EL GRAN CARLES CAPDEVILA  2

Hi ara,  anem al fons del tema:

Quan era jove, i entre treball i treball estudiava psicologia, el meu inoblidable i gran  mestre Carles Muñoz Espinalt, hem solia dir; Mira amic: Quan una persona dedicada a la ensenyança o a la divulgació pública parla més d’ell i de les seves virtuts,  que dels fets que suposadament vol divulgar, desconfia d’ ella. Es una persona d’una gran inseguretat i amb un cor i un pensament ple de mancances i ressentiments segur per a alguna tara moral que només ell creu saber. En conèixer ara amb aquests desgraciats fets, creats pel gran mestre d’Hostalets, entenc el que em deia el meu mestre. Aquest home públic, el gran Carles Capdevila, al que m’agradaria conèixer de cos present, ja que per foto, aquella estranya cara peluda i llanuda, no ajuda pas molt, i més abans sembla la d’un nan d’aquells del teatre, ha demostrat que de babau no en te pas res, i junt amb alguns altres grans”directors d’opinió”, (podria citar noms, però tots els veieu i sentiu cada dia alliçonant la plebs, o sia a nosaltres) han sabut amb pocs anys, traure tot el suc d’una TV pública que se suposava que havia estat formada i creada per a informar el millor possible dels esdeveniments diaris a tota la població catalana. Pobra TV3! Allò que semblava creat amb tanta lògica i bona fe, va anar deixant de banda molts bons professionals, i va anar quedant en mans d’una colla d’aprofitats que el que menys els interessa es l’esplendor  de la nació catalana. Aquest senyor, doncs, en Capdevila, que com dic, evidentment de babau no en te res, va saber esprémer la mamella d’un programa innocu i sense substancia ideat per a persones de bona fe i sense massa cap altre intenció, i durant anys, va viure del “Cuento” amb allò d’educar les criatures. Això, el va fer ascendir i ara com que sembla que la vaca ja es torna mamia, s’ha buscat la ajuda d’un altre Déu de la informació, i posant amb tot desvergonyiment informació i propaganda gratuïta fins i tot  a Facebook d’un acte de vende de llibres de les seves virtuts teologals  per a fer riure, però sens dubte per l’únic i important d’allò que en diuen “La pela, es la pela”, dona un pas més  per a  esprémer fins la última gota als seus fidels. 

                         EL GRAN CARLES CAPDEVILA! 1

Jo que soc un home vell, humil i força ignorant i m’havia passat setanta anys treballant, (dels set, als setanta set) tal vegada per aquest motiu, mai vaig arribar a copsar que era  o era realment important a la vida. Tants anys de viatjar per els cinc continents, de conèixer totes les races i costums, podria dir que soc l’exponent més clar d’aquell adagi que diu que “Els arbres no ens deixen veure el Bosc”. havia  conegut milers de persones, havia viscut tot tipus de situacions, però mai hauria sortit de l’anonimat si exceptuem que els anys 84 i 86 el Ministèrio de Economia i el d’Asuntos Exteriores, em van premiar amb la Carta a l’exportador, i a un dels Cien Supuerventas del Año, per la meva important tasca en la exportació, on era conegut a nivell mundial. Tot plegat, petiteses. De no haver sigut per això, ningú hauria sabut de mi. Però ara, ja vell i jubilat i encara en ple anonimat, per a confirmar la meva ignorància, un bon dia se’m va ocórrer fer i publicar un comentari vers a un home,  persona pública, que també en públic i amb tota la barba,  va dir que ell i el seu “marit” anaven a no sé quin lloc, a “escollir un fill”, com aquell que escull algun tipus de mascota. Jo, babau de mi, en cap moment vaig discutir el tan peculiar maridatge,  sinó, que vaig dubtar i criticar  fins a quin punt tenien dret a escollir un fill, sense que ell, l’escolli’t, per ser un infant, tingués el mateix dret a opinar. Mare meva! La que vaig organitzar. Va resultar ser, que als Hostalets de Balenyà, poble proper a Vic, hi vivia una persona tant especial i excelsa, d’aquelles que en una dotzena només n’hi entren set o vuit, degut a tant extraordinària qualitat, que va deixar totes les seves importants tasques d’amo i senyor dun diari, per a dedicar-se a empaitar-me i mostrar en públic (el seu diari al que jo trist de mi, acabava de subscriure’m) totes les meves mancances i dolenteria. Va ser tant gran l’escàndol provocat per a la meva maldat, que centenars d’homosexuals mal informats pel “mestre”, se’m van tirar a sobre, però als que segur per ser més intel·ligents que jo,  i també que el cap gros dels hostalets, em van entendre,   i van esborrar les seves critiques.

                    

                      FRANCO I EL VALLE DE LOS CAIDOS.

Només donant uns lleugers aclariments, tothom entendrà que jo no puc pas ser massa de sentiments franquistes, ja que gràcies al general al servei del miserable Alfonso XIII, el meu pare va deixar part de la seva vida lluitant allà a les mines del Rif per defensar el interessos d’una dinastia depravada.   Però aquests dies, no podem veure ni escoltar cap mitjà informatiu, que no parli reiteradament de la pressa que ha entrat al sociates per a treure en Franco del seu niuet allà a la Messeta, sota aquella gran creu, com si aquest fet, fos la solució de tants crims d’uns i altres.

Ningú ignora, (i, està documentat) que el modern PSOE, de la transició, va ser una creació de la ultra dreta espanyola per a intentar frenar el PSUC català, i al Partido Comunista Espanyol, que eren els que preocupaven  la dreta oligàrquica, ja que durant els anys de Franco, mai cap socialista va fer res de profit per a canviar la situació, que erradament, o no, si van fer els comunistes inclòs alguns d’ells jugar-se llurs vides. Per aquest motiu,  els ultra dretans, (no els falangistes i altres que anaven de bona fe) van intentar apartar als socialistes de la vella escola, i van buscar a nivell nacional un pilot de xerrameques, tals com el Felipe, el Guerra, el presumptuós i  maligne Borrell, els ignorants i senyorets Maragall, Obiols, i tants ’altres.  Ara a Catalunya tenim un flam (de pols; no d’ou) caducat, de nom Iceta, que sols  de veure’l fimbrejar, ja fa venir arcades. Els d’Extremadura, Rodriguez Ibarra, Sanchez Vara, -“xuletas” i ganduls-  en Boyer afortunadament ja difunt i altres pispes i vividors, que al llarg dels anys, han mostrat la seva gran categoria moral, arribant a l’extrem de ser els grans defensors, i vàlids de la podrida dinastia Borbònica, que es la cosa més antagònica i mai pensada per un republicà de bona fe. Ara, com que veuen que se’ls acaba la moma i ja es barallen entre ells, han agafat l’excusa del cos d’en Franco per a intentar fer-ho durar una mica més. Escòria!

Per cert; quan veieu la  gripollera, amb cara de mula, el “Lendakari”, i i en Pedro, Que penseu? A la Gleva, teniem un  home molt conyon i viu, el Barraquer, que deia: Ja pots comptar; putes i lladres.