ANEM A PAMS.
Pel que en ensenya la
història, les coses són com són encara que ho vulguem dissimular, o tinguem
interès en fer passar garses per perdius. Això, ve a compte per la tant
proclamada bondat de la gent “prògre” del nostra entorn, que s’afanyen a fer
veure que els d’aquí som uns dolents per sistema, i en canvi, els nou arribats
venen tots amb un lliri a la ma, i quan ja fa uns anys que són entre nosaltres, ja deixen de ser nouvinguts, i els seus
descendents, ja tots perden l’origen i passen a ser europeus de la nació que
sigui, cosa que jo no trobo que sigui real. És clar que si han nascut a Europa,
són europeus de naixement. El que per molt que diguin no em faran creure, és
que això, els faci canviar els seus hàbits d’origen, per adaptar-se als
nostres. És totalment al revés. Ells s’afermen en les seves tradicions, i
mostren un fàstic absolut vers les nostres costums. Amb totes les grates
excepcions que volgueu, només, cal veure quan els musulmans eren pocs, com intentaven barrejar-se , amb els del país de acollida. Ara,
que ja són molts, i sobre tot amb la vinguda del imams, i amb la creació de
mesquites, cada dia són més un getto
creat per a ells en contra dels autòctons. De la mateixa manera, ara que els de
procedència indostànica ja són molts entre nosaltres ja es veuen turbants i
vestits virolats amb quantitat, cosa que al principi dissimulaven. Jo no hi tindria res a dir, ja que tothom pot
vestir com vulgui, si els nostres prògres no es diguessin dia si dia també, que
els nou vinguts tenen un gran interès en imitar-nos, cosa totalment fal·laç.
Tots coneixem que les patates, els tomàquets, les taronges i tants altres
fruits, són de procedència forària, i llunyana, però a desgrat del segles
passats, si ningú els fa un empelt -cas de ser possible- continuen tenint els mateixos
gustos i propietats, que tenien en els seus països d’origen. Per això, és molt
sospitós, l’interès que ara, cada vegada que hi ha un sagnant atemptat, ens en
digin que l’han comés uns francesos, belgues, o d’altra nació. De naixement,
pot ser sí. Però les idees i sentiments, segur que són molt més els d’en Tarik,
o Muza, que els de don Rodrigo, o don Pelayo. Jo que viscut en tants països
musulmans, no he pas oblidat les múltiples referències que m’havien fet
recordant-me que el meu país habia estat
Al Andalus, que els havien pres els cristians.!
Per si algú ho ignora,
per empeltar un arbre, es tenen de tallar les branques originals, i posar-hi brots de la nova fruita esperant que s’enganxi. Algú aquí
s’atrevirà a empeltar?