UN GENERAL SINCER

Vaig llegir ahir, que el cap de l’exèrcit espanyol, el general Dominguez Buj, deia amb molta emoció, que la situació de l’imperi era la mateixa del 1.898 quan es van perdre les últimes colònies de fora la península. Ara, deia, la última colònia d’Espanya, Catalunya, estava  en perill, i pel qual motiu, ell, ja tenia l’ exercit preparat pel que pogués fer falta. Arribat a aquest punt, jo,  voldria fer-li  un recordatori, i una petició.

El recordatori, és, que  jo sàpiga i si no vaig mal informat, que la última  cegada que l’exèrcit espanyol va aconseguir guanyar alguna batalla en defensa real de la pàtria, va ser contra Napoleó, ja que després, de derrota en derrota va anar perdent totes les colònies i possessions de la època imperial. Després, durant la mal anomenada Guerra civil, el “Generalisimo” va tenir com a carn de canó els anomenats “moros” que eren els que en arribar a Catalunya,  anaven en primera línia, i els quals, varen fer grans barbaritats tals com violacions i assassinat de dones, i tot tipus pillatge, i  sense anar més lluny, aquí a la nostra comarca. 

La petició, seria la següent:

Donat que ara els integrants de l’exèrcit són voluntaris., i de moltes races i procedències, es de suposar que deuen acomplir el seu  deure professionalment i, a canvi de cobrar cada mes, i que molt pocs, ho deuen fer per allò tant esmentat de “El amor patrio”, que era l’ eslògan del exercit. Per aquest motiu, si el senyor Rajoy, actual “Cabdill” de les Espanyes, donés l’ordre de envair-nos, per favor general; recordi a les seves tropes que avui, les dones ja estan alliberades, i tenen el dret de preservar la seva intimitat, cosa difícil anys enrere. Que si entra l’exèrcit, matarà catalans, ja ho donem per a suposat. i ja ho coneixem des de fa tres seles.. Però que per a mostrar el seu nivell europeu respecti la població passiva, i no oblidi que gaire bé la meitat del ciutadans del nostre país, han preferit venir a viure i treballar a Catalunya, cosa que deu voler dir que els hem tractat millor que als seus llocs de origen, i ara, se senten catalans, i estimen el nostre país.

Gràcies general, per a la seva sinceritat, però intenti que no sigui necessària la seva actuació.

Ben cordialment.

Narcís Suriñach Bach

LA BOLIVIANA DE VIC.

Avui, llegeixo en un setmanari vigatà, que han detingut a la nostra ciutat a una senyora d’origen bolivià, per haver furtat diners i joies a un senyor major, al que teòricament tenia d’ajudar, i cuidar.

Suposo que tothom entendrà que escric amb to dallò que els savis en diuen “Animus jocandi”, i mai amb “Animus injuriandi”, i ningú s’enfadarà. Els cas és, que per la meva llarga coneixença in situ de les races Quitxua del Perú, i Aimara de Bolivia, que varen ser les ètnies que amb més quantitat van sobreviure a la gran massacra dels “Gloriosos conquistadors espanyols”sobre els Inques, (quitxues, i aimares, eren ètnies menors dominades precisament pels inques) conec bé l’odi i el menyspreu que bona part d’aquella fent sent pels espanyols en general, i de cara als bolivians, tant aimares purs com mestissos de “Conqustador”  i indieta, i amb el rancor que de generació a generació, recorden  que solament de la regió de Potosí, ells, els aimares esclavitzats, varen arrancar milers de tones de plata, que els espanyols baixaven amb mules i rucs,  de les altes serres, i travessant el desert d’Atacama,  carregaven els  galions espanyols prop de la desembocadura del riu Loa entre Antofagasta i el port de Iquique, per portar-les cap a Espanya, on els cristianíssims reis,  les entregaven als banquers europeus per comprar armes per mantenir les guerres de religió que tant profit (?) varen donar al reialme.

Tornant doncs al principi, no seria d’estranyar, que la bolivianeta, aimara o mestissa, portés dintre seu un ancestral  afany de justícia, i amb el furt de 8000 euros amb joies al senyor que cuidava, volgués recuperar una petita part de les tones de plata, robades pels conqueridors. Quines coses te la vida He?

narsuri.blogspot.com.es

DÉUS A LA GLORIA, DÉUS A L’AVERN

Veient tant clar com mai el funcionament del “Reino de España”, si jo en lloc de vell carrincló tingues edat per fer negocis, faria tot el possible per no pagar impostos. Dic això,  en veure la diferència que hi ha amb els tractes a dos presidents esportius de molta anomenada. M’explico.

Agradi o no, qui va empènyer amb més força perquè el Barça sortís de la indigència política i econòmica a que l’havia abocat el franquisme,  amb Bernabeu al davant com a director d’orquestra, va ser en Nuñez. En  Montal, ja va fer la proesa  de portar en Cruyf, sense que la màfia blanca li pregués com va fer am l’argentí que ara és president d’honor post mortem a l’equip de la España Imperial,  però jo crec que qui va actuar amb més astúcia per a lluitar contra l’imperi decaient, però tot poderós, va ser en Jose Luis.

Ara, veient que a en Nuñez el fiquen a la presó per evadir impostos, i a en Florentino, li regalen 1.300 milions d’euros que pagarem tots “Los españolitos de a pié” per haver-se equivocat en un negoci, penso i em reafirmo que la Justícia, fa molts anys que més que cega, és una mòmia sense cap sentit dels que se suposa que ha de tenir, i com un titella de cartró, te una ma dintre seu que el fa moure i una veu que li fa dir el que els poders fàctics de l’estat consideren que els  és favorable.

No dic pas, que en Nuñez, sigui innocent, no ho sé. El que és clar, és que veient això  del Florentino que fa petita qualsevol altra animalada de les moltes que ja sabem,  si alguna vegada es pogués conèixer tota la veritat del que ha passat els últims cinquanta anys a l’imperio Español, ni el diluvi Universal, podria esborrar tanta vergonya. Però, bé. Qui mana, mana. Que hi farem? Ala Madrid!

narsur.blogspot.com.es

CARITAT CRISTIANA  I

Els últims dies, he sentit, i llegit, en diferents mitjans, les noticies sobre les dificultats econòmiques que passen dues insignes personalitats, com són cada una en el seu àmbit, l’ ex ministre de justícia de l’imperi espanyol, i el senyor bisbe del bisbat de Vic. Avui, parlaré de com ajudar el ministre, i un altre dia parlaré del senyor bisbe.

Pel que es veu, el, gendre del senyor Utrera Molina, home que  gràcies als argentins  ha retornat a la actualitat al cap  de tants anys,  el gendre doncs, el senyor Ruiz Gallardon,  després de la seva renuncia al més alt i compromès càrrec de l’estat, com és el de impartir justícia (?) es troba que el seu sou mensual, ha quedat reduït a poc més o menys a uns vuit mil euros al més, i sembla que per molt afinat que compti, no li surten els números, i te vertaderes dificultats per arribar a fi de més. Aquesta noticia m’ha deixat una mica astorat, ja que no es just –i mai més ben dit- que l ‘ex ministre de justícia passi penalitats econòmiques.

He fet números, i he vist que jo, desprès de treballar tota la vida (bé, tota no; nomes dels set, als setanta anys) i quasi bé sempre carregat de problemes,  arribo amb  prou feines a cobrar una pensió del deu per cent del seu sou, i he arribat a la conclusió que  encara que pot  ser fent un dia de dejuni a la setmana, cosa que la religió ens deia als humils que era molt saludable, li podria donar uns deu euros al més, però he vist  que no li solucionaria pas gran cosa. Per quest motiu, apel·lo a tots els votants del PP, que no oblidin a tant principal persona, i que com a bons cristians que tots deuen ser, -cosa que no dubto- recullin les aportacions necessàries  perquè  si no amb abundància, pugui viure al menys amb una humil dignitat. Havia pensat en que li atorguessin una targeta “blak” de les d’en Blesa, Rato i tants d’altres, però malauradament, sembla que ja no esta de moda. Que hi farem?

narsuri.blogspot.com.es

EL SOMRIURE “FLORENTÍ”

Els que han llegit més o menys les teories de Maquiavel, coneixen de sobres que per triomfar en aquest món, el millor, és saber fingir i mentir de manera que mai, es pugui quedar com a mentider o culpable. D’aquest sistema, que a través dels segles s’ha anat polint i enfortint, se’n sol dir política “Florentina”. O sigui de mentida, falsedat, i dolenteria pura.

Aquest comentari ve a compte per que al diari Ara d’avui, es veu una fotografia d’un home precisament de nom Florentino, que riu de manera descarada, el qual ha mostrat ser el més fidel i exitós seguidor d’aquest sistema que encara que molt efectiu pels que el practiquen, no deixa de ser del tot deshonest, i maligne per la resta de mortals. Aquest home, en Florentino, (Fins el nom hi lliga) en un moment, que a “España” falten diners per tapar mils de  forats tots prou greus, sense oblidar que l’Estat, com a tal, deu un Bilió d’euros als europeus, ha aconseguit que de manera ràpida, i dissimulada, els bancs, -tant bona gent ells...- li hagin avançat 1.300.000 milions d’euros, que ens agradi, o no, pagarem els “súbdits” den Rajoy, i la vivoreta, amb el somriure benvolent del “nostre” monarca tant bo, ell,  durant un període de trenta anys.  – Quan deuran valdre els interessos d’un període tant llarg i que pagarem tots perquè en Florentino se’ns en pugui fotre a la cara?- On son els fiscals i jutges tant independents, ells, i tant rapits en actuar contra els malvats catalans?

Si cap llei pot aturar un furt, o lladronici tant flagrant, el govern d’Espanya, es mereix una revolució com la francesa de segles enrere. Clar, que no caldria pas tallar el coll a en Felipe i la Leticia, ja que a part de viure com a reis, i mai més ben dit, no hi pinten ben res.

narsuri.blogspot.com.es

FASTIC ABSOLUT. BISBES DIABÒLICS.

Ara, 12 del migdia, he engegat el televisor, i al anar canviant de canal, i com si fos una premonició provocada pel més dolent diable de l’Avern,  he anat a parar a 13 TV. La maleïda cadena dels maleïts bisbes espanyols, que després de oficiar la Santa Missa, enllestida amb tres quartets, segur per tapar l’expedient. Tot seguit, aquella dona trista de cara miserable, que denota clarament que no s’ha fotut mai un “rosco amorós” d’ algú prou agosarat per atrevir-se, acompanyada per dos miserables engominats que es fan dir periodistes, i que al vespre, repeteixen la jugada amb tanta o més malignitat, però que semblen molt més allò tant castís que per aquí en diuen “Chuloputas” o cafixos a Sud Amèrica, els quals tres miserables acompanyats ‘altres invitats, que jo no conec, gaudeixen de valent desbarrant i maleint tot el que no els agrada dels catalans. D’això ja n’he parlat altres vegades, però en veure aquell capellà parlant de Déu, i tot seguit, aquells energúmens parlant de coses purament egoistes, terrenals i espúries, m’ha vingut com una espècie d’atac d’ira –per cert, tant castigat per Déu, segons diu el clero. Pobre de mi!- i he pensat que si bé és cert que a Madrid hi ha un pilot de canals anti catalans, però aquests que diuen representar la Divinitat, no tenen cap dret a pervertir les persones normals i humils, i maleir un poble que els ha mantingut durant segles.

Com que jo no tinc  poder fàctic, ni de cap altre sentit, suggeriria als que em llegeixin, que m’ajudessin a propagar en tot tipus d’escrits, un boicot   als productes que s’anuncien en aquesta cadena, i a més o menys llarg termini, tinguessin de tancar el “Xiringuito” com Intereconomia. Podríem crear un eslògan similar a aquest: DELENDA 13 TV, I DELENDA BISBES PERVERSOS! Ajudeu-me a crear idees contra aquestos fariseus. Recordeu que Jesucrist, els va treure del Temple a cops de flagell.

Narsur.blogspot.com.es

SECUELAS

Quan una malaltia és molt greu, i s’arriba en certa manera a millorar o simplement s’allarga  massa,  sol deixar el que els castellans en diuen “secuelas”, les quals amb no gaire temps, porten a una degeneració del cos malalt, o bé,  directament a la mort.  Intentaré explicar-me, posant exemples de les dues nacions més riques de Sud Amèrica quant a recursos naturals.

Veneçuela i Argentina, que podrien haver-se equiparat amb els EEUU quan a benestar i nivell de vida, degut a la llarga durada de governs ineptes i corruptes, han arribat a la més profunda degradació amb les camarilles primer de Chaves i ara Maduro, en el primer de ells, i la Argentina, van retornar a el que en diuen la democràcia, amb un pilot de ineptes i pillets, que els han portat  nivell de pàries, i no seria d’estranyar amb la Cristina, un nou “Corralito”

Aquí a Espanya, quan la Transició, i segur pel  record del passat, els del  govern de la UCD, van fer mans i mànigues per fer surar el país, però dissortadament, els sens parió salvadors de pàtries del PSOE, amb els grans Felipe, i Alfonzo, al davant, (com s’han col·locat, els putes,he? De ser un parell de roba peres, ara tiren de la rifeta, sense límit) les coses,  van anar a pitjor, i després El gran  Aznar, ho va acabar de posar-ho en solfa.

El   que ningú no podia preveure, és que persones tant ineptes i  de tant poca  categoria com En Rajoy, la Vivoreta Saez, o el repressor Fernandez acompanyats d’altres camàndules per l’estil, provoquessin unes seqüeles tant nefastes pel país, com sembla que serà Podemos, una cosa tant esperpèntica que en cap país, ni China ni Rússia acceptarien. Ai Espanya! Que ho tens fotut amb aquest equip...

narsuri.blogspot.com.es

EL MEU REGNE NO ÉS D’AQUEST MON

Si els bisbes de les “Espanyes” tinguessin vergonya, cosa que la seva actuació fa dubtar molt que tinguin, es moririen de la mateixa en veure els resultats de les seves pràctiques malsanes. Intentaré explicar-me.

Les paraules amb que encapçalo aquest escrit, diuen que les va pronunciar un home bo, quant li recriminaven voler dirigir les multituds de persones humils que llavors com ara eren les més abundants. Això, ve a compte, no ja per la coneguda cobdícia del comandaments clericals que no sols acaparen tants béns materials com poden, sinó que en fan ostentació fent veure que és  com a actuació espiritual per a la salvació de les ànimes. Les vestidures, i els més grans palaus de la terra, la majoria temples i catedrals tant allunyats de la humilitat de Jesucrist, ho mostren a diari. Fixem-nos que fins la Mezquita de Córdoba genuïnament musulmana, han volgut abassegar.

Avui, però, Vull referir-me concretament a 13 TV, emissora de la que ja he parlat altres vegades, i que per el que diuen les males llengües, és propietat de la “ Conferència Episcopal”. Dels bisbes vaja. A les onze del matí, un capellà revestit amb  els ornaments sagrats, oficia la santa missa, i dona la comunió a unes quantes  persones, la majoria de la tercer edat, i ja està. Fins aquí res a dir, tot correcte. La  emissora, però,  no continua amb altres programes de sentit litúrgic o mortal, sinó  que el cas, és, que en acabar la missa,  una colla de “progres” i “prògas”, repipís  somrients, i engominats, es posen a parlar de política i altres coses ben poc divines i del tot terrenals, i com si tinguessin una malaltia d’aquelles cròniques, busquen qualsevol  motiu per atacar Catalunya i tot el que és de sentit o sentiment català. Com gaudeixen aquells energúmens pagats pels bisbes, podent maldir i calumniar Catalunya! El cas, es que la cosa no acaba eixís, sinó que als vespres, els mateixos i altres engominats, amb una mala “milk” que no poden amagar, continuen amb la seva cadena de calumnies i provocacions, amb gran joia de tots els presents, públic inclòs, que aplaudeixen amb la proporció que les gamarussades dites per aquells herois, requereixen. Entre els Tertulians, no hi falta ni tant sols un general retirat que ja no s’aguanta els pets, però que deu ser una gran llumenera. En fi; Si els diners que reben els bisbes dels seus fidels han de tenir un destí tant poc espiritual, i si tant prosaic, i mal intencionat, que baixi Déu -i mai més ben dit- hi ho vegi. Llavors, es queixen que es perd la fe.

narsuri.blogspot.com.es

 FÀSTIC, I TRISTESA

Malauradament, tinc prou temps per fer a diari, un repàs a la majoria de cadenes televisives, i diaris digitals, i com a resum, haig de dir això; que sento tristesa, i fàstic. Tractaré d’explicar-me.

El  fàstic,  l’agafo quan veig amb la unanimitat que les cadenes espanyoles des del maleït canal dels bisbes, 13 TV, amb quatre nens repipí engominats que només diuen bestieses en mig de rialletes malèfiques, i algunes no taqnt nenes, però igual ho més tendencioses, fins als canals més esquerranosos que ataquen amb tots el temes que poden fer mal a Catalunya, o més ben dit, als catalans. Es interessant, veure com per enemics que siguin, per atacar els nostres sentiments, i interessos, es posen d’acord per a un sol fi; fotren’s. Clar, que com ja he dit altres  vegades; qui es desprèn d’una vaca a la que pot munyir cada dia sense haver d’alimentar-la?

La tristesa, em ve, en veure la mesquinesa de partits, i partidets, d’aquí a casa nostra, que pel fet de voler reunir més vots que els altres,  juguen a germà Cain, sense donar-se compte que la divisió interna, només beneficia als espanyolistes. Ja no hi incloem els Ciutadans del nadó despulladet Rivera, (Ara ultimament, fa cara de tísic; que li deu passar? O el PP de la barruda i morruda Alicia. No. Aquests, ja els donem per suposats. Mai podrem esperar res positiu, d’un bolet verinós, i aquestos són exactament Farineres bordes. També hi tenim aquesta estranya agrupació que comanda l’inefable Iceta, amb el seu “Mariachi” Lucena, que sembla que estan baix les ordres estrictes dels Justiciers del PSOE. El problema real, però, ens ve donat per la poca personalitat d’altres líders, com els de IV, els quals canvien de opinió cada dia segons com ho veuen en aixecar-se del llit. També les CUP, que de tan honestes, justes, i bones, posen en evidència a la resta de mortals que no estan a la seva altura. No oblidem ER, que com que encara no ha tingut mai de donar la cara, també veu les coses tant clares. Es clar, com menys s’avinguin ells, més fàcil ho tindran en Rajoy, la vivoreta, i tot l’equip de honestos i justiciers espanyols que tant ens estimen. En fi; tristesa, i molta vergonya.

narsuri.blogspot.es.com

DE MAGESTUOSES I MAGÈSTIQUES MAGESTATS.

És una cosa ja vella i més que evident, que mentre els reis anaven al davant amb la espasa en les batalles, tenien un sentit. El dia que van abandonar aquest cabdillatge i enviaven a la mort als altres, i esperaven asseguts al seu tron el resultat de la carnisseria,  la única cosa que mostraven, era que  la quantitat de persones forçades a morir perquè individus  viciosos i cruels, poguessin  viure a costa de tants desgraciats no els importava ni poc ni molt. Aquells reis, eren dolents, i innecessaris, però al menys tenien la mínima intel·ligència per conèixer que perjudicaven  molts per a el seu benestar. Més tard, la gran majoria de nacions, es van adonar del contra sentit que tenia aquella figura inútil  degradada i pesarosa  per a l’erari públic i es van afanyar a canviar-los per persones normals, que si no més bones, al menys eren intercanviables i no creaven nissagues de degenerats morals i físics. Només els fill de la Gran...Bretanya, van continuar traient-ne un bon rendiment veient que les seves antigues colònies, encara guardaven una certa reverència a tant caduca institució.

A les Espanyes, el dictador Franco, rancuniós com era, no en va tenir prou de manegar-nos durant el seu “reinat”, sinó que en morir, va buscar la manera de perpetuar el càstic als seus súbdits, i coneixent com coneixia la vilesa i degradació moral de l’Alfonso XIII,  va tenir la lluminosa idea de nombrar com successor seu, al net de l’esmenta’t rei. Evidentment, i com no podia ser d’altra manera, l’anomena’t Juan Carlos I que pel país només va ser una figura decorativa quan venien certs  dictadors d’algun país de quarta categoria, es va dedicar a utilitzar el  que el seus gens li manaven, i es va llançar amb delera a la caça de tot tipus d’animals de dues i quatre potes,  i ossos, borratxos o no, com el pobre “Mitrofan”, elefants i altres animals varis, varen ser les seves víctimes. Quan a les “animales”  de dues potes, sembla que tenia certa preferència per les rosses, i es va llançar Barbara, ment, a la captura encara  que el cognom fos Rey com ell, (per cert, les males llongues diuen  que era una gran filmadora aquesta senyora, i guarda dolços records), i altre figura rellevant entre moltes, i moltres  d’altres conquesttes va ser la ajudanta de “Matador” d’elefants, una Tal Corina, rossa i princesa ella.

Cansat de tanta gloria i notorietat, va passar el comandament al seu fill, en Felipet, sense que ningú del país pogués opinar, i aquest, que quan apareix en públic ens mira amb aquella cara de, no sé si vaig o vinc, ja ens dona consells (escrits per qui?) de com hem de comportar-nos. L’avantatge den Felip, és que si algun dia anessin mal  dades, i  s’hagués de axil·lar, podria anar a Mèxic, on sembla que la seva majestuosa esposa coneix molt, però molt bé aquest país.                                    narsuri.blogspot.com.es

HUMILMENT, DEMANO DISCULPES.

Resulta que m’he passat hores, i hores criticant als components del govern de “La España Imperial”, tractant-los de faches, ineptes,  i partidistes, i ara, resulta que per mitjà de les fonts tant solvents com les que deien que l’alcalde Trias tenia comptes a Suïssa o Andorra, he pogut saber de manera molt confidencial, i que poques persones podran conèixer, (només algunes de la meva categoria), que tant el senyor Rajoy com la senyora vivoreta Saez, són agents de Podemos infiltrats al govern per anihilar la dreta espanyola. Igualment, el senyor Fernandez, el gran ministre de l’Interior, resulta ser un infiltrat de les CUP, i Montoro, i el ministre d’Exteriors, son agents de la internacional comunista, també infiltrat per intentar destruir la gran trajectòria internacional i econòmica de la dreta immortal.

Haig de reconèixer, que se’m feia difícil, entendre com un poble tant intel·ligent com és l’espanyol, bressol de civilitzacions, i recordat a tot l’Univers, per a la seva bondat i  saviesa,   posés davant del govern, persones tant poc preparades i partidistes, incapaces d’entendre ni les coses més elementals que estan passant a diari. Ara, ja queda clar. Aquests prohoms, -i prodones, ep!- de una intel·ligència sobrehumana, tot i tenint clar que les persones normals no els podríem entendre, s’han immolat en benefici d’aquesta purria de gent, que tant els hem criticat. Repeteixo; Perdó, semi deus, perdó.

narsuri.blogspot.com.es

 ELS MISTRES CATALANS DINS ELS GOVERNS ESPANYOLS

Sentència força sensata: És català tot aquell qui viu i treballa a Catalunya. I jo hi afegeixo per si acàs; si eixís ho sent, ho vol, i ho creu.

En tota la meva història, començant per després de la guerra, quan el poder del Generalisimo era absolut, sempre he vist que per quedar més o menys bé amb el catalans, en mig de tota la púrria de funcionaris de “la España Imperial”, qui manava al govern central, sempre tenia la precaució de posar algun ministre català per a mirar d’alleugerir la tensa situació que sempre hi ha hagut. En Franco, per exemple, com que era conscient que tenia la paella pel mànec en estar recolzat per l’exèrcit, no dubtava a posar en llocs compromesos a gent catalana força il·lustrada, com per exemple els que van fer els primers passos per a millorar la situació econòmica del país, els Lopez Rodó, Ullastres,  o el que jo sempre vaig admirar, Fabian Estapè, tant savi, i humà, i molts d’altres que tothom recorda . En arribar la Democràcia, les coses ja es van anar espatllant, i un  bon exemple, va ser el pianista en Narcís Serra, que com a ministre de l’exèrcit no es va pas cobrir de glòria, i que anys després amb la Caixa de Catalunya, va fer una Tocatta i fuga, que ni Bach en el seu esplendor, hauria fet. Ara últimament, el del bigotet retallat, i peus a la taula, el gran Aznar, encara va tenir una mica de precaució, i per mostrar que en la intimitat parlava català, va nombrar en Piqué i la Birulés que més bons o dolents, al menys eren cultes. Els últims grans directors de la Pàtria, segur que convençuts de la seva incapacitat, ja van degradar la cosa d’una manera absoluta. En Zapatero, que devia ser el primer sorprès d’arribar a president,  hi va col·locar, com no?  dos ministres “catalans” de primer ordre; la Chacon, i en Montilla. Ara l’últim, l’únic i sublim Rajoy, convençut de la seva nul·litat absoluta va posar un altre català de primer ordre com és, el senyor Fernandez Diaz per què no li pogués fer ombra, i que sembla que qual Goebels reencarnat, coneix bé allò de “Calumnia que algo queda”, i segons diuen les males llengües, ha  tractat d’empastifar a l’alcalde Trias.

Bé: jo em pregunto quins de tots els esmentats, se senten realment català, i quins d’ells se senten imperialistes malgrat haver nascut a Catalunya, i senten un vertader fàstic per  als autòctons? . Aneu a saber...

narsuri.blogspot.com.es