FESTES DE NADAL, O?

Si no em fes tan fàstic, em faria molta tristesa veure en el que han anat a parar les festes de Nadal.

Avui hem caigut en mans d'una colla que es pensen ser molt vius, i no són més que unes males persones que s'aprofiten del fet que la gent, a despit que semblem més instruïts, cada dia som més babaus, i disposats a deixar-nos convèncer per qualsevol gamarús que posant-hi molta cara, cobra per fer-nos caure en la temptació de pensar que, si comprem el que ell ens diu, serem més  formosos o grans esportistes o qualsevol altra filigrana de la qual ells presumeixen. 

Vosaltres compraríeu certes coses pel sol fet que en Nadal, l'Alonso, Lorenzo, del Bosque, la Machi, que sembla que de tant iogurt es passa el dia al wàter, o aquell cuiner basc mal parlat i bast, que es fot dels que l'escolten de nom Aguiñano? Etc, etc.

Els publicitaris, que són de qui parlo, ho han basat tot a tocar els sentiments més primaris de les persones. És ben curiós que en un país on la gent parla amb prou feines el seu propi idioma, ens anuncien un sens fi de perfums pronunciats amb un anglès que amb prou feines deuen entendre el anglesos de soca-arrel. O aquell altre curiós, en què una tia en pilotes, es posa una cotilla, i és clar un perfum al sobre, i aconsegueix que un home, segur que amb el nas mol fi i amb ganes de fornicar, porti un gran vaixell pel mig d'un carrer fins al balcó on l'ha atret el perfum. És de suposar, és clar que el fornicador, haurà tingut una feinada a desfer-li la cotilla, però té molt mèrit de portar el vaixell on el porta.

Pobres de nosaltres, com hem arribat... I llavors, ens diem l'Homo Sapiens. No seria millor dir-ne l'Homo dròpol? Potser seria hora de fer un boicot absolut a aquestes companyies que ens prenen per beneits.

No vull pas ser melancòlic, i dir allò de qualsevol temps passat era millor. El que és segur és que l'Orwell tenia raó. Cada dia som més dirigits pels que ens foten i, al mateix temps, es foten de nosaltres.

*********************************************************************************

ON ÉS JESÚS?

Avui, al diari La Vanguardia, publiquen una foto bastant gran de la recepció que el Papa Francesc dóna al col·legi cardenalici amb motiu del Nadal, a la sala Clementina del Vaticà. Veient tanta magnificència i ostentació, humilment em pregunto: on és Jesús en aquest acte? On cabria enmig de tanta inútil grandiositat?

En fi, bon Nadal a tots els homes (i dones, eh?) de bona fe, si és que en quedem algun...

SOBRE "PERIODISTES"

Com que estic immers en diferents treballs d'escriptura, i d'altra banda tampoc sóc cap llumenera, fa molts dies que voldria tirar endavant una crítica sobre aquesta munió de prohoms (no sé si hi he de posar també "prodones" ara que ens hem igualat tant?) molt abundants en tots els mitjans de comunicació, els anomenats periodistes. La majoria d'aquests, sobretot els nou arribats, tenen molt que els sobra de pedanteria i arrogància, i molt a aprendre de la vida.

Com que tinc una certa fixació amb el "Grande de España" que sembla que viu de subvencions del govern català, i que és a qui més l'ataca, ja he dit el que penso dels grandiosos i immensos Cuní, i Basté, però voldria també parlar una mica dels que aporten les seves meravelloses idees al paper imprès..

Pel meu gust, els dividiria en dos grups; els que m'agraden i els que no.

Els que m'agraden, i considero realment bons i ponderats: Monzó, Pàmies, Carol, Foix, (encara que rapapieja una mica) Nadal,  Graupera, La Rahola, que l'únic problema que té, sobretot quan parla, és que no sap posar el fre, i sembla que faci les tertúlies ella sola. La veu, una mica com la de les gripolleres dels mercats antics, no l'ajuda pas massa. Francesc Marc Álvaro, Antoni Puigverd. Tots ells, molt bons.

No m'agraden: Almela, xuleta i cregut, i Màrius Serra, massa intel·ligent pel meu nivell, o tal vegada molt "bla, bla" i no diu res. És clar que si li paguen... Molt dolent aquest Costa que parla d'esports. A una persona tan curta, qui la deu apadrinar?

N'hi ha molts més, ja en parlaré.

ENVIAT A EL 9 NOU

Senyors d' EL 9 NOU,

El dijous d’aquesta setmana, passava prop d’un nou establiment del que en diuen "grans superfícies", i vaig tenir la curiositat d’entrar-hi per poder veure com era la distribució.

Davant meu, hi havia una senyora ja gran que, amb la seva néta, feien el mateix recorregut. En un lloc determinat del local, hi havia diferents grans bosses obertes mostrant fruits secs de procedència molt variada, on els clients, amb un cullerot ja en cada sac, podien prendre i pesar la quantitat que els interessés del producte. De prompte, una parella de magrebins d’uns quaranta-cinc anys més o menys que anaven al davant, es van ajupir, i ell va agafar un grapat de festucs, i ella un grapat de nous, i a mesura que se les menjaven anaven tirant les closques dintre els sacs. 

La senyora es va adreçar a ells, dient textualment: 
-Home, no ho tireu a dins, ja que qui compri això pagarà les vostres closques com a fruita.
L’home se la va mirar despectivament, i per tot comentari li va dir: 
-Cállate, guarra! 
La dona contestà: 
-No teniu pas raó! 
I finalment l’home etzibà: 
-Vete a la mierda!

Jo ho vaig sentir, no m’ho ha pas explicat ningú. Espero que no per comentar aquest fet em diguin racista. 

Com deia aquell, parlant de maltractar les dones: són els seus costums, pobrets!

En fi...

Narcís Suriñach Bach

narsuri.blogspot.com.es

LA SENYORA ALÍCIA

Haig de reconèixer que, si les coses no m'interessen de manera directa, faig poc esforç per conèixer moltes de les notícies que cada dia surten com bolets en tots tipus de premsa. El cas és que, com que aquests últims dies l'ínclita i única senyora Sánchez s'ha prodigat tant en els espais informatius, he pogut constatar abastament que, encara que sembla que ho ha provat tot, no ha aconseguit sortir de lletja, sinó que el botox li ha deixat uns morros que fan basarda de veure.

Això ve lligat al fet que fa pocs dies em vaig assabentar que aquesta senyora té un fill, no pas fruit del matrimoni canònic, sinó que sembla que és fruit d'una col·laboració espontània d'un ex-ministre del govern.

Aquí va ser on vaig començar a meditar. Si el mascle donador va fer una extracció seminal a soles, i després va fer el present a la receptora, res a dir. Si, per contra, el nen va ser producte d'un acte fornicatori desenfrenat, al mascle, se li deu un homenatge, ja que en ares de la continuïtat d'una saga política tan preclara, es devia haver d'embenar els ulls, o prendre's una dosi de coca o crack ben completa.

En fi. Diuen que els designis divins són inescrutables...

                                                      *                          *                                *

AI, DELS VENÇUTS

Altrament, avui surt, a tots els diaris i noticiaris, la mort del líder zulú sudafricà Nelson Mandela, heroi nacional dels d'aquella ètnia, i acceptat per la resta, els agradi més o menys.

Això m'ha fet pensar quan pels voltants del 1800, els holandesos van arribar al que ara se'n diu Sud-àfrica,  el habitants d'aquelles terres eren els hotentotes, en certes parts, i a la resta ja més prop del Kalahari, els boiximans. Gairebé pels mateixos temps, començaren a baixar del sud de Sudan, els  anomenats cafres, i els zulús, que molt més aguerrits i procreatius, ompliren tot el país. Amb la guerra entre holandesos, i els anglesos depredadors mundials, els zulús encara avançaren més, i entre holandesos, anglesos i zulús, exterminaren gairebé del tot les dues races autòctones, i avui s'ha d'anar a llocs concrets i llunyans per trobar algú d'aquestes ètnies. D'aquests cents de milers de massacrats, ningú no en parla. Pobra gent...

Per això, penso: "ai, dels vençuts".

Ah, Sud-àfrica és un dels països més rics en primeres matèries escasses i del màxim valor. També en el rànquing de violència i criminalitat, està en els primers llocs.