SUGGERIMENT AL SENYOR BISBE DE LLEIDA

Benvolgut senyor bisbe.

Degut al desastre de la caiguda del campanar de l’església del poble de Rosselló, que pel que sembla pertany a la vostre diòcesi, i encara que  soc conscient de no tenir la capacitat intel·lectual ni moral per aconsellar-vos, de totes maneres, penso que ho tinc de provar i fer-vos arribar la meva idea.

Pel que he escoltat, i llegit, sembla que la vostra diòcesi, no disposa de la quantitat de diners que fan falta per a la reconstrucció de l’edifici, i daquí, m’ha sorgit la idea. Veureu:

A la capital de les espanyes, i com vos deveu conèixer prou bé, hi ha la que en diuen13TV, o també dia la emissora dels bisbes, a la qual diuen que últimament els esmentats bisbes, hi veniu perdent uns 12 milions d’euros actuals que evidentment hi teniu d’anar posant. Aquesta emissora, te la barra, o millor dit la vilesa de desprès de la celebració eucarística diària on els vostres sagrats companys parles de fraternitat, amor i perdó, (ho he pogut veure moltes vegades) camviren radicalment de tema, i en un programa totalment, malintencionat i esbiaixat,  una colla d’animals malignes que podríem nomenat escurçons, escorpins, i altres éssers bestials perillosos, amb noms de Isabel Duran la gran promotora de tot tipus de calumnies, en Rodrigues, ex secretari del gran Aznar, fins a trànsfugues com  el gran sociata Bolaño, que com que a Catalunya ja no el poden veure ni es seus, ara, rendeix pleitesia a l’Imperi, també l’incommensurable altre gran sociata Leguina, i tants i tants “il·lustrats panxa contents que amb tal de cobrar i ser famosos, es vendrien pare, mare, i família tota, embruten i maldiuen tot el que per  ser de sentit català no els agrada.  Així doncs senyor bisbe, si en  lloc de mantenir aquest llast que us fa perdre els pocs creients que us queden,  (jo, i molts que conec, en formem part)  destinéssiu aquests diners que us paguem tots els que formem part de l’Imperio ens agradi o no, a pagar les obres del temple, no tindríeu aquest problema, i evitaríeu que els pocs creient que us queden s’acabin d’apartar.

Penseu-ho se eminència. Jo que vaig fer molts anys d’escolà, recordo molt bé allò que dieu que digué Jesús: Per les seves obres els coneixereu, i també que el mateix Jesús,  va taure els mercaders del temple a cops e fuet.

Narsuri.blogspot.com.es                                                Enviat per E-mail

PERDÓ, BORMBONS, PERDÓ!

Tothom que em coneix, sap el fàstic absolut que sento per els borbons especialment des de l’Alfonso XIII fins ara, per totes les calamitats que per a la seva culpa, han patit els espanyols, i com no els catalans. El meu pare, per exemple va haver d’anar a la guerra que en deien de l’ Àfrica, on per defensar les mines del Rif propietat del borbó?,  hi van morir milers,  i milers, de joves obligats. El meu pare, va tenir la “sort” que a desgrat de suportar el setge d’Anual, no i va morir, i només va tornar amb el que en deien “les febres” i després de romandre quasi tres anys al llit va poder  començar a fer vida més o menys normal. No oblidem tampoc el gran Felip V, que va causar l’anorreament de Catalunya com a nació.

Després, i un cop entronitzat, en Joan Carles II, ha estat un model d’administrador del seus bens, ja que de  no tenir on caure mort, ara, i sembla que en gran part gràcies a les comissions que els àrabs li donen  graciosament del petroli que paguem nosaltres, és una de les grans fortunes d’Europa.    També, tant bon caçador d’animals indefensos (i algun borratxo tal és el cas de l’ós romanes Mitrofan).  I ara ja és de domini públic, que ha estat la mostra més fefaent i creativa del típic “Don Juan” espanyol quan a la conquesta de fèmines, encara que no sé si totes, tant verges i pures com la famosa “Doña Inès”, encara que sembla que quan a  quantitat molt superior al “Burlador de Castilla”

Tot això, bé a comte, que avui he llegit al digital Publico.com. que un frare que era el confessor i confident de la reina Maria Luisa de Parma,  (es veu l’escrit del frare) explica quela reina li havia dit que cap dels 14 fills que va tenir, era legítim del seu espòs el Borbó, Carles IV.  Llavors, Sense renegar del meu fàstic a Felip V per la seva actuació, tinc de demanar perdó ja que pel que es veu, cap d’ells és Borbó sinó que serien pot ser de cognom Godoy, o Puigmoltó, que sembla que entre els innombrables amants  de la Maria Lluïsa, varen ser els més importants.

Eixís, doncs, dinastia Borbó; demano el més sentit  perdó per la meva ignorància, ja que no maldat. Sembla que als que jo tenia de maleir no era a vosaltres, però no em queda clar si tinc de maleir la dinastia Godoy, Puigmoltó, o aneu a  saber quina altra desconeguda dinastia, ja que amb tants “picadors”, segur que mai no sabrem quin cognom regna Espanya.

Que trist, eh! La meva ignorància, em fa sentir tant malament...

LA GRAN BAIXADA DE CALÇA D’OCCIDENT.

No és el cas, però seria bo, poder explicar amb detall, la trajectòria de les religions, que tan de mal han fet durant tota la història de la humanitat.

Només per aclarir una mica el que vull dir, miraré amb poques paraules explicar pels qui no ho coneixen, com va nàixer l’ Islam.

Als inicials segles del cristianisme en la regió de l’Orient mitja,   les primeres agrupacions d’una certa importància, eren les dels que segles després n’han dit Cristians Coptes.  Per aquells dies, Mahoma, un comerciant àrab de la regió de la Mecca i Medina en mig del desert d’Aràbia,  casat amb set esposes, una d’elles per més befa, de raça jueva, un bon dia va decidir que volia abraçar aquesta nova tendència religiosa, i no sols això, sinó que volia assolir un dels llocs clau dins els comandaments, cosa que considerava que la seva posició econòmica  li permetia. Degut a les seves reclamacions, i imposicions, la novella comunitat cristiana el va rebutjar, i va ser quan sembla que va jurar que crearia una nova religió per destruir i anorrear la nova corrent cristiana.

Amb els coneixements que havia adquirit, per frec amb els que ja eren els seus enemics, i es va muntar una teoria amb aparicions celestials, on va assegurar que se li havia aparegut l’arcàngel Gabriel, dient-li que per ordre de Déu, (Ala) tenia de fundar una religió per combatre als cristians , que a partir d’aquell dia serien declarats com a infidels, i enemics de la nova religió Mahometana, que seria la única i vertadera. Des del principi, doncs, i a desgrat de les importants baralles entre els descendent del auto dit “Profeta” aquesta religió, sempre ha atacat la civilització occidental, i durant la edat mitjana, va haver-hi uns moments, on semblava que ho aconseguirien. Després, gracies a la paciència, d’homes com Carlemay,  Don Pelayo,  els comtes catalans, i molts d’altres, els sarrains, hagueren de recular, i perderen tot el que era el seu imperi a Europa, però les seves creences, han arrelat en molts països. Ara, als darrers anys, i gràcies al valor donat al petroli que ells tenen en abundància, sense armes, han anat reconquerint  de forma astuta i pèrfida el que havien perdut com a soldats.

Avui, Ja quasi no queden països a Europa, on no tinguin un poder que encara que encobert, es ja molt important, i aquests dies hem vist com tot un país modern  com Itàlia, s’avergonyeix dels seus immortals artistes i cobreix amb caixes les grans escultures de la capital, perquè un home com Rohani que te oprimit tot l’Iran, no es molesti. Amb governs com els que té Europa no caldrà abaixar-nos, la calça, sinó que millor ja les portem a les mans per a estalviar-nos feina.

JO, JA HO HAVIA PROPOSAT.

Una vegada més, els catalans haurem d’aprendre dels portuguesos. I dic això, perquè els lusitans, a part de ser independents des de la “Batalla de Aljubarrota”, ens han  tornat a passar la mà per la cara. M’explico:

Bastants mesos endarrere, i donada la immensa saviesa, bondat i facúndia dels grans capdavanters del compte de Godó, senyors Josep Cuní, i Jordi Basté,  que junt amb l’Antoni Bassas del ARA, jo havia comparat amb la santíssima trinitat de la informació, els quals degut a tantes virtuts del tot insuperables per a qualsevol altra mortal, fan gala cada dia d’aquests dons, segurament atorgats directament per la ma del déu Mercuri, propagador de la informació més veraç,  havia proposat que donat que Catalunya semblava que tenien problemes per a trobar les persones adequades per la correcta conducció del país, podiem resoldre els nostres problemes d’una manera ben senzilla,  que  havia imaginat de la següent manera: En Josep Cuní, home d’una peça, polit, brillant com un cromo,  encarcarat i més dret que un pal de paller i amb dobles soles a les sabates per a millorar la seva molt relativa altura, seria sens dubte com a Pare Etern, la figura ideal per a president de la Generalitat, i mes endavant de la República. En Basté, que degut a la seva supèrbia se sol mostrar al públic descamisat, i barbut de tres dies, però que parla i escriu a tot arreu on el deixen, i que mostra satisfet en les fotos aquella cara tant formosa amb  dentetes de Bugs Bunny, podria ser sens dubte Jesucrist després de passar per les mans de Pons Pilat.  La figura seria molt adequada, excepte que a Jesucrist ens el solen mostrar amb molta cabellera, i en Basté és més semblant a una bola de billar, però amb això, es l’únic que  no hi te cap culpa. Aquest senyor, doncs, seria l’home ideal per a portat el càrrec de ministre d’exteriors, ja que donada la seva inesgotable i sentenciosa  xerrameca, es faria seus a amics, i enemics. Per fi, en Bassas el més moderat, i ponderat dels tres, podria ser el ministre de la governació, o en tot cas de cultura. En ser homes a part de tant savis, tant bons, i insubstituïbles, Segur que ho farien perfecte, o al menys és el que ens fan pensar a diari amb les seves opinions, i  afirmacions. No parlo de la Terribas, altre que tal, perquè en l’Olimp catòlic no hi ha deèses. Clar, que ara amb en Puigdemont rodejat de la Gabriela, i la Gabriel, el nostre país, pot ser ja no ho necessitarà. En tot cas, i per aprofitar la idea, el suggeriment, el podríem fer a el nostre King de les espanyes, que  sembla que té problemes amb els dos partits que tant ens estimen, PP, i PSOE que a desgrat de ser tant bons i ferms, no es posen d’acord per a administrar les escorrialles de l’Imperio, o sigui Catalunya, Ceuta, Melilla, i la illa de Perejil.

Bé, tot plegat,  ve a compte, perquè a Portugal, i com si m’haguessin sentit,  han votat per a presidir la república, un home, un tal Marcelo, de professió sembla que periodista, i com no podia ser menys, un tertulià de molta fama. Veieu com ja ho deia jo! Que ho fa que ningú mescolti?

       FINS SEMPRE, AMIC MELCIOR.

           Ens deixes en trista diada,

            Però mai no t’ oblidarem.

            És tan forta la petjada,

            Del teu tarannà delerós,

            Que sempre serà recordada,

            Malgrat que ens deixi el teu cos.

Nasquérem en època trista.

De por, desànim i neguit.

Però una meravella mai prevista,

Va canviar  per joiós  dia,  la fosca nit.

            Recordés aquell santuari,

            Delmat, trist i tenebrós?

            Convertit en reliquiari,

            Tot ple de ramatges i flors?

Qui feu possible  aquell, prodigi,

qui endolcí la nostre por,

fou  qui mogut per ma divina,

va sembrar, dintre el teu cor,

força, ferma i cristallina,

que sempre has guardat amb amor.

Tu, d’aquesta Gleva estimada,

            Sempre n’has estat pal·ladi.

            La has estimada i defensada,

             Del naixement fins a morir.

Per això, estimat Melcior,

mai moriràs dins nostra pensa,

recordarem el teu valor,

i la teva força immensa.

            Diem doncs adéu a les teves restes,

            però saludem amb alegria el teu esperit,

            Que romandrà  entre nosaltres,

            Des d’avui, fins l’infinit.                   Narcís.

OFERTA AL GRAN REI DE LES ESPANYES.

Altesa: Després de veure que degut a la seva immensa i feixuga càrrega d’administrar un imperi tan únic en tot l’Univers com és el vostre, me sentit culpable de poca solidaritat, i al mateix temps culpable de no fotre brot, i he pensat que la meva obligació era oferir-me a Vos, per si d’alguna manera  us puc ajudar.  Quan dies endarrere, us vaig veure sol en aquella sala tant enorme del vostre palau, amb aquella cara tant seriosa de la qual  brollava la vostra saviesa, preocupació, i bondat, vaig pensar que deu ser terrible trobar-se tant sol amb un càrrec de tanta responsabilitat, i per aquest motiu, més el que vaig poder veure ahir de que no vareu tenir temps per a rebre la presidenta del parlament de Catalunya, i ni tants sols de fer arribar un missatge d’e cortesia al dimitit  president Mas, m´’he decidit a tornar-me oferir a Vos, com a ajudant de coses sense importància com les ja esmentades d’atendre els vostres vassalls d’aquest país mal agraït que és Catalunya. Com que veig que els politics catalans us fan tant fàstic, (o, no, només els politics?) us proposo que maneu als vostres servents que posin una altra cadira en aquella sala immensa, i mentre Vos us dediqueu a cosses serioses i importants, jo assegut als vostre majestuós  costat, us podria donar un  cop de ma atenent a gent poc important com heu mostrat que per a Vos, son els polítics del meu país, i gaudiria enormement plantant cara a aquesta gent que es creu amb dret de ser lliure, i no pagar-vos les vostres tant austeres despeses.

Si tinguéssiu algun dubte de la meva legalitat en ser un càrrec nomenat a dit, recordeu que vos, també ho sou, ja que el vostre majestuós pare eixís ho va fer, i que era com havia esta nomenat pel Caudillo.

Ànim Majestat: nomeneu-me, i i penseu que com que soc un home que ha treballat tota la vida, ja estic acostumat a cobrar poc, i no crec que el meu sou, faci trontollar els pressupostos d’en Rajoy, i en Montoro.

E$l vostre servent, i súbdit lleial, Narcís.    Narsuri.blogspot.com.e

LA EMISSORA ANGELICAL DELS BISBES.

Ja he escrit moltes altres vegades contra aquesta emissora 13TV que en ser propietat de l’episcopat espanyol, que se salta totes les lleis impositives, i encara rep subvencions, és de les més feréstegues, mal intencionades, i enemigues dels catalans. Com dic ja ho he intentat moltes vegades, però a mi, em deu passar com aquells sants avantpassats de la Bíblia  que predicaven al desert.  Sense anar més lluny ahir, un socialista tant just i bona persona com és l’expresident de la comunitat de Madrid el “senyor” Joaquin Leguina, en aquesta santa i exemplar emissora, va dit PUTA a la senyora Pilar Rahola amb gran satisfacció de tota aquella colla de roba peres fracassats  la majoria provinents de partits anti clericals que aquests bisbes d’ànima caritativa acullen a les seves tertúlies segurament per a salvar-los les ànimes. Entre ells, tots els catalans que fracassats a casa nostra, se’n van a  Madrid a maleir-nos, i un dels quals, també casualment socialista significat el gran Bolaño. El recordeu a aquest senyor? Si, clar, és aquell la qual frase més famosa de la seva carrera, va s er la de dir que una periodista que no li agradava, era “Una mal follada”. Com aquest i similars, son els que aquella dona afrosa amb cara de serpent i ver d’alcavota Isabel Duran, va atiant per veire qui la diu més grossa.

Es molt trist, com ja he dit altres vegades, que una colla d’homes “emperifollados” i disfressats, de manera que Jesús de Nazaret no  acceptaria, diguin la missa parlant de pau i perdó, i desprès en acabar, permetin amb gran satisfacció, que una colla de escurçons i escorpits, despotríquin i maleeixin tot el que no els agrada. Ai, senyors bisbes! Quanta gent haureu perjudicat amb la vostra ignomínia! En deveu estar molt segurs que el Cel no existeix per ser tant dolents. Clar, que en cas que existís, ho tindríeu molt fotut, per anar-hi.  Delenda 13TV, i els seus promotors! Pagaria perquè aquesta mala gent llegissin aquest escrit.

Narsuri.blogspot.com.es

PREGUNTES D’UN IGNORANT A GENT MOLT SAVIA.

Si, a vosaltres gent de la CUP que us definiu com a anti capitalistes.

Ara, en el vostre dia de glòria, en el qual deveu tenir un orgasme col·lectiu en haver pogut derrotar al vostre gran enemic Artur Mas, i abans no us desperteu d’aquesta borratxera que us pot sortir tant cara, voldria fer-vos alguns preguntes per intentar poder-vos entendre.

Si com crec, sou coherents amb la vostra filosofia, haig de suposar que de cap de les maneres, deveu utilitzar diners en la vostra vida quotidiana, i per això m¡imagino quan dificultosa us deu ser la vida. Ja que; en no  usar  diner deveu fer bescanvi de productes, no? Pesant i fatigós oi?

Suposo també, que no deveu pas tenir altres signes del decadent capitalisme, com cotxe, moto o bicicleta, televisor, o telèfons mòbils, o “tablets”. Llavors, per a comunicar-vos entre els purs d’esperit, com ho feu? Amb tambors? Amb senyals de fum? O, teniu un mètode secret no contaminant pel capital?

I ara, sense conyes, i pensant en la vostra bondat i puresa, intel·lectual,  quant hagueu purificat Catalunya; intentareu convèncer a russos, xinesos, i tants altres països anti capitalistes  que deixin de crear tants i tants especuladors multimilionaris que tant mal fan a les vostres tant justes teories?

Tornant a Catalunya, que sens dubte serà el vostre Waterloo, Com és que poseu com alternatives d’en  Mas,  l’Oriol Junqueras, o en Romeva,  en lloc de les vostres grans patums, quals aquella dona grassoneta dels ulls clucs, Serra, (per cert, no està en edat de jubilació aquesta jaya?) o aquella fureta Gabriela, o algun de la tant alta i  variada gama de barbuts símbols tots ells de l’anticapitalisme? Ja us ho responc jo. Perquè com que de babaus, no ho sou pas, sou conscients que cap de la vostra cordada, seria escoltat per la gent normal d’Europa, i en canvi en Mas, l’Oriol o en Romeva, si que ho serien.

Mireu llumeneres: Jo, i milions de catalans i d’espanyols,  que durant anys ens hem partit l’esquena treballant, som sincerament anti capitalistes en el bon sentit de la paraula, quan als grans banquers i especuladors de borsa i altres, que mai han fet res de bona fe en favor del col·lectiu, però som conscients, que fan més pel comú les formiguetes amb el seu treball humil i callat que els tant famosos “Toros”  espanyols, que sempre ataquen, però quasi sempre acaben enforquillats. Escasses vegades, maten al seu “Matador” en el vostre cas, el capitalisme. Estaria amb vosaltres si mostréssiu verdadera bona fe i ganes d’aixecar Catalunya. Malauradament el  vostre sentiment, és més de venjança contra no se sap qui, (o si) que ganes d’arreglar Catalunya. Llàstima! Alguns us havíem cregut Narsuri.blogspot.com.es

FELICITATS FELIP VI.

El motiu de la felicitació, majestat, és que heu d’estar molt satisfet dels aliats que teniu a tot l’estat, a nivell nacional i a part dels de la crosta del PP que ja se suposa, teniu els antimonàrquics i republicans (He.he.he) del Partido  Socialista Obrero Español, més els seus epígons catalans comandats per persones tant emblemàtiques i senyeres com el carbassonet  Iceta, la Excelsa Chacón, i deu o dotze més.

Avui, però, us la dono la meva felicitació,  degut als nous aliats que us han sortit a Catalunya; els grans genis de la CUP. Qui us hauria dit majestat,  que poguéssiu tenir per aliats a gent tant preclara, tant intel·ligent i tant “progre” com  aquesta? Mai havíeu tingut tant en perill la vostra colònia catalana, i de prompte, ho miracle!  us surten uns nous  aliats que mai hauríeu somniat. Ara majestat,  podeu restar tranquil. Després d’aquest desastre per Catalunya, tres cents anys més de borbonisme no ens els treu ningú,  i els vostres fills, nets i renéts, per mitja dels Rajois, i Montoros  de  torn, podreu anar exprimint la nostra dissortada terra, i vos hi ells, podreu anar vivint com “reis” sense fotre brot, excepte esperar asseguts que els vostres lacais, us donis escrit els discurs anual, on ens podreu anar aconsellant i mostrant quan bé vivim baix la vostra ègida.

Degut a quant estupefacte he . quedat davant la decisió cupera de  refusar una oportunitat tal vegada única, no sabia reaccionar, i em preguntava com vos, majestat, podíeu tenir tanta sort. Per fi, se’m ha fet la llum, i he arribat a la conclusió: Si el Caudillo, hi era per la gràcia de Déu, i el vostre majestuós pare va ser imposat pel Caudillo, aquesta protecció teològica, deu haver arribat fins vos. Vet aquí, el què. No em queda dons, mes a fer que felicitar-vos, i atemorit i derrotat, ficar-me dins la closca  de la resignació, i dir-me a mi mateix. Déu, sabrà el que ens convé! O, allò que deia el meu avi en tornar esquilat de la Carlinada. Els carlins, que els mati Déu, sinó perquè els hi posava.

Narsuri.blogspot.com.es