dimecres, 24 de desembre del 2014

AI CARALL! QUINES CARES, HE?
Em mirava la Colau, i tinc la sensació que aquesta dona, des que és la famosa justiciera, s’ha engreixat com una d’aquestes porquetes que cada dia mengen pinso, i fa una  cara de satisfeta que mata. Ara que més a més s’ha fet de Podemos, que ja són el summum de la bondat i la justícia, si s’engreixa amb la mateixa proporció, pot ser la hauran de portar amb una “camilla” entre tres o quatre. Ja ho vaig dir que aquesta la Ada s’ens havia “Colau”! Com engreixa l’orgull del poder, he?
Avui, “zapingant” per Internet, he vist una foto de l’excels rei de les espanyes, el gran Felip VI, honor i glòria de seu país, per tants mereixements i per el molt que fa cada dia per a tots els seus misèrrims súbdits. En la foto, es veu la cara del rei en la penombra, i la expressió, és com si estes molest per alguna cosa. Pot ser, aquella cara mal humorada, no és mes que la seva normal, i segur que entre cortinatges l’han agafat en un moment que no ho esperava, i no ha tingut temps de prendre aquell posat de persona sàvia i poderosa que sol adoptar quan coneix que el retraten per a passar a la immortalitat. Us heu fixat, que sempre mira mig desafiant i provocador? Clar que com que ha estat elegit per majoria absoluta del seu pare – i segurament fins de la seva majestuosa mare-, mèrits no li falten. Diguem doncs amb veu potent; llarga vida al rei de les espanyes! A Catalunya pàtria nostre, ja buscarem un president amb qui pugui tractar amb igualtat. Qui sap que ens dirà aquest vespre als catalans? Que fem bondat?
Aquest mati, per la TV, he vist una altra cara d’aquelles que no s’obliden. Com si li dolgués fortament l’estomac o algun altre òrgan vital, l’eximi català Fernández Diaz, honor i gloria del nostre país, i ministre de repressió –perdó d’interior- de les espanyes, feia unes declaracions, de les que segur s’hauria abstingut gustosament, referides a que els tribunals, no han trobat causa per perjudicar a l’alcalde Trias, ja  que pel que sembla,  els tretze milions d’euros que els sicaris del ministre deien que tenia a fora, no existien. Quin mal Nadal deurà passar el ministre sense poder perjudicar als  seu rival polític. Que hi farem ministre. Amb la vostra llengua materna, solen dir: “Unas veces se pierde y otras se gana”. Doncs això.

narsuri.blogspot.com.es

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada