EL PROBLEMA D’ESSER VELL

El problema d’esser vell, es que, o bé ja no serveixes per a gran cosa, o que els demés ho pensen. Això fa que els dies es facin molt llargs i com que la vista no acompanya gaire, l’estona a l’ordinador o de llegir també s’escurci, i queden moltes hores per a badar davant la TV.

Aquest matí, he pogut veure una part del “Judici” que una colla d’homes savis, bons i justos han fet al senyor Mas, que segons han dit els acusadors, és un home abjecte, i poc honest, cosa que jo ignoro. Sincerament, jo ja he dit manta vegades el poc crèdit i la poca confiança  que em mereixen  la majoria de persones que tant cofats s’asseuen al parlament i diuen representar al poble català. –o a l’espanyol, tant se val- Avui, després d’escoltar als grans; Iceta, persona que tothom coneix, sap com és, i quines son les coses realment t útils que ha fet per al bé comú, o la gran Arrambades i dic el seu nom en català, ja que ella que sols fa vuit anys que viu a Catalunya, i avui, deia nosotros los catalanes en l’idioma de l’Imperio, és clar.  Un tal Fernadez, del PP a qui tinc la sort de no conèixer, o, l’inefable FRANCO RABELL, home fracassat en tot el que ha fet en la vida, i que ara que ja quasi és de la meva edat, (o sigui vell tronat) se sent d’ideòleg de la política del futur de Catalunya. A més, i com no podia ser d’altra forma, al seu costat hi havia el Coscubieleta, altre gran personatge.  Després doncs, d’escoltar aquesta gent, m’ha vingut una gran tristesa i he pensat en el trist futur dels meus descendents en mans d’uns vividors de tanta baixesa moral. Sempre m’havia preguntat com el Caudillo havia pogut manegar al poble durant tants anys, i a mesura que vaig veien l’actuació d’aquesta patuleia, ho tinc clar. Es veritat que com que cobren cada mes, en viuen, però tanta misèria moral i humana es fa difícil d’entendre.

       DE LES LLEIS DE RAJOY, A LA JUSTICIA UNIVERSAL.

L gran majoria de persones d’una certa edat, coneixen i recorden el vell adagi que diu: “Diguem de que presumeixes i et diré de que adoleixes”. Aquest, podria ser el lema vital del gran estadista Rajoy. Quan una persona es tan falsa, curta de gambals, i tant poc eixerit, només pot obligar  la gent, posant-los davant la cara el que en diuen les lleis. Volia dir que aquest home oblida, però penso que més que oblidar, mai ha conegut l’adagi que ja diu la bíblia i que fa: “El dissabte, s’ha fet per a l’home;  no, l’home pel dissabte”. O, sigui: Les lleis, s’haurien de fer per a l’home, i no l’home per a les lleis. Per tant, si creiem que l’home esta per davant de les lleis, ens hauríem de preguntar quines són les lleis “Justes” i les que no ho són. Si arribem a acceptar això, ens harem de preguntar si són les lleis d’en Rajoy i “Su mariachi”, (Vivoreta, Cospedal, Gracia Albiol etc) o si són del lleis de Rússia, o les de USA, o les de Corea del Nord, o tantes altres de petits(o no tant) dictadors de tot el món, totes antagòniques les unes a les altres. El que queda clar, es que la majoria  de vegades, les lleis se les fan els que manen únicament en benefici seu, i per a perjudicar als demés.

Altra cosa i com ja hem dit tants cops, es la Justícia amb majúscula. Una cosa, es justa o no, ho digui qui ho digui i per moltes lleis que ho recolzin. El que sap que realment té raó, no necessita dir-ho cada segon de la seva conversa. En Tajoy, és tant limitat, que no arriba ni a la sola de la sabata den Grouxo  Marx que deia; aquests són els meus raonaments, i si no us agraden en tinc d’altres. En Rajoy, no. No en te més. Ell, sols te lleis. Ell, manegarà a molta gent, però en el fons, aquest funcionari, és un pobre home.

         CARTA ALS SOCIALISTES DE BONA FE.

Ja he dit manta vegades en els meus escrits, el sentiment  de por i repulsió que sento cada vegada que per un nou esdeveniment el PSOE, o el PSC surten a la palestra. Ja abans que els maleïts Boyer y Borrell (que Déu porti a l’ infern si existeix i si no existeix, que el creï per a ells dos) recolzats pels grans homes d’estat ha. ha. Gonzales i Guerra, ens robessin a tots els exportadors,  degut a que els socialistes sempre s’han embolicat en un mantell de bondat i rectitud, que a les persones normals plenes de defectes, tanta justícia i despreniment, ens fa basarda. Que els del PP la majoria són escòria, es conegut per a tothom, i també es evident, que en les bases socialistes, (inclòs en el PP n’hi deu haver alguns) hi deu haver milers i milers de bones persones i amb ànim de tirar endavant el país. El problema, és que la gent de bona fe, -socialistes, o no- també tenen el sentiment  de vergonya i humilitat que no els hi  deixa posar la cara al públic i la mà a la caixa. En canvi els professionals de la política, el que volen es viure com reietons, sense importar-los el que pensin d’ells.  Això, el veure tanta iniquitat en els comandaments socialistes, es el que en el transcurs de la vida, m’ha fet perdre totalment la fe en ells, però també en els d’èpoques anteriors, (Prieto, Largo Caballero, etc, etc) que amb la seva desídia i maldat, van donar excuses a altres   per a iniciar la Guerra Civil. Per últim, i a part dels ja esmentats, no més cal contemplar personatges tant patètics com l’Iceta, la Susana, i una llista inacabable, de roba peres aprofitats, que fa vomitiu pensar en el PSOE, o el PSC.

Encara més tard en el mateix noticier, ha sortit el gran agentí Pisarello festejant les antigues barraques de Barcelona. Aquest noi, amb tal de fer-se propaganda, s'apuntaria a un funeral!

Me gusta

 · Responder · Compartir · 

Ara em mirava les noticies de LA NOSTRA, i en veure alguns personatges m'han vingut alguns pensaments.
En veure al nou president popular, he recordat aquell insult infantil que dèiem tan cofats: Aquest, com més llarg, més B...
Després, en veure la misèria moral elevada al Summum, amb l'Iceta fent de Iceta i esgripant com un desesperat, o els morros den cF. gonzales, donant lliçons, o la Gripollera que es veu que es la esperança del futur d'espanya, 
Mireu, Els del PP, són uns depredadors, però ja fa tant de temps ue furten que ja estan folrrts. Si retornen els del PSOE, preparem-nos! 
Afortunadament, ja que no podem votar a en Suarez, els catalans tenim altres obcions. Pensem-h

PORCS I MISERABLES.

Fins no fa gaire temps, les televisions en general, tenien una clara precaució en publicar certs anuncis. Ara, sembla que  s’ha alçat la veda, i ja, ens agradi o no, podem veure tota classe de podrimessérs, en pla d’esquer  perquè ens untem el cul i les vores (sobre tot les dones)  amb tota classe de pomades i ungüents per –segons diuen – resultar més desitjables. Jo penso que la majoria d’homes en edat d’enamorar-se, els agrada més una noia normal, neta i polida, que una, untada amb porqueries de dubtosa utilitat i nivell sanitari, o retocades de morros, pit i cul amb productes químics que les assimilen de  molts afegits, però de poca dolçor i gràcia.

Ara i per acabar-ho d’adobar, cada dia a l’hora de dinar, o de  fer la digestió, tenim que un producte miraculós, quan a netejar renta plats, ens obsequia amb una visió de merda i porqueria amb grau superlatiu dintre tubs i tambors, capaç de per passar la gana al més afamat. Com els que paguen l’anunci i els que ens l’ensenyen poden  ser tant podrits? No hi ha ningú que els pugui avisar? No valdria la pena que ens uníssim tots i deixar de comprar aquest infame producte i al temps deixar de mirar la TV que ens l’obsequia amb tant fervor en hora tant escaient?

Animem-nos tots a fer un boicot? Ja!!!

narsuri.blogspot.com.es

A CARLA XARGAYO (en el dia de la poesia)

Tu que cerques poesia,

Tu que gaudeixes del vers,

tu que recordes aquest dia,

amb tant poeta espanyol divers.

No recordes editora,

Que jo ara he quedat sol?

Que aquella col·lecció ara plora.

Que aquella llista encisadora,

Dels meus llibres, està de dol?

L’obra, no era pas molt bona,

L’autor, no pas molt brillant,

Però, ai! el toc que l teva ma hi dona,

compensa anima i corona,

el que de l’autor  està  fallant. 

Seran obres memorables,

les de la teva edició.

Seran sempre inoblidables,

boniques i inesborrables

gracies a ta savia erudició.

ELS JUSTICIERS SOCIALISTES.

Avui, sortia a Internet una col·lecció de fotografies dels grans “Homes d’Estat” ha,ha,ha. Del gran partit capdavanter d’Espanya o sigui el PSOE. Entre aquesta colla de lladres i “pillos”, a part dels grans Gonzalez i Guerra –el de Miemmano- endollats en tota classe de “Dàdivas”  i “Xollos”,  hi sortien les males persones que van arruïnar a més de vuit mil exportadors de  bona fe, que havíem confiat que els hereus de la UCD d’en Suarez, o sigui el PSOE, donarien just compliment, al que els ucedencs ens havien promès. Vull dir el de la dona pública, o sigui en Boyer, que Déu tingui al fons de l’Intern, i el cara de pedra i dolent, el superb, Borrell, joia i honor de la estirp catalana.  

Ha estat curiós, que tot seguit, per la TV, ha sortit el gran  “Pianista” Narcís Serra, acusat d’haver perjudicat la Caixa de Catalunya en uns 8.000 milions d’euros. Si tenim en compte que el que els BB (Boyer, Borrell)  van estafar-nos era la meitat aproximada d’aquesta xifra, el pianista podria haver espremut una mica més la mamella, i haver-nos destinat una quantitat asimilar per a repartir-nos. Total,  a la CC no l’hi venia pas d’aquí.

Si en Franco pogués tornar, es fotria un tip de riure de la gran “Democràcia” Española.   

                 DEIXEM-NOS DE “PUÑETAS” (castellà)

En el meu primer llibre escrit als primers anys del present segle, (2004 ) i publicat per la editorial ARA LLIBRES, al que vaig titular de manera burleta EL TRIOMFADOR MODERN, el qual de forma irònica es volia riure i mostrar al públic la trista i rastrera manera dels triomfadors actuals i que després de passar per la “becaria  correctora” va acabar essent L’EXIT,  i convertir-se en un llibre d’auto ajuda,  jo escrivia  el següent paràgraf:  La Llei i la Justícia, són unes deeses que deurien complementar-se i ser una conseqüència de l’altre. No obstant,quasi sempre coexistèxien  en permanent estat de lluita. Les lleis, estan fetes pels homes i gaire bé sempre per al seu profit. La Justícia, és un ideal, una entelèquia. Per aquest motiu quasi sempre venç la Llei de la ma dels poderosos obligant a la Ajusticia afer perjuri des seus deures i fins últims. I ara afegeixo; Serà per aquest motiu que la justícia en lloc de tenir la vista ben neta i clara, la pinten amb els  ulls tapats? Qui els hi tapa? Les lleis es clar... I les lleis, depenen del qui les fa, Oi?

Tot això, ve a compte per l’empatx de judicis que dia si dia també, en trobem en tot tipus de mitjans informatius, amb tants  embolics de lladronici encobert i de lluïts polítiques, on veiem uns homes, -jutges i fiscals,- que amb una verborrea extraordinària, i amb les seves togues negres, engalanades  amb formoses punyetes brodades en un blanc immaculat, van intentant portar l’aigua a seu molí, i com no, parlant de lleis, que la majoria de vegades si traguéssim la vena dels ulls de la justícia, els  empaitaria a colps d’espasa, i pot  ser fins la balança els fotria pel  cap.

Fixeu-se que en les deferències abismals que hi ha entre un tribunal, capitalista, un tribunal comunista, o ni una cosa ni l’altra, tenen res a veure. Fins si són del PP, o del PSOE.   tots parlen de justícia.  Però, eh?...

Per això, com que sempre em de tenir fe que la Justícia un dia o un altre trobi algú que li tregui la vena dels ulls,  els engegui a fer punyetes.

HE TINGUT UN SOMNI i II

Una mica atordits, els nostres savis donat que no solien tenir fracassos de tal magnitud, van decidir que per a comprovar si era un problema de la seva tècnica, o si era que realment els polítics espanyols eren de tan baixa categoria, varen decidir fer la proba amb periodistes espanyols dels dits “Comunicadors” i en varen triar un quants dels més coneguts a nivell nacional. Com que ara a la Terra, i en particular a Espanya des que us abrigueu al amb que amb tant cinisme en dieu “Democràcia” els que abans es dedicaven al periodisme i el que feien era buscar la noticia en el lloc on succeïa  i explicar-la  als lectors, perquè ells poguessin traure’n la conseqüència que creguessin oportuna, ara, han estat substituïts per uns personatges d’una clarividència i saviesa absoluta els quals si no tenen noticies les inventen, i noticia o no, la imposen, i tracten de ximple al qui no els creu, oblidant el dret a pensar i analitzar que té cada persona.

Doncs bé: De Catalunya, van agafar com a exemple a en Josep Cuní, en Jordi Basté i alguns altres. Resultat: En ficar-hi en Cuní,  la pantalla va reflectar a un formós i gran Paó reial,  amb la cua desplegada, lluïn tota la seva formosor i foten crits a destre i sinistre a tots els que s’atrevien a discutir les seves asseveracions. Quan hi van posar en Basté, la cosa va empitjorar, ja que en lloc d’un cromo com l’anterior, va sortir una espècie de simi, d’aquells  desmanegats i desagradables  amb grans pels on no tocaria, el qual com l’anterior imposava i adoctrinava en lloc d’explicar.  La Monica Terribas, era una  copia d’en Cuní, però en lloc de pao. Paoneta.

Dels espanyols, en Garcia Ferreras de la sexta, sa sortir en forma d’escorpí d’aquells tant fastigosos, i verinosos, però amb un serrellet, que l’acabava de retratar; dolent, ignorant i lleig. Quan hi van posar les dues de la televisió dels bisbes TV13, que deuria ser exemple de serietat, les grans Isabel San Sebastian i Nieves Herrero,  van donar a la pantalla les imatges de dues serpent d’aquelles australianes, les més verinoses del món. Llefiscoses, i d’un fàsic absolut.

Podríem parlar de molts (i moltes) d’altres periodistes,  i malauradament, tots els animals que sortien, eren de sentit ben negatiu.

Per aquest motiu, vam pensar que era millor dedicar l’aparell a donar seies de dibuixos animats i oblidar-nos dels polítics i periodistes espanyols tant d’una altra galàxia.

Narsuri.blogspot.com .es

   

                           HE TINGUT UN  SOMMNI. I

Jo que soc un gran afeccionat i a la vegada un convençut de la vida extraterrestre i crec fermament que hi ha milers de planetes habitats amb essers més o menys intel·ligents, vull confessar que he tingut un somni que tal vegada serà difícil de creure per les persones doctes, sàvies i justes i sens dubte per tota la classe política imbuïda per la raó total i absoluta i com  no, per la major part dels periodistes que en lloc d’informar, des informen, alliçonen  i es fan ells, protagonistes de qualsevol noticia.

El cas, es que trobant-me immers en un son apacible i profund, davant meu ha aparegut un esser que jo he cregut, ben real, el qual s’ha identificat com el professor Apytà Pukú provinent del planeta Kuarahý en la constel·lació Alfa Centauri en la mateixa nostra Via Lactea, a uns 4.800 anys llum. M’agradaria estendre’m parlant ell,  però per no allargar-me massa  resumiré el que em va dir aquest estrany esser.

-Com tu no ignores, -va començar- jo, mentalment ja havia visitat el vostre planeta, i degut al informe tant negatiu que vaig donar als meus germans, entre tots els savis del cercle tècnic i intel·lectual, van idear un aparell, el que vosaltres en adiríeu un escàner,  però no de reaccions físiques, sinó de sentiments, idees i desitjos per a intentar trobar algun mitjà per ajudar-vos.  Es tractava  d’un aparell, en el qual s’introduïen totes les idees i coneixements duna persona,  i l’aparell, donava com a resultat la imatge d’un animal terraqui, el més semblant possible a l’ ideari examinat. Vull aclarir-te, que entre els animals a escollir, -gaire bé tots els de la Terra, hi havia des del colom, per a vosaltres signe de la pau i la bondat, fins a les besties més repulsives, tals com escurçons, escorpins, i altres verinosos i malignes. La gran sorpresa, va ser que en començar les proves amb polítics espanyols, l’aparell es negava a funcionar, o com a molt, sortien cucs, llimacs, i altres estranyes petites criatures de l’ imfra món . però cap animal una mica identificable. Tots eren fastigosos, i repulsius.

Ben volgut senyor Sanchis.

No sé si em recorda. Soc en Narcís Suriñach Bach, antic component de l’Aula de La Gent Gran de la Uvic, el qual vaig tenir el goig de poder fer-lo venir a fer unes xerrades a les nostres reunions setmanals..

En primer lloc, felicitar-lo sincerament per al seu nomenament, ja que jo encara que ja mol vell, sempre he estat un fan convençut de les seves idees i de la seva manera de manifestar-les.

En segon lloc, demanar-li per favor, que doni un gir al sistema actual de la durant molts anys havíem anomenat la Nostra, i que ara últimament ens avergonyim massa sovint de les actuacions de molts dels seus components. Que els (i les,ep!) corresponsals  i redactors recordin que els que els escoltem no volem sentir les seves opinions molt sovint esbiaixades, sinó que el que volem es conèixer els esdeveniments reals del diari esdevenir mundial. Tots, som molt bons, i molt  caritatius, però el que no pot ser que la única televisió que ens pot representar, es dediqui a ser únicament una ONG; per cert molt esbiaixada.

Senyor Sanchis: es la meva opinió, però també la de moltes de les persones de Vic, amb les que parlo sovint.

Li desitjo molta sort, i també que si la “Crosta” li deixa, pugui deixar la seva petjada a TV3.

Ben cordialment, Narcís.

                       ALTRA COP LA “DIVINITAT”

Feia un parell d’hores que havia penjat a Facebook la meva admiració i reverència absoluta, entre altres, vers un home únic i insubstituïble anomenat Jordi Basté, quan en obrir el diari subvencionat amb diner públic, del compte, de Godó, i en un anunci de  mitja plana, veig a una figura que tant podia ser un home amb cara de mala mulk,  com un déu de l’Olimp emprenyat. Sabeu qui era? Doncs si, el gran Basté, que amb cara de  perdona vides, em mirava amenaçador, com volen  dir; Ai si t’atrapo! Sota i com una d’aquelles sentències de la Bíblia, deia: Ho ha dit el Basté.

El meu enyorat mestre Carles Muñoz Espinalt, deia que quan una persona no és massa simpàtica, i si la seva presència no hi ajuda, els que l’han de promocionar, tenen de tenir molt en compte la reacció dels que el miren, i sincerament, aquella cara de Bull Dog a punt de mossegar, crec que no és pas la més adient per atraure incauts. O, te un ego que se’l trepitja i no sap veure la realitat de la seva figura, o, te algun dels seus publicistes que no l’estima  gaire. Aquesta foto, em dona encara més raó a mi.

narsuri.blogspot.com.es

           ELS VERTADERS JUTJES. ES AIXÒ LA JUSTICIA?

Aquests últims dies, ens hem fet un tip de veure com els polítics punters de Catalunya però també –o més- d’Espanya, passen hores i hores donant explicacions als jutges, però (i això es el més trist) per sobre de tot, van com xaiets d’una emissora a  l’altre, amb el cap cot, a demanar perdó (desconec de que), a una  colla de senyors pel que sembla imbuïts de la justícia Divina, els quals els matxuquen despietadament, sense que els grans polític quasi gosin piular. Posaré uns pocs exemples, de subjectes als que jo valoro molt poc,  (es de suposar que ells,  mi em valorarien molt menys, i hi tindrien tot el dret) però que com que tenen més cara que espatlles es creuen descendents directes del Pare Etern.

Aquí a casa nostra, tenim el gran, el suprem, Josep Cuní, formós com un “como”, que si la egolatria i l’auto cregudisme tingués una imatge, segur que seria la seva. Aquest home que no deixa parlar als seus interviuats, imposa, amenaça i “Jutja” sense compassió. Quan deu anar a dormir, es deu aplaudir a ell mateix, i deu mirar cap al Cel, i deu preguntar a Déu; Eh que ho foto bé?

Després tenim en Basté, que de cromo no en té res, i ara últimament com es disfressa, encara és més horrorós, el qual també se sent imbuït per la Gràcia Divina i jutja i condemna a tort i  a dret.

No hi pot faltar la Monica Terribes, una altra reencarnació de la veritat celestial, que també jutja i amenaça a tot quisqui, sense tornar-se vermella.

Un país en el qual els poliúrics de primera línia  que són els que realment deurien arreglar les coses, se sentin obligats a donar explicacions a quatre pillets vividors imbuïts de la veritat suprema, no pot tenir gaire bon futur.

A nivell Espanyol, coerceix el mateix. Perquè els polítics, tenen por   d’aquestos xerrameques?

Malament! Alguna cosa haurà de canviar si volem que la pàtria funcioni.

DOS "CATALANS DE PRO" Millet i Montull, And Co.
Us heu fixat que la major part dels grans embolics, sempre venen de la ma de persones de mig pel, endollades no se sap com en llocs on es pugui sucar pa sense haver de comprar l'oli? Ep! i són catalans, eh? si fessim una llista, esgotarien els números.

          DIVAGACIONS SENSE IMPORTÀNCIA

Dèiem l’altre dia de la diferència entre una ampolla  plena de gasosa, (Felip VI)  i al seu costat un petit flascó ple de verí. (La vivoreta Saez). Avui, veien al immens ultra dretà Garcia Albiol, atacant als catalanistes, i al seu costat, al petit i quasi invisible Coscubiela en la mateixa línia. Després, Pàramo, Carrizoza, i com no el formatget del PSC Iceta,  han treballat mai? Han fet res de profit aquesta gent? Aquests polítics de mig pel surten amb més quantitat que els bolets “Mataparents” a la tardor. Pura gasosa tots ells, però cobren da mes, els p...!

                    ....................................................

Haig d’acceptar, que per com la vaig conèixer, pels seus escandalosos començos escratxosos, la gran Colau, no em queia gaire bé. Ara bona i prenyada, amb aquell volum immens que no sabem on pot arribar abans de parir, em fa vertadera basarda, i quan la veig, faig allò que diuen els Francesos: Touchons du bois! Essent tant poc galdosa, s’hauria d’exhibir tant aquesta super dona?

                    ............................................................... 

Veient en Rato i en Blesa, passejar-se tant tranquils amb  aquella mitja rialleta, em ve una gran tendresa al cor i els agraeixo fermament que no sen fotin a rialla oberta i amb tota sonoritat. Mai ningú  ha manegat tant al pròxim, i n’ha sortit tant bé. Però, com amb tot,  tenim de buscar ka diferència: Són del PP. Si fossin uns “Roba peres”, tindrien cadena perpetua.