ELS MISTRES CATALANS DINS ELS GOVERNS ESPANYOLS

Sentència força sensata: És català tot aquell qui viu i treballa a Catalunya. I jo hi afegeixo per si acàs; si eixís ho sent, ho vol, i ho creu.

En tota la meva història, començant per després de la guerra, quan el poder del Generalisimo era absolut, sempre he vist que per quedar més o menys bé amb el catalans, en mig de tota la púrria de funcionaris de “la España Imperial”, qui manava al govern central, sempre tenia la precaució de posar algun ministre català per a mirar d’alleugerir la tensa situació que sempre hi ha hagut. En Franco, per exemple, com que era conscient que tenia la paella pel mànec en estar recolzat per l’exèrcit, no dubtava a posar en llocs compromesos a gent catalana força il·lustrada, com per exemple els que van fer els primers passos per a millorar la situació econòmica del país, els Lopez Rodó, Ullastres,  o el que jo sempre vaig admirar, Fabian Estapè, tant savi, i humà, i molts d’altres que tothom recorda . En arribar la Democràcia, les coses ja es van anar espatllant, i un  bon exemple, va ser el pianista en Narcís Serra, que com a ministre de l’exèrcit no es va pas cobrir de glòria, i que anys després amb la Caixa de Catalunya, va fer una Tocatta i fuga, que ni Bach en el seu esplendor, hauria fet. Ara últimament, el del bigotet retallat, i peus a la taula, el gran Aznar, encara va tenir una mica de precaució, i per mostrar que en la intimitat parlava català, va nombrar en Piqué i la Birulés que més bons o dolents, al menys eren cultes. Els últims grans directors de la Pàtria, segur que convençuts de la seva incapacitat, ja van degradar la cosa d’una manera absoluta. En Zapatero, que devia ser el primer sorprès d’arribar a president,  hi va col·locar, com no?  dos ministres “catalans” de primer ordre; la Chacon, i en Montilla. Ara l’últim, l’únic i sublim Rajoy, convençut de la seva nul·litat absoluta va posar un altre català de primer ordre com és, el senyor Fernandez Diaz per què no li pogués fer ombra, i que sembla que qual Goebels reencarnat, coneix bé allò de “Calumnia que algo queda”, i segons diuen les males llengües, ha  tractat d’empastifar a l’alcalde Trias.

Bé: jo em pregunto quins de tots els esmentats, se senten realment català, i quins d’ells se senten imperialistes malgrat haver nascut a Catalunya, i senten un vertader fàstic per  als autòctons? . Aneu a saber...

narsuri.blogspot.com.es