UN GENERAL SINCER

Vaig llegir ahir, que el cap de l’exèrcit espanyol, el general Dominguez Buj, deia amb molta emoció, que la situació de l’imperi era la mateixa del 1.898 quan es van perdre les últimes colònies de fora la península. Ara, deia, la última colònia d’Espanya, Catalunya, estava  en perill, i pel qual motiu, ell, ja tenia l’ exercit preparat pel que pogués fer falta. Arribat a aquest punt, jo,  voldria fer-li  un recordatori, i una petició.

El recordatori, és, que  jo sàpiga i si no vaig mal informat, que la última  cegada que l’exèrcit espanyol va aconseguir guanyar alguna batalla en defensa real de la pàtria, va ser contra Napoleó, ja que després, de derrota en derrota va anar perdent totes les colònies i possessions de la època imperial. Després, durant la mal anomenada Guerra civil, el “Generalisimo” va tenir com a carn de canó els anomenats “moros” que eren els que en arribar a Catalunya,  anaven en primera línia, i els quals, varen fer grans barbaritats tals com violacions i assassinat de dones, i tot tipus pillatge, i  sense anar més lluny, aquí a la nostra comarca. 

La petició, seria la següent:

Donat que ara els integrants de l’exèrcit són voluntaris., i de moltes races i procedències, es de suposar que deuen acomplir el seu  deure professionalment i, a canvi de cobrar cada mes, i que molt pocs, ho deuen fer per allò tant esmentat de “El amor patrio”, que era l’ eslògan del exercit. Per aquest motiu, si el senyor Rajoy, actual “Cabdill” de les Espanyes, donés l’ordre de envair-nos, per favor general; recordi a les seves tropes que avui, les dones ja estan alliberades, i tenen el dret de preservar la seva intimitat, cosa difícil anys enrere. Que si entra l’exèrcit, matarà catalans, ja ho donem per a suposat. i ja ho coneixem des de fa tres seles.. Però que per a mostrar el seu nivell europeu respecti la població passiva, i no oblidi que gaire bé la meitat del ciutadans del nostre país, han preferit venir a viure i treballar a Catalunya, cosa que deu voler dir que els hem tractat millor que als seus llocs de origen, i ara, se senten catalans, i estimen el nostre país.

Gràcies general, per a la seva sinceritat, però intenti que no sigui necessària la seva actuació.

Ben cordialment.

Narcís Suriñach Bach