dimecres, 28 de desembre del 2016

UN GRAN DESCOBRIMENT.
De manera silenciosa i amb una discreció total, un grup de miners australians i neozelandesos, aquesta setmana de Nadal, han culminat la serva fita de recerca, i han trobat a dalt al castell de Gurb en aquells túmuls que hi ha al costat  quasi a dalt de tot, l’enterrament de dos cofres de fusta folrats amb cuiro en els quals a part d’importants pergamins de la època medieval,  pertanyents als comptes de l dinastia Gurb, s’hi ha trobat gran quantitat de joies d’or, perles i maragdes. Segons explicacions, els descobridors, creuen que encara hi queden coses per descobrir a pocs metres, i també tenen la certesa que a la Pastera del Pou a pocs metres de Sant Marí Xic,  hi ha un important enterrament de semblants  característiques.

Encara  que ho han portat amb gran secret, tot fent algunes begudes en un petit hostal, han deixat anar part d’aquesta informació. Ara, faltarà veure que en pensen les autoritats, i si algú més s’afegirà a la recerca. Això pot ser una bomba!

dilluns, 26 de desembre del 2016

     QUIE CON CRIOS SE ACUESTA... O, JUNTS PEL SI I LES CUP
Els que han llegit algun dels meus escrits, la majoria dissortadament de lament, o de critica, coneixen abastament aquesta frase complerta i el que penso dels extremismes siguin de dreta o d’esquerra. La extrema dreta actual, hereva de la antiga noblesa feudal més tard convertida en terratinents, i  grans capitalistes, que durant segles han mantingut a la majoria de la gent en la més absoluta pobresa i misèria, recolzats com no per les jerarquies clericals, no tant del clero humil la majoria de bona fe i per el qual motiu no han pujat en la jerarquia.
Aquesta extrema dreta, ha provocat com a contrapartida una esquerra que moltes vegades sinó la majoria, hauria tingut raó si no hagués –com  quasi sempre sol succeir- caigut en mans de gent també extremista i venjativa que amb la seva actuació no sols no han arreglat mai res, sinó que han portat grans catàstrofes a la  humanitat. El resultat de la situació actual a casa nostra, és que ni les corrents de dreta moderada ni les corrents de l’esquerra civilitzada,  han aconseguit prou majoria per a intentar portar endavant una separació civilitzada. Els de dretes, en mans  no de patriotes abrandats com eren els d’anys enrere, sinó en mans dels més carques dels grans capitalistes amb una avantguarda de satèl·lits aprofitats, tipus Rajoy i tants i tants milers d’altres, funcionaris o no, que es venen l’anima amb tal de poder estar amb els que manen.  Les esquerres moderades cada dia compten menys i estan a punt de caure en mans dels descendents del faistes i anarquistes que amb les seves atrocitats van donar raons a en Franco, per a fer un net de bons i dolents dels que no li agradaen.
Anant doncs al titular, ara tenim als de Junts pe si, que com que no són prous, estan disposats a vendre’s l’anima a aquesta morralla de les Cup, que per la pinta  que tenen,  són gent que no han treballat mai, i que en el fons de la seva idea, el que voldrien seria ocupar el lloc dels que ara ens maneguen. No sé  i tant de bo m’equivoqui, però crec que de la unió de forces tant antagòniques en naixerà (si es que arriba a nàixer) un monstre que ens portarà a tots a un altre desastre, o com a mínim, que els  grans patriotes  de AP, s’eternitzin en el càrrec.
Senyors de Junts pel Si; recordeu: “quien con crios se acuesta mojado, o cagado se levanta”  Ai, ai, ai!

Narsuri.blogspot.com.es

divendres, 16 de desembre del 2016

Avui dia 15 de desembre i per a alegrar una mica el dia tant rúfol per culpa de la boira, li he cantat a la Conxita una vella i alegre  cançó  de Nadal que ella ja no recordava, i com que sembla que li ha agradat, m’ha suggerit d’ escriure-la perquè no es perdi i en quedi memòria. Eixís ho faig.
                       LA FALDILLA  DE NADAL
                      Per Nadal, farem gran festa,
  La Mare de Déu  ja ho sap.
 Me’n faran unes faldilles
  Que no hi falta sinó el drap.
  El drap n’ es a Barcelona
  A casa d’un botiguer.
   La seda n’ es Girona
  A casa d’un passamaner.
  La agulla, n’ es despuntada.
 El didal n’ es foradat,
les tisores ja no tallen
i el sastre encara no es nat.
Quan Jesús vingué a la Terra,
Va portar-nos la senyal.
Alegrem-nos, alegrem-nos!
Que demà serà Nadal!