LES TV EN GENERAL

Hi ha tantes coses per anar en contra, tantes coses per criticar a les nostres teles, que espero que en un parell d mesos o menys pugui acabar el llibre que estic escrivint, i poder-me dedicar a criticar tanta misèria moral com ens mostren cada dia. Hi ha aquell sec, llanut i pelut enamorat d' ell, que te una fixació amb les coses del sexe, que deu tenir l'instint d'un  gosset en zel, o  és tant lleig, que no es deu fotre un "Rosco" Pobret! A part de la maldat de tots els viciosos, quin complex tant ran deu tenir...

ELS PARES DE LA PATRIA
Avui, em mirava la TV, on mostraven les persones acomiadant al l'ex president Adolfo Suarez, i davant a primera fila, es podia veure als tres grans homes que el van seguir en el càrrec.
Davant a la meva esquerra, es veia aquell home al que tant aviat li deien Rodriguez, com Zapatero, o tot junt..
Aquest detall, que sembla mínim no ho és pas, ja que mostra la seva incapacitat i indecisió, i la política erràtica que va portar. Un home, que jo empresari; l'hauria ascendit al màxim com a cap de sala del menjador de la empresa, o servi similar.
Al centre,  aquell saquet petit de superbia i mala "Milk" nomenat Aznar, especialista en posar els peus sobre la tauleta quan declarava la guerra.
Per últim el  mercader de vaques de Sevilla amb morros d'haver menjat bé (el recordeu amb la americana de vellut de quan era proletari?) senyor Gonzalez, que va mostrar la seva valentia el 23 F quan com a vulgar ratolinet, treia el cap pel costat de l'escó on es va ajupir junt amb l'altra valent el Guerra altrament dit "Taur del Guadalquivir".
Si aquests són els pares de la"patria", que Déu en atrapi confessats. Però, això si. Van mostrar que fingir costa menys que governar. Perquè el que és segur, es que ahir fingien.

EL REPRESENTANT DE L'ESGLÉSIA ROUCO

Acabo d'escoltar al bisbe Rouco parlant per la TV, on ha dit que la humanitat s'està apartant de Déu. Jo, li puc dir que si del Déu que ell parla, és el representat per Jesús, mai me'n he sentit tant prop d'Ell. D'aquell home bo, i senzill, que fugia de tota ostentació i grandesa.i que sols parlava d'amor i fraternitat., i que va dir: El meu regne no és d'aquest món. Ara bé, Si els seu Déu, és un que vol el poder precisament d'aquest món, ficar-se en la política tant poc espiritual i tan poc caritativa, i vol anar disfressat com  va el tal Rouco quan s'exhibeix en públic, aig de confessar que si, jo me'n apart.

INCOMPRENSIBLE

L'altra dia al vespre, "zapingava" , quan vaig anar a parar a un  programa de preguntes i respostes, on un presentador tot spècial   només feia i deia moltes gamarusades, dropolades, ximpleries i tot tipus , d'astracanades, a part d'una especiem de ball, que ni els salvatges més salvatges de centenars d'anys endarrere haurien gosat ballar.
Com que no sabia de que anava, em vaig pensar que el noi, o bé s'avia tornat boig, o estava borratxo. Doncs no; ho he tornat a mirar, i ell continua igual sense avergonyir-se. El que és més trist, és que no s'avergonyeixin el propietaris d'Antena 3, i que hi hagin persones que s'ho miri.
Aixo deu ser cultura moderna i jo no ho se entendre. Que hi farem...eixis va Espanya

• AGUANTAR-SE EL CAP
• 
  
• Avui diumenge, una vegada més el diari de El grande de Espanya, esmerça una plana entera per enaltir als seus treballadors, perquè els possibles lectors creguem que son unes llumeneres.
• El protagonista del dibuix d'avui, és ni més ni menys que el director actual, en Marius Carol assegut sobre un piló de diaris, però molt més alt que els altres dies. Deu ser per mostrar la superior categoria de ell, sobre els seus subalterns. Clar que pot ser m'equivoco, i hi seu a sobre, perquè no facin tant gruix els que no venen i han de regalar.
• El que em fa molta gràcia, i sobre aquest tema ja fa anys que en vaig escriure un article, és que al senyor Crol, com totes les persones d'un saber superior, li deu pesar tant el seu prolífic  cervell, que no té més remei, que recolzar-se el cap amb una ma molt ben subgecte. Està bé la cosa he?

ALTRA COP EL GRAN D' ESPANYA
Bé, mes que tot, el diari del comte. Es ben trist que dia si dia també patrocinin -i paguin- gent tant ordinaria, per escriure rucades, intranscendents com si fossin dogmes de fe.
Hi un personatge, que escriu d'esports, i que també comenta esports a la emissora del compte, de nom Jordi Costa, que em pregunto quin sant l'empara, o qui de ser el seu padrí dintre del grup.
Avui altra vega pontifica amb afirmacions totals i absolutes, com si ós l'oracle de Del-fos, i sincerament, no entenc com gosa desqualificar a altres persones essent ell, tant limitat. (Mirant-li la cara, ja paga).
Ja no torno a parlar de la cara de orat d'en Basté, que sembla que Déu l'il·lumini, o del pare Etern Cuní, que alliçona i menysprea a tothom. M'agradi o no, cada dia els trbo retratats.Penso que molt poc deuen vendre quan els ha  de fer tanta publicitat.
Es clar, que algú que llegís aquests comentaris, em podria dir ; si o t'agrada perquè el llegeixes? La resposta es ben simple. Perquè em vaig deixar embolicar, i m'hi vaig subscriure. Ara tinc d'esperar que s'acabi. Després, si el volgués llegir, faria com tants mils de ciutadans, anar a qualsevol lloc públic, i agafr-ne un exemplar gratuït. Com que es veu que no en venen gires, per no perdre la subvenció (Que realment es del que deuen viure) de la Generalitat, vinga papers al carrer.