RESPOSTA ALS SENYOR
ANENTO I SETZE MÉS I A LA SENYORA
BARNOLAS
Amb molta tristesa, he
llegit els vostres comentaris en resposta a la meva carta d’aquesta setmana El 9
NOU. I us diré perquè.
Com que en cap moment
de la meva vida he sentit odi genèricament a cap raça, o religió, i molt poques
vegades a persones concretes, ja que considero l’odi una cosa dolenta i
negativa per uns i altres, m’ha entristit molt, les vostres asseveracions on
me’l atribuïu vers l’ Islam. També, m’ha
entristit, comprobar que sé tant poc d’explicar-me, en veure que gent com
vosaltres que deveu ser prou preparada ho hagueu entès d’aquesta manera.
Intentaré explicar-me millor tot seguit. També m’entristeix, veure que jo vaig
entendre tant malament quan en arribar la democràcia, ens varen dir allò de la
“Llibertat d’expressió”, i malauradament, els darrers anys, he pogut comprovar
en carn pròpia que quan opines, als que no els agrada la teva opinió, troben
motius per dir immediatament que tens fòbia al tema tocat, o, bé que ets
feixista, la qual asseveració, ja et deixa indefens, i culpable als ulls del
qui no et coneixen.
Mireu: Durant més de
trenta anys, he viatjat per els cinc
continents, i entre ells la quasi
totalitat de països de l’Orient Mitjà, i estic segur que la majoria de
persones que vaig tractar, guarden un bon record de mi. Amb moltes d’elles,
evidentment de religió islàmica, un cop ja hi havia una certa confiança,
algunes vegades havíem tractat del tema del difícil encaix entre la religió islàmica, i la religió
catòlica, però excepte contades ocasions, i sense amagar les discrepàncies, sempre
arribàvem al acord, i puc assegurar que tinc amics musulmans en tots els
esmentats continents. Ara, anant al tema de les vostres acusacions, vull
intentar fer-me entendre amb més sort que en la anterior. Tant debò ho
aconsegueixi!
Per les informacions
que tenim de tots els mitjans, ens diuen
que la majoria dels atemptats en les diferents nacions europees han
estat comesos per fills d’emigrants de països islàmics, però ja nascuts i escolaritzats a Europa, i que qui els ha adoctrinat tant
esbiaixadament, són els imams de les mesquites que amb tanta profusió s’han
establert els darrers anys. (Aquí a Espanya, es parla de unes 80 mesquites només
dels salafistes, que pel que sembla són les més actives contra els infidels, o
sigui nosaltres). Doncs bé, quan jo dic d’eradicar o suprimir algunes plantes
per evitar que tot el bosc es cremi,
vull dir que si aquestes persones donen males idees als seus fidels, no
ens fan cap falta, ni és bo que els tinguem entre nosaltres. En lloc, podeu dir
que jo demani odi contra l’ Islam. És al revés, si musulmans i cristians (o no)
hem de conviure cosa del tot actualment ja certa, no tenim més remei que
eradicar als que volen sembrar el malestar entre uns i altres. Per altra costat,
no he vist cap carta al 9 NOU -de part
vostra, recriminant i lamentant la quantitat de crims dels atemptats de Madrid,
Paris o Brucel·les entre molts d’altres. Tindria el dret jo de afirmar que el
vostre silenci vol dir que hi esteu
d’acord? Tindria dret a creure que no ho vareu sentir o us en vareu alegrar? És
clar que no. Doncs de la mateixa manera que jo no us jutjo, no m’hauríeu d’atribuir
a mi islamofobies, feixismes i odis dels quals n’estic ben lluny. De veritat,
no creieu que malgrat que ens podem equivocar algunes vegades, hem d’estar al
costat de les víctimes? No hi estaríeu si en algun d’aquests atemptats induïts
per persones d’interessos ocults hi haguéssiu tingut alguna persona estimada?
No ho veieu que inclòs els que s’immolen són víctimes d’aquesta gent? Ells,
inciten, però es queden a veure venir. Quan jo he opinat que americans i
europeus son culpables de moltes guerres, o que Espanya és una gran exportadora
d’armes, no he pas vist mai que em recolzéssiu. Llavors, de quin costat esteu?
També dir-vos que quan jo veig a alguna persona que crec que està equivocada en
un tema que m’interessa, procuro dialogar amb ella per arribar a un acord, però mai la amenaço. I ara un dubte de
persona mal pensada com dieu que soc. No serà que heu aprofitat la meva carta
per a fer-vos publicitat gratuïta?
Per acabar, us diré que
ja tinc més de vuitanta anys, i poques
coses (ni sols la mort) em fan massa por. Si em citeu a Justícia, estic segur
que algun advocat molt pròxim a mi, m’ajudarà a defensar-me i se sabrà explicar
millor que jo, ja que sincerament, no em sento culpable de les vostres acusacions.
També, dir-vos que no crec que tots els
que han llegit el meu escrit, pensin com vosaltres. Seria bo veure el
percentatge. La llàstima és que no em
recolzin públicament eixí com vosaltres ho heu fet en contra. Ah! Com a
anècdota, vull dir-vos que quan de més jove, en un dels meus primers viatges a
l’Orient mitjà, al costat del meu hotel, hi havia una mesquita, i jo ignorant
com sempre, vaig voler entrar-hi per a conèixer-la. Encara no havia fer cinc passos, que van
venir tres clergues, em van alçar i duna revelada em van tirar al carrer, i jo,
en saber els motius, no vaig crear cap teoria conspiradora contra mi. Jo era un infidel entrant en lloc
sagrat per a ells.
Amb això i si no
disposeu el contrari, dono el tema per tancat.
