Els del PP diuen que els Catalanistes Han fet "Malversacion de fondos" Veieu que honrats que que són? No diuen "hAN ROBADO MILLONES COMO NOSOTROS"

LA BATALLA DE LAS TERMOPILAS (Versió catalana al segle XXI) Quan llegim aquests fet èpics protagonitzats per el gran i únic Leònides i els seus (cent?) companys de sacrifici, i volem comparar a Puigdemont i els seus (set o vuit realment fidels com a molt) amb aquells herois espartans, ens donem compte de les similituds i les diferències en persones i situació que hi ha entre un fet, i l’altre. Ells, els espartans, coneixien i eren del tot conscients que no se’n sortirien i que i perdrien la vida, però també estaven segurs que amb els seu sacrifici, salvarien la coalició grega, en front els invasors asiàtics, ja que donarien temps al atenenc Pericles a organitzar els exercits i les esquadres, i amb això salvarien les seves famílies, i salvarien la coalició grega. Degut a la traïció d’un dels seus, Efialtes, (Com es diuen els Efialtes catalans que no són un, sinó molts? Iceta? Rivera? Garcia? Arrimadas? Borrell? Fins hi tot, ara ha sortit d’ultratomba un cadàver ja descompost del tot, de nom Frutos un stalinista recalcitrant) que va mostrar als perses un congost per on rodejar-los, la resistència va durar menys del previst i Leonides i els seus van morir tots, però el seu sacrifici, va ser suficient per a organitzar la flota de la coalició grega amb el triomf final a Salamina. Fins aquí la possible història. Ara, anem a Catalunya. En Puigdemont, és el Leònides de Catalunya? O millor encara: és Catalunya com Esparta? malauradament, crec que no. Esparta, ha sigut un símbol d’unitat i sacrifici absolut d’un sol poble. Malauradament, Catalunya es un niu d’interessos de moltes ñpersones molt diferents. Es veritat que el president ha donat la cara i se la ha jugada, però a la majoria dels seus, se’ls veu tebis i temorencs davant la probable envestida del Xerxes Rajoy, i una part no gran però poderosa, (el diner, sempre el diner) d’habitants de la nostra Esparta, mostren clarament la seva predilecció per l’invasor. Avui, Puigdemont i alguns dels seus són a les Termopiles belgues. Tant de bo, que ja que no tenim un Pericles per a aglutinar la coalició, tinguem dins la coalició europea alguns estadistes prou valents per a plantar cara als perses de la meseta, que si que es veritat que tenen una flota molt més poderosa que la catalana, també es veritat que la deuen tota als europeus, i siguin capaços de fer girar els vents en favor de la petita flota catalana, i Leònides Puigdemont, pugui retornar viu i triomfant de les Termòpiles. Així sigui!

                                SIC TRANSIT GLORIA MUNDI           

Ahir a la tarda com altres moltes vegades  amb la meva esposa,  varem anar a La Gleva, i aprofitant que era obert, vam entrar al cementiri. Jo que de molt jove, fent d’escolà hi havia acompanyat tants difunts, i al mateix temps essent fill hi habitant de la Gleva, coneixia a la majoria dels enterrats allà, vaig sentir una tristesa i malenconia que sincerament em va trasbalsar. Llavors, en aquells moments, vaig recordar que poques hores abans, havia vist per la tele la manifestació multitudinària que la ultradreta espanyola havia  organitzat en contra del govern de Catalunya, on el més trist i dolorós era veure com esquerrans com els miserables Iceta i  Borrell, i ultra esquerrans com l’execrable Frutos, i molts més eren els que més maleïen amb ira i menyspreu tot el que tants catalans havíem desitjat. En aquells moments en front de tants  nínxols de gent coneguda que en el seu dia havien maldat i lluitat per tantes coses  efèmeres i poc durables, vaig recordar tots aquells miserables plens d’odi i me’ls vaig imaginar dintre de poc temps en una situació similar a la que tenia al davant i vaig pensar com era possible ser tant maligne per una vida tant curta. Pobres desgraciats! Algú us hauria de recordar: SIC TRANSIT GLORIA MUNDI. Quan les vostres closques mig desdentades siguin postrades en l’oblit, que sereu? Sols records tristos de maldat i misèria moral.

CARRONYAIRTES

En veure ara a dos quarts i cinc de tres per TV3, la reunió al passeig de Gracia de tot el més dur i verinós de la dreta espanyola barrejar-se amb el més execrable i roí dels fracassats de l’esquerra entre ells el cadàver estalinista Frutos (algú el recordava?) el fracassat, lladre i rancorós Borrell ben endollat a Europa, o el fastigós i execrable Iceta del caparràs extra i les calces grosses, entre molts d’altres, m’han vingut a la memòria els documentals de Nacional Geografic, on es mostra un animal ferit (De mort?) rodejat de hienes, gossos salvatges, voltors, i tot tipus de carronyaires on tots grallen, criden i gemeguen, però on cap d’ells té pebrots d’acostar-se massa al ferit pel què pogués succeir. En escoltar aquelles veus tan crispades i verinoses tant dels de la dreta més maleïda com de l’esquerra més miserable, m’ha entrat una tristesa i una por  que no havia sentit mai. No por per a mi, que ja soc només un vell impòsit, sinó per als meus descendents que si algun dia cauen en mans d’uns o altres ho passaran malament. M’ha semblat veure de nou aquells debats amb amenaces de l’any 36 del passat segle, que tothom sap com van acabar. Quina pena tant gran! Ara l’odi d’uns i altres, va contra els independentistes, però el dia que la independència s’hagi consolidat o hagi estat vençuda una vegada més, cosa ja cíclica, l’odi que porten a dintre uns i altres seguirà vigent,  llavors com sempre, buscaran a qui fer-ho pagar. Espanya, es un país ple de bona gent, però normalment en aquest país la bona gent  mai sol decidir. Qui decideix, són els funcionaris finançats per les grans companyies i les oligarquies, i els polítics professionals  disposats  a vendre`s l’ànima per no tenir de treballar i seguir cobrant. Quina pena! Quanta misèria moral! 

INDÍGENES, COLONITZADORS I PIONERS. II

Així doncs, des d'aquells temps de Felip V, a Catalunya, han anat venint regularment, quantitat d'espanyols que en trobar oportunitats que en els seus llocs d'origen no trobaven gràcies a la maldad de l'Imperi o millor dit dels governants que el manipulen, han contribuït i no poc en l'engrandiment d'aquesta última colònia. Evidentment, i com sempre ha passat en les colònies, al costat de gent diligent i treballadora, catalans i espanyols emigrats, que serien l'equivalent dels pioners d'Amèrica, han vingut gran quantitat de funcionaris i buròcrates que han estat els encarregats d'anar xuclant els beneficis del treball de molts perquè els capitostos de cada moment poguessin seguir gaudint de privilegis immerescuts, i mantenir famílies "reals" o no depenent dels moments polítics. Així ha estat durant segles, i així podria seguir sent si per fi la major part de ciutadans de Catalunya -catalans o no- s'hagin cansat de servir de catifa a la reialesa imposada, i a una casta de funcionaris cada dia més potent i xucla sangs . Ha arribat doncs el moment que el poble ha dit prou, i com un galió amb el vent en contra s'ha llançat a la mar tempestuosa i tot a risc de l'enfonsament.

S'ha proclamat ja que la Republica de Catalunya, que segurament seria aplaudida i recolzada per molts estats d'Europa, si no fos que qui sustenta a Espanya, és Catalunya, i si Catalunya deixa de produir en benefici de l'Imperi, Espanya que està endeutada amb Europa pels segles dels segles, se'n va en orris, arrossegaria a Merkeles, Macrones i un llarg munt de polícos que els han prestat sense adonar-se a qui prestaven.

La pregunta seria; per què Espanya esta tan arruïnada? Doncs perquè durant lustres, els governs de la "Democràcia" del PP i del PSOE amb el beneplàcit dels borbons de quota, i amb l'únic fi de mantenir la clientela de votants de les regions més oprimides, van crear autopistes, aves i altres inutilitats enmig de deserts, en lloc de promocionar possibles indústries productives. Va haver-hi a Espanya, un polític i un partit, Adolfo Suarez i el seu equip de la UCD, que van donar una certa esperança al país, però com totes les coses bones, militars i oligarques -I, algú més indegudament coronat? - van fer tot el possible per fer-los fracassar.

Així, tenim ara que Catalunya cansada de fer el gamarús, ha proclamat la república, però els que saben les raons d'aquesta proclamació i coneixen de sobres la justícia de tal proclamació, per por de perdre-ho tot, segueixen recolzant a una colla de polítics de la casta més vil i roí.

Per tant, amics sud-americans amb passades experiències similars, si podeu fer alguna cosa positiva a favor nostre, feu-ho, i si no, almenys doneu-nos la vostra estimació i simpatia. Gràcies.

Narsuri.blogspot.com.es

                  INDÍGENES, COLONITZADORS I PIONERS. I

Ja està; ja s'ha proclamat la independència de Catalunya. Ara, anem a recordar i pensar una mica en les altres colònies sobretot les d'Amèrica que al seu dia van ser les més importants per a l'Imperi espanyol a causa del immens saqueig a què va ser sotmès aquell continent per part dels "Conqueridors".

Els primers anys, després del "descobriment" de Colon, (Recordeu que ell buscava Àsia i desconeixia Amèrica) i al conèixer-se de la virginitat de la moral humana, ingenus i violents alhora i la riquesa econòmica dels seus recursos materials, els reis "catòlics" van començar a enviar vaixells carregats de bandits i malfactors que a les presons d'Espanya eren una càrrega, i els van dedicar a saquejar, ia assassinar als nadius que ingènuament s'oposaven als saquejos i al mateix temps i amb mes fervor, a prenyar a les natives. (Tot això està documentat i només cal recordar que el bo i millor que van enviar que no eren bandits eren figures com Pizarro porquerizo a Extremadura). Després i ja una vegada la cosa una mica més coneguda dels magnànims reis espanyols van començar a "regalar" terres als quals els feien rics, i així es van crear els colonitzadors. Cal recordar, que les terres que tan magnànimament regalaven els monarques, eren arrabassades als nadius a mesura que els exterminaven i que els monarques mai van trepitjar aquestes terres. Al pas del temps, i ja pràcticament tots els nous països en poder dels blancs, i deguda a la gran fam que patia Europa, molta gent de bona fe, van decidir emigrar als nous països, per intentar llaurar-se un futur. Aquests, o almenys la majoria, ja no portaven dins seu el sentiment de supèrbia i domini dels "Conqueridors, sinó el de crear un benestar col·lectiu. Ells, van ser els pioners. Gent honesta que amb molt d'esforç i sacrifici, van crear noves nacions. Quin era el problema? Doncs que les monarquies borbòniques vicioses i poc intel·ligents seguien exigint als habitants dels seus nous dominis, la major part del producte del seu treball que després malgastaven en guerres de religió o molts vicis. Així va ser com aquella gent cansades de tant espoli, es van rebel·lar contra la "Mare Pàtria" i van començar les guerres d'independència, fins que l'Imperi borbònic, va perdre totes les seves colònies, excepte clar Catalunya, que des de Felip V ve sent espoliada i privada de les seves llibertats.

                           FÀSTIC ABSOLUT.

Ara son les sis i mitja de la tarda i escolto a la innombrable fastigosa i miserable Arrambades. Una pècora que fa vuit anys que viu a Catalunya i ja dona lliçons a tothom. Veient que ella i el seu mentor el gran Rivera tenen persones que els escolten  i els creuen aquí a casa nostra, em ve una ràbia i una tristesa absoluta.  Jo i tants milions de vells que hem deixat la carcanada treballant durant tants anys, que ara haguem de suportar que una miserable així ens porquegi d’aquesta manera, em fa venir ganes de plorar. Si això es la democràcia que ens havien promès, no tinc més remei   que dir; Que visqui en  Franco! Al menys ell no enganyava. Ens cascava i es quedava tant ample. Ara quatre mal criats, fills de no sé quin esperit maligne, s’han fet amos de la situació. Que trist es que els que vam nàixer en època tan dolenta ara haguem de morir escoltant i sofrint  aquesta maligna morralla. PP, PSOE, i Cs, jo, i crec que molts milions com  maleim!

    RECORDEU EL PROGRAMA D’EN FELIPITO TACATUM?

Aquell actor xilè del nas de lloro, que ho brodava, cada vegada que el volien  fotre fora, repetia; “Yo sigo”. No sé, si el nostre gran monarca en  el moment  que els que ara l’utilitzen miserablement el fotin fora, també repetirà amb insistència aquesta cantarella. Dic això, perquè dubto si el nostre estimat Felipito VI a desgrat que sempre surt disfressat de ”Mariscal de Campo” amb tantes “Esmedalles” seria capaç de fer cap altra feina que aquesta de posar la “jeta” i la llargada en fotos, o en desfilades. El que es evident, es que no li coneixem pas les habilitats del seu majestuós pare per caçar ossos borratxos i elefants. Quan a caçar Bàrbares,  Corinas, i tantes altres, ja no ho tinc clar. Repassant la història dels borbons, des de Felip V, sempre sembla que ho han portat a la sang. Per últim penso que en últim extrem, la reina “ consorte, o consuerte”  li podria ensenyar l’ofici de comercial tabaquer que ella practicava allà als carrers de  Mèxic, , o de model per ensenyar la pitrera com hem vist últimament en fotos a internet.

De totes maneres, Crec que de moment, ens haurem d ‘conformar, ja que segur que ell dirà allò d’en Joe Rigoli; Yo sigo!

    CIUTADANS DE CATALUNYA, ESTEM FOTUTS!

                       (Trista reflexió d’un vell)

Amb tants anys de lluita per aquests móns de Déu, fins ara ja de vell, no havia tingut temps pensar seriosament amb la situació política de la nostra pàtria i ara que tinc temps, la situació que veig, em neguiteja fortament. Catalunya, -des de la arribada dels borbons, viciosos i dolents, uns tres cents anys endarrere-, mai ha tornat a la normalitat, i entre saqueigs, guerres i càstigs, s’ha anat mantenint oprimida  i explotada, però mai ha acotat del tot el cap. Avui, però, tenim una situació que no havíem tingut mai. Avui, malauradament, bona part dels que ens volen  mal, naixen dins de casa. Abans de la guerra civil, els partits polítics, estaven ben definits per les seves idees i desitjos i comunistes i fins els anarquistes tenien les seves raons de sentit de supervivència.   Avui, l’odi partidista que destil·len el PP i Cs, o la hipocresia del PSOE i el seu apèndix PSC, no es per motius de les necessitats  físiques elementals pròpies de la humanitat. Avui es un odi, provocat per la supèrbia d’uns dirigents que el que volen, no es només obtenir mes benestar o mes riquesa, sinó que el que volen aquests polítics, es anihilar l’enemic que ells consideren al poble català que no s’empassa tanta iniquitat. Per un sentit de casta, o si voleu per un  sentit feixista d’aquests dirigents. Podríem dir, que els catalans, som els jueus d’Espanya, que els nazis odien però amb el problema que si a Alemanya els jueus eren els capitalistes als que era fàcil prendre’ls els diners i els alemanys produïen , aquí els catalans son  els que produeixen i se’ls odia però  no se’ls pot exterminar  ja que seria matar la vaca que proporciona la llet. Del que es tracta, es de mantenir Catalunya callada i sense drets, però que pagui.(pel que diuen 14.000.000 anuals. No està gens malament, eh?). Per això ho veig fotut. Els Rivera, Arrimades, Rajois i vivoretes i tanys milers de vividors, ens odien, però ens necessiten. Per això, com que són  més i tenen el poder, crec que ho tenim fotut. Encara que em faci pesat, torno a recordar allò que em deia el meu mestre: “Vinieron los sarracenos y nos molieron a palos. Que Diós ayuda a los malos cuando son mas que los buenos”. Que trist tot plegat, Oi?

                     MENDEZ DE VIGO EL SAVI.

                    (per això es ministre d’educació)

Doncs bé, avui, aquesta eminència es despenja dient que si convé, utilitzarà la força contra Catalunya.  Jo, ruc de mi, creia que la força la utilitzava el ministre de l’exèrcit i per a combatre potències estrangeres.  Doncs no; el que ens amenaça, es el ministre de cultura i ensenyament, però si, que amenaça amb la força, amb l’exèrcit. Una de dos, ho aquest home no es tant savi pel càrrec que exerceix, o en Racoi, es va equivocar d’home per cada ministeri, o, no serà que  en Mendez es més p... que els altres, i ja veu clar que Catalunya es un país estranger al que s’ha d’atacar?  Pot ser així, l’exèrcit espanyol que fa segles que si no es civil no guanya cap guerra, contra 2.000 mossos d’escuadra es podrien c obrir de glòria. Molt savi en Mendez!

narsuri.blogspot.com.es

                                      BOICOT TOTAL!

A desgrat del fàstic que em fan els presentadors dels canals 4 i 6 de les televisions més anti catalanes de l’univers món, i com que en vaga (malauradament per la edat), m’he  dedicat aquests últims a escoltar-los, i sincerament, es tanta la maldat que destil·len, les mentides que diuen i l’odi que mostren, que crec que a Catalunya se’ls ha de fer un boicot total. Com que viuen dels anunciants, i d’aquests no n’hi ha cap de ruc, quan vegin que el public no els mira els retiraran els pagaments i aquats fgills de mala marzd, hauran de tancar. Aquí, clar, hi podríem afegir el santíssim i catòlic canal dels bisbes, o sigui TV13, i com no Intereconomia que tant ens estimen.

Si jo fos jove i tingués prous coneixements tècnics, em dedicaria a interferir electrònicament les ones perquè la gent, se’n cansés i els deixés de mirar. A veure qui s’anima!

   CITADANS DE CATALUNYAQUE TREBALLEU!

Catalans que com jo i tants i tants milions, des la fi de la guerra  fins a la nostra vellesa hem treballat amb tot l’esforç sense comptar hores i dies i també els que ara esteu en ple esforç no sempre ben compensat, no deixeu que una colla de allò que  “en el idioma del Imèrio en diuen vagos i maleantes” com són el 90 % dels politics espanyols. us robin els calers amb Gurtels i “mangàncias” en general. Mireu; Espanya es un dels països del que en diuen món civilitzat amb més funcionaris per metre quadrat, i dissortadament, de funcionaris n’hi ha de dues classes; els que per molts pocs cèntims treballen  molt, (docents,  mèdics i sanitaris)  i la gran majoria, molt ben pagats i que  gaire bé no foten brot (recordeu allò tant hispà de vuelva usted mañana?) que son els que exerceixen funcions poc o gens controlades tals com registradors de la propietat (us sona de res, això?) o magistrats, inspectors de tota mena i un  inacabable etc.  Doncs d’aquests tan t poc productius, n’està format el govern que ens manega i tots aquests mils i milsw d’edollats als patits polítics. Però ja per a mes inri, tenim que el nostre gran monarca, no escollit per ningú, que no fot brot, i que cobra vuit milions anuals per a fer ballar l’ós, en ve a amenaçar i a donar lliçons. Pensem-s’ho bé. Pot ser seria ora de que a costes de la poca vida que ens queda a molts, els plantéssim cara.  Com deia aquell;  per poca salut, gota. Espero idees profitoses.

narsuri.blogspot.com.es

Del que no ha parlat en Racoi, es que es farà dels 14.000 milions i escaig que ens furten cada any. çcurios oi? Els grans rivals del PP,, o sigui PSOE, i Cs. Que llaminer es el din er dels trebaladlors catalans, eh?

Recordeu l’1-O!!!

Ep! I no oblideu mai al Felip VI que tant ens estima!!!!!

I avui, el nostre monarca, ha trencat aquella dita de: El rei reina però no governa, i s’ha posat per davant d’en Racoi, amb les amenaces  a Catalunya, cosa que jo no recordo haver llegit mai que passés en la historia. En Racoi, en Sanchez  en Rivera i els seus satèl·lits l’han empentat a la piscina, i no pas cara de saber nedar. Se’n sortirà?

                            CATALANS DE “SOCARREL”

La llista d’aquests trepes seria molt llarga, però em referiré als més significats, i els que porten més verí a la nostra concòrdia.

En primer lloc, te de quedar clar, es que de el que ens queixem la majoria de catalans, es de que ens fotin els caler’s (uns 14.000.000 d’euros anuals) per a construir autopistes al desert perquè el llangardaixos puguin prendre el sol amb tota comoditat, o AVES sense passatgers, amb tal de que els habitants d’aquelles  contrades es sentin obligats a votar en Racoi, la Vivoreta en Casado i un etc. de mai no acabar.

Doncs bé; la llista de “patriotes” catalans de socarrel,que més recolzen aquest sistema nefast per a nosaltres, són els grans savis següents començant per ordre de malignitat:   Rivera, Arrambades, Girauta, (que només ha canviat de partit quatre vgades) Carrizoza, Pàramo, i alguns roba peres més. Garcia, Millo, Rodrigues i menció especial pel la morruda i inseminada Camacho. I es clar, el més trist, l’ Iceta de grans dimensions caparrals, que navega més que camina dintre unes grans calces,  o aquest nou aparegut de cognom Illa o un altre que no recordo el nom que sempre que parla allà al parlament, ho fa amb cara de set ciències emprenyat. Quin paper més trist el del PSC, Llepant el cul  a en Racoi!

La llista podria ser molt més llarga i espero que els que ho llegiu, hi podreu afegir gran quantitat de noms  de la vostra pròpia collita.

Mireu; tinc 82 anys, i recordo els dies de la meva joventut que treballàvem com a consagrats per una molt curta compensació i mai,  mai havíem viscut moments tan tristos com els actuals. Els mal parits de l’època, (molts menys) eren  molt més discrets. No se’ns en fotien a la cara com fan ara aquesta colla de mal parits ganduls i aprofitats. Estic convençut, que si en Franco aixequés el cap de sota la làpida, s’esgarrifaria i es fotria un tret en veure que avui, hi ha mil endollats que no foten brot per cada lloc en el qual ell en permetia un o dos. Ho dic de tot cor, però crec la majoria de falangistes d’aquella època eren uns nens amb un lliri a la mà en comparació de tota aquesta morralla  que he anomenat.

Només per acabar, recordar que els EEUU, amb 333,2 milions de persones, té dos partits politics. Quants en té de partits l’Imperi espanyol amb 37 milions, la majoria pillets?

narsuri.blogspot.com.es

DE JUTJATS, GUARDIAS CIVILS, I METRALLETAS.

Una vegada més, TV3 ens ha mostrat una entrada als jutjats d’una persona pel que es veu perillosíssima (una directiva de CCA, igual que em vist en altres cassos de politics o activistes catalans) el que com altres vegades ens crida la atenció, es veure que a la entrada del jutjat, hi havia uns guàrdies civils, amb la metralleta amartellada i a punt de disparar. Tan perillosos són els nostres compatricis per haver de rebre’ls amb tan ta por?

            VERGONYA CATALANS, VERGONYA!

Després de veure el miserable tancament a presó de Sanchez i Cuixart, si algú encara tenia fe en la justícia, esperem que d’una vegada els quedi clar.

Fa molts anys, en un dels meus primers escrits, vaig dir que la llei, la fan les persones amb els ulls ben oberts, per a servir-se en els seus interessos, i a la justícia, li tapen la mirada amb una vena, perquè no es mori de pena i vergonya veient els papers totalment contraris a ella que li fan fer. Si després dels esdeveniments actuals a casa nostra algú creu encara en la “Democràcia” a la espanyola, que s’ho faci mirar, excepte es clar, si no es que aquesta democràcia  li abona els seu interessos o el seu compte corrent, o els dos a la vegada.

Avui, han quedat ben retratats aquests puristes de Catalunya si que es pot; ha, ha, ha! Amb els senyor Franco (Rabell) i el Coscubieleta al davant, el Domenex i la Colau, que si , però no, hi posen tantes pegues. De tots aquests, encara el que té més coll... es l’argentí Dante Fachin.  No parlem ja del gran i esgarrifós Iceta, que només de veure’l ja fa venir ois, acompanyat d’un tal Illa, refoç d’ ultima hora que amb els de sempre fan tant mal al nostre país només amb el fí de no perdre la mamella.

Vergonya catalans, Vergonya!

                   Continua.

                       EL NOSTRE  FELIPET VI

Avui, rodejat de la broma baixa, i com que els pensaments no eren gaire clars, en mig de la nebulosa, se’m aparegut la cara de ciment pam del nostre reietó, fent la dissertació d’improperis contra els catalans, i per uns moments, he pensat que no totes les criatures filles de Déu  estarien tan predisposades a vendre’s la dignitat, però en pensar la paga que aquest jove preclar treu anualment  per a fer quatre paperots lletjos i rastrers,  he canviat de pensament, i he pensat que si tinc ocasió, m’oferiré als Rajoys de quota per substituir al King en cas d’alguna anomalia. 8 milions d’euros per dir quatre dropolades i posar el rostre en algunes petites exhibicions anuals, no està pas a l’abast de tothom. I, dic això de la anomalia, ja que les males llengües, diuen  què corren rumors  que les monarquies que queden a Europa, no estan gens contentes que en Felipó s’hagi decantat en  favor d’un costat encara que sigui el dels reaccionaris i les oligarquies, ja que totes les reialeses  coneixen que la única  manera de mantenir el cul al tron, es fer veure que són imparcials i estimen i respecten a tots per igual, cosa que en Felipet ha ignorat posant-se al costat dels carques de manera oberta. Aquí, la “consuerte”  periodista el tenia d’haver aconsellat, i o ho ha fet.

Ja ho saps, Felip. Si algun dia et defenestren, jo els ho faré a meitat de preu. Hi posaré la cara molt més barat. Amen.

                       PABLO CASADO BLANCO

Quan vaig sentir aquest subjecte miserable amenaçar a en Puigdemont amb fer la mateixa fi d’en Lluis Companys, em va entrar tanta ràbia, que em van venir ganes de demanar a gent jove i valenta, (jo ja no dono per a molt) que l’agafessin i en fessin carn picada per a donar al gossos. Després, i com que de bons sentiments si que me’n queden   vaig pensar que els gossos no tenien de ser el que paguessin la maldat d’un menyspreable fill de mala mare. Enverinar als pobres animals amb  una merda de verí tant dolenta, no seria just. Aquest bestia del PP, encara es jove. Esperem que els deus de l’Olimp li donin la paga que es mereix. Amen.

          VARGAS LLOSA EL FARSANT FRACASSAT.

Aquest home que pràcticament no pot anar al seu país sense que el xiulin, ara ve a donar lliçons als catalans sense que els catalans les hi hagin demanat. Un home que va provar de ser president del seu país i va estar derrotat no per cap quítxua o per cap blanc de “La Madre Patrika” , sinó per un Japonès, te la barra d’interferir. Es variat, que va fer dues o tres  novelles admirables, però també hi ha animals al circ que fan vertaderes virgueries, i no per això deixen de ser animals. L’altre gran proesa d’aquest fenomen, es haver conquerit el cor d’una dona ingènua i angelical com la ex d’en Julio Iglesia i del Sàtrapa Boyer. Delenda est Vargas Llosa! 

      SI EN JOSEP BORRELL TINGUÉS VERGONYA.

Ja he explicat manta vegades en  els meus escrits que la colla de justos patriotes del PSOE, comandats per persones tan  sàvies i justes com en Felipe i el Guerra, però els quals executors van ser en Boyer (casat amb  la “China” segons el Gerra), i el morrut i cara dura Blorrell, els que ens van  robar descaradament els milions que per haver exportat ens devia l’estat espanyol tal com havia promès el govern de Adolfo Suarez. Mes de vuit mil exportadors de tot Espanya, varem quedar pelats. Ells però, morts de gana que no s’havien fotut mai un “Rosco” estan tots col·locats i farcits de diners per les grans companyies a les que van afavorir abastament  en clar perjudici dels pobres que deien afavorir.

Aquest, en Borrell, es avui junt amb Vargas Llosa, el que ve a Barcelona a donar lliçons als catalans.  Ningú, no sortirà a plantar-los Cara? Mal parits! Si fos jove buscaria colla dels damnats. Però; Ai, ja estic a punt pel desguàs.

Arrimadas en la  Rivera del  Paramo, había incontable cantidad de unas cañitas parasitas que debido a su gran cantidad formaba una colosal  Carrizosa. Junto a ella, y como sucede siempre con los parásitos, algunos de ellos “Ciudadanos” humanos, tales como Nart, Girauta, etc. todos  formando un equipo venenoso, pero muy difícil de erradicar por su oportunismo i maldad intrínseca. Pobre nación la que los debe sufrir!

Ya se sabe. Arrimadas a la rivera carrizosa del paramo solo puede haber desgràcias.

                                       UNA REFLEXIÓ AL REY BORBÓ .

Hola senyor Felip.

Després d’escoltar la vostra –per a mi- tant desafortunada dissertació, suposo que dictada pels grans pensadors del PP que tant us estimen, i després de moltes hores de meditació, he arribat a la conclusió que en aquell discurs, heu fet la  més gran pífia de la vostra vida. Ja entenc, que defensar els vuit milions d’euros anuals que us regalem el vostres “subdits”, per no fotre brot, hagueu de fer algun sacrifici. El que no puc entendre es que després de veure els fets per mitjà de la televisió com estovaven a tot tipus de persones, no recordéssiu que aquelles dones i avies estovades miserablement, també son dels súbdits que us mantenen. Que pensaríeu si veiéssiu estovats i maltractats a parents vostres. No oblideu Gloriosa majestat, que les situacions canvien,   i que es cíclic que els borbons hagin de marxar d’Espanya amb la cua entre cames quan els que els recolzen per interès, canvien d’opinió. Us imagineu a la periodista “Consorte” estirada pels cabells i arrossegada? Oi que fa basarda? Doncs eixís o devien sentir els arrossegats i colpits i els seus familiars. Us ho vareu pensar bé abans de fer el recital? Recordeu Majestat, que no heu estat elegit per a ningú, i que els que us recolzen a part de les oligarquies del PP, son els socialistes, la qual bandera es republicana i que si en lloc dels roba peres dels Gonzalez, Guerra Borrell, Boyer i tants altres similars posats artificialment  en el seu dia pels que tenien por dels comunistes, que no sé si amb raó o no, anaven de bona fe, hi tornessin a entrar al PSOE socialistes convençuts, ho tindríeu molt fotut. Ara la gran pífia, ja la haveu fet. Jo, que soc un home d’una “innocència i una bona fe absoluta”, us aconsellaria  que dimitíssiu i si tan clar veieu que el poble us estima,  proveu de fer un referèndum -que aquest, segur no seria il·legal- i us poséssiu en mans dels electors. Segur que guanyaríeu per una majoria tant absoluta, que els que ara dubtem de la vostra legalitat, marxaríem avergonyits, i us deixaríem aquesta Espanya que dieu estimar tant neta d’indesitjables. Proveu-ho Majestat. Si no ho feu, i encara que tant se us en foti, sapigueu que de persones com jo que  estan totalment decebuts de vos, n’hi ha unes quantes.

Majestat: Aquests que us utilitzen, socialistes i oligarquies, seran els que us trauran.  M’hi jugo un pèsol. Jo, que ja soc un vell xaruc i no serveixo per a gran cosa, pot ser no ho veuré, però no oblideu que la història no té pietat, sinó “Justícia” però de la vertadera. Amen. (Que traduït, vol dir, així sigui).

                       AJUDEU-ME A FER-HO VIRAL

Quan a finals del segle dinou l’exèrcit  mexicà del general Santa Ana va massacrar a uns  cent vuitanta nord americans que s’havien refugiat a les roines de la vella missió de El Alamo, per poder formar l’estat de Texas, el general Houston i els altres que no van arribar a temps per a ajudar-los, van jurar venjança, (i la van acomplir) i a fi de que  ningú oblides la barbàrie d’aquella massacra, van encunyar un eslògan que es va fer famós en tot Nord Amèrica i que en diferents idiomes deia: Recordad El Alamo. Aquests mots es van fer virals, i van durar fins l’extermini de Santa Ana.  Jo, avui, davant la barbàrie de la força bruta d’en Rajoy recolzat pel sociata Sanchez i per l’aprofitat conillet Rivera, els tres dolents en la mateixa proporció i recolzats pels seus equips d’aprofitat i malignes, penso que hauríem d’esculpir un eslògan similar que podria ser aquest; “Recordeu l’1-O” Tots els que entrem a internet a diari, abans d’escriure res més, hauríem de repetir dia darrera dia, “Recordeul’1-O” fins que ja no quedés record ni de les cendres d’aquests subjectes capassos de vessar la sang  dels seus germans amb tal de satisfer els seus interessos més mesquins. Penseu-ho ciutadans de Catalunya! “Recordeu l’1-O”