LA MALA EDUCACIÓ DE "LA NOSTRA" O EL GRAN ÒSCAR

Una de les coses que em fa adonar no que em faig vell, sinó de que sóc vell, és veure com la grolleria, el mal parlar i el mal gust s'han fet amos de moltes cadenes de televisió. Quan això es demostra, per exemple, a TV5, no en podem fer gaire cas, ja que ens podrien dir "per què ho mires, si ja saps que el negoci d'aquest italià (consentit pels d'aquí, és clar)  és embrutir la gent perquè pagui i calli?". El que em sembla ja molt més trist és quan aquest tipus de programes, els fa TV3 "La nostra", que se suposa que és oficial i pública. Ara, durant uns dies, al capvespre i cansat de treballar a l'ordinador que m'enrogeix els ulls, m'he mirat el que en diuen "El gran dictat", i sincerament entre aquella misèria d'home que el porta i el vocabulari que empra, n'hi ha per posar-se a plorar. Anem primer pel presentador.

És un home sec, que despullat i afaitada la llana que li rodeja cara i cap, no pesaria més de tres unces, i si li llevessin les monumentals ulleres, semblaria un pinsà plomat, amb ulls de peix petit, per exemple, de sardina.

Aquest individu tan poc atractiu, i de tant mal gust, es deu considerar el bo i millor de "la Nostra", fins al punt de sortir arreu on pot, i encabir la seva veu de firaire en tot tipus d'anuncis i avisos. És clar que ell mateix desmenteix el seu aplom i arrogància, quan necessita cada dia repetir-nos que ell, és l'Òscar Dalmau, com si no ho sabéssim, referir-se a ell, minut sí, minut també, sense que vingui a compte només per a donar-se importància, i fer-se aplaudir per l'auditori ja preparat per fer el paper d'entusiasta.

El més trist del cas és que, a causa de totes les virtuts esmenades (us l'imagineu despullat, pelat i penjant d'un ganxo en una botiga de pollastres?), deu portar un endarreriment sexual que l'obliga, programa sí, programa també, a utilitzar paraules grolleres com "condó", "orgasme" i moltes altres escatològiques per trobar-se en la seva salsa. Com si el vocabulari català no en tingués d'altres. Clar, que ell em podria dir que jo sóc un  antiquat i reprimit... Potser sí, però el que és segur és que el seu grau de cultura, tot i fer un programa, se suposa que instructiu, deu ser ben justet, i limitat a sexe del barat, i porqueria en general com si el català no tingués un vocabulari molt ric per triar. De la nova escola, vaja. Endavant, triomfador! Emmerda tot el que puguis! El món és teu! És clar que potser em podria dir que li donen el guió preparat, però això no varia els resultats.

Ah! Com a impotent venjança d'un vell, et dic que, facis el que facis, continuaràs essent bast, moralment curt i lleig "a parir", aprofitant el teu vocabulari, i amb aplaudiments finançats, amb entrepà o sense. Pobre Adonis triomfador!

EL REI S'ENTREBANCA

Ahir el Borbó es va entrebancar una vegada més. Aquesta vegada, va ser llegint i elogiant els militars que el recolzen. Dies enrere, s'entrebancava caminant. Algú s'ha preguntat els motius de tanta entrebancada? Doncs, jo penso conèixer-los. Ara que ja està en situació de poder dinyar-la d'un moment a l'altre (jo sóc dos anys més vell), té davant de la seva consciència una col·lecció d'elefants, óssos i molts altres animals morts amb "alevosía" per aquesta sereníssima majestat. Us imagineu si tots l'esperen amb ullals i urpes preparades per venjar-se? Un home capaç de fer tant de mal a animals totalment innocents sols per gaudir d'un moment, creieu que està en condicions de fer veure que dirigeix un país? Els que es valen d'ell per anar xuclant la mamella, no en són molt culpables?

Ah! Borbons a part, bon any nou a tots els que ho llegiu...

LA VANGUARDIA, I MÀRIUS CAROL

No podien pas dir, que el diari del Grande de España fos massa favorable a les idees nacionalistes, però quan diferents mitjans van anunciar que el comte canviava de director, i era per desmarcar-se dels independentistes, quedava el dubte de veure què passaria. Malauradament, el senyor Carol no ha pas trigat gaire en treure's la careta. 

Ahir, el "català" senyor Fernandez, ministre d'interior (l'equivalent a Goebbels, però en avorrit) va fer un atac frontal contra tot el que pogués representar alguna aspiració de tipus nacionalista, dient que, fins i tot, divideix les families, i "casualment" avui mateix, el senyor Carol ja li dedica un semàfor verd, quan la majoria n'esperàvem un de roig, rogíssim. 

Aquest home, que  -trist de mi- m'havia fet creure que era més o menys imparcial, ha trigat ben poc a mostrar amb quant delit defensaria el seu sou. Quina llàstima...

PREC ALS POSSIBLES LECTORS D'AQUEST BLOG

M'agradaria molt que em féssiu una lleugera crítica als meus escrits. Podria ser com una mena de diàleg ben interessant.

Si aneu al final i cliqueu on diu "Cap comentari" en lletra vermella, surt un requadre on podeu escriure.

Moltes gràcies

Narcís

BON ANY NOU, MISTER SCROOGE. CONTE DE CAP D'ANY

Aquest matí, dia d'any nou,  prop de les deu, sortia de casa, i per davant meu, he vist passar un matrimoni tot mudat, els quals he pensat que anaven a missa. No n'hauria fet cas, si no fora que així com la senyora anava molt testa i ben "alforjada", el seu acompanyant, encara que amb abric i barret, bastó i ulleres, caminava molt encorbat, com si amb el seu nas d'aligot colgués marcar el terra. Un home vell i derrotat, vaja, encara que més jove que jo quant la edat.

No hi hauria pensat més, si no hagués estat que a la meva memòria va venir aquella mateixa cara però de quaranta cinc anys enrere. En ell, vaig reconèixer un d'aquells espanyols que vingueren per aquella època, no a treballar i guanyar-se la vida entre nosaltres, sinó a continuar la colonització en nom de l'imperi espanyol,  i encara que ell tenia un càrrec públic que se suposava al servei de la ciutat, i la ciutat, era Vic, on la majoria de la gent encara parlaven català, ell amb un menyspreu absolut, mai no va intentar parlar-hi, i si no li responien en castellà els ignorava. Per una personalitat com la seva, el català era sols un xampurreig per a gent inculta.  Avui, en veure'l després de molts anys, la seva visió m'ha fet pensar talment amb el menyspreable Mister Scrooge del formós conte anglès de Charles Dickens.

Prematurament vell, arrossegava la seva carcanada pels mateixos carrers que havien contemplat el seu suposat triomf, però que el temps, i ell mateix, mostraven clarament que de triomf, res.

En contemplar-lo,  i com que sempre he sigut una mica beneit, en lloc d'alegrar-me en veure'l a les últimes, he sentit una certa tendresa, i dintre meu, li he dit: "Feliç any nou, Mister Scrooge! I un cop més, he pensat: Sic transit gloria mundi.