dimecres, 5 de desembre del 2018


                 TURULL I ESPADALER.
Llegeixo a Vilaweb, que Turull, esta decebut amb Espadaler, i diu que a aquest, li pot més la política que el sentiment humanitari. Pobre Turull! Com no ha vist abans, que l’Espadaler ignora el que es el sentiment de germanor i l’ humanitarisme? Com una bona part dels antics unionistes, l’Espadaler, s’abrigava la capa d’una pseudo bondat de cartró i escaiola, per d’aquesta manera, anar tirant de la rifeta fent-se passar per persona de bé, quan en realitat ell, en Duran i molts d’altres mai han mostrat un vertader signe de bondat humana. Clar, que en Turull, també pot veure el final desastrós de3 l’Espadaler i “Su mariachi” i veure que que no sempre el dissimulo i la maldat es recompensada, si els que la han de compensar  són de la mateixa cordada.  Ai, Espadaler; quina llàstima que feu tu i els del teu cordal!

dimarts, 4 de desembre del 2018


                   NO OBLIDEU CAP DIA A:
Jordi SánchezJordi CuixartJoaquim FornOriol JunquerasCarme ForcadellDolors BassaJosep RullJordi Turull i Raül Romeva. Empresonats pels colonitzadors espanyols descendents dels iniciadors dels que segons Borrell, van matar quatre indis a Amèrica!!!!!!!!
Ah! I, fora el Borbó i la tabaquera mexicana!!!!!!!!!!!!!!!!!

dilluns, 3 de desembre del 2018


EL FALSO SOCIALISMO CREADO POR LA ULTRA DERECHA.
Una vezas las elecciones andaluzas han servido para  mostrar el fracaso de un socialismo creado artificialmente por  lo más rancio del poder obscuro del capitalismo, para en su día cuando la transición, poder frenar a los verdaderos partidos de izquierda que eran los que daban miedo a las oligarquías. https://www.eldiario.es/blogs/resultado_EDICRT20181203_0001_14.jpg
estas, avezadas en manipular, han dejado caer  este PSOE, falso y podrido, y han vuelto a tomar las riendas del poder, y ya esta vez sin disimulo, ya que Vox (extrema derecha española) irrumpe con doce escaños. Y sumados a los nazis del Cs, y al PP tradicional de carcas de barrigas agradecidas, tendrán a su alcance el dominar la gobernación de Andalucía. Los socialistas de buena fe, que los hay, y muchos, valdrá la pena que se lo hagan mirar, y tiren a la hoguera a toda esta pandilla de aprovechados que les han tomado el pelo durante años. Solo que miren la morralla que les queda de Sanchaz, Icetas Susanas, i demás desechos de la sociedad, i hagan una acción de limpieza o lo tienen muy mal. Las generaciones venideras, recordaran los Felipe Gonzales, Alfonso Guerra y tantos otros como los destructores de la sociedad civil de post transición. Pobre España!

dimecres, 28 de novembre del 2018


    RECORDANT QUEVEDO Y GONGORA.
Oi que recordeu aquell començament de ; Erase un hombre a una nariz pegado? Si; era la opinió de Quevedo sobre el frare Gongora!
Doncs bé, ara a TV3 o sia “La Nostra” han incorporat una espècie de personatge, que domina mitja tarda cada dia amb un programa dels mes dolents i insulsos que recordo en els meus 83 anys d’edat. Aquest senyor Lluís Marquina que pot ser és molt savi, però que en tot cas no ho sap mostrar ni poc ni molt, ens obliga  amí, i a molts que m’ho han comentat, a moure el dial, per a buscar en altra emissora, quelcom que no sigui tant indigest, o simplement a apagar l’aparell.  A més degrada i minimitza la actuació de la Melero i amb tota la “jeta” retalla quatre o cinc minuts l’actuació de la Rahola, derixant dir bajanades a un colla babaus, la qual cosa, es com allò que deiem al catecisme, “Un horrible sacrilegi”. Ell, amb la seva faç no hi te cap culpa, però amb la seva actuació, es digne de “Garrote vil”
Ara per a més befa, els grans capitals, el fan servir d’home anunci, cosa que molts no entenem com la direcció de TV3 ho accepta. “No vols brou? Doncs tres tasses”! Hi ha altres homes a la TV que la Mare Natura no ha agraciat gaire, però en canvi mostren una gràcia i una intel·ligència digna d’agrair. Aquest home en canvi, és un càstig pels que voldríem escoltar la nostra TV.
No hi farà res el senyor Sanchis, home tant intel·ligent?

dissabte, 17 de novembre del 2018


EL “TRIO” DE LA PENA, O LA MISERIA MORAL.
Aquest últims dies, hem vis en diferents mitjans, repetides fotos del trio de pròcers del PSC, o sia del l’untuós, i desagradable i repulsiu Iceta, del convidat de pedra, el gran Espadaler, que des que es va quedar orfe, j va ser afillat per les escorrialles del PSC, s’ha quedat totalment sense veu, cosa per altra banda d’agrair donat que només deia gamarussades, i per últim el gran “reforç” de ultima hora l’anomenat Illa, que de moment encara no sap parlar, però que sens dubte quan sigui gran, serà un gran líder. Tot plegat, i si no fessin tant de mal, farien venir un atac de pena o de fàstic. Pobre gent! Es cert que tot hom deu intentar guanyar-se la vida, però, a aquest preu?

dimecres, 7 de novembre del 2018

Narcís Suriñach Bach No tinc pas cap contacte amb Jordi Pujol, però crec que el comentari de sobre tindria mol per a discutir. Com ho sabem que "Tant mal ens ha fet" dit així en anònim. Ell va estar a la presó per lluitar i donar la cara per la causa. No ho sé, ja xoc molt vell, i tant se'm fan els fulls com les cobertes. Però.... les coses no solen ser tant senzilles. Tal vegada, si en lloc de tants "redemptors" demòcrates de tot a duro l'aguessin deixat a ell, les coses haurien anat d'una altra manera. Recordeu allò de l'Evangeli; El que estigui net de culpa que tiri la primera pedra. Malauradament, els catalans som tant savis i tant justs que gaudim d'atacar-nos entre nosaltres, mentre a la meseta, Rajois, Aznares , casados Gonzales i Guerras en generals es van partint els beneficis, i fotent-se un tip de riure!
Administrar
Me gustaMostrar más reacciones
Responder1 h

divendres, 12 d’octubre del 2018


         POBRE PSOE! EN QUE MANOS HAS CAIDO?
Cuando el 2 de mayo de 1.879 Pablo Iglesias y sus acompañantes fundaron el PSOE, nunca pudieron imaginar que su ideal caería en manos de gentes tan miserables, i que sería prostituido hasta el límite de pasar a ser creado para derrocar a la podrida monarquía borbónica a ser actualmente el principal baluarte para su defensa. Cuando al final de la guerra civil, Franco anulo a todos los partidos políticos, no podía soñar que pocos años después, su clase mimada, banqueros y otros poderes fácticos religiosos y de otras especies, serian capaces de sacarse  de la manga un sucedáneo de partido creado en base a lo más vulgar y pervertido de los vagos y maleantes aspirantes a políticos. Así, apartando a los políticos de buena fe que creían en el socialismo, sacaron de la miseria real pero no moral a personajes como Felipe Gonzales, Alfonso guerra,  Rodríguez Ibarra Obiols, Raventós, los Maragall, Rubalcaba y tantos otros personajes siniestros que han llegado a pervertir el socialismo de manera tan extrema, que los que se habían metido en el partido pero que tenían un cierto grado de vergüenza cívica, lo han ido abandonando hasta quedar en manos de  los Sánchez, Varas, la Días el untuoso y repelente Iceta y un largo etc. de gandules vagos y maleantes. Esta mugre política, son los que hoy defienden con más interés a la mil veces corrupta monarquía borbónica, porque saben que en un país normal, dirigido por personas savias i responsables, ellos no tendrían ningún futuro, i al tiempo que defienden a un rey lleno de medallas de carton piedra, y de títulos honoríficos falsos, siguen cobrando de las oligarquías que están felices con ellos.


dimarts, 9 d’octubre del 2018


EL CAVALL DE TROIA.
Per la meva condició de vell, ignorant i mal pensat, el dia que em vaig assabentar que el Maragall que queda en circulació, seguint la costum dels Maragalls socialistes, de posar-se prop del “Sol que mas calienta” o seguir els hàbits de la vaca del seu avi, que en ser cega donava cops de cap  a destre i sinistre esclafant tot el que tocava,  s’havia passat a ERC, el primer i quasi únic pensament que vaig tenir, va ser precisament en l’esmenta’t cavall, i en l’efecte que tindria sobre el govern català, en aquest cas una Troia ja mig  ensorrada. Doncs com podeu veure, en pocs dies la petjada maragalliana, ha fet forat. En un curt espai de temps, la permanent divisió entre els partits catalanistes s’ha accentuat, les poques coses que tenien en marxa, se’n han ant en oris, i ja m’imagino el sac de pus de l’Iceta i els seu “Mariaxhi”el tip de riure que es deuen fer. En fi, com deia aquell, que Déu hi faci més que nosaltres. Però, ai amics meus; per on passa el rastre sociata, no hi torna a créixer l’herba. Pobre Catalunya amb aquests politics!


dijous, 4 d’octubre del 2018

QUI HO DIU QUE ELS DINOSAURES S'HAN EXTINGIT?
Llegèixo avui, que el gran Basté tornarà a dirigir un programa a TV3. Dies endarrere deie que també tornava en Cuní. Voaltres creieu que són necessaris aquest dinosauris que no fan més que donar lliçons i parlar dells i quan intel·ligents són? Mare meva!

dissabte, 22 de setembre del 2018


                  TRISTES CAVILACIONS!
Aquest dies sento en els diferents,  mitjans informatius que el regidor d’Esquerra a l’ajuntament de Barcelona Alfred Bosch, deixa el seu lloc a un altre camaleó de la gran dinastia camaleònica dels Maragall. Com que jo no soc pas massa intel·ligent, no m’atreveixo  a emetre judicis, però el que si vull dir, es que a mi, l’Alfred Bosch em semblava un home honests i sincer, cosa que no sé si serà tant palpable amb un Maragall, ja que encara que els omplin de elogis, aquesta família, han mostrat mes “Fer per casa” que fer per la pàtria. Jo, sempre he opinat que en tota la història hi ha hagut molt pocs socialistes de bona fe. Afortunadament no soc pas sol, persones com Chrchill, Tatxer, i molts altres polítics importants, han dit que el socialisme practica l’art de “Repartir el que es dels altres mentre en queda”, i després algú o altre ho arreglarà.
En fi, tant de bo m’equivoqui, i el senyor Maragall  ajudi a fer que Barcelona pugui curar les greus ferides produïdes per la escratxera Colau, la Janet Sanz  de parlr ampul·lós i fingit, la Laia Ortiz, en Pissarelo fugitiu argentí, i tants d’altres de la mateixa categoria moral.
Pobre Barcelona! En mans de qui ha cigut! Només li falta en Valls!                      narsuri.blogspot.com.es




divendres, 21 de setembre del 2018


      TETRO DEL BUENO! (Mouriño dixit)
Quan jo era un nen, allà al meu estimat poble de la Gleva, la única distracció que hi havia a part de totes les misses i novenaris tant abundants, era que dues o tres vegades l’any, fèiem teatre a la qual cosa sempre en dèiem fer comèdia. per la qual cosa ens disfressàvem del que calia per a donar suport a la actuació.
Ara que dia sí dia també, tenim la nostra sagrada monarquia (sobre tot l’Emèrit, i els seu cadellet) que  sens mostren  amb tota la seva magnificència disfressats de capitans generals, o mariscals amb tot el pit ple de condecoracions sens dubte obtingudes per les seves accions heroiques, (Ha, ha,ha) m’ha fet recordar, les nostres accions teatrals amb disfresses, i he tingut e,l dubte de si els nostres Kings, són conscients que tot el que fan es pur teatre, o si són tant inconscients, que fins i tot ells es creuen la pantomima. Ja seria es colmo! Com deia aquell mallorquí. Clar, que ben beneits, no ho són pas. Ells per a fer el paper de la trista figura, cobren molts milions, i nosaltres, ho fèiem gratuïtament. Que hi farem? No tothom pot ser salvador i redemptor de la pàtria!


dilluns, 17 de setembre del 2018


           RECORDANT LA SARA.
       Amiga alegre, dolça,  estimada!
       Avui, ens ha abandonat el teu cos,
       Però  la teva anima benaurada,
       deixa  tan viva i forta petjada,
      de record immortal, meravellós.

      Trobaré a faltar les teves trucades,
      plenes de  tendres i dolços planys,
      de consells i de paraules mesurades,
     que de forma  forta però madurades,
     m’has obsequiat durant molts anys.

     En  nostra Gleva seràs recordada,
     com l’anima dels  grans moments,
     l’aspra ferma i forta de llarga durada,
     que amb generositat mai  valorada,
     has  dirigit tants esdeveniments!

    Així, estimada Sara, seràs eterna,
     dins el cor de molts glevatans, 
     la teva figura, fràgil i tendra,
    serà senyera serà perenne i fraterna,
    que guiarà de tots, nostres afanys.
                         Fins sempre, Sara!
                            Narcís.

,  
    
    


dilluns, 10 de setembre del 2018


                       LA GRAN FARÇA!
Es curiós, que només fa uns pocs mesos, i ja ningú parla les monstruosos desfalcs, robaments i furts comesos per en Rajoy i tota la banda malèfica  del PP, i gurtels Barcenas i demés. Ells, milers i milers de persones, amb les butxaques ben plenes s’han retirat discretament, a gaudir de les seves malifetes, i ha deixat pas als angelets de PSOE, iguals o més dolents, perquè ens acabin e pelar, i així dintre uns pocs anys, podran donar pas als més malèfics i morts de gana d’en Rivera i la Arrambadas, els nous lladres i pillets pel que sembla amb més futur. Ep! i els monarques espanyols, fent-se un tip de riure, i la Corina, la Bàrbara i altres aplaudint.
Mirat d’aquesta manera, em ve a la memòria aquella cançó de la Trinca que deia; Que els votin, que els votin! Mare meva que ho som de gamarussos! Si això es la democràcia, la única diferència amb qualsevol dictadura, es que aquí ens deixen fer l’indi de qualsevol manera i dir procacitats i dropolades en general, però els partits polítics creats Ad hoc, al servei del Capitalisme, ho tenen tot controlat. No es despertaran mai els espanyols? Això si, mentre tan els catalans a la presó, o pagant  com putes!

diumenge, 2 de setembre del 2018


                                  EL PRIMER REICH ESPAÑOL. Primer.
Situem-nos a Alemanya als anys trenta del segle passat, i mirem les situacions i semblances amb la Espanya actual. En plena derrota del socialisme, dolent per naturalesa a alemanya o a qualsevol altra contrada, a aquell país intel·ligent i culte, derrotat en la primera Gran Guerra, i explotat immisericordiosa ment, pels cruels i voraços anglesos, i pels murris però no gaire valents francesos, es trobava en una situació on la gent es moria de misèria, i no tenien res per a escalfar-se a desgrat de la seva gran producció de carbó furtada descaradament per anglesos i francesos. En una situació així, no fou estrany que sortissin possibles redemptors per a salvar el país de tant trista situació. Hitler, un home intel·ligent, però depressiu i venjatiu que s’havia jugat la vida per alemanya en la perduda guerra, malgrat ser austríac, aprofitant la seva facilitat de paraula, en part fruit de la seva convicció de tenir raó, no va trigar gaire en reunir al seu costat molts altres personatges de similars característiques, i a ser recolzat per les grans indústries en plena crisi, i per els capitals que a desgrat del gran cataclisme encara restaven dintre el país. D’aquesta manera no va tenir massa problema en fundar el partit Nazi,  on es va rodejar de persones semi fracassades però aprofitades i venjatives que no sols el van recolzar, sinó que es van entregar a ell de manera absoluta. Ara, anem a fer comparacions més o menys afortunades.
Alemanya, que sempre havia tingut  un sentiment profundament nacionalista no va tenir problema en crear amb poc temps les SA, agrupació ultra dretana, comandada per el fanàtic Ernst Röhm, quan Hitler encara no havia triomfat del tot.
Espanya, o més ben dit la dreta terratinent i carca, país de grans fracassos internacionals, el qual exercit no ha guanyat cap guerra a un enemic exterior en els últims tres cents anys, ha tingut sempre una creença d’imperi i el lema real que més li escauria seria el de: “Don, sin din” (la resta, la coneix tothom).  Espanya, doncs, des de la mal anomenada transició, ha mantingut una ultra dreta més o menys dissimulada segons els moments, encapçalada per Fraga i tots els seus seguidors entre ells Aznar, i altres, amb la ajuda de tants com Blas Piñar, i un gran etc. Aquests  anomenats, i els seus successors, serien en el temps d’ara l’equivalent alemany de les AS de Röhm. 
En dominar ja totalment la situació alemanya, Hitler i els seus (Rossemberg, Himler, Goebbels, Goering, Hess...),  ja no en tenien prou amb aquella dreta violenta però d’origen tradicional, i varen crear amb rapidesa les SS, que varen ser l’exponent més ferm de la violència i la manipulació, essent els jueus l’enemic preferit ja que degut a la seva idiosincràsia, i conviccions eren els que generalment més diner tenien, mes estalviaven i menys despesa feien. No s’acontentaren pas amb això, i amb rapidesa varen anar en contra de la SA perquè no els fes ombra i a la anomenada “Nit dels ganivets llargs”, es van carregar Röhm i tots els caps de brot.
Ara, aquí a Espanya, com que la situació econòmica està en un estat molt crític pel seu deute impossible de pagar amb Europa, i els grans capitals siguin de l’Ibex o no,  no volen perdre els seus privilegis de tants segles, i veient el desgavell en que estan immersos els del PP, en front d’uns socialistes de pa sucat amb oli,  s’han ret de la màniga una formació no ultra dretana, sinó maligna i despietada, i han posat davant com a líders a una colla de ressentits, pillets i ganduls als que no se’ls coneix ofici ni benefici, a  desgrat de la majoria presumir de títols acadèmics, i que mai ha fet res per la  nació si no es anar xuclant de la mamella pública. Aquesta formació, si Déu o  algú més tangible no hi posa mà,  Es la que en poc temps crearà el que en podríem dir el Primer Reich espanyol, i passo detallar:
Furer absolut; Albert Rivera, persona que excepte alguns temps empleat de banca no se li coneixen altres experiències si no es mangonejar i  enverinar tot el que toca.
Ministra de propaganda tipo Goebels; Inès Arrimadas, persona dolenta i amb ganes de fer mal. Com es el cas d’ ella, hi ha coses que es porten als gens.
Ministre de mentalització totalitària tipus Rssemberg; Carlos Girauta. Gandul, i pillet, però incapaç de fer quelcom útil. El gran Caja, també estaria a la altura.
No estic segur qui seria millor com a cap de les SS tipus Himler; Nart, Espada, o altre per l’estil.
Per als camps de concentració, imitant o superant als caps nazis, tindríem sens dubte en Carrizoza, en Paramo i tants d altres de tan poques qualitats, però de manifesta mala llet.
Es curiós fer constar que tots els esmentats, segons ells, són “Catalans de soca rel”
Llavors, doncs, tindrem a no trigar, que les SS de Rivera, actualitzaran “La nit  dels ganivets llargs”, es carregaran a les SA del PP, molt més molls, i mal acostumats. Quan la supremacia dels nazis  de Rivera ja sigui absoluta a Espanya,  vindrà “La nit dels vidres trencats” però com que a Espanya els jueus no són una entitat prou significativa, els escollits per ser anorreats, seran sens dubte els catalans, els grans dolents de la pel·lícula segons els Cs. El problema, vindrà quan es donaran compte que així com els jueus  el que dominaven era el comerç, i per tant el diner, els catalans entre altres coses, dominen una part important de la industria espanyola, i per tant  si ensorren la industria, principal font de recursos del país, España, nació del tot en fallida a nivell internacional  es quedarà en un atzucac absolut.  Que passarà, després? Ah! Aquesta es la pregunta del milió!



dimarts, 28 d’agost del 2018


SOM INFIDELS, O SIMPLEMENT GAMARUSSOS!
Com que desgraciadament la edat comporta moltes hores vagaroses,  ahir cap al tard, feia Zaping a la tele, i Vaig anar a parar al programa anomenat “Paraises cercanos”, on les càmeres mostraven les magnificències de certes ciutats del Marroc entre elles Fez i Meknes,  realment boniques.  El que em va frapar, va ser escoltar en repetides –molt repetides- vegades era que n en certs llocs d’alguns edificis, els càmeres no hi podien entrar, per ser lloc sagrat, i vedat all “infidels”?.
Llavors, com quedem? Som nosaltres gent rara i contrària als estrangers? Som Xenòfobs? o som simplement uns gamarussos que ens la deixem enveinar de totes, totes? Amb els fets d’ara fa un any  la majoria de “Grans periodistes” i comunicadors, en general, s’afanyaven a portar magrebins amb quantitats industrials davant pantalles i micros, fent declaracions de bondat i innocència, quasi fent-nos creure que el desastre que acabava de succeir, era culpa nostra. Avui concretament, al Facebook, ens mostren la germana de un dels criminals, que havia fet tantes declaracions de bondat, en una gravació oculta on deixava a la gent del nostre país de volta i mitja desitjant-nos tots els mals.
Si unim el reportatge d’ahir, on es mostra clarament que pels musulmans som una cosa diferent, infidels, la pregunta és? Els xenòfobs, som nosaltres que hem deixat omplir el país de clergues i mulàs,  que sabem que adoctrinen contra el país d’acollida, o són ells que porten dins la sang el record d’antigues conquestes, i es volen venjar? Serà veritat que van prenent posicions per quant tornin assolir Al Andalus?
Que no tohom a casa nostre, som bons,, segur. Però ens em de sentir culpables de tot, o no serà allò de la antiga dita de: Banyut, i pagar el veure?



dijous, 16 d’agost del 2018

Aquesta bestia miserable el Gran Borrell, que a finals dels setanta junt amb els "PSOE boys" ens va arruïnar a més de vuit mil exportadors, ara, fa una demanda col·lectiva de recolzament i simpatia, i amb quinze dies. ja ha fet la heroïcitat de reunir.ne uns set mil, s'hauria de morir de vergonya si pensem que a Catalunya hi habiten quasi vuit milions de persones. Ell haurà perjudicat a milions de persones, però la estulticcia i la misèria moral no li deixen veure que es una deixalla immunda de l'univers.

dilluns, 13 d’agost del 2018


      TETRO DEL BUENO! (Mouriño dixit)
Quan jo era un nen, allà al meu estimat poble de la Gleva, la única distracció que hi havia a part de totes les misses i novenaris tant abundants, era que dues o tres vegades l’any, fèiem teatre a la qual cosa sempre en dèiem fer comèdia. per la qual cosa ens disfressàvem del que calia per a donar suport a la actuació.
Ara que dia sí dia també, tenim la nostra sagrada monarquia (sobre tot l’Emèrit, i els seu cadellet) que  sens mostren  amb tota la seva magnificència disfressats de capitans generals, o mariscals amb tot el pit ple de condecoracions sens dubte obtingudes per les seves accions heroiques, (Ha, ha,ha) m’ha fet recordar, les nostres accions teatrals amb disfresses, i he tingut e,l dubte de si els nostres Kings, són conscients que tot el que fan es pur teatre, o si són tant inconscients, que fins i tot ells es creuen la pantomima. Ja seria es colmo! Com deia aquell mallorquí. Clar, que ben beneits, no ho són pas. Ells per a fer el paper de la trista figura, cobren molts milions, i nosaltres, ho fèiem gratuïtament. Que hi farem? No totom pot ser salvador i redemptor de la pàtria!


dimarts, 7 d’agost del 2018


                    MONEDERO Y VENEZUELA.
Acabo de leer en  Facebook que el político comunista (¿) Monedero opina que los problemas de Venezuela vienen determinados y provocados por Trump y los grandes capitales. Honestamente debo reconocer que por mis tristes experiencias, nunca podre ser partidario ni sentir simpatía por los bancos y los grupos de presión basados en los capitales a cuyos dirigentes considero gentes sin alma y sin sentimientos humanos y fraternales, pero sin desconocer que en Venezuela, los  grupos de presión hayan podido influir,  lo que me pone triste, es recordar casi cincuenta años atrás, cuando Venezuela estaba gobernada por el amigo fraternal del gran estadista de nivel cósmico el español Ilustrísimo (no sé si hasta puedo decir reverendísimo?) Don Felipe Gonzales Márquez. Este venezolano al que me refiero, el presidente señor Carlos Andrés Pérez, y sus acólitos fueron los que para ganarse al pueblo, y disfrutando de los beneficios del petróleo, les acostumbraron a vivir de dádivas y subvenciones. Solo recordar que por aquellos años Venezuela importaba de Australia y otros países los pollos y gallinas, entre  muchísimos otros productos bien asequibles y fácilmente producibles en el país.  Así el pueblo venezolano, no precisamente uno de los más activos de Sud América, se acostumbro a la molicie total, y después Herrera Campins, y otros presidentes firmaron la quiebra moral de país, cosa que fuè aprovechada por el filibustero Chavez, y seguido por Maduro. Que los Yanquis se han aprovechado? Es muy posible, pero de que país no se han  aprovechado los anglosajones en general los últimos doscientos años, si los perjudicados no han estado Atentos?   Evidentemente,  los socialistas de Carlos Andrés, fueron fatales para Venezuela, y los Chavistas, han acabado de demoler el edificio. Esta es mi opinión!

dissabte, 4 d’agost del 2018

A LLEIDA SI QUE LES FOTEN BÉ LES COSES; DEIXEN DE TENIR EL INCOMMENSURABLE ROS, I ARA HI TINDRAN "LAROSA"

dijous, 26 de juliol del 2018

GRAN NOTICIA D'ÚLTIMA HORA!
Els científics de mes alt nivell mundial estan a punt de presentar els més importants descobriments. Son dos verins de la més alta potència, als quals posaran per noms LLARENA, i LAMELA . eL tercer descobriment, és un purgant sortíssim que fa cagar de riure, i li posaran per nom ARRIMADAS!

dimecres, 25 de juliol del 2018


       EL SENYOR LLUIS FRANCO RABELL.
Que és un roba peres i miserable, només fa falta sentir-lo o llegir les seves declaracions. El que ja demostra del tot quina classe de subjecte és, es veure que s’avergonyeix del seu cognom i l’amaga, i en  lloc de dir-se Josè Luis Franco Rabell, posa únicament Lluis Rabell. Algú pot confiar en un engendra així? Aquest “intel·lectual” que es el seu cap de partit, el senyor Xavier Domènech, ja s’ho ha pensat bé? Pocs avenços faran amb individus com aquest.

dimarts, 24 de juliol del 2018


MALEÏTS POLÍTICS PROFESSIONALS. II
També tenim els partits de casa nostra, que la majoria de vegades si no fessin plorar, n’hi hauria per a morir-se de riure. Anem a veure: seria molt explicatiu fer una llista dels components de les directives de cada partit, però a la meva edat i amb la falta de visió, tinc de procurar estalviar despeses de tot tipus, i deixo a la mà         dels possibles lectors, que les repassin una mica. Comencem: El PP català; a part del grandíssim García (Albiol) que fa el ridícul constantment, qui més els queda? La morruda ja viu a Madrid, i la Levi i pocs més són els pesos pesants.
El PSC. Encapçalats pel grumoll de degeneració i merda, el gran Iceta, que si fos una persona normal no gosaria sortir al carrer, però deu ser que dintre seu, hi habita un geni de la iniquitat, que el força a fer el pallasso més indigne. Després, te al costat per a recolzar-lo aquell noi trist  avorrit de nom Illa, que mai sap el que diu, però que hem d’esperar que quan sigui gran i ja sàpiga vocalitzar, ho farà millor. Hi ha un vell refrany castellà que diu: “Algo debe tener el agua cuando la bendicen”.  Doncs, jo dic; Quelcom deu tenir el socialisme molt dolent, quan tal gran quantitat d’acòlits l’abandonen, i sempre els mes vius o intel·ligents, quedant només aquesta xusma ja descrita.
Ciutadans; Repasseu una mica la caterva d’integrants i veureu que tot i el grau d’intel·ligència que puguin tenir, no poden amagar l’odi que tenen al país   que els acull, i com per a mantenir el finançament  generós de les pitjors associacions del Ibex, no deixarien pedra sobre pedra.
En comú podem, o Podemos o no sé que més, primer comandat per en FRANCO (Rabell) ei qual degut a dir tantes gamarussades i barbaritats, va ser substituït per un tal Xavier Domènech, també un intel·lectual i teòric de gran categoria que és d’aquells que de tant bons, en una dotzena només n’hi caben sis o set. Aquest partit, ha perdut tot el que el PSUC tenia de bo i natural dintre les seves febleses d’un comunisme ja periclitat. Entre ells, no es pot oblidar a la Colau, i els seus estrangers Pisarellos o no que han fet  davallar Barcelona al seu nivell més baix nacional i internacionalment.
Els diferents partits Nacionalistes o directament Independentistes de tant poca i discreta durada, tampoc s’escapen de tenir un alt percentatge d’aprofitats que el que volen es anar titant de la rifeta.
 
I ja com a colofó per a ensorrar Catalunya, escòria a nivell nacional com en Borrell, l’ensorrador de Perú, Vargas Llosa, o el català- francès, Valls, i tants d’altres. Tots ells, uns i altres, i si els compteu cosa que uns aconsello són milers i milers de sangoneres que amb  el nom de polítics espremen i ensorren la nació sense fer res de profit excepte per  a els. Aquí hi podríem afegir el creador dels Joglars, ara erigit en president de Tabarnia per els més  malignes del poder espanyols, però la cosa es tant friki, que val més obviar-ho.
                                                                                              Seguirà

diumenge, 22 de juliol del 2018


  QUE EN DEUEN FER ELS DEL PSC I  PSOE DE LA ROBA BRUTA?
Avui, llegeixo que la incommensurable estadista catalana la gran Marina Geli, model i joia de la política nostrada, es vol passar a un nou partit nacionalista català. Això, m’ha fet pensar amb la ingent quantitat de sociates –catalans, o no- que els últims anys han abandonat el ruïnós vaixell, on només hi queden deixalles com l’Iceta, l’Illa. (IIHA diu ell que sembla que té dificultats per a expresar-se) i pocs més per anar-se re col·locant cap al  centre o a la dreta de la política. A Vic fins i tot el gran Ballana es va passar a ERC, i sols els hi queda en Dòniga el qual a casa seva deuen conèixer, però crec que poca gent més.
Això, doncs, m’ha fet pensar en allò que se sol dir de “Canviar-se la camisa”, i clar la primera reflexió que he fet, es; que en deuen fer de tantes camises suades, de tanta roba bruta. Com que se que tots son tant bona gent, he arribat a la conclusió que les deuen fer rentar, i un cop netes, les deuen portar al Tupí o altres societats benèfiques, que degut a la gran quantitat de “passats” deuen ten ir els magatzemsplns,  per a gàudi dels nou vinguts a casa nostra. Si fora així, cosa que no es pas segura, deuria ser la única obra bona dels socialistes. Així sia!

dissabte, 21 de juliol del 2018

                            MALEÏTS POLÍTICS PROFESSIONALS. I
Vaig nàixer onze mesos abans del “Alzamineto del Caudillo”, i recordo vagament els afusellaments a les cunetes dels primers anys, (Després m’ho van explicar millor) i amb tota claredat els anys posteriors  on les persones normals acollonides parlaven en veu baixa de les ”Ràtzies” que setmanalment assolaven els pobles  i ciutats i on les autoritats del nou règim recolzades per policies, guàrdia civils i ultra dretans de cada poble, anaven detenint, empresonant i moltes vegades afusellant els perdedors.
Aquest escarit prefaci, es només per a justificar i donar versemblança al que vull dir a continuació.
Avui, el nostre país, viu una situació, que recorda massa els anys trenta del segle passat. Gran quantitat de partits polítics amb persones la majoria de mig pel, quan no públicament incompetents que amb la seva xerrameca – sempre contra algú- miren d’aprofitar el desconcert de la gent normal, treballadora i no massa  il·lustrada o no massa interessada en conèixer l’ “intringu-lis” de la situació real, per a viure sense fer cap treball de profit, i poder assolir qualsevol dels sous que tot tipus de polítics s’atribueixen sense cap causa justa, i que son molt superiors als sous mitjos de persones molt preparades i que sí que treballen amb gran esforç per al bé comú.
Abans de continuar, voldria que si algú ho llegeix, miri de recordar quants capdavanters del partits actuals, s’han canviat la camisa en els últims deu o quinze anys. Un exemple ven significatiu però no únic ni de bon tros, el tenim amb l’Albert Rivera, que tant jove, ja ha militat en el PSOE, i el PP, i com que la seva ambició devia ser molt forta ha aconseguit formar un altre partit, el Cs., aquest a la seva mida on en companyia d’una altre virtuosa de la política la Arrimadas i quatre roba peres més, entre els quals, Cañas, Girauta o el gran “profesor” Caja etc. on  fan i desfan, i on la setmanada deu ser a mesura de les seves grans qualitats de tots tipus. Aquestes persones, mostren tant clar no tenir cap ideal, que si això el fallés, abans de perdre la moma, serien capaços de refundar la FAI, o qualsevol altre partit ultra esquerrà. No podem oblidar el PSOE i el seu apèndix el PSC, Que com diré mes en davant van ser uns dels grans culpables de la duració del “Alzamiento”. Avui dia, el PSOE, només conté les escorrialles d’aquells que en el seu dia van creure que allò duraria, o dels que en no saber on agafar-se per continuar xuclant la mamella, encara que ben mirat no deixen de fer molta pena. La resta, s’han re col·locat en partits de centre o de dretes sense cap pudor.
Capítol a part seria per als  partits  considerats d’esquerres, als quals la caiguda del comunisme a  nivell europeu va desconcertar, i deixar en fora de joc, però com ja diré, no els més encertats, però si els més  purs en els seus ideals d’origen però amb unes idees no aptes per als humans del present.                     Seguirà      

divendres, 20 de juliol del 2018

He dicho infinidad de veces, Que PP y PSOE son viguald de ladrones i malignos. La única diferència, es que el PP disimula mejor y no insisten en pasar por virtuosos. Les da igual la opinion del populacho mientras tengan el poder, y en canvio los del PSOE igual de malos, quieren pasar pot honestos cosa muy lejana a la realidad.

dilluns, 16 de juliol del 2018


     NO HAY COMPARACION POSIBLE!
Recuerdo en mi juventud, cuando todavía se hablaba (y admirada) la colonización, que la nación francesa era famosa por las conquistas que su ejército formado en gran parte por su famosa “Legión Extranjera”, sobre naciones de menor tamaño y potencia sobre todo en África. Al cabo de tantos años, ayer tuvimos una nueva visión de aquellas glorias ya olvidadas; La selección francesa compuesta por hombres originales  de distintas naciones (senegaleses, ivorianos i varios otros, incluso españoles), pero agrupados bajo una sola bandera, derrotaron a una nación de ocho millones de habitantes todos genuinos cuyos once jugadores agotados no tenían casi recambios debido a la diferencia de posibilidades. Claro que eran once contra once!  Pero, Francia habría podido ir cambiando jugadores de todos los orígenes i razas  durante horas días y meses, y Croacia tenía un cupo bien limitado i agotados de tanto jugar, i ni los técnicos arbitrales ni las nuevas  técnicas  electrónicas les fueron nada favorables. En fin; que cada una juzgue. Yo pienso que no hay comparación!


diumenge, 15 de juliol del 2018

REFLEXIÓ.
Ara que està tant de moda reclamar fer fora els ossos del dictados de El valle de Los caidos, he pensat que tal vegada seria molt més facil i segur molt més productiu fer folra els seus descendents, o sigui els execrables borbons que a part de cobrar una inutil fortuna, no serveixen per a res positiu. Que en penseu?

diumenge, 24 de juny del 2018


             COM DEU RIURE EN FRANCO ALLÀ A L’ALTA GLÒRIA!
Quan el Caudillo va dir allò de “Atado y bien atado”, poc podia esperar que al cap de tants anys, encara porquejarien España la morralla borbònica i els aprofitats que ell va deixar com a solució segons el seu punt de vista.
Val la pena mirar una mica com es la historia per a recordar que la dinastia  dels borbons, va ser odiada a França, i expulsada en el seu país d’origen, i que va ser gràcies a una guerra com es van fer amos d’Espanya, i com amb la anexió, Catalunya no sols va perdre la independència, i tot tipus de drets fins el de la llengua, i avui dia encara estem pràcticament igual.
La dinastia borbona ha deixat un rastre de lladres viciosos i puteros, (i recordant especialment Isabel II no sé si dir de puteres, ara que la cosa del gènere importa tant, ja que ella en va ser de les més grosses) El cas es que encara que expulsada dues vegades pels espanyols, la dinastia borbònica va ser reposada davant la nació,  per el Caudillo, i  40 i pico d’anys després, ara,  hi tenim un sòmines que es mes llarg i menys carismàtic que el seu pare que ja es dir, donat que al menys com a caçador d’animals de dues i quatre potes (putero i depredador vaja)es va guanyar una certa fama. Al Felip, sols se li coneix haver conquerit la venedora de tabacs.
Encara que ja ho dit altres vegades, el més trist de la situació actual, es que qui sosté la caríssima nefasta i miserable monarquia, no són els monàrquics, pocs i mal avinguts, sinó que són els partits falsament dits d’esquerres, sobre tot el PSOE, que van ser creats mb les idees i els diners de la ultra dreta espanyola que coneixen que posant una colla de miserables morts de gana sense escrúpols tals com en Gonzalez, el Guerra, Boyer, Borrell, i un llarg i trist etc. traurien totes les possibilitats als comunistes que a vegades un xic bèsties, al menys la majoria anaven de bona fe. Era evident que el comunisme ja havia fracassat, però sens dubte haurien tocat la pera als grans depredadors durant anys, cosa del tot indesitjable, pels qui avui son amos absoluts del país, i amb el PSOE, varen allisar la situació. La prova que el que dic es certa, es que els socialistes de bona fe, (que n’hi havia molts), s’han anant  esborrat tots del partit, i només queda la morralla de ganduls pillos i vividors, cosa que a Catalunya es ven palesa  amb els “Iceta boys” igual que a la resta del “Imperio” amb subjectes similars.
Llavors, i tornant a perquè deu  riure en Franco, tenim que avui la gran empresa dels progressistes, es traure l’ossament del cabdill, d’allà al Valle, de los Caidos, i no es donen compte o pitjor no volen veure que en Franco representat per en Felipe VI amb la expenedora de tabàcs, i tot l’equip dels que realment manent, resta ven vigent i el que treguin l’esquelet, pot fer contents alguns il·lusos, no servirà de res, i España seguirà tenallada pels mateixos dels últims vuitanta anys. Si, en Franco pot riure content i feliç. Ho te tot Atado y bien atado!

divendres, 15 de juny del 2018

HASTA SIEMPRE JORDI !!!
Ayer, un pintor de Cornellà sin trabajo fijo ni esperanzas, con 45 años de edad, ante la imposibilidad de hacer frente al alquiler del piso del que debía ya algunos meses, tuvo la dignidad y la inmensa valentía de suicidarse antes que los "servidores de la ley" lo echaran de su hogar.
Casualmente y por lo que dicen las noticias, aquel piso, era propiedad del Banco Popular, que como todo el mundo sabe era la gran obra de la "Obra de Dios". (Opus Dei, para los intel inteligentes). - Que pensará el gran Escrivá allí a la alta Gloria junto al Padre Eterno? - Los que como yo sufrimos las arbitrariedades de este banco no único ni mucho menos, pero si uno de los más duros y sin piedad, recordarán que cuando las cosas iban bien, eran los que más adulaban al cliente, y que cuando de lejos olían alguna posibilidad de problemas, abandonaban al cliente, sin importar lo que le pudiera pasar. Más tarde, las cosas cambiaron, y el gran depredador, como no, tuvo que ser ayudado, y seguro muchos en fueron bien.
Total, el banco, ha continuado, y con dinero de no sabemos quién, ha podido ir sangonejando, y perjudicando la gente, dado pe por mucho las publicidades lo digan, los bancos, no están para ayudar a la población activa, sino para lucrarse de ella.
Tú, Jordi, al que hasta ayer no conocía, eres uno más de las víctimas de este mundo voraz y despiadado. Quisiera decirte que espero que alguna divinidad desconocida te compense por haber sido tan valiente. Desgraciadamente, ya soy un viejo desengañado, y pocas cosas me hacen ser confiado. Sin embargo, te admiro y valoro tu valentía, y pienso que si tu acción saca los colores a alguien, -si alguna vez han conocido la vergüenza- habrá valido la pena. Gracias por tu ejemplo, y; Hasta siempre Jordi.


              FINS SEMPRE JORDI!!!
Ahir, un pintor de Cornellà sense feina fixa ni esperances, amb 45 anys d’edat, davant la impossibilitat de fer front al lloguer dels pis del qual en devia ja alguns mesos, va tenir la dignitat i la immensa valentia de suïcidar-se abans que els “servidors de la llei” el fessin fora de la seva llar.
Casualment i pel que diuen les noticies, aquell pis, era propietat del Banco Popular, que com tothom sap era la gran obra de la “Obra de Déu”.  (Opus Dei, per als intel·ligents). – Que deu pensar el gran Escrivà allà a l’alta Gloria al costat del Pare Etern?- Els que com jo vam sofrir les arbitrarietats d’aquest banc no únic ni de bon tros, però si un  dels mes durs i sense pietat, recordaran que quan  les coses anaven bé, eren dels que més adulaven al client, i que quan de lluny ensumaven alguna possibilitat de problemes, abandonaven al client, sense importar el que li pogués passar. Més tard,  les coses van canviar, i el gran depredador, com no, va haver de ser ajudat, i segur molts en varen anar bé.
Total, el banc, ha continuat, i amb diners de no sabem qui, ha pogut anar sangonejant, i perjudicant la gent, donat pe per molt les publicitats ho diguin, els bancs, no estan per ajudar a la població activa, sinó per a lucrar-se-n.
Tu, Jordi, al qui fins ahir no coneixia, ets un més de les víctimes d’aquest món falç i despietat. Voldria dir-te que espero que alguna divinitat desconeguda et compensi per haver estat tant valent. Malauradament, ja soc un vell desenganyat, i poques coses em fan ser confiat. Tot i això, t’admiro i valoro la teva valentia, i penso que si la teva acció fa avergonyir algú, -si mai han conegut la vergonya- haurà valgut la pena. Gràcies per el teu exemple, i; Fins sempre Jordi.


              FINS SEMPRE JORDI!!!
Ahir, un pintor de Cornellà sense feina fixa ni esperances, amb 45 anys d’edat, davant la impossibilitat de fer front al lloguer dels pis del qual en devia ja alguns mesos, va tenir la dignitat i la immensa valentia de suïcidar-se abans que els “servidors de la llei” el fessin fora de la seva llar.
Casualment i pel que diuen les noticies, aquell pis, era propietat del Banco Popular, que com tothom sap era la gran obra de la “Obra de Déu”.  (Opus Dei, per als intel·ligents). – Que deu pensar el gran Escrivà allà a l’alta Gloria al costat del pare Etern?- Els que com jo vam sofrir les arbitrarietats d’aquest banc no únic ni de bon tros, però si un  dels mes durs i sense pietat, recordaran que quan  les coses anaven bé, eren dels que més adulaven al client, i que quan de lluny ensumaven alguna possibilitat de problemes, abandonaven al client, sense importar el que li pogués passar. Més tard,  les coses van canviar, i el gran depredador, com no, va haver de ser ajudat, i segur molts en varen anar bé.
Total, el banc, ha continuat, i amb diners de no sabem qui, ha pogut anar sangonejant, i perjudicant la gent, donat pe per molt les publicitats ho diguin, els bancs, no estan per ajudar a la població activa, sinó per a lucrar-se.
Tu, Jordi, al qui fins ahir no coneixia, ets un més de les víctimes d’aquest món falç i despietat. Voldria dir-te que espero que alguna divinitat desconeguda et compensi per haver estat tant valent. Malauradament, ja soc un vell desenganyat, i poques coses em fan ser confiat. Tot i això, t’admiro i valoro la teva valentia. Gràcies per el teu exemple, i; Fins sempre Jordi.