FÀSTIC, I TRISTESA
Malauradament, tinc
prou temps per fer a diari, un repàs a la majoria de cadenes televisives, i
diaris digitals, i com a resum, haig de dir això; que sento tristesa, i fàstic.
Tractaré d’explicar-me.
El fàstic, l’agafo quan veig amb la unanimitat que les
cadenes espanyoles des del maleït canal dels bisbes, 13 TV, amb quatre nens
repipí engominats que només diuen bestieses en mig de rialletes malèfiques, i
algunes no taqnt nenes, però igual ho més tendencioses, fins als canals més
esquerranosos que ataquen amb tots el temes que poden fer mal a Catalunya, o
més ben dit, als catalans. Es interessant, veure com per enemics que siguin, per
atacar els nostres sentiments, i interessos, es posen d’acord per a un sol fi;
fotren’s. Clar, que com ja he dit altres
vegades; qui es desprèn d’una vaca a la que pot munyir cada dia sense
haver d’alimentar-la?
La tristesa, em ve, en
veure la mesquinesa de partits, i partidets, d’aquí a casa nostra, que pel fet
de voler reunir més vots que els altres,
juguen a germà Cain, sense donar-se compte que la divisió interna, només
beneficia als espanyolistes. Ja no hi incloem els Ciutadans del nadó
despulladet Rivera, (Ara ultimament, fa cara de tísic; que li deu passar? O el
PP de la barruda i morruda Alicia. No. Aquests, ja els donem per suposats. Mai
podrem esperar res positiu, d’un bolet verinós, i aquestos són exactament
Farineres bordes. També hi tenim aquesta estranya agrupació que comanda
l’inefable Iceta, amb el seu “Mariachi” Lucena, que sembla que estan baix les
ordres estrictes dels Justiciers del PSOE. El problema real, però, ens ve donat
per la poca personalitat d’altres líders, com els de IV, els quals canvien de
opinió cada dia segons com ho veuen en aixecar-se del llit. També les CUP, que
de tan honestes, justes, i bones, posen en evidència a la resta de mortals que
no estan a la seva altura. No oblidem ER, que com que encara no ha tingut mai
de donar la cara, també veu les coses tant clares. Es clar, com menys
s’avinguin ells, més fàcil ho tindran en Rajoy, la vivoreta, i tot l’equip de
honestos i justiciers espanyols que tant ens estimen. En fi; tristesa, i molta
vergonya.
narsuri.blogspot.es.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada