VERGONYA, CATALANS VERGONYA!

Tinc ja una edat tant considerable, que he entrat de ple en aquell impàs que diuen que quant una persona ja gaire bé no és bona per a res,  dona bons consells perquè no pot donar mals exemples. Doncs, bé, en veure ahir que un pilot de carques no ja de la tercera edat, sinó  d’una edat passada de rosca, tots ells, morralla, i ressaca del franquisme com en Ladelino Lavilla, Miguel Herrero de Mignon, Romai Becaria, i quaranta o cinquanta individus  més, de la mateixa qualitat moral components del “Consejo de estado”, vertaders esperpents de la raça humana, poden decidir que és el que te de fer el poble de Catalunya, m’ha entrat una tristesa molt profunda. D’acord que durant dècades, aprofitessin els obscurs, i  dubtosos poders i influències, per fer anar l’aigua al seu molí. Però ara, quant si realment tinguessin la fe catòlica de la qual tant han presumit,  s’horroritzarien de la seva maldat,  vulguin imposar a les nostres generacions actuals i venidores els seus sentiments partidaris i malignes, i els vulguin privar del dret més essencial de totes les persones que és el dret a decidir, es per; o bé provocar-se un mateix l’araquiri, o bé reunir-nos uns quants, i agafar-los, i cremar-los tots al mig de la plaça, com tant santament feien els comandaments catòlics amb els que els  feien nosa.  També, cal tenir en compte, que tractant-se d’una colla de “carcamals” no de la tercera sinó de la quarta edat, deurien cremar com lluquet, i no caldria afegir-hi gaire llenya.

Esperem que no. Però si amb la seva ajuda aquests grisos i miserables funcionaris que composen el govern de les “Españas”, aconsegueixen dominar la nostra nació, haurem  de dir com aquell: “Vergonya, catalans, Vergonya! “

narsuri.blogspot.com.es 

LLUMS I OMBRES   (moltes més) DE TV 3

Jo, que al principi tant havia esperat de la “Nostra”, i que tants desenganys m’he emportat amb el pas dels anys, per la baixesa moral de molts dels seus programes, aquests dies, en contemplar el programa 300, he sentit una gran alegria en veure una exhibició de honestedat, claredat, i simpatia,  en els últims programes d’aquesta sèrie, que són el que he vist. M’explico.

Estan acostumat a veure series com La Riera, El cor de la Ciutat, etc –per cert uns actors boníssims que fan que la gent s’ho cregui- però on en tots ells, es mostra tot tipus de baixeses, i tares morals dels protagonistes, que com a exemple de futur del nostre jovent no ajuden pas massa, i fa creure que els ser tarat moral és el més normal.   Ara últimament i per acabar-ho d’adobar el nefast programa del nefast i miserable presentador, el qual més que presentar el programa, el que fa, es parlar d’ ell, i mostrar totes les seves misèries morals, infinites, i també les físiques, que no són pas menys. El senyor Oscar Dalmau, que tal vegada per la seva lletgesa física i moral,  es deu trobar que si no és pagant, o per a la seva influència de personatge públic, no es deu fotre ni la espinada d’una arengada, vessa cada dia les seves misèries i frustracions sexuals, parlant de conys, humitats d’entrecuix, fal·lus, i gran infinitat d’altres paraules com no, “catalanes” rebaixant el que se suposa lliçons i entreteniment  per a nens i joves, a una dialèctica de barri baix, com deuen ser els coneixements i cultura d’aquest subjecte digne de compassió, o anihilació.

Abans de fer aquest escrit, he demanat a algunes noies de diferents nivells, la seva opinió d’aquest prohom, com a parella, i totes, totes, m’han dit que com a mascle, fa més por i fàstic que goig. Clar, que ell no ho deu ignorar, amagant-se darrera la seva llana, i tractant de fer més visibles amb unes ulleres de pam, aquells ullets que em prou feina són com caps d’agulla.

Tornant doncs al programa 300, tinc de dir que jo, i altres amb que n’he parlat, el trobem magnífic, i el seu creador i presentador senyor Tortajada, reuneix en  ell, la saviesa, amabilitat i simpatia, que requereix un programa d’aquest  estil. Igualment els seus assessors, mostren coneixements, i humanitat, sense la supèrbia o fanfarroneria de l’ esmentat Oscar, i altres “creadors d’opinió” -com si la gent fos beneita- de  la “Nostra”  i altres cadenes del  país.

nrsuri.blogspot.com

EL SENYOR? ICETA. (El signe interrogant hi es amb coneixement)

Ja he dit en infinitat de vegades que no he  anat mai contra el socialisme, que en fons més o menys encertada, deu ser una opció com una altre, sinó contra els comandaments socialistes espanyols que per no perdre la mamella, no són més que un apèndix interessat de la caverna del PP, amb la diferència   que els fatxes, no amaguen gaire bé la seva maldat,  i en canvi, els sociates  espanyols, que odien tant o més als catalans, sempre es volen mostrar abillats amb la pell de xai, però com que els queda curta, mostren no solament la poteta, sinó tota la cua del llop, que és el que són sens dubte.

Aqui a casa, els que durant anys, seguien les consignes dels Celestials i incommensurables “Españoles” Felipe i “Alfonzo”, sense oblidar els Boyers, Borrells, Leguinas, i un llarg etc. de gent escollida, tots ells grans estadistes d’allà la meseta, sembla que ho han vist molt clar, i tots de la manera més discreta que han trobat, s’han anat despenjant, i han deixat el partit, o millor dit no, partit no,  el destrossat, en mans d’un parell de llumeneres tals com en Navarro, i en Lucena, que per desgracia seva ningú els va fer oposició, i no van  saber que fer amb l’ens que tenien a les mans, fins que la gran promesa de futur del partit, el senyor ? Iceta, ha entrat amb tantes idees noves i brillants, que si no l’aturen no deixarà pedra sobre pedra. D’entrada, ja ha mal dit i calumniat a tots els partits, i ara, ja diu en públic, el que pensa,  dels que no pensen com ell, que són gaire bé tots, que Catalunya està sembrant el germen del Nazisme. Jo ja soc  vell, però tractaré d’aprendre a quadrar-me i cridar a viva  veu Heil Hitler! He, que queda bonic?

Ara, vull aclarir l’interrogant darrere el nom, tractant de ser el màxim de respectuós possible,  i per a res del món voldria ofendre a ningú,  jo em pregunto; ell, és un senyor o una senyora? Si com va confessar, té tendència amorosa pels mascles, no hi ha algun error en algun lloc? Ho deixo a la opinió de cada ú, però si tothom fos del seu rem; no s’acabaria  la raça humana?

Per últim, dwgut que com a bon polític, segur que el senyor Iceta demanarà excuses i dirà que no volia dir el que va dir ben clar,  jo també dic que el que dic no ho volia dir i, si algú s’ ofèn, dono ja per demanades les corresponents  excuses. Oi que queda bé?

COINCIDEIXO AMB SA MGESTAT; MIRACLE? (De les noticies)

No de cap manera, res de miracle. Ell, amb la autoritat moral que li dona la saviesa innata que Déu li deu haver atorgat  per ostentar un càrrec tant únic i definitiu, com es regnar de manera figurativa i sense risc, ja que no pràctica, la nació espanyola, ha dit amb la cara ben seriosa i sense que se li escapés el riure, “. Volem una Espanya allunyada de la divisió i la discòrdia” Bonica frase, oi? Qui li deu escriure els discursos a sa Majestat? Doncs, bé. Jo, coincideixo completament amb el seu desig, i vull que la nació germana, però no gaire amiga que fa tres segles que ens oprimeix, la gran Espanya, gaudeixi de serenitat i abundància, i que no es barallin entre ells, perquè com a bones nacions veïnes que sens dubte serem més d’hora que tard,  pugem tenir una bona relació   humana i comercial, que ens ajudi a oblidar que durant segles, hem estat la pobre vaca que després de molt pasturar per terra força erma, veu com la munyen al límit màxim, però que l’import de la venta d’aquesta llet, no serveix per a comprar-li farratge,  sinó que és emprat, per mantenir gran quantitat de càrrecs honorífics totalment inútils però  caríssims, o quan no, per que uns quans desaprensius, nobles de molta altura, jubilats o no, polítics i banquers, viatgin a països exòtics a matar elefants, ossos, i altres pobres criatures, per que com que no poden matar persones, pugin apaivagar els seus instints més cruels. Clar, que ara, amb el coneixement que tenim de la targetes opaques, també sabem que desprès de caçar, encara els queda temps i diners per al més desfermat fornici nocturn en les sales de festa més exclusives, i és clar, acompanyat del millors menjars i licors com els que sens dubte utilitzen els sis milions  d’aturats de la gran Espanya que viuen a la Glòria.

Si, Majestat, si, ni divisió ni discòrdia. Cadascú a casa seu, i com diuen, Déu a la de tots, però, de totes, totes, separats.

narsuri.blogspot.com.es

APUNTS DEL DIARI D’AVUI

A la plana 4, llegeixo unes declaracions de la gran Victòtia Alvarez,  on diu que avui es un gran dia per a tots els panyols, fent referència a que els policies han escorcollat el pis del petit dels Pujol Ferrusola. Ja he dit moltes vegades, que quan una dona publica es refusada, es converteix en l’enemic més temible de qualsevol esser humà. En aquest cas, però, el meu dubte, és; Ataca al Pujol petit per que és germà del ex fornicador, o perquè el petit, no hi va participar?  Aneu a saber... Si diuen que els pensaments de enyor són inescrutables, imagineu-vos els d’una dona pública rebutjada. Ai!

                                               ***

Dues planes més enllà, esgarrifeu-vos: “El  PP torna amenaçar el 9-N!” Això, per la reiteració,   ja és de per sí còmic, però es que hi afegeixen  una gran fotografia, on es veu la cara  i la mirada super intel·ligent del nostre irrepetible president del govern senyor Rajoy,  flanquejat com no podia ser d’altre manera del gran “Cafixo” Moragas que pel que diuen, és la copia exacte de la eminència gris del cardenal Richelieu però en versió nostrada. Déu es agafi confesats!

                                  

LA DESERCIÓ DEL GRANS PROHOMS CATALANS

Avui dissabte, llegia unes paraules molt sàvies i assenyades pronunciades per un del homes catalans més importants de la història recent de la nostra petita nació. Era l’insigne senyor Enric Sopena, pal i senyera d’aquell PSC, gracies a Déu ja quasi difunt, que des de Madrid, (de on sinó?) criticava a en Mas i en Junqueres per voler crear un nou estat, en lloc de apagar la fam dels 168 milions de nens desnodrits que hi ha al món. És de suposar que el senyor Sopena, per la seva banda ja en deu mantenir uns quants de aneu a saber quin país. 

Però, bé. No és això al que em volia referir. El que em dol de veritat, és que els grans “progres” de dreta i esquerra de la nostra petita pàtria, que durant la transició, es feien sentir més, i que es repetien més que unes mongetes mal païdes, ens hagin abandonat tots, i hagin anat a engrandir encara més la patria de “Los conquistadores”. Així de prompte, penso en el dit senyor Sopena que ara dona lliçons a Catalunya, o l’actor teatral més gran de la nostra historia senyor Boadella, que després de riures dels catalanistes, es va quedar més sol que allò que diuen de la una, o també el gran psuquero  Ignasi Riera que per el que es veu, també habita (o habitava, no ho se) per allà a les Espanyes. També, el “Cafixo” ajudant  de Rajoy,de cognom Moragues, sense oblidar el net de la avia que l’alimenta des de Barcelona, i que és tant alt en la seva sapiència que toca Sostres. No em vull allargar. Sols demano que els que ho llegiu, repasseu una mica, i veureu quants fracassats parapetats al centre de la “meseta”, ataquen amb bala a Catalunya, per a fer-se simpàtics, als de la casta, perquè no els deixin morir de gana. I si entre tots fem una col·lecta per que puguin tornar? Pot ser ens perdonarien  als catalans que no odiem Catalunya, i la catalanitat.

narsuri.blogspot.com.es

DEL DIARI ARA D’AVUI

1er. Llegint a la portada; Mas i Junqueras tenen la clau, m’ha fet recordar quan el “Conde don Julian” Carot, deia tot satisfet que tenia la “cagau” i per odi i enveja a Convergència, la va fer servir per obrir la Generalitat al sarraí “Taric” Montilla de la “Haljama” del PSC, que tant de bé va fer per al nostre país. Desitjo per a el futur  de tots, que els que el diari diu que la tenen ara, estiguin més encertats.

                                                 ****

2on. També a la portada, diu que Mas -Collell tindrà dificultats de tresoreria per tant, que no podrà pagar els serveis concertats. Això, si no n’hi hagués d’altres, ja seria motiu per votar la independència i poder-nos separr d’aquesta colla de pillos que encara s creuen en plena colonització. El problema, és altra vegada que no estem en mans d’homes d’estat, sinó de caps de partits polítics, de tant poca capacitat intel·lectual i moral, i com Herrera, Iceta, i tants etcs. Sense oblidar en Duran, que des del seu hotel de cinc estrelles allà a “Madrit”, amb els “gastos” pagats per tots nosaltres, vetlla de dia i de nit per al nostre benestar actual i futur. Aquí a Catalunya, en Duran no s’ha pas de preocupar; per això, ja té el gran Espadaler, que pot parlar hores amb frases boniques i ben escollides, sense dir rès.````

                                               ****

A la secció d’esports, donen diploma d’honor a en Xavi Hernandez Creus per la seva actuació al partit d’ahir. Me’n alegro de tot cor, ja que pel meu punt de vista, és dels que més ha contribuït al  contribuït a la gloria del BARÇA dels últims anys, i no sempre se li ha  reconegut el seu mèrit. Per molts anys Xavi!

PETICIÓ I RESPOSTA AL SENYOR RAJOY

Excel·lentissim, inigualable i sens par, senyor Rajoy. 

Com que l’altre dia, vaig escoltat unes paraules dites per a vos,  on manifestàveu el vostre desconcert i desconeixement sobre qui mana a Catalunya, us faig una proposta, i una oferta. Si em dieu qui mana realment a Espanya, jo em comprometo a dir-vos de manera certa, qui mana a Catalunya, que verdaderament, i teniu raó, no és el nostre president democràticament  el·legit pel poble de Catalunya, el senyor Mas. Veureu; aquí  casa nostra, també hi ha la creença molt repartida, entre els que creuen que a Espanya, els que us donen les ordres a vosaltres els funcionaris de carrera instal·lats al Govern, són els lobbis bancaris i altres grups de pressió  que de manera més oculta ens fan passar a tots com es diu vulgarment per  l’adreçador.  Altres pensen que les autonomies perifèriques que xuclen del pressupost català i  que tant ens estimen,  hi tenen molt a veure. També, hi ha qui creu, que exercit i església, tenen encara més poder del que realment seria necessari, en una democràcia; no ho se. Altres, i no pas pocs, i ara més amb l’assumpte “Castor”que ens vol fer endeutar a nosaltres i els nostres descendents per un espai de trenta anys, estan convençuts, que qui mana a Espanya és aquell ens tan estrany i misteriós, al que anomenen “Palco del Bernabeu”. Que en penseu d’això que us dic senyor Rajoy? Com que mai he dubtat de la vostra bona fe, estic segur que m’ho aclarireu. Tant convençut n’estic de la vostra resposta, que no us vull  pas fer esperar per a dir-vos qui mana a Catalunya: Dels enunciats que us he donat, algun d’ells, o més d’un, deu ser la resposta correcta de qui mana a Espanya. Doncs bé, quan m’ho hagueu aclarit, la mateixa resposta, us servirà per a conèixer amb tota certesa qui mana a Catalunya per mitjà vostre, i podreu dormir tranquil sense tan gran incògnita.

Rebeu una forta abraçada del vostre sincer admirador.

Narcís Suriñach Bach           narsuri.blogspot.com.es

EL LEÒNIDES CATALÀ

He explicat en molts dels meus escrits, que per a mi, l’heroi més honest i sincer de  tota la història que coneixem, ha estat sens dubte el rei espartà Leònides. Quan ell es va parapetar  a les Termopiles amb només tres cents dels seus seguidors, era conscient que d’allà no en sortiria viu, donada la quantitat tant superior dels enemics perses que tenia davant. El que també tenia clar, era que amb el sacrifici d’ell i els seus, l’exèrcit grec, tindria temps de refer-se i reforçar-se, per a poder plantar cara als invasors, amb possibilitat d’èxit, com així va ser. Els tres  cents, van morir. Però, els grecs es van refer, i amb pocs dies, i  amb unes batalles horroroses, sobre tot la naval tant famosa de Salamina, varen eliminar l’enemic.

Avui, en Leònides Mas, ho te molt `pitjor. No són ja solament els incomptables exercits de Jerjes I, Rajoy, sinó, que les forces gregues, (politics catalans) estan molt més dividides, i en lloc d’un Efialtes  que es ven als invasors, tenim una gran quantitat de petits Efialtets, (Junqueras,  Herrera, Fernandez, i no oblidem els prohoms d’Unió que sempre juguen amb dues baralles, tals com Duran, Espadaler  etc.) que tots aspiren a ocupar el lloc de l’heroi, però no en el camp de batalla, sinó en el parlament. Per acabar-ho d’adobar, dintre la Grècia catalana, hi ha directament infiltrats grups  perses comandats per petits cabdills tals com la Camacho, en Rivera, i morralla d’aquest estil.

Possible resultat final? Doncs que Jerjes,- Rajoy es farà més fort a Catalunya, i Mas i els hoplites de bona fe que l’acompanyen, (Homs, Rull, Turull, etc.) moriran políticament,  i per a molts aprofitats encara quedaran com a dèbils quan no com a traïdors. Prego a tots els déus de l’Olimp, que m’ajudin a equivocar-me, i i que el resultat sigui un altre del tot diferent.

Ah! Sigui quin sigui els resultat, La Camacho, en Rivera i altres d’aquest perfil, continuaran essent “Mindundis” de la política. Sols enveja, odi anticatalà, i prou.

narsuri.blogspot.com.es

DE JUTJES, I DE REUS DE CULPA

Per cent mil·lèsima vegada, em mirava les fotos que a tot arreu surten dels ja famosíssims Blesa, Rato, Spottorno, i tants altres, inclosos esquerrans i sindicalistes, Que s’han convertit en vedettes, de televisions i revistes, per una cosa tant simple com és haver robat descaradament  a milers i milers de pobres que van creure amb les seves aparences d’homes de bé, i els van “guindar” amb les preferents i altres “productos bancarios” semblants, i que ara, amb targetes opaques o no,  s’han folrat durant anys, i que un cop descobert el robatori, viuen en la més completa impunitat, i no sols això, sinó que sembla que encara se’n vanaglorien.

En contrast amb aquesta cosa tant flagrant, tenim  el jutge Elpidio, que per haver volgut posar una mica d’ordre i haver empresonat al tal Blesa, lladre demostrat encara que no confés, ara, el Blesa viu en la impunitat, i l’Elpidio, ha estat posat a la “reserva”. Això, em recorda en Garzon, al seu dia, o també avui,  el català Vidal, que per haver volgut involucrar-se en la cosa independentista, ja té tot tipus d’amenaces sobre seu. Sempre havia cregut, que per voler ser jutge, s’havia de tenir un caràcter i una convicció molt especials, donat que deu ser molt difícil prendre decisions que poden canviar una o moltes vides. Ara els fets, em demostren que hi ha uns jutges,-pocs- que va de bona fe, i una gran majoria que es recolzen en el poder, i fan el que els manen per anar tirant de la rifeta. Això dit, arribo a la conclusió, que a l’estat espanyol, no hi ha politics honestos ni de dreta ni d’esquerra, i que PP, i PSOE, tenen la finca tant ben repartida, (ara, Ciutdans i UP&D, també volen entrar en el repartiment) que quan surt una persona o un grup amb més o menys honestedat, dreta i esquerra “messetària”, s’ajunten com un sol home per treure el possible competidor. Espanya, difícilment tingui remei, ja que la casta de cacics i terratinents dominador ja ve des de la reconquesta.  Però; i Catalunya? Pobres de nosaltres si no ens en sortim ara!  La Venjança dels funcionaris espanyols que tot ho dominen, serà terrible.

Narsuri.blogspot.com.es

EL DIA DE “LA RAZA”

L’altre dia, veient per TV, a la Angelical i somrient Maria de los Llanos de Luna, gloriosa delegada del “Gobierno del Estado”  rodejada de militars,  parlant i glossant encesament el proper dia de “La Hispanidad” també dit de la “Raza” se’m removien les tripes, i pensava en els milions de morts de totes les races ameríndies des d’Alaska a la Patagonia,  que va comportar la “Evangelización de Amèrica”, i em recordava de tot el que havia escrit en el meu llibre La petjada dels Atlants, referent a aquest tema, on explico la ignomínia d’aquella conquesta, i on en el primer viatge de tornada, el tan elogiat Cristóbal colon, ja va portar les caravel·les plenes d’indis Tains  de la illa de Guananí, fets esclaus, per a regalar-los als “Reis Catolics”  Ha!,Catolics...

Si els milers de nadius, de centre i sud Amèrica que Ara viuen entre nosaltres, no tinguessin por de perdre la feina  i volguessin explicar la veritat del que senten i pensen, com m’han explicat a mi germans seus allà al nou mon, la gent de casa nostra que no ho coneixen, quedarien esgarrifats. Un fet tant important al món, i que ha canviat tantes coses a nivell global, és inaudit que encara avui, la advocada murciana de qui parlem, i que se suposa que té un bagatge cultural important, ho vulgui explicar com una proesa de política i religió, quan el nom real, no deuria ser altre que; massacra, i degradació. Com m’agradaria poder esplaiar-me en aquest tema! Ànim senyora Llanos!, No decaigui! Així, fem pàtria.

Anava per deixar l’escrit per acabat, quan he pensat amb tendresa ens els nadius de l’última colònia espanyola de nom Catalunya que encara no ha aconseguit la independència. Que en penseu?

narsuri.blogspot.com.es

ANIS DEL MONO, ATENCIÓ! TV3 US PLAGIA

He llegit a la premsa d’avui, que aquest vespre a la “Nostra” faran un programa contra en Jordi Pujol, de nom CAT, dirigit per la gran i internacional OLTRA mirall de saviesa periodística, en la qual, en lloc de parlar únicament amb periodistes d’aquí, han anat a buscar a un periodista argentí, que deu ser el súmmum del saber, que pel que es veu, un cop arreglats tots els problemes d’aquell país tant just, i idíl·lic, mirall de la Humanitat, ara actua aquí a Espanya, per ajudar a resoldre tots els problemes del nostre país.

Bé, el programa, ja el veurem, i podrem jutjar. Al que jo em volia referir, és que aquest senyor, l’Ekaizer, és la copia exacte de la cara del mono de la etiqueta del referit anís sobre tot els dies que porta la barba més llarga. Per tant, com que la etiqueta va estar creada molt abans que la seva mare, el portés al món, tal vegada, els fabricants de l’anís, podrien reclamar una compensació a TV3 per fer servir el seu mono per parlar de política. Que en penseu els lectors? El que és segur, és que “mono” ho és aquest home.

narsur.blogspot.com.es

POBRA CATALUNYA AMB AQUESTS CATALANS!

Conec milers i milers de catalans amb cognoms d’origen forà que estimen amb tota sinceritat  la nostra terra, on s’han arrelat, i format família, i on a base de suor sofriment, i paciència, s’han guanyat la vida de la mateixa maneta que els autòctons, i inclòs molts han triomfat de manera significativa. Sortosament, són la majoria, però n’hi ha uns altres, i no son pocs, als que els pesa més el cognom, i els seus gens de “Raza conquitadora” i viuen a Catalunya amb la íntima convicció de que estan a la última colònia del gran Imperio espanyol, i procedeixen en els seus actes, amb aquesta convicció.

Entre els que defensen la singularitat de Catalunya, i mostren al món el greuge   econòmic de  la sangria monetària, se senten impotents en veure que després aquest greuge, serveix per alimentar a personatges tan miserables com Rodriguez Ibarra, o Monago, que de dreta o esquerra, son conscients que viuen d’ajudes alienes, i per que no se’ls acabi la moma, criden i despotriquen   contra els catalans insolidaris. Malauradament, com dic,  el problema més greu, és que molts dels que els escolten, com que no coneixen la realitat, se’ls creuen,  i  aprenen a odiar Catalunya, sense conèixer la realitat.

Tal com va la cosa, mentre qui governi sigui el PP, o el igual o més anticatalanista PSOE ho  tenim   molt mal parat.

Un   dels pocs mestres que vaig tenir després de la guerra, em solia dir: No t’enganyis  Siset; hi ha un adagi molt vell, que diu “Vinieron los Sarracenos, i nos molieron a palos, que Dios, ayuda a los malos cuando son mas que los buenos” i, no   t’enganyis; els Sarracenos que ens manen, són molts més. És una situació de mal resoldre.

MONTILLA.

Jo, dintre la meva ignorància i poca informació, era un dels més convençuts que Catalunya podia assolir la independència, donat que m’havien dit que teníem un passat de nació sobirana, amb  importants avenços, i que disposàvem de tots els elements i mitjans per a tornar a aconseguir-la, malgrat la “llei” den Rajoy, i la vivoreta, els Tanks del ministre de l guerra, o l’aïllament mundial profetitzat pel ministre d’exteriors.

Malauradament, i amb gran tristesa, avui, he llegit a el Singular Digital, les opinions  d’un del més grans pensadors, savis, i erudits  de la nostra terra,  l’immortal Montilla, principal llumenera de la nostra constel·lació  de 149 presidents de la Generalitat, que molt probablement mai ningú superarà, i que ben segur aquest esser, enviat pels déus i preparat pels seus avant passats califes Ab-el -Rahman segon, i tercer, i pot ser fins el cadill  Al-aken per a il·luminar la nostra terra, diu ben clar que això de la nació catalana, no és més que una fantasia d’uns quants caps calents de segles anteriors, en particular de la Renaixença, però que mai ha estat certa,ni de bon tros.

Jo home de bona fe, incapaç de jutjar qui té raó, i per sobre de tot,  incapaç de criticat o riurem de les grans  personalitats quan són tant destacades, com és aquest cas, aconsellaria als politics que avui ens manen, que en lloc de tantes reunions, i conferències, acudissin al senyor Montilla per a rebre el seu consell. Pot ser d’aquesta trobada, en sortiria la solució final, oi?

narsuri.blogspot.com.es

PENSAMENTS AMB PREGUNTA

Des que en un carrer lúgubre  de Barcelona uns mossos d’esquadra, aparentment van matar un home, tots els mitjans, però TV3 amb desmesura, diuen i repeteixen a cada instant, “L’empresari...” Jo em pregunto de que era empresari, i si la seva empresa era tant important, ja que mai en els altres cassos, els estimats informadors de TV3, posen tant interès en detallar la professió del difunt de torn. Perquè no ho aclareixen?

                                   ***                        ***

Que el robo o furt més descarat és una constants de bona part dels politics espanyols en general,  és una cosa que es digui o no, tothom pensa, i creu. Aquests dies es parla intensament dels politics dretans, i de molts financers dels que han saquejat les entitats bancàries i han arruïnat tanta gent, els quals, s’han lucrat d’unes targetes de crèdit que en diuen “negres”, i jo babau com sempre, no he aconseguit escoltar als que tant ataquen  quan el problema és Català, els justiciers polítics Alicia Camacho, alies “La morruda” ni al gran justicier  Albert Rivera alies “El despulladet maco”criticar ni poc ni molt aquestes pràctiques .Perquè serà?

                                 ***                      ***

L’altre dia deia jo en un escrit, que en Millo, te la costum de canviar de partit tot sovint. El que no tinc clar, és si canvia a mesura que va essent més intel·ligent, o quan el foten fora Ho sabeu vosaltres?

Igualment, La morruda, cada pocs dies surt amb un morro diferent. Es que la operen cada pocs dies, o que el morro va variant segons els estats  d’ànim de ella? Que en penseu?

                              ***                      ***

Ara, veia per “la nostra” la reunió de tots els alcaldes de Catalunya amb el president del país. Diu la noticia que n’hi faltaven una dotzena aproximadament. Us heu preguntat de quins partits i pobles són aquestos alcaldes?                 narsuri.blogspot.com.es

           

                                    

VENC UNA GRAN IDEA.

Si en lloc de tenir prop de vuitanta anys, en tingués prop de quaranta, ja miraria de fer-ho pel meu compte, i crear el meu propi equip. Malauradament, com dic, ja soc vell, i per aquest motiu, vull vendre l idea, que és la següent.

Si tenim en compte que la Camacho, dona que a part  de molt, molt lletja i  desagradable, i que no parla sinó que desbarra,  acompanyada de dos o tres persones desacreditades com en Millo, que tant sovint canvia de partit, (no m’estranyaria que acabés a Podemos), o el nen maco Ribera que ens va ensenyar tota la seva saviesa i bondat amb una foto ben nuet, que també té tres o quatre grans “savis” –i alguna sàvia,ep!-, que a desgrat de no  sobresortir en res,  ha esta capaços de muntar un partit, el qual demostra que  que per beneït que siguis, sempre trobaràs alguns seguidors que t’ajudaran a pagar la festa.

Per tant, la meva idea, és: Si ets una persona relativament jove, o de mitjana edat, si tens molta cara, i no t’importa fer el ridícul amb tal de xuclar de la mamella pública, i fins ara no t’has fotut mai un “rosco”, no perdis més temps; busca entre els teus coneguts tres o quatre persones més del teu tarannà i nivell, i munteu un partit polític. Sense perdre temps, crideu tant com pugueu en tot tipus de mitjans públics dient com més disbarats i calumnies millor, i si sou macos com en Rivera, no dubteu en despullar-vos. No oblideu, que avui, alguns mitjans, no es limiten a donar noticies, sinó que el que busquen son persones com  vosaltres que indirectament els fan publicitat, i segur que gaudiran ajudant-vos. Com que sempre hi ha una quantitat important de persones ressentides pels més variats motius, segur que tot seguit, trobareu un petit quòrum de  fans que us ajudaran a triomfar. Si sou lletjos, no us desanimeu. A part de la Camacho, emmiralleu-vos amb la Rosa Diaz.

Bé; si algú aprofita els meus consells, no ús oblideu del que us ha venut la idea. Aviseu-me, i us enviaré un sortidet de comptes bancaris meus en paradisos fiscals, per a dipositar-me el emoluments fruit del meu enginy. Agraït.  narsuri.blogspot.com.es

SOCIALISTES I POPULARS

Honestament, penso i crec que hi ha molts votants del partit socialista que ho fan bona fe, però per la experiència que en tinc, i que malauradament ja és excessiva per la edat, també estic convençut que aquests dos partits, són sens dubte els que tenen més aprofitats  i ganduls, entre els seus directius,  (quan no, lladres, i pillets directament, i els cassos actuals tan greus i abundants a nivell de tots els jutjats de  l’estat, ho fan palès)  i això, té una explicació ben senzilla. Els dirigents socialistes, emparats amb una doctrina de partit, de justícia i bondat absoluta, totalment utòpica i irrealitzable però que queda tant bonica als ulls dels votants de bona fe cansats de tanta injustícia.  Coneixent doncs com coneixen els directius que ningú els demanarà comptes, donada la manera tant sofisticada que tenen d’embolicar la troca, i les poques persones amb capacitat i desig de demanar-los, ja no hi perden el temps, i han desvirtuat el socialisme d’una manera absoluta, i l’han convertit entre els dirigents que en treuen el suc ,  als quals els voten sense  esperar res de profit, en un arbret amb creueres plenes de besc, per agafar ocellets innocents. 

España, des de segles ha, te la dreta  més  dolenta i tant o més depredadora.  (ara, el PP) La diferència, és, que entre els de dreta, de votants de bona fe, quasi no ni ha. Els votants de la dreta, la major part, ho són per a traure’n profit econòmic, i de poder (recordeu la frase d’en Zaplana?;  (Yo me he metido en politica para forrarme)  mantenir a la plebs anorreada perquè es perpetuí el vassallatge a molta gent de “Linaje” que sense cap mereixement, i perquè alguns avantpassats varen saber aprofitar l’ocasió, encara se senten propietaris del país. A més, i per acabar-ho d’adobar, ara, a nivell  nacional, van sorgint petits floroncos, tals com Ciutadans, (del despulladet maco, però que ara comença a fer cara de tísic),  o UP&D que si no els posem la pomada adequada, aviat ens aniran gangrenant la sang, i arribaran a ser pitjors que els de la ”Morruda”. Sortosament, a Catalunya tenim altres partits de centre i esquerra de molta més bona fe. Aprofitem-ho! Encara hi som a temps.

narsuri.blogspot.com.es