LA DESTRAL...

Quan jo era nen, allà al Seminari de la Gleva solien fer algunes peces de teatre, sempre de caire moralista, però algunes vegades feien algun sainet, un dels quals me l’han fet recordar els actuals esdeveniments europeus amb l’orient mig.

Aquest sainet de nom La destral, feia referència a la situació on es veia un celler amb una bota de fusta molt grossa suposadament plena de vi, on sobre la mateixa hi penjava una enorme destral únicament subjectada amb una corda  que s’estava esfilagarsant per moments, i feia pensar que la bota quedaria destrossada, i el vi tot perdut. En un cert moment, baixava una persona, i en veure la situació tant crítica,es posava a cridar i demanar auxili. En sentir els crits, en baixava un altre, i en veure la   situació, també es posava a demanar auxili. A cap d’uns minuts i quan ja eren quatre, en va arribar un altre, que els va mirar, i els va dir: plorant i cridant no solucionareu res,  millor, feu com jo. I sense dubtar va despenjar la destral, i es va acabar el problema. Portat a la situació política actual, tindríem que la bota i el vi, són els habitants Sirians, i la destral, el dictador Bachar al assad. Però, clar; La corda, està sostinguda, fixeu-se bé per qui: Les grans democràcies europees com els justiciers socialistes francesos Senyors Hollande, o el ministre Valls. -alguns espanyols,li diuen Vals, no sé si de Strauss o de Weber-. No hi pot faltar la democràcia espanyola que pel que diuen les males llengües ajuda venent bombes d’aquelles que en explotar, fan desgraciats a moltes persones. Seguidament, tenim el gran Putin, descendent directe del demòcrata Stalin, que va “purgar” (matar vaja) a vint milions de russos, encara que la Fulla Dominical del preclar periodista Carles Capdevila, fa pocs dies ho rebaixava a dos milions, no sé si per ignorància o sectarisme . Aquest el Putin, bombardeja a bons, i dolents i d¡aquesta manera  no es pot equivocar.  No oblidem als Gringos, que a tot arreu on hi ha merder, hi corren amb el paper higiènic, i ja veieu com tenim tot el món d’emmerdat.

Llavors, tenim que si en lloc de tantes bombes i tants morts,  tots aquests governs demòcrates mundials  que he esmentat tiressin una sola bomba sobre el palau del dictador siri quan ell hi és dintre, amb una sola vegada, s’acabaria tanta injustícia, i tant sofriment. O, no diuen que els sirians marxen per por al dictador? Seria retirar la destral en lloc de plorar tant. Però, a qui li interessa  acabar un negoci tant bo? De què viurien els governs demòcrates del món. Sense els dictadors, ells, no tindrien  cap sentit. A més, com a propina, encara poden culpar als governs de la Europa central, que sense tenir-hi cap culpa ni cap benefici, són els que ha d’alimentar, i donar pas als refugiats.     Narsuri.blogspot.com.es

EN “PAPITU” D’ALCAMPELL.

Cada dia, em prometo que em dedicaré al meu nou llibre, i no faré més escrits criticant al pròxim. El problema, és que hi ha  tants “pròxims” que m’ho posen  a tir,  que jo flac de mi, caic a la tentació sense remei, com tot vulgar pecador.

Avui, dissabte a quarts de dotze, anava amb el cotxe, i al posar en funcionament la radio, he sentit una persona tant sàvia, tant bona, i tant despresa i donada al poble, que si no hagués sabut que Jesucrist ja feia temps que se’n havia anat a l’alta Glòria, hauria pensat que l’estava sentint a ell immolant-se per al bé de tots els catalans, i de rebot donada la seva bondat i saviesa, als de la “Madre Patria”.

Gran error el meu. No era Jesucrist, no. Qui parlava, era segons ha dit ell, en “Papitu” d’Alcampell, (paraules textuals)  o dit més vulgarment, en Josep Antoni Duran i Lleida. Després de fer-se un panegíric absolut de la seva capacitat intel·lectual, bondat, i despreniment vers al poble pla,  al qual s’ha sacrificat  durant tants anys, recloít  humilment a l’hotel Palace  de Madrid, ha dit que com que veia clar que el poble català no se’n sortiria sense la seva ajuda -i la d’en Ramon, ha dit- (per si algú no ho sabés, en Ramon es el gran Espadaler, que amb ulleres o sense i amb “Dons” o sense és el que pot ajudar a fer el miracle)  per tan, a exhortat als servents de la nació, a votar-lo de nou, i ell, continuaria lluny de la pàtria en aquell ascètic  hotel de la capital de l’imperi,  en bé del nostre poble.

Sincerament, i ara del tot seriosament,  aquí hi veig dues possibilitats. O aquest home ens  pren per molt curtets, o és ell qui no fina gaire.  Només pensar que per la culpa d’en Papitu, i en Ramon, Junts pel Si no va obtenir majoria absoluta, i ara tindrem problemes del tot innecessaris, ja n’hi hauria per desterrar-los al bell cim del Puigmal, i veure si les nevades que ara comencen els refresquen les idees.

Una última reflexió:

Les sigles d’un partit, no serveixen per a res, si els trepes que el governen ho fan únicament pel seu profit i pel seu ego.

Narsuri.blogspot.com.es

SI JO FOS FELIP VI. Avui, dia de la “RAZA”

Veient la gran alçada del protector de la pàtria el nostra gran rei Felip I, i observant la seva faç en la que es veu que no hi ha gaire res a dintre, penso que si jo fos d’ ell, i a la seva edat, estaria ben “acollonido”. M’explico:

Si ell pensés, deuria veure clar, que es un rei volgut per a molt poca gent. Que ningú l’ha votat, que els que l’adulen, l’accepten o el suporten, es perquè el necessiten per a la vegada suportar-se ells, que tampoc veuen gaire legítim i durador el seu  seient oficial. Els Borbóns, a Espanya, ja van començar a sang i fetge, i sempre han sobreviscut –Quan no els han fotut fora, cosa molt repetitiva- necessitant  que la majoria del poble sofrís.  Sols cal recordar totes les guerres provocades pels borbons a tant diferents països i cap d’elles guanyada. Si pensés, com dic, el nostre King, hauria de veure que els discursos que li fan llegir, són tant tronats i tan d’altres èpoques, que com deia el meu avi, “la cara li tindria de caure de vergonya” Però és clar; en aquesta vida per a utilitzar alguna cosa se’n ha de tenir, Oi Felip? El que és segur, que tal com li van les coses, deu pensar allò tant espanyol de: “Mientras el cuerpo aguante”, i com els seus antecessors, deu anar fent el seu raconet en algun altre país per el  dia que ell, la seva real i periodística esposa i les infantetes, hagin de marxar a tot córrer, com els seus avant passats. Verbigràcia: La Isabel no se què.   En Ferran so se quants. L’Alfons XIII, el seu avi que el Caudillo no va voler, i el seu pare que després d’obtenir tants  “trofeos” de caça, i amatoris i li ha passat la corona a ell, amb el mateix dret que a ell li va passar el Cabdill. O sigui cap, si no és “Por la gracia de Dios”

Quan jo era nen, encara quedaven gent que cantava cançons de la Guerra dels carlins,  i en recordo un tros d’una que deia.

A en Zumalacàrregui, l’han ferit del cul, i entrega la escopeta  a un altre gandul. Oi que fa pensar, això?

Per la Mercè Maideu:
He vist el que has afegit sobre en Raimon i en Juliana, i m'has fet recordar que l'any 1.968 en Raimon i en Serrat en els seus començos, vam fer un concert memorable a la pista a Sant Hipòlit, presentats pel gran poeta Martí Pol, i que jo amb el meu flamant magnetòfon de quatre pistes, orgullosament vaig gravar sencer, i encara guardo la gravació,que ara ja és Històrica..

NO ÉS BÒ VENDRE A QJUALSEVOL PREU.

Ja he dit en anteriors escrits, que si per culpa dels quatre roba peres d’Unió, Junts Pel Si no van obtenir majoria absoluta, ara els grans progrés de la CUP,  (Deu en total) volen imposar les seves teories, faran un flac favor als que de bona fe volen imposar la independència a Catalunya sense enemistar-se amb ningú.

En Mas, a mi no em deu res, ni jo a ell, i per aquest motiu, no el tinc pas de defensar, ja que ell en sap prou tot sol. La única cosa, es que a ell, els de’n Racoi, la vivoreta, i el “Català” Fernadez Diaz, ja l’han empaperat, i als de la Cup els deixen cantar, ja que totes les seves proclames, com deia en Capri són sobre tot “Frases boniques”, però fins ara no han demostrat res. Si a Jesús de Natzaret que sembla que anava de bona fe, no li van fer cas, com volen ara aquests “progres” reimposar els comunismes i Trotskismes més anacrònics i fracassats? Si van de bona fe, que recolzin als de Junts Pel Si, i en cas contrari, els de Junts Pel Si, que s’ho pensin molt bé. Per empitjorar, ja estem prou fotuts com estem. No cal pas més. Per vendre i perdre calés, es millor no vendre.

Clar que si mai ningú ha fet cas de les meves queixes; perquè me’n han de fer ara?

Narsuri.blogspot.com.es

UN REFRANY CASTELLALA MOLT ADIENT.

Tothom sap que les  llengües que utilitzem els d’aquí a casa, que són majorment Català, i Castellà, són unes llengües molt riques en tot tipus de refranys. Avui, pensant amb el nous redemptors espanyols  Ribera, i Arrimadas, me’n ha vingut un a la memòria, que com que no recordo gaire com era, posaré les dues versions. La Primera: “Quien con crios se acuesta, mojado se levanta” La segona: el primer tros igual, per en lloc de mojado; “Cagado se levanta”

Això ve a compte,  en veure aquest parell de nens macos, que sense cap experiència, volen arreglar el país. Clar, que jo tinc el dubte de: Volen arreglar el país, o ens volen ben arreglar a tots? Veig més factible la segona resposta.

La meva reflexió, ve a compte que sempre s’ha vist que per conduir un país amb dignitat i justícia, s’ha de  tenir molta experiència. Saber sofrir molt, i tenir-los molt ben posats, i precisament en Ribera que ens ho va ensenyar tot, la única  cosa que va amagar amb una sola mà, va ser això. Que opineu? NO es pas bon símptoma, oi? La Arrimadas,  que segurament que despulladeta també faria molta patxoca, d’aquest òrgan, tampoc ens en podria mostrar res.  No ho sé, però crec que val la pena pensar-hi.

Això és aplicable a la Colau i a la seva parella. Aquell savi argentí que com la majoria dels del seu país, tenen el seu abandonat a desgrat que és riquíssim i van per tot el món donant lliçons.

Un altre que encara que és referit al clero ve molt adient per aquesta patuleia: “Una cosa, es predicar, i otra dar trigo”

Ja veurem que dirà la història d’aquest parell de parelles.

Narsuri.blogspot.com.es

UN REFRANY CASTELLALA MOLT ADIENT.

Tothom sap que les  llengües que utilitzem els d’aquí a casa, que són majorment Català, i Castellà, són unes llengües molt riques en tot tipus de refranys. Avui, pensant amb el nous redemptors espanyols  Ribera, i Arrimadas, me’n ha vingut un a la memòria, que com que no recordo gaire com era, posaré les dues versions. La Primera: “Quien con crios se acuesta, mojado se levanta” La segona: el primer tros igual, per en lloc de mojado; “Cagado se levanta”

Això ve a compte,  en veure aquest parell de nens macos, que sense cap experiència, volen arreglar el país. Clar, que jo tinc el dubte de: Volen arreglar el país, o ens volen ben arreglar a tots? Veig més factible la segona resposta.

La meva reflexió, ve a compte que sempre s’ha vist que per conduir un país amb dignitat i justícia, s’ha de  tenir molta experiència. Saber sofrir molt, i tenir-los molt ben posats, i precisament en Ribera que ens ho va ensenyar tot, la única  cosa que va amagar amb una sola mà, va ser això. Que opineu? NO es pas bon símptoma, oi? La Arrimadas,  que segurament que despulladeta també faria molta patxoca, d’aquest òrgan, tampoc ens en podria mostrar res.  No ho sé, però crec que val la pena pensar-hi.

Això és aplicable a la Colau i a la seva parella. Aquell savi argentí que com la majoria dels del seu país, tenen el seu abandonat a desgrat que és riquíssim i van per tot el món donant lliçons.

Ja veurem que dirà la història d’aquest parell de parelles.

Narsuri.blogspot.com.es