EMPAR MOLINER

Pot ser que per la edat, en fer-me  ja molt vell, vaig perdent la paciència, i al mateix temps, perdo les ganes d’excusar tanta imbecil·litat,  estultícia, i inútil i casposa vanagloria de tants escriptors, presentadors i comentaristes, que omplen es nostres diaris i emissores, que en lloc de limitar-se a informar-nos, es creuen amb el dret d’alliçonar-nos i com que són d’esperit migrat i roí, volen que ens creguem les seves fòbies i desitjos de baixa persona, com si fossin lleis teologals.

Per aquest motiu, després d’anys de maleir de manera airada, vaig decidir-me a abandonar de manera absoluta tot mitjà del Grande de España, on per la meva manera de veure hi ha les dues persones més cregudes i vomitives del periodisme català. Per això, em vaig donar de baixa com a subscriptor del diari, i mai més he escoltat les diarrees mentals del Basté, o els seus escrits a plana sencera, ni les lliçons de tot tipus i matèries que dona dia si dia també, un home fastigós i cregut (no soc pas jo sol qui el veu així) amb nom de conillet que es creu superior al Pare Etern.  

Així, doncs, un bon dia, després de meditar, peròs i contres, i encara que recordava que el director era aquell que educava les criatures, i recordar que en Bassas  tenia una certa tirada els dos esmentats, em vaig decidir a subscriure’m al diari ARA, i de la qual cosa,  n’estic molt satisfet. No és pas un dels  diaris  que dona més noticies, sinó que és mes un diari d’opinió, però els que donen aquestes opinions, son tots ells persones serioses, que saben de que escriuen, sense voler enlluernar, i donat lliçons a ningú com els ja esmentats.

Bé, doncs. Una de les persones per la qual crec que ja val la pena comprar el diari, es la Empar Moliner.  Pot ser que no és pas d’opinions transcendentals, però llegir-la a la última plana,  després de  moltes reflexions  doctes  i profundes, és com allò que  diuen d’una bufada d’aire fresc, que dona  ganes de continuar la vida oblidant tantes misèries que llegim i escoltem a diari. Ànim! Empar. No et conec, però et desitjo molta sort.

narsur.blogspot.com.es