AI CARALL! QUINES CARES, HE?
Em mirava la Colau, i tinc la sensació que aquesta dona,
des que és la famosa justiciera, s’ha engreixat com una d’aquestes porquetes
que cada dia mengen pinso, i fa una cara
de satisfeta que mata. Ara que més a més s’ha fet de Podemos, que ja són el
summum de la bondat i la justícia, si s’engreixa amb la mateixa proporció, pot
ser la hauran de portar amb una “camilla” entre tres o quatre. Ja ho vaig dir
que aquesta la Ada s’ens havia “Colau”! Com engreixa l’orgull del poder, he?
Avui, “zapingant” per Internet, he vist
una foto de l’excels rei de les espanyes, el gran Felip VI, honor i glòria de seu
país, per tants mereixements i per el molt que fa cada dia per a tots els seus
misèrrims súbdits. En la foto, es veu la cara del rei en la penombra, i la
expressió, és com si estes molest per alguna cosa. Pot ser, aquella cara mal
humorada, no és mes que la seva normal, i segur que entre cortinatges l’han
agafat en un moment que no ho esperava, i no ha tingut temps de prendre aquell
posat de persona sàvia i poderosa que sol adoptar quan coneix que el retraten
per a passar a la immortalitat. Us heu fixat, que sempre mira mig desafiant i
provocador? Clar que com que ha estat elegit per majoria absoluta del seu pare
– i segurament fins de la seva majestuosa mare-, mèrits no li falten. Diguem
doncs amb veu potent; llarga vida al rei de les espanyes! A Catalunya pàtria
nostre, ja buscarem un president amb qui pugui tractar amb igualtat. Qui sap
que ens dirà aquest vespre als catalans? Que fem bondat?
Aquest mati, per la TV, he vist una altra cara d’aquelles
que no s’obliden. Com si li dolgués fortament l’estomac o algun altre òrgan
vital, l’eximi català Fernández Diaz, honor i gloria del nostre país, i
ministre de repressió –perdó d’interior- de les espanyes, feia unes
declaracions, de les que segur s’hauria abstingut gustosament, referides a que
els tribunals, no han trobat causa per perjudicar a l’alcalde Trias, ja que pel que sembla, els tretze milions d’euros que els sicaris
del ministre deien que tenia a fora, no existien. Quin mal Nadal deurà passar
el ministre sense poder perjudicar als
seu rival polític. Que hi farem ministre. Amb la vostra llengua materna,
solen dir: “Unas veces se pierde y otras se gana”. Doncs això.
narsuri.blogspot.com.es
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada