RECORDS DE JOVENTUT.
Escoltant aquest dies el vocabulari o dialecte tan
entendridor dels servidors de la pàtria, de dels números rasos de de la
benemèrita fins als altíssims excel·lentíssims i honorable senyories, he recordat una anècdota dels anys seixanta
del segle passat, quan la millor revista de per aquells temps Destino, va
publicar una carta al director, on un ciutadà normal es burlava de la redacció
d’una multa que li havia posat un policia i que juro que deia textualment: For
ze cazo mizo, que com entendreu volia dir (pero no deia) que el ciutadà no
havia obeït l’autoritat. Aquella carta, va tenir tanta repercussió donat que es
fotia de la sapiència de la autoritat, que el gran periodista Nestor Lujan va
ser destituït per odre d’en Franco. Sentint ara tanta ignorància petulant,
penso que en relació als que ens controlen, estem en .la mateixa situació.
