Barba

Llegeixo en un digital de Los Madriles que la majoria de lectors del mateix, prefereixen al rei sense barba. Quina cosa més important, oi? Jo, sincerament, i sense ànims d’ofendre a aquests opinadors, preferèixo més qualsevol barba que no porti enganxat al rei. 

Davant la desfeta dels últims dies, repeteixo L’

AXIOMA DEL POLITIC

 “Un90% dels que es posen a la política, ja sigui a nivell municipal o nacional, es per a traure’n un profit personal. El 10 % restant, que serien els de bona fe,  gaire bé mai aconsegueixen el seu propòsit anorreats per la gran majoria d’indecents”.

Exemples practics:

Sincers; Eduardo Zaplana: “Yo me meto en política para forrarme”.Mes clar, l’aigua.

Misteriosos; Un tal M.Rajoy,en les llistes de beneficiats del PP, que encara ningú ha aconseguit conèixer qui es.

De bona fe. (?) Carles Puigdemont. A Bèlgica, i sense saber quan tornarà.

Junqueres. A la “Cangrí”

I eixís els Jordis, Forn i un llarg ETC.

A nivell municipal, en cada poble o ciutat, tots es coneixen, i encara que no es digui en veu  alta i entre ells es facin la rialleta, tothom sap en que han millorar la seva vida alcaldes i alcaldesses.

Oi, que queda clar? Entre pillos, ingènues i babaus, “La casa sin barrer” 

Publicat a El 9 Nou del di 23/02/18

LLEIS, GENT JUSTA I JUSTICIA REAL.

Tinc 82 anys, amb prou feines camino, tot i l’ajut de bastó, i en curtes distàncies hi veig molt poc malgrat les ulleres i per les circumstàncies del meu país quan vaig nàixer,   he treballat des dels set anys fins al setanta.

Tot això, ve a compte perquè aquests últims dies he tingut una quantitat de problemes, que mai hauria imaginat.  En haver canviat de pis, i per comoditat de desplaçament, vaig sol·licitar a l’Excel·lentissim ajuntament de la ciutat, la possibilitat de poder estacionar el cotxe que utilitzo, en zona verda, donat que queda just davant de on visc. Vaig ser molt ben atès pers les senyores del consistori, i en pocs dies vaig tenir un document provisional en el qual mostrant-lo obert davant el vidre del cotxe per dintre,  junt amb el ticket de pagament, podia començar a utilitzar aquest servei. Malauradament, aquí, van començar els meus problemes. Resulta que per ignorància meva, (un xic babau, si que ho dec ser) en lloc de prémer tres vegades el polsador verd, ho vaig fer un  sol cop,  i a desgrat que l’ import era el mateix, i que el document era ben visible,  vaig ser sancionat amb 25 euros pers l’agent recaptatori  número 191. Quan hores mes tard vaig anar al cotxe, i com que començava a nevar, perquè el sobre de la sanció no es mulles,  el vaig posar dintre l’auto, al costat del document i del primer tiquet. Gran va ser la meva sorpresa, quant unes hores després, vaig trobar una altra sanció de 25 euros. posada pel mateix recaptador. (tinc fotocòpies)Total 50 euros per dia. Alarmat, vaig anar a l’ajuntament, on després d’explicar-me, van entendre el meu raonament, i van contactar amb la companyia repressora, i em van traure les sancions. Seria molt llarg d’explicar, i si tingues espai ho faria, però degut a diferents causes, i com que l’etiqueta definitiva no arribava, vaig seguir essent sancionat a desgrat de les meves queixes i que cada dia vaig pagar el ticket.  Després de cinc multes injustes donat que el document era ben visible, no vaig poder aguantar més, i en plena tensió sanguínia de la qual sofreixo, sentint-me mal tractat , vaig posar un escrit al vidre on els deia que ho bé eren tontos, o molt mal parits ja que no entenia que feien. En aquell ritme, més de la meitat de la meva pensió, hauria anat a les arques dels inquisidors municipals.

Quan (un cop mes) vaig anar a l’ajuntament a demanar ajuda, em varen dir que no hi podien fer res, i que em tenia de presentar a la companyia repressora ja que estaven molt indignat pel meu escrit. Prou que m’havia costat anar del passeig a la plaça, després vaig haver d’anar fins el carrer San Just n.2 ( curiós, oi que aquesta “Oficina siniestra”estigui al carrer Sant Just?) seu dels justiciers, on un personatge certament mal carat que ni sols es va identificar però que per la forma que el tractaven devia ser “El capo” i sense ni sols invitar-me a seure a desgrat del meu estat, davant la meva queixa, dient que per què en lloc de sancionar-me indegudament, no em deixaven un escrit avisant-me del meu error,  em va respondre literalment que ells no estaven per a ensenyar ningú, sinó per a sancionar. Juro que m’ho va dir eixís. Després de discutir inútilment, amb aquell home, típic model de l’endolla’t prepotent que desconeix el que es treballar, hem van fer pagar set euros més de sanció totalment injusta i cansat i pelat, vaig tornar on tenia el cotxe i on hi vaig trobar un guàrdia que ja cansat d’esperar-me em va amenaçar de posar-me una sanció de dos cents euros, cosa que per sort no va fer i que li tinc d’agrair, però si que em va dir que, Vic, és una ciutat de “pago”. Clar, que per això, els botiguers interiors cada dia venen menys, cada dia hi ha mes locals tancats i les grans superfícies exteriors, cada dia es folren més.

Eixís, és la cosa. Si per a posar sancions només d’aparcament hi ha un mínim de 191 (?) agents, no és estrany que cada dia hi hagi més lleis repressives. Però; són justes totes elles? O, són per a alimentar una colla de galifardeus panxa contents? Com deia en Raimón, nosaltres (els vells), no som d’eixe món. Ai Vic! Qui t’ha vist i qui et veu! De ser una ciutat acollidora bressol de grans personatges, on has arribat? Els nazis, es meravellarien d’haver deixat una herència repressiva tant profunda! Viva la Democràcia vigatana!

Narcís Suriñach Bach

AXIOMA DEL POLITIC

 “Un90% dels que es posen a la política, ja sigui a nivell municipal o nacional, es per a traure’n un profit personal. El 10 % restant, que serien els de bona fe,  gaire bé mai aconsegueixen el seu propòsit anorreats per la gran majoria d’indecents”.

Exemples practics:

Sincers; Eduardo Zaplana: “Yo me meto en política para forrarme”.Mes clar, l’aigua.

Misteriosos; Un tal M.Rajoy,en les llistes de beneficiats del PP, que encara ningú ha aconseguit conèixer qui es.

De bona fe. (?) Carles Puigdemont. A Bèlgica, i sense saber quan tornarà.

Junqueres. A la “Cangrí”

I eixís els Jordis, Forn i un llarg ETC.

A nivell municipal, en cada poble o ciutat, tots es coneixen, i encara que no es digui en veu  alta i entre ells es facin la rialleta, tothom sap en que han millorar la seva vida alcaldes i alcaldesses.

A PART DE DOLENTS I MENTIDERS, COVARDS.

Ara la camarilla den Racoi i la vivoreta, per mitja del capo del departament corresponent, l’incommensurable Mendez de Vigo, es trauen de la ma, que volen imposar l’Español” a les escoles catalanes.  Com quedem? El catalans, bascos i gallecs, som o no som espanyols? Si ho som, deu quedar clar que les llengües parlades en aquests territoris, son llengües espanyoles, no? Per tan  ja parlem una llengua espanyola. El que ells volen es anorrear tot el que no sigui de la meseta, i imposar el Castellano com a únic idioma nacional, però com que són covards no ho gosen dir. Pobre gent! A mesura que la vagin dinyant, aniran omplint les calderes den Pere Botero. Mentre tant ens aniran manegant a tots.

ELS PENSAMENTS D’EN LLARENA.

Diu el senyor jutge Llarena que el conseller Forn no pot ser alliberat, degut als seus pensaments que inclouen les ganes d’alliberar-se del jou d’Espanya. Si els pensaments poden  portar a presiri, els carrers quedarien pràcticament deserts, i les presons serien insuficients. Jo al  menys,  i crec que la gran majoria de les persones normals pensem molt malament d’aquestos galifardeus que amb cara de ciment pam, ens maneguen  anant i tornant. No ho veieu aixís?

LA FISCALA MAGALDI I LA VIVORETA

En veure avui a la tele la fiscala Magaldi en un reportatge ja passat, com de forma provocativa mirava la càmera, m’ha fet pensar quan poca capacitat física necessita la maldat més alta, per a fer mal, i he deduït que si lligaven d’esquena a esquena la Magaldi i la Voivoreta, no tindrien pas més volum que la bomba atómica d’Hirodhima, i tal vegada serien capaces de fer el mateix mal. Oi que si?

ANA ROSA.

Aquesta miserable mòmia més seca i encartonada que les egípcies, es queixa que l’Antoni soler es riu d’ella perquè es dona. No ho sé; el que es segur, es que a part de lletja i embotoxada, no és mes que una sicaria del poder més dolent i corrupte den Racoy i la vi voreta. Bé, per en Soler!