ELS POLITICS A NIVELL NACIONAL I LOCAL 2

No crec que hi hagi cap país dels que considerem normals al món, amb tal quantitat de persones que per ambició, maldat, ganduleria o odi, es dediquin a la política. Alguns, però molt pocs, ho fan per al bé comú, però cap d’ells s’enriqueix. En cada raconet de cada petit poble, trobareu un mínim de cinc o sis partits politics, ( A EEUU, amb 350 milions de persones, n’hi ha menys) la majoria d’ells sense cap base, però amb l’únic i limitat fi de manegar al pròxim, quant no directament tirar de la rifeta. Ara, sembla que la màxima aspiració d’una persona, es manegar les cireres políticament ja sigui a nivell local, autonòmic o estatal. No importa mostrar una incapacitat total, ja posada de manifest en moltes altres facetes de la  vida. No. La cosa, es ficar-se a l’endoll, i desprès ja en parlarem. Un cas palès, es el d’en Rabell. Un home que si no es vell xaruc com jo poc li en falta, i que es veu que ha fracassat en tots el negocis que ha tocat, ara es l’esperança tendre i xamosa del futur del catalans. Com ell, un reguitzell de joves i no tant, la qual llista no  cabrien a la Bíblia, que sembla que tots tenen tanta saviesa, que han inventa la sopa d’all. Tant que havíem criticat  cl centre dreta català, per el molt be que sabien col·locar-se però que al menys  la majoria tenien una cultura de  base i ara tenim una plaga de Colaus, Sanz, Pins, (La majoria, com no, llicenciats, es clar) i etc. i per a acabar-ho d’adobar la epidèmia  vinguda d’argentina de Pisarelos, Dantes Fachins, i tants altres productes de la ressaca mundial, que  troben en Catalunya  de “tant bona gent” lloc abonat per a colonitzar-nos.

Eixís mateix, a casa nostra, hi havia hagut els tant maleïts i criticats alcaldes “Franquistes” que comparats amb els actuals, podrien portar un lliri a la ma. No crec que cap d’ells, arribés de bon tros, a fer les barrabassades, ni les col·locacions de familiars per a medrar amb les mil i unes vaga-te-les que la influència comporta i que mostres dia a dia que un parent d’un alcalde, pot passar de negociant arruïnat a tenir mil prebendes vedades als negociants sense influències. No hem pas d’anar gaire lluny, Això ho veiem a nivell local.  Amb la Transició, van entrar uns personatges, molt més seriosos, i de bona fe, que jo em pregunto per exemple que pensaria en Montañà, o que pensen en Girbau i en Codina? Tots ells, colomets davant de tantes garses, i fins hi tot  algun esparver. Per tant, jo crido a tota veu: Viva Democràcia! A l’estil de casa, es clar...

             ELS NOSTRES POLÍTICS “DEMOCRÀTICS”  1

Dissortadament, el nostre país, va perdent dia darrere dia, aquella saga de persones, -homes i dones, com es veu que s’ha de dir ara-, que eren la essència del país i que amb la seva fe, constància i amb humil precarietat, després de la Guerra Civil, varen crear un entramat de menestrals que van enfortir una Catalunya pobre i sense recursos. A cada poble, per petit que fora, hi podíeu trobar tota classe d’operaris dels diferents oficis: ferrers, manyans, mecànics, fusters, basters, modistes, brodadores, mocaderes, matalassers,  pagesos d’aixada,  i una gran varietat  d’altres oficis humils i senzills, que anaven fent rutllar un país derrotat i sense recursos. Avui, d’aquestos oficis, cada dia en queden menys especialistes i ningú es capaç d’arreglar gran cosa, i tothom té d’acudir a  grans organitzacions comercials la majoria estrangeres, quan qualsevol aparell d’ínfima qualitat (fets eixís espessament) s’espatlla i ningú te capacitat tècnica per a  arreglar-los. En compren un de nou, llança’n el vell, i “Santes Pasqües”, com dèiem abans, i vinga deixalles . D’aquí uns anys, un bon operari –si es en queden, encara que jo en conec un i jove-  tindrà una vàlua  incalculable. A canvi de tot això, malauradament obsolet, a cada llogarret, poble o ciutat, surten una quantitat immensa de noves ocupacions, creades per a enaltir l’ego de les persones, amb retocaments físics, massatges,  i altres trampes per a enganyifar  la gent que diuen que ara és tant culta, però que mostra que no ho és.

Però per sobre de tot, Mare de Déu! Surten “llicenciats” a manta,  i entre ells, les majors quantitats, com no, són periodistes,   que jo humilment, crec que junt amb la que diré tot seguit, dels polítics, són una de les  grans lacres del país. Aquesta plebs, amb tal de fer-se un nom, són capaços d’inventar-se qualsevol calúmnia que ells, en diuen notícia. La única cosa que els disculpa, és que algú, els paga per a fer-ho, cosa encara més greu. Els de la meva edat; com enyorem aquells grans periodistes d’antany amb els que es podia confiar i que ara encara que alguns ni hi ha, són una “Rara Avis”! Aquests dies, he llegit una dita de una escriptora de nom Elvira Roca Brea, a la que no conec, que diu: D’analfabets, sempre n’hi ha hagut, però no sortien de la universitat com ara. Jo, hi afegeixo: Quina gran veritat!

I, és clar, a la fi arribem a aquesta gran plaga la  més gran de totes, que són els polítics, “llicenciats” o no, que  de tot hi ha i molt.  Anem a parlar d’ells.

DESCANSI EN PAU CARLES CAPDEVILA..

A mi em va perjudicar innecessàriament, però oblidem-ho. 

Sic transit gloria Mundi.