FIDEL CASTRO.
DIVAGACIONS SOBRE EL GRAN HEROI.
Ja he recordat en
altres ocasions, que quan en la meva joventut feia el servei militar
(obligatori), vaig estar destinat a Parques y Talleres de Automovilismo a Sant
Boi de Llobregat, on a més dels 120 soldats hi havia una vuitantena d’homes
paisans, que eren els que dirigien i realment feien la feina tècnica. Amb un
d’ells, d’origen andalús al que sembla
que vaig caure simpàtic i que era un “coñon” de categoria, sempre que podia,
s’ho feia venir bé per a repetir-me; “Las tres grandes plagas humanas de España, son: Catalan con mando.
Andaluz con dinero, y gallego con botas”. La qual cosa traduïda al nostre
idioma, venia a dir que el catalans tenim molt mala “Milk” a l’hora de manar al
nostres subordinats, i no som ps massa equitatius i pietosos amb els nostres
inferiors. Que els terratinents andalusos tractaven despòticament als seus
servents quasi esclaus es cosa ben coneguda, i que els gallecs militars, eren el més despietats en les seves ordres, i els que
més malament tractaven als seus inferiors.
Ara, amb la mort del
gran Fidel, m’ha tornat venir aquesta reflexió a la memòria i recordant les
meves experiències durant tants anys amb cubans a la illa, i en molts altres
països de Sud Amèrica, recordant els seus plors, queixes i malediccions,
dirigides a aquest gran sàtrapa, he recordat allò del gallego con botas, i he
pensat que curiosament molts dels dictadors de la meva època i d’arrel hispana,
han resultat ser gallecs. Alguns exemples: Franco, Somoza, el mateix Castro, i
ara els seu germà Raúl que és un dictadoret d’estar per cda. I,
sense voler, he anat a pensar amb un altre gran prohom de les espanyes,
don Matiano Rajoy Brey. Si eixís d’home normal, ja es capaç, de manegar-nos a tots,
us imagineu a don Mariano amb botes? Oi que seria un gran dictador militar?
Mirat eixís haurem de dir allò de “De raza le viene al galgo”.
Tornant a Castro, nom
és recordar que l’any 1960, Cuba amb Batista
de dictador tenia la renta per càpita el doble de la espanyola. Avui,
Cuba es l’illa del carib més pobre llevat Haití. Total; que a Cuba hi havia grans
desigualtats, es ben cert. Ara les desigualtats, són molt superiors, però els
que abans manaven ara són fora l’illa vivint força bé, i els pobres d’abans són
els miserables d’ara.
No podem oblidar i es públic
i notori, que el gran Fidel es el fornicador i procreador més gran de la illa,
i que durant els seus anys de mascle actiu, cap noia del país es podia escapar
d’anar al catre amb el dictador si ell la veia i li agradava. Pel que es veu si
tots els seus fills coneguts o no el recolzaven, quasi serien majoria a l’illa.
És una broma, però jo la vaig aprendre allà sotto voce. També, quan la guerra d’Angola,
milers de nois cubans de raça negra,
varen morir allà dissimulats amb l’uniforme angoleny, perquè el gran líder els
va enviar a defensar al dictador comunista en aquella guerra cruel, i com totes
innecessària, ja que no va canviar res. Els cubans de pell blanca, com que no
es podien dissimular, no hi van ser enviats. No oblidem que si els Castro han
pogut aguantar, sempre ha estat per la ajuda d’altres règims similars al seu.
Primer, Rússia, o millor dit la Unió Soviètica, més tard el t d’Angola, i els últims
anys la ajuda de la Veneçuela Bolivariana on la gent es mor de gana.
És curiós que aquest
home sigui tant elogiat per tots els esquerrans, quan es ven palès que ni Rússia,
la Xina, i demés països similars, utilitzen socialment el comunisme i sols en
fan bandera per a mantenir la gent quieta, però tothom sap són països en els
quals cada dia surten milers de nous
milionaris capitalistes, i on es del tot conegut que hi ha milions de persones
que no tenen absolutament ni les coses més bàsiques per a una vida digna. Acabo cridant ben alt: Camaradas! viva el gran
libertador!
narsuri.blogspot.com.es
