TRAJECTÒRIA DE BOOMERAG, i III

Com tothom sap, el boomerang, és una antiga arma dels aborígens australians la qual al ser llançada,  si no xoca amb l’objectiu pre determinat, fa una volta imprevisible i recargolada i retorna al seu lloc de sortida, podent provocar algun perjudici al llançador. El qual vol dir, que ho caces l’objectiu pel qual la has llençada, o l’arma es torna contra tu.

Això, es el que crec que ha passat aquí a casa nostra amb els descendents dels italians del sud que en el seu dia van ser atonyinats però no rematats pels almogàvers. Milers d’aquells, van emigrar a Amèrica sobre tot als EEUU, i Argentina, i ja s’han vist els resultats.

I Ara anem al grà. Aquí a casa nostra,  i recordant allò de “Éramos pocos y parió la abuela” ens trobem amb una quantitat important, d’argentins de mig pel, la majoria d’ells sense ofici ni benefici, que no solament s’estan introduint en les nostres estructures, sinó que ja  són capdavanteres dins les institucions. Posaré NOMÉS alguns exemples.

Albano Dante Fachin Pozzi.  Nascut a Bahia Blanca Argentina, va arribar a Barcelona als 16 anys junt a pares i germans, i establert a Blanes, va intentar estudiar dues o tres carreres, de les quals no en va acabar cap. Avui és el “number one” dels de Podemos a Casa mostra. Maco, oi? Fa pensar, no?

Gerardo Pisarelo Prados.  Aquest, si que va acabar la carrera, i fins diuen que és doctor. Nascut a Tucuman Argentina, avui és la ma dreta de la alcaldessa de Barcelona la Senyora Ada Colau, abans propulsora d’escratxes. Ara que sembla que ella va per mare, el senyor Pisarelo, sense haver fotut mai brot, passarà a ser l’amo de la capital catalana.  Com veieu, els dos, van venir d’Argentina no per a treballar, siNó per a ajudar-nos a tirar endavant amb la nostra dura tasca. Mare meva! Una cosa curiosa, es la semblança fisonòmica dels dos. Semblen bessons.

Altra exemple, i no senzill, és la  monja Caram. (Auriem de dir Caram, caram de monja) que ja rectifica fins i tot les Sagrades escriptures amb la virginitat de la mare de Déu. Que deu pensar el també argentí d’ascendència italiana Papa Francesc?

Podria posar molts exemples, però segur que tots (i totes com s’ha de dir ara ) en coneixeu. En tot cas, recordar que el savi i famós periodista i diplomàtic, Eugeni Xammar, (L’Ametlla 1.888-  1973) va deixar molta bibliografia on en tot moment posa als argentins de volta i mitja. Si algú no em creu, consulteu-lo. Segur que desprès, em creieu.

TORQUEMADA.

M’estava mirant el partit At. Madrid- Barça, i per poder fugir de les filosofades inaguantables del savi argentí Valdano, ara que he après a canviar la veu(Ja era hora, oi?,) he volgut escoltar a en Puyal, i haig de reconèixer que he tirat l’esponja. En puyal parlava poc. Però el que es aquell que li diuen Torquemada, no calla mai, i dona tantes lliçons, que sincerament, es fa inaguantable. Al final. He anat a parar a una altra, i m’he quedat igual. Que hi farem? Com voleu que anem bé en un país de tants savis?

TRAJECTÒRIA DE BOOMERANG. II

I ara, entrem al tema. Hi ha un vell adagi, que diu que no hi res que mai no torni. I un altre que: Les burles fan com les processons; sempre tornen de on surten. Doncs be, ara veureu com la història té raó.

Expliquen les cròniques, que durant la edat mitjana, la societat catalana gaudia de certa força, i que l’exèrcit almogàver va fer trontollar bona part de la Mediterrània començant per Grècia, i entre altres llocs, es va fer mestressa del sud d’Itàlia, sobre tot de la illa de Sicília, i de territoris de Calabria, Nàpols, i altres indrets. Doncs bé: van passar els segles,  els catalans, van perdre el poder, i de ser una potència  conqueridora, va ser una part més, dominada per  Espanya. Es va descobrir i colonitzar Amèrica,  i es van fundar nacions, entre elles Argentina que es de la qual vull parlar.

Aquest país, Argentina,  que és un dels mes privilegiats del continent sud, quant a clima i diversitat productiva, no ha pas tingut la mateixa sort amb  les persones que després d’exterminar als nadius quasi del tot, la han ocupat. Que quedi clar de totes maneres que mai es bo generalitzar i que ben segur que en aquest país, hi trobaríem moltes persones bones, i intel·ligents, italianes, o no i per exemple la majoria dels tant mal tractats gallecs,( Gaxèeeegos, els diuen als gallecs els descendents d’italians, amb menyspreu) els quals gallecs són els que més treballen i els que en general, menys avantatges han aconseguit. El problema,  -i gros- que te Argentina, es l’allau de descendents d’emigrants provinents del sud d’Itàlia, sobre tot, com ja he dit  de Sicília, i altres llocs de la part baixa. Això, fa que el tracte entre argentins i forasters no acostumats, no sempre sigui fàcil. Sols cal recordar, que Argentina, es la nació del món amb més psiquiatres per metre quadrat, que evidentment no resolen gaire res, i  on més es menteix, amb la venia total de les parts, que no ignoren que uns i altres falten a la veritat de manera  continuada, i tots, es queden tant amples. També es el país amb més medecines o pseudo medecines alternatives tals com la tant discutida homeopatia i moltes d’altres quasi chamàniques.  El que no se’ls pot negar, es que ho foten tant bé, i hi posen tant teatre, que sentir parlar dos o més argentins fa molta patxoca, encara que si es molt sovint, aquella  entonació xulesca i perdona vides, es fa força desagradable.(Sobre això, només cal escoltar per exemple els entrenadors argentins de futbol)

Em podria estendre molt, i per posar com a exemple, explicaré que jo considero als jueus unes de les races més vives, punyeteres, i intel·ligents del món, que no deixen res per verd, i quan els jueus abandonen una nació amb gran quantitat, vol dir que en aquell país alguna cosa important falla.  A Argentina que n’hi havia tants, ja quasi no en queden de jueus. Els castellans dirien: “Por algo será”

TRAJECTÒRIA DE BOOMERNG. I

Axioma que penso patentar. “A Argentina, a part d’infinitat de belleses naturals,  només hi ha algunes coses bones. La carn de vaca per sobre de tot, alguns jugadors de futbol, (no masses) i la Patricia Gabancho”, ara Catalunya.

Pre explicació.

En els meus anys de “grandesa” exportadora quan el Ministerio de Asuntos Exteriores em premiava, un dia que em van visitar al despatx a Barcelona,  vaig invitar a dinar a dos clients (pare i fill) de Bèrgamo, població del nord d’Itàlia a l’àrea de Milan, els quals em compraven bastant, i pagaven religiosament, cosa no sempre senzilla si es fiava la venda.

Jo, volent fer-me el coneixedor de la història italiana, (que realment només coneixia per haver llegit el llibre CORAZON d’Edmondo de Amicis, i poc més), mentre esperàvem el servei, vaig parlar de les proeses de Garibaldí per sud Amèrica, i de com  gràcies a ell, el comte de Cavour, havia aconseguit unir tota la península italiana i les illes per a entregar-la al rei Victor Manuel.  Gran va ser la meva sorpresa, quan l’home, em va  dir amb molta força i molt convenciment:

-Tant de bo  s’hagués quedat a Amèrica, Garibaldi. En unir el Nord d’Itàlia amb el Sud, va carregar sobre les nostres espatlles  les despeses d’una  gent de caràcter i costums molt diferents als nostres, mai avesats a treballar durament, i  als quals ja fa dos segles que mantenim. El nord d’Itàlia sol, seria d’un nivell  igual o superior a Alemanya, o Suïssa.

Juro, que això, es històric. No sé, quin percentatge de la població nord italiana era d’aquesta opinió, però haig de reconèixer que vaig quedar molt sorprès, però que quan amb els anys vaig conèixer més a fons Argentina, i a els argentins, poblada en gran majoria per italians del Sud, ho vaig poder entendre. En aquells moments, no ho vaig copsar massa, però després, el frec amb ells, em va confirmar la certesa.                            

Seguirà.

Franco, Franco, Franco!
Haig de reconèixer que en veure la gran quantitats de polítics de tercera fila que tenim a casa nostra, si no em fessin tant fàstic, em farien molta pena, Avui, per exemple, he sentit al senyor Franco, si, si, el senyor Franco. Aquest senyor que es deu avergonyir del seu pare, i es fa dir Rabell. Aquest home, nou entrat en política en una edat en la qual ja se'n hauria de Jubilar, o no medita, o ha d'haver fracassat molt fort en tot tipus de negocis, per, ara ficar-se en un joc en el qual cada vegada que parla fa el ridícul. Avui l'he sentit increpar al president, i he pensat; que podria fer per a ajudar-lo?.

Veient el considerable volum de la Senyora Colau en aquestes fotos tant "sexis", ( Ha,ha), hom pensa que tal vegada el nadó ja sortirà equipat amb els estris (olles i cassoles) per a organitzar els corresponents escratxos. Oi que pot ser?

PROPUESTA AL SEÑOR URDANGARIN.

Después de leer en Facebook lo que costará a los españoles la remodelación de la cárcel de Brieva, para poder alojar dignamente al Infante consorte, o, quería decir, con suerte? (1,6 millones de euros) y viendo que ni en la habitación de un hotel de 5 estrellas se encuentran tantas comodidades, le hago una propuesta.

Señor ex duque de Palma: Yo, vuestro más humilde servidor, hombre de cierta edad, (82)  que empecé a trabajar (y muy duro) de los 7 años, hasta los setenta, y que una vez jubilado, los generosos señores Rajoy y Montoro tienen la gentileza de pagarme 860 euros de pensión al mes, (que mal lo pasaría con esto solo, ¿verdad? Claro que tengo que pensar que debe ser lo mismo que ellos cobrarán en su día. Tenemos que pensar que son gente justa, carajo!) he pensado haceros la siguiente propuesta: Como ahora me sobra bastante tiempo, y al parecer ya no sirvo para grano cosa, me ofrezco a ponerme en vuestro lugar en la "suite " que os preparan, en Brieva, y como normalmente a esta edad el pájaro ya no canta demasiado, se podrían ahorrar de construir la habitación de" fornicio "a la que eufemísticamente llaman de" vis a vis ". A cambio de ello, y teniendo en cuenta que con lo que tienen destinado para vos, yo me lo pasaría pipa, podríamos establecer un sueldo equivalente a vuestros gastos, y así os quedaríais libre y en disposición de idear otros negocios tanto lucrativos y honestos como los que habéis desarrollado en los pasados ​​años. Que os parece señor Duque?

Gracias por vuestra  respuesta. Humildemente,   Narcís.

              SI NOMÉS FOS LLETJA... PERÒ

L’altra dia, em mirava eixís com de passada les noticies, quan davant la meva vista va sortir una dona  petitona i força lletja (culpa del pares, no pas d’ ella) amb un curt pentinat groguenc horrorós, fumant com una condemnada, i increpant els vianants en forma de barri baixera, (tot això culpa d’ ella, no dels pares) la qual varen dir que era la fiscal en cap de Catalunya. Haig de confessar, que tantes emocions fortes en tant pocs segons, van ser superiors a les meves forces, i en veure tanta misèria moral en un cos i un espai tant reduïts, quasi em va provocar un cobriment de cor. Que una persona a la que se li deu suposar una cultura i una educació, increpi al públic com una gripollera d’aquelles dels passats segles, i que fumi en públic en lloc de  donar  l’exemple de “Por ser vos quien sois” es fan molt difícil d’entendre. Que una persona a la que se li deu suposar cultura, equilibri i justícia actuí com ella,  fa desconfiar molt de com deu funcionar la cosa de la Justícia. Que hi farem...

Ah! Si en lloc de ser un vell xaruc i caducat, fos més jove, pot ser per por, no diria tot això. Ara, però, la única cosa que pot fer la fiscala, es pagar una part de les despeses de la meva cremació, i dispersió de cendres. Amen

EL SOCI DE L’URDANGARIN

A aquest senyor se li hauria de recordar (encara que ja tard) que els adagis, per molt antics que siguin, no sempre son de fiar. Sinó, Recordeu aquell que diu: Quien a buen arbol se arrima, buena sombra le cobija. La ombra del “consorte” no li ha pas resultat molt benefica, oi?