IGUALTATS ENTRE LA WERMACHT I EL PSC.

Durant  la segona guerra mundial, i degut a la diferència sideral d’homes útils per a servir a l’exèrcit,  entre Alemanya i el bàndol del aliats, immensament superior, a mesura que la guerra s’anava decantant en favor dels aliats, els nazis, van anar arreplegant tot el que trobaven, i a la  fi, la major part dels pocs que restaven tirant trets, o eren nens sense cap experiència ni força, o vells reciclats, però sense esma.

Aquests últims dies, (o mesos) hem pogut veure la caiguda en picat del PSC, on els capdavanters, renovats quasi a diari, han anat perdent la poca qualitat que ja tenien,  ja que hem de tenir en compte que així com el PSOE, va ser creat i finançat per la ultra dreta espanyola que no gosava donar la cara però que tenia realment por dels comunistes del moment, molt mes ben preparats i intel·ligents, (si tenien raó o no, ja es un altre tema) i per això van buscar una colla d’arreplegats i vividors, tipus, Gonzalez, Guerra, Boyer, i un llarg etc.  Aquí a Catalunya, la majoria dels que van dominar el PSC, tenien de socialistes, tant com jo del Real Madrid. Els d’aquí, la major part de fundadors, eren de casa bona i  per por d’haver de ser perdonats,  es van ficar a redimir l’”obrer”. Un cop la cosa es va anar normalitzant, es van anar traient la careta, i amb més o menys discreció, es van anar col·locant i van anar deixant el partit en mans de cada vegada més roba peres tipus Zaragoza, Navarro, i etc. Avui, ja ni cap d’aquestos dona la cara, i només de veure que una figura universal i única com l’Iceta es el capo, ja fa venir ois. Però, ai, amics,! a última hora, ha sortit un altre espècimen a nomenat Illa, que fa vertadera llàstima. Pobre Catalunya amb aquests polítics. Ja dic; PSC, igual a Wermacht.

DESPRÒPOSITS RIDICULS A MANTA. Avui, un rei d’ España escollit per un altre rei no escollit per a ningú sinó imposat per un dictador, ha tingut a bé imposar el Toison de oro a la seva filla Leonor. Carall! Jo que no crec en impostures d’aquesta mena, però que conec que diuen que aquest “blason” comporta haver efectuat algun servei extraordinari a la pàtria, em pregunto; aquesta nena encara innocent, quin servei pot haver efectual a la pàtria? I, quin dret de veritat, té el nostre King, per a fer real un fet d’aquests? Una vegada més, en deixa fora de joc tanta impostura i que tanta gent important, entre ells els Racois de torn, els riguin les gràcies. Després, a la fi s’ha vist una tocada de violins, amb tota la família formada. Mare meva! En quin país vivim? I, els socialistes, partit creat per a combatre la monarquia fent anar el botafumeiro! Quina ignomínia! Com a final, em pregunto; tanta estultícia, tanta impostura i tanta misèria moral de l’estat espanyol, també és culpa dels catalans? Altra pregunta no menys interessant; qui té menys vergonya? El King llegint-ho, o els escribes que li preparen i li fan fer tant gran pantomima? O, es que ho veu aquest home que fa un espantós ridícul?

DESPRÒPOSITS RIDICULS A MANTA.

Avui, un rei d’ España escollit per un altre rei no escollit per a ningú sinó imposat per un dictador, ha tingut a bé imposar el Toison de oro a la seva filla Leonor. Carall! Jo que no crec en impostures d’aquesta mena, però que conec que diuen  que aquest “blason” comporta haver  efectuat algun servei extraordinari a la pàtria, em pregunto; aquesta nena encara innocent, quin servei pot haver efectual a la pàtria? I, quin dret de veritat, té el nostre King, per a fer real un fet d’aquests? Una vegada més, en deixa fora de joc tanta impostura i que tanta gent important, entre ells els Racois de torn, els riguin les gràcies. Després, a la fi s’ha vist una tocada de violins, amb tota la família formada. Mare meva!   En quin país vivim?  I, els socialistes, partit creat per a combatre la monarquia fent anar el botafumeiro! Quina ignomínia! Com a final, em pregunto; tanta estultícia, tanta impostura i tanta misèria moral de l’estat espanyol, també és culpa dels catalans? Altra pregunta no menys interessant; qui té menys vergonya? El King llegint-ho, o els escribes que li preparen i li fan fer tant gran  pantomima? O, es que ho veu aquest home que fa un espantós ridícul?

                 

                AVUI, JA HA PARLAT L’AMO.

Bé, un dels amos. Fins ara, totes les diatribes maledicciós i improperis contra Catalunya, les deien lacais i servents de primer, segon o tercer ordre de dintre i fora de casa, tals com en Racoi i demés components del govern, entre els quals ha tingut un paper important la vivoreta, el porquet grassó den Zoido i altres. Després, venien els roba peres i ressuscitats morts de gana de Cs. catalans  tots ells  de soca rel, tals com Rivera, Arrimadas, Paramo, Carrizoza, Girauta, Vilacís i un llac etc. En tercer lloc i de manera residual o millor dit terminal, les poques escorrialles que queden del PSC, amb el caparràs i calsasses del Iceta al davant, i un altre de nou, que promet un important futur (?) ¡anomenat Illa. I ja com a deixalla final la Ada, o, ja enterrat en Franco (Rabell) l’intel·lectual cap dels Comuns, del qual no recordo el nom, però que sols de veure’l, hom ja entén la profunditat del subjecte.

Pero, avui no. Avui i des de Davos, ha parlat el senyor Gonzalez. Sabeu tots qui és, oi? Si clar; el “jefe” suprem del BB VA i tot el que hi vulgueu afegir, que junt amb el Santader, de la que té per blasó el Botin i LaCaixa, i algun altre, són els vertaders amos d’Espanya. Molt malament ho deuen començar a veure per als seus interessos, que apartin el mercenaris als que paguen tant bé, i surten a donar la cara! Serà bo o dolent per els catalans que no pintem res? Aviat ho veurem... Si cregués que Déu es fica en política dria; Que Déu ens ajudi, però?

                      TRAIDORS, DOLENTS I COVARDS.

Avui, en Patxi Lopez es depenja dient: El PSOE es republicà, però es comprometé amb la Corona. I , jo dic; voleu dropolada més grossa? Quan diuen la corona, no volen pas dir aquell estri valuós ple de pedres i brillants, sinó que es referirien al gran caçador d’elefants, ossos borratxos i barbaras i corinas varies, i ara al seu fill que tan amor té pels catalans. Un i altre herènciae Su Excelencia. Si aquesta gent viciosa i que ens costa tant cara són el somni del socialisme,  o una de dues, o  no són socialistes,  o són uns brètols venuts. Quina vergonya!

ALTRA VEGADA EL GRAN ESPADALER.

Llegeixo avui a El Nacional que aquest senyor, mestre i orgull de la política catalana nociva i  botiflera, diu que s sent perfectament a gust en mig del grup socialista, embolcallat per el grandiós Iceta i tota la resta de prohoms (?) que queden al partit. Clar. So ho mirem bé, no ens ha pas d’estranyar. Aquesta figura, amb tal de mantenir la seva trajectòria, de cobrar sense fotre brot, tant li faria fer equip amb Estalin com amb Hitler, o si voleu amb en  Trump o en Kim Jong Un. El cas es que alguns el votin. Per cert; qui el deu votar a aquest fenomen? Fins en Duran –cosa difícil- mostra més discreció. Mare meva!

           ELS ENEMICS “CATALANS” DEL CATALANISME.

Quan jo era un nen, després de la guerra, encara que  prohibida la llengua catalana, es podien trobar algun exemplars de la famosa revista Patufet i en recordo un que amb uns dibuixos senzills però expressius, es veien  uns peixos d’esquerra a dreta cada vegada mes grossos, els quals amb la boca oberta un s’anava menjant l’altre i sota els  dibuixos, la llegenda següent: Es llei que sempre ha existit, que el gros es mengi al petit. Però  mai se sap qui serà, el darrer que menjarà. Aquesta es avui la situació del nostre dissortat poble. Catalunya, és una tonyina engolida per una balena assassina que és Espanya, però el pitjor de tot, es que Catalunya, te una infinitat de paràsits i microbis nocius infiltrats dintre el seu organisme. Com a exemple, tenim el partit anomenat primer Ciutadans i ara ja un cop crescut, Ciudadanos, on el paràsit Rivera, amb el que s’hi ha afegit  una altra infinitats de parassits i microbis tals com la Arrimada, o una colla de polls ressuscitats, Pàramlos, Girautas, Narts, i un sens fi de miserables que ni mai han fotut res de profit, ni mai s’havien fotut un “rosco” i ara es volen fer amos de Catalunya. Aquests “catalans”, per a anular el nostre país, tenen la inestimable ajuda de dues altres “forces catalanes” ha, ha, ha, anomenades;  Podem, i PSC. A qual més roina i miserable. Del PP, d’en Garcia, ja ni en parlem, donat, que sols en queden els excrements aquí al principat.  Però aquests citats, amb; A por ellos!, o sense, faran tot el possible per a engolir-se el poc que queda de català. També recordo el que ja he esmentat altres vegades, que em deia el meu vell mestre referit a la antigua invasió sarraïna: Vinieron los sarracenos i no molieron a palos. Que Dios ayuda a los malos cuando son mas que los bueno

           ELS ENEMICS “CATALANS” DEL CATALANISME.

Quan jo era un nen, després de la guerra, encara que  prohibida la llengua catalana, es podien trobar algun exemplars de la famosa revista Patufet i en recordo un que amb uns dibuixos senzills però expressius, es veien  uns peixos d’esquerra a dreta cada vegada mes grossos, els quals amb la boca oberta un s’anava menjant l’altre i sota els  dibuixos, la llegenda següent: Es llei que sempre ha existit, que el gros es mengi al petit. Però  mai se sap qui serà, el darrer que menjarà. Aquesta es avui la situació del nostre dissortat poble. Catalunya, és una tonyina engolida per una balena assassina que és Espanya, però el pitjor de tot, es que Catalunya, te una infinitat de paràsits i microbis nocius infiltrats dintre el seu organisme. Com a exemple, tenim el partit anomenat primer Ciutadans i ara ja un cop crescut, Ciudadanos, on el paràsit Rivera, amb el que s’hi ha afegit  una altra infinitats de parassits i microbis tals com la Arrimada, o una colla de polls ressuscitats, Pàramlos, Girautas, Narts, i un sens fi de miserables que ni mai han fotut res de profit, ni mai s’havien fotut un “rosco” i ara es volen fer amos de Catalunya. Aquests “catalans”, per a anular el nostre país, tenen la inestimable ajuda de dues altres “forces catalanes” ha, ha, ha, anomenades;  Podem, i PSC. A qual més roina i miserable. Del PP, d’en Garcia, ja ni en parlem, donat, que sols en queden els excrements aquí al principat.  Però aquests citats, amb; A por ellos!, o sense, faran tot el possible per a engolir-se el poc que queda de català. També recordo el que ja he esmentat altres vegades, que em deia el meu vell mestre referit a la antigua invasió sarraïna: Vinieron los sarracenos i no molieron a palos. Que Dios ayuda a los malos cuando son mas que los bueno

LA OPINION MUTUA DE SUS MAGESTUOSAS MAGESTADES

Estos días las noticias se prodigan sobre hechos tan importantes como son las opiniones reales,. de padre emérito a hijo, y de hijo reinante a padre.

Evidentemente, yo me estaría muy satisfecho que mi hijo se sintiera orgulloso de mi, como yo me siento orgulloso de él. Ahora bien: Puede un padre sentirse orgulloso de un hijo que aparentemente como autoridad suprema (¿) de la nación mantiene en prisión en Navidad y “reyes” a personas inocentes  solo porque no están de acuerdo con el orden dictatorial vigente? Puede un hijo estar orgulloso de un padre por haber sido el cazador y depredador  de animales de dos piernas y cuatro patas más importante del Universo? Si estos son los únicos motivos, poco orgullo se puede tener. Claro, que todo el mundo sabe quien los votò!

            

Ara, llegeixo que en Felipito va agrair  al  fornico-caçador emèrit el seu lleial servei  a Espanya el últims quaranta anys, la qual cosa m’ha fet recordar les paraules D’Antonio Machado:

Ya hay un español que quiere

vivir y a vivir empieza,

entre una España que muere

y otra España que bosteza.

Españolito que vienes

al mundo te guarde Dios.

Una de las dos Españas

ha de helarte el corazón.

I, jo em pregunto; A quina de les dues espan yes ha servit l’emerit?

                        

DIA DE REIS.

Ja han passat els reis. Afortunadament, ha estat els d’Orient. Si en lloc d’ells haguessin passat els d’Occident, sobre tot en Felipito VI, acompanyat de la Leti, el que haurien passat hauria estat el rasclet, i en lloc de deixar alguna cosa, s’haurien emportat e,l poc que ens aqueda.

També avui, El cap de Colla dels lladres del PP, en Racoi, Ha felicitat al fornicador emèrit per als seus 80 anys. Diuen que a l’Asia un trenta o un quaranta per cent aproximat de les persones actuals, són descendents d’en Gengis Khan. Qui sap dintre de cinc cents anys, quants descendents del fornico-caçador hi haurà a España?

Avui dia sis, aquí a la Rambla Camprodon de Vic, encara podem veure la carassa de ciment pam de l’Iceta penjant pels fanals dels llums.. La pregunta seria; perquè no els despenja aquest home? Hem de tenir en compte que el seu èxit electoral va ser ven  descriptiu. Jo, eixís de sobte, hi veig dues possibilitats:  ho es creu tant formós que ens vol delitar amb la seva faç per a in aeternum, o serà que com ell diu al Google, posa per davant de tot la seva passió que exerceix “Cada dia, i a tota hora” , i no te temps? Que opineu? Els socialistes de bona fe, que n’hi ha i molts, les deuen passar molt putes amb aquest xsapastyre!