GRAN NOTICIA D'ÚLTIMA HORA!
Els científics de mes alt nivell mundial estan a punt de presentar els més importants descobriments. Son dos verins de la més alta potència, als quals posaran per noms LLARENA, i LAMELA . eL tercer descobriment, és un purgant sortíssim que fa cagar de riure, i li posaran per nom ARRIMADAS!

       EL SENYOR LLUIS FRANCO RABELL.

Que és un roba peres i miserable, només fa falta sentir-lo o llegir les seves declaracions. El que ja demostra del tot quina classe de subjecte és, es veure que s’avergonyeix del seu cognom i l’amaga, i en  lloc de dir-se Josè Luis Franco Rabell, posa únicament Lluis Rabell. Algú pot confiar en un engendra així? Aquest “intel·lectual” que es el seu cap de partit, el senyor Xavier Domènech, ja s’ho ha pensat bé? Pocs avenços faran amb individus com aquest.

MALEÏTS POLÍTICS PROFESSIONALS. II

També tenim els partits de casa nostra, que la majoria de vegades si no fessin plorar, n’hi hauria per a morir-se de riure. Anem a veure: seria molt explicatiu fer una llista dels components de les directives de cada partit, però a la meva edat i amb la falta de visió, tinc de procurar estalviar despeses de tot tipus, i deixo a la mà         dels possibles lectors, que les repassin una mica. Comencem: El PP català; a part del grandíssim García (Albiol) que fa el ridícul constantment, qui més els queda? La morruda ja viu a Madrid, i la Levi i pocs més són els pesos pesants.

El PSC. Encapçalats pel grumoll de degeneració i merda, el gran Iceta, que si fos una persona normal no gosaria sortir al carrer, però deu ser que dintre seu, hi habita un geni de la iniquitat, que el força a fer el pallasso més indigne. Després, te al costat per a recolzar-lo aquell noi trist  avorrit de nom Illa, que mai sap el que diu, però que hem d’esperar que quan sigui gran i ja sàpiga vocalitzar, ho farà millor. Hi ha un vell refrany castellà que diu: “Algo debe tener el agua cuando la bendicen”.  Doncs, jo dic; Quelcom deu tenir el socialisme molt dolent, quan tal gran quantitat d’acòlits l’abandonen, i sempre els mes vius o intel·ligents, quedant només aquesta xusma ja descrita.

Ciutadans; Repasseu una mica la caterva d’integrants i veureu que tot i el grau d’intel·ligència que puguin tenir, no poden amagar l’odi que tenen al país   que els acull, i com per a mantenir el finançament  generós de les pitjors associacions del Ibex, no deixarien pedra sobre pedra.

En comú podem, o Podemos o no sé que més, primer comandat per en FRANCO (Rabell) ei qual degut a dir tantes gamarussades i barbaritats, va ser substituït per un tal Xavier Domènech, també un intel·lectual i teòric de gran categoria que és d’aquells que de tant bons, en una dotzena només n’hi caben sis o set. Aquest partit, ha perdut tot el que el PSUC tenia de bo i natural dintre les seves febleses d’un comunisme ja periclitat. Entre ells, no es pot oblidar a la Colau, i els seus estrangers Pisarellos o no que han fet  davallar Barcelona al seu nivell més baix nacional i internacionalment.

Els diferents partits Nacionalistes o directament Independentistes de tant poca i discreta durada, tampoc s’escapen de tenir un alt percentatge d’aprofitats que el que volen es anar titant de la rifeta.

 

I ja com a colofó per a ensorrar Catalunya, escòria a nivell nacional com en Borrell, l’ensorrador de Perú, Vargas Llosa, o el català- francès, Valls, i tants d’altres. Tots ells, uns i altres, i si els compteu cosa que uns aconsello són milers i milers de sangoneres que amb  el nom de polítics espremen i ensorren la nació sense fer res de profit excepte per  a els. Aquí hi podríem afegir el creador dels Joglars, ara erigit en president de Tabarnia per els més  malignes del poder espanyols, però la cosa es tant friki, que val més obviar-ho.

                                                                                              Seguirà

  QUE EN DEUEN FER ELS DEL PSC I  PSOE DE LA ROBA BRUTA?

Avui, llegeixo que la incommensurable estadista catalana la gran Marina Geli, model i joia de la política nostrada, es vol passar a un nou partit nacionalista català. Això, m’ha fet pensar amb la ingent quantitat de sociates –catalans, o no- que els últims anys han abandonat el ruïnós vaixell, on només hi queden deixalles com l’Iceta, l’Illa. (IIHA diu ell que sembla que té dificultats per a expresar-se) i pocs més per anar-se re col·locant cap al  centre o a la dreta de la política. A Vic fins i tot el gran Ballana es va passar a ERC, i sols els hi queda en Dòniga el qual a casa seva deuen conèixer, però crec que poca gent més.

Això, doncs, m’ha fet pensar en allò que se sol dir de “Canviar-se la camisa”, i clar la primera reflexió que he fet, es; que en deuen fer de tantes camises suades, de tanta roba bruta. Com que se que tots son tant bona gent, he arribat a la conclusió que les deuen fer rentar, i un cop netes, les deuen portar al Tupí o altres societats benèfiques, que degut a la gran quantitat de “passats” deuen ten ir els magatzemsplns,  per a gàudi dels nou vinguts a casa nostra. Si fora així, cosa que no es pas segura, deuria ser la única obra bona dels socialistes. Així sia!

                            MALEÏTS POLÍTICS PROFESSIONALS. I

Vaig nàixer onze mesos abans del “Alzamineto del Caudillo”, i recordo vagament els afusellaments a les cunetes dels primers anys, (Després m’ho van explicar millor) i amb tota claredat els anys posteriors  on les persones normals acollonides parlaven en veu baixa de les ”Ràtzies” que setmanalment assolaven els pobles  i ciutats i on les autoritats del nou règim recolzades per policies, guàrdia civils i ultra dretans de cada poble, anaven detenint, empresonant i moltes vegades afusellant els perdedors.

Aquest escarit prefaci, es només per a justificar i donar versemblança al que vull dir a continuació.

Avui, el nostre país, viu una situació, que recorda massa els anys trenta del segle passat. Gran quantitat de partits polítics amb persones la majoria de mig pel, quan no públicament incompetents que amb la seva xerrameca – sempre contra algú- miren d’aprofitar el desconcert de la gent normal, treballadora i no massa  il·lustrada o no massa interessada en conèixer l’ “intringu-lis” de la situació real, per a viure sense fer cap treball de profit, i poder assolir qualsevol dels sous que tot tipus de polítics s’atribueixen sense cap causa justa, i que son molt superiors als sous mitjos de persones molt preparades i que sí que treballen amb gran esforç per al bé comú.

Abans de continuar, voldria que si algú ho llegeix, miri de recordar quants capdavanters del partits actuals, s’han canviat la camisa en els últims deu o quinze anys. Un exemple ven significatiu però no únic ni de bon tros, el tenim amb l’Albert Rivera, que tant jove, ja ha militat en el PSOE, i el PP, i com que la seva ambició devia ser molt forta ha aconseguit formar un altre partit, el Cs., aquest a la seva mida on en companyia d’una altre virtuosa de la política la Arrimadas i quatre roba peres més, entre els quals, Cañas, Girauta o el gran “profesor” Caja etc. on  fan i desfan, i on la setmanada deu ser a mesura de les seves grans qualitats de tots tipus. Aquestes persones, mostren tant clar no tenir cap ideal, que si això el fallés, abans de perdre la moma, serien capaços de refundar la FAI, o qualsevol altre partit ultra esquerrà. No podem oblidar el PSOE i el seu apèndix el PSC, Que com diré mes en davant van ser uns dels grans culpables de la duració del “Alzamiento”. Avui dia, el PSOE, només conté les escorrialles d’aquells que en el seu dia van creure que allò duraria, o dels que en no saber on agafar-se per continuar xuclant la mamella, encara que ben mirat no deixen de fer molta pena. La resta, s’han re col·locat en partits de centre o de dretes sense cap pudor.

Capítol a part seria per als  partits  considerats d’esquerres, als quals la caiguda del comunisme a  nivell europeu va desconcertar, i deixar en fora de joc, però com ja diré, no els més encertats, però si els més  purs en els seus ideals d’origen però amb unes idees no aptes per als humans del present.                     Seguirà      

Narcís Suriñach Bach compartió una publicación.

Hace un momento · 

He dicho infinidad de veces, Que PP y PSOE son viguald de ladrones i malignos. La única diferència, es que el PP disimula mejor y no insisten en pasar por virtuosos. Les da igual la opinion del populacho mientras tengan el poder, y en canvio los del PSOE igual de malos, quieren pasar pot honestos cosa muy lejana a la realidad.

     NO HAY COMPARACION POSIBLE!

Recuerdo en mi juventud, cuando todavía se hablaba (y admirada) la colonización, que la nación francesa era famosa por las conquistas que su ejército formado en gran parte por su famosa “Legión Extranjera”, sobre naciones de menor tamaño y potencia sobre todo en África. Al cabo de tantos años, ayer tuvimos una nueva visión de aquellas glorias ya olvidadas; La selección francesa compuesta por hombres originales  de distintas naciones (senegaleses, ivorianos i varios otros, incluso españoles), pero agrupados bajo una sola bandera, derrotaron a una nación de ocho millones de habitantes todos genuinos cuyos once jugadores agotados no tenían casi recambios debido a la diferencia de posibilidades. Claro que eran once contra once!  Pero, Francia habría podido ir cambiando jugadores de todos los orígenes i razas  durante horas días y meses, y Croacia tenía un cupo bien limitado i agotados de tanto jugar, i ni los técnicos arbitrales ni las nuevas  técnicas  electrónicas les fueron nada favorables. En fin; que cada una juzgue. Yo pienso que no hay comparación!

REFLEXIÓ.
Ara que està tant de moda reclamar fer fora els ossos del dictados de El valle de Los caidos, he pensat que tal vegada seria molt més facil i segur molt més productiu fer folra els seus descendents, o sigui els execrables borbons que a part de cobrar una inutil fortuna, no serveixen per a res positiu. Que en penseu?