ELS GUSTOS D’HUGO BOSS

Obrint la pagina de Yahoo, el primer que es presenta a la vista de l’internauta és un  anunci en el qual una foto, mostra tota la formosor, la gracia i l’espiritualitat que emmagatzema el protagonista de la mateixa. Mireu bé el retrat  de Sergio Ramos, i jutgeu vosaltres mateixos. Ni fet expressament,   podria veure’s tant bé les virtuts negatives de tot ordre del “Macho español”

A SA MAGESTAT FELIP VI

Senyors de El 9 Nou.

Escoltant l’altre dia al nostre flamant rei, tinc de reconèixer que quasi em van saltar les llàgrimes quan va dir sembla que amb tota sinceritat que a Espanya hi cabíem tots amb igualtat. Llavors, i tenint en compte que segons  les coses Catalunya va en camí d’obtenir la independència, voldria demanar al rei, que abusant de la dita igualtat i mentre jo encara sigui súbdit de la seva sereníssima autoritat, m’autoritzés a gaudir uns dies (una setmaneta aniria bé) de la estada al seu palau real. Evidentment,  li cediria el meu  piset, perquè mentre jo fos a Madrid gaudint del palau borbònic, ell pogués conèixer de ven a la vora, les belleses de Vic, que encara forma part del seu reialme. Penso que  seria un intercanvi just i beneficiós per a les dues parts.

Els demano a vostès la publicació d’aquest escrit, ja que em sento ignorant per a fer-li arribar a Ell directament. Estic convençut, que dels innombrables lectors del El 9 Nou, molts deuen ser monàrquics, i m’ajudaran a fer-li arribar la meva humil petició.

Moltes gràcies per a la seva ajuda.

Narcís Suriñach Bach

narsuri.blogspot.com.es

EL GRAN DESENGANY DELS ANIMALS ASSASSINATS.

Quan els animals assassinats per la gloriosa trajectòria cinegètica  del gran   del gran rei Joan Carles I especialment  elefants i óssos, varen tenir noticia de la abdicació del mateix, van decidir que era la hora de presentar una denuncia col·lectiva per les atrocitats comeses per tant digne persona per tractar de que li fessin passar uns anys engajolat, ja que no el podien matar degut a que ells, els animals, no disposaven d’armes. Pel que es diu, un dels cadàvers que hi va posar més interès, va ser el famós ós romanès Mitrofan, el qual després de passar la major part de la seva vida com a animal de circ, quan ja era vell i no servia, els eixerits romanesos, el varen emborratxar, i ficat en un bosc, el van posar en mans de la gran perícia cinegètica del borbó, el qual va fer  una vegada més la gran proesa  de matar un animal indefens.

Ara, dissortadament, els animals han quedat molt tristos, ja que en  Rajoi, la petita fura Saez, i la resta del govern,  tots tan savis i intel·ligents, han blindat al borbó per sobre del bé i del mal, i els pobres animals difunts, una vegada més s’hauran quedat amb les ganes. Pobres bèsties!  Descansin en pau...

            

LA GRAN BAIXADA DE “CALÇA” DELS SOCIALISTES.

Veure el paper dels socialistes espanyols (i catalans) davant el traspàs d’herència del rei borbó als seu fill , fa pensar que per tornar a tenir fe en aquest partit, ho s’ha de ser d’una bondat i ingenuïtat absoluta, o com creiem els mal pensats, els interessos dels politics d’aquest pseudo partit, han cedit a tot dret o raó amb tal d’anar xuclant la mamella. Ja fa anys que he dit que aquest de la cara llòbrega i trista, no tenia talla per ser un polític de primer ordre, i que al màxim servia per a intrigar i embolicar la troca. Per aquest motiu anys endarrere el vaig rebatejar amb el nom de Fouché, que era aquell sinistre ministre francès especialista en fer mal per sota ma, però que mai va poder governar ell directament. Axis doncs, el gran Peres Rubalcaba, haurà portat amb la seva baixada de calça,  als sociates al punt més baix de la seva història, només per a ser recordat com a recolzament dels borbons, ells que es declaren republicans. Ja és ben curiós, que els espanyols, tant chovinistes i colonitzadors, hagin acceptat més de tres-cents anys   que els mani una família francesa tant maldestra i crepuscular. En fi; eixís s’escriu la història. E que em pregunto, es que deuen pensar els socialistes de base que són els de bona fè, i al mateix temps la majoria?

EL REI MILITAR.

He llegit en diferents llocs, que el flamant rei d'Espanya  Felip VI, estrenarà la seva singladura vestit de militar. 

Com que vinc d'unes families d'amnades per el problemes dels militars, (esls meus avis de pare i de mare, tots dos van anar a la guerra de Cuba on van sofrir molt, i de on un d'ells va tornar tant  malalt, que va morir als quaranta vuit anys, i el meu pare, va fer la guerra del Marroc, i la gerra civil) no puc estar més en desacord que aquest noi que rep en herència un reialme obsequi del Generalisimo, que el seu pare li deixa sense cap dret de veritat, ens vingui ara a recordar la historia d'uns militars que la última vegada que sembla que van lluitar per això que en diuen "la pàtria" va ser quan la guerra contra Napoleó, ja que des de llavors, sempre han estat baralles partidistes  en favor d'uns o altres, sempre en favor dels més poderosos, i qui ha pagat en tot moment les consequències, ha estatat el poble humil, que hi ha deixat els seus joves i homes sense cap dret ni tant sols el d'opinar.

Axís doncs que ara ens vingui aquest mamalló a presumir de general, provoca més repulsa i tristesa que no pas cap sentiment positiu. Si nosaltres no fossim Espanya, tant se valdria. Però mentre ho siguem obligadament, fa bastant fastic i ràbia.

CAYO LARA Si per la meva edat no tingués tants mals records del comunisme tan a nivell d'Espanya com a nivell mundial, quan aquest matí anant ab el cotxe escoltava els discursos al parlament de Madrid, hagés aplaudit el que deia aquest senyor, ja que era totalment coherent amb les seves idees, que estic segur són les de la majoria dels ciutafans d'aquest estrany Regne d'Espanya.

POSADAS PRESIDENT DEL CONGRES. No tenia pas ganes d'escriure, i menys sobre aquest senyor, però ara l'he tornat a sentir, i m'ha fet encendre de nou. Aquest home, no té res que el pugui fer agradable, i en canvi gaudeix de falles i mancances en quantitat. Es lleig, no sap parlar, i la seva veu, sona com la d'una persona que ha vegut massa alcohol. Es curiós que una llei d'home com aquest, tingui el carrec que té.

ELS QUATRE GRANS DE LA VANGUARDIA Ja acostumo a deixar clar, que el partidisme i l’ interès egoista personal de la majoria dels integrants del grup Godó, em fan sentir un cert sentiment repelós quan els llegeixo o escolto. No obstant i això, n’hi ha quatre que considero que són de la millor classe en el seu espai. Aquests, als que admiro sincerament, els enumero a continuació. Antoni Puigvert, Francesc Marc Álvaro, Joaquim Monzó, i Sergi Pàmies. Cada un d’ells, quan escriuen o parlen mostren, ser intel•ligents i humanistes per sobre de tot qualsevol altre tipus de qualificatius. Llarga vida!

LA PETITA FURA DEL GOBERN D'ESPANA Us heu fixat amb la vicepresidenta del gobern espanyol quan parla? Mou els seus petits i malignes ullets d'un a banda a l'altra, però mai, mai, ella mira cara a cara, sinó que per amagar la seva falsetat i falta de convicció, fa estranys moviments de distracció, perquè els que la veuen i escolten no puguin endevinar la seva la sva falta de veracitat.

VA DE CORONES, I CORONATS Fent servir un simil, podriem dir que la corona reial britànica, és a la corona reial espanyola com la reialesa britànica, és a la espanyola. Una, es feta de metalls i pedres precioses,d'una important valorció, i l'altra, es feta de plata de baix quilatatge,amb una lleugera capa d'or de no se sap quants quilats, i no té pedres precioses ni de riu, allò que se'n diuen palets. La reialesa Britanica, és acceptada i volguda per una gran majoria de la ciutadania del pais, i la espanyola, és un caprici i una imposició d'un dictador només estimat per la "Crosta". Que hi farem...

PREGUNTES SENSE RESPOSTA Quins mèrits creu tenir el borbonet per ser el proper rei d'Espanya? Ser fill del rei actual? Qui el va nombrar al rei que ara abdica? En Franco, nó? Llavors, tenim d'acceptar que quan el Generlisimo va dir; Lo dejo todo atado y bien atado, tenia raó, no? Els sociales de cor que pocs, pero n'hi hà, que pensen de tots els Rubalcaves que fa tants anys que xumen la mamella?

L’Oscar Dalmau.

Es tant lleig, que segurament avergonyit d’ell mateix, s’amaga darrera dels seus pels i cabells perquè no es pugui veure la seva faç maldestra.  Te uns ullets, tant petits i desnerits, (ulls de poll, en diría jo) que intenta dissimular-los amb unes ulleres descomunals que a desgrat de tot no l’ajuden pas massa, i queda horrorós igual.

El seu cos, és una pellifa que degudament pelat, despullat i penjat en un ganxo de carnisseria, seria poca cosa més que un pollastre de granja.

Fins aquí, però, podríem dir que no és pas culpa d’ell, sinó de la herencia. El que és mes trist, són le chacres morals d’aquest individu.

Segur que aquesta fixació malaltissa amb les coses del sexe, no és més que el reflexe del seu fracás vital enfront les dones. Com que si no és pagant no es de haver fotut mai un “rosco” de vertader amor, necesita fer esment a aquests temes en totes les casions que te possibilitat d’embrutar, i això ho manifesta un  dia si un dia també, en aquest dissortat concurs que ell embruta a diari refregant la seva miseria i baixesa moral.

Desconec si el guió  el prepara ell, però tractant-se d’una televisió pública a la que tenen barra de dirl-li “La nostra”, crec que aquell prohom al que anomenent en Duat, deuria prohibir tanta miseria moral i grolleria que enbolcallen en un programa suposadament cultural. O la gramática catalána és molt pobre, o aquest individu l’Oscar es senzillament un miserable, que dia a dia espolsa merda de la que mostra estar carregat.

Ara quan acabava, he recordat un pagès que deia que si a un ruc l’hi oferiu un plat molt  ben guisat amb les millors viandes, o una garba d’aufals, es decantarà sens dubte per  per l’aufals que és el que coneix. Per això, és ruc.

Trobareu aquest escrit a:

narsuri.blogspot.com.es

Senyors d'El 9 Nou,

Amb motiu de les passades eleccions del dia 24, i com que em vaga prou, he anat passant d’una emisora a l’altra, tant de ràdio com de televisió, i ja, un cop tot conclòs, i veient el guirigall que tenim tant a nivell d'Espanya com de Catalunya, m’he donat compte que amb els polítics actuals será molt difícil poder arreglar alguna cosa ja que amb defectes i virtuts, mostren ser persones humanes. Per aquest motiu, i després de molt meditar, crec que he trobat la pedra filosofal o solució total per a tots els nostres problemes. Els prego m’ho deixin exposar públicament per provar d’arreglar-ho.

De totes les emissores escoltades amb gran varietat d’opinions -unes poden agradar més que altres- hi ha les del grup Godó (radio i TV), que són les que m’han fet pensar més, i no pas per les mateixes en si, sinó per els personatges que les exposen: el primer, el de RAC 1, és un senyor no massa agraciat, que cada matí a les vuit, potser per tenir una cosa semblant a diarrea verbal, fa una vomitada de dos o tres minuts en contra d’un tema determinat i, després, en lloc de quedar tranquil i satisfet, continua desfermat maleint i criticant tot el que se li posa per davant, convençut de la seva raó absoluta i de ser més llest que els altres. A més d’això, encara té temps de fer una pla al seu diari, naturalment, també agre i crítica.

L’altre, el de TV8, home totalment perfecte, encarcarat, maco, com ell sol, un cromo que desafia, rectifica i renya a tots els pobres que tenen la gosadia de posar-se al seu davant.

En tercer lloc, tenim la Pilar Rahola, que he de reconèixer que em sol agradar molt, però que també és d’una perfecció i saviduria superior a tothom.

Llavors, si tenim tres persones perfectes, per què no les posem davant del país? Cuní, president del tipus Bolivarià, ja que l’absolutisme és el que li va: Basté, un cop degudament sedat per a temperar-lo, de primer ministre, i Rahola consellera o ministra de tots els temes. Segur que amb poca més ajuda, ells ho arreglarien tot. Al mateix temps, i com diuen les males llengües, podrien disposar directament de les ajudes de la Generalitat manera il·limitada (encara que ara ja sembla que són molt generoses), en perjudici d’altres mitjans més humils, però que tal vegada no tenen tanta influència, però més imparcialitat i raó.

Moltes gràcies,

Narcís Suriñach Bach