem oblidar que ell mostrava el seu entusiasme per “Fray Junipero Serra, el franciscà mallorquí que va evangelitzar –jo diria domesticar- als indis d’aquelles terres.  Ara, a Madrid, sembla que li fan un homenatge al que em vull afegir. Llarga glòria a Josep Mallorquí!

Ah! Com podeu suposar, jo encara guardo la col·lecció completa  de les aventures de “EL COYOTE” que hi farem, soc un romàntic, i un sentimntal.

Narsuri.blogspot.com.es

QUIEN CON CRIOS SE ACUESTA, CAGADO SE LEVANTA

Aquest vell adagi, tant de “La Meseta”, ens dona avui testimoni de la seva veracitat. En posaré dos exemples.

1er. El govern de la Generalitat: I això ha quedat pales amb la unió contra natura d’una colla de polítics de partits més o menys centrats, (suposant que hi hagi polítics que en dir-los centrats volem dir que realment han entrat en política per a millorar la societat, i no per a millorar el seu propi “Estatus”) que a fi de tenir la paella pel mànec, s’han ajuntat amb la classe de politics(?) més dubtosa i carrinclona, com son els estrafolaris cupaires, que a més de no pas massa   agraciats (i agraciades, ep!) van mal vestits, i fan més basarda que goig, i que confessen impunement que van contra la societat establerta. Evidentment l’aspecte, és nefast, i no dic que facin pudor, ja que tinc la sort de no haver-ne tingut cap vora meu, i per ant no ho puc asseverar. El que si queda clar, és que a en Mas, quatre roba peres, li van prendre el pel fins a molt més curt que al zero. Ell, va plegar; ara, els anti sistema, es neguen a acomplir el que havien promès, i a sobre se’ls en riuen a la cara. Doncs que es pensaven?

2on. Ara, a l’ajuntament de Barcelona, manen la escratxera Colau, l’argentí Pisarello, i per a acabar-ho d’adobar, s’han ajuntat amb el sociata Collboni, que tothom coneix, i saben que per tal de tocar poder (i alguna cosa més?) com a bon socialista, es vendria l’anima. En aquest segon cas, no sabem quins d’ells es llevaran enmerdats i a costes de quins. El que és segur, es que els habitants del municipi capital, s’alçaran tos cagats, i tal vegada els esquitxos de merda envaeixin tot Catalunya.  

Només, una pregunta: Si us agüessin d’operar d’algun problema físic, qui preferiríeu que ho fes? Un metge especialitzat per dubtós que fora, o un  xarlatà de plaça d’aquests  que venen duros a quatre pessetes? Pobre Catalunya?