DESONCERT I TRISTESA.

Veig avui, com el govern de Cuba,  i el dels EEUU, fan un pas endavant  per a intentar millorar les relacions entre els dos països.  El que m’admira de la progresia espanyola i catalana en particular,  és que durant tota una època van criticar la dictadura d’en Franco, i recolzen la dictadura dels Castro que ha estat tan o més funesta per als cubans. Encara que no  ho vulguin admetre, Castro com Franco, (per cert els dos amb ramificacions gallegues)van guanyar el poder per les armes, i mai han admès unes  eleccions democràtiques. A els tant dolent i malignes, EEUU cada quatre anys fan eleccions democràtiques. Hi ha alguna diferència oi?

El més trist, és que per molt que es pot admetre l’elevat grau intel·ligència dels cubans, i que alguns ho aprofiten tant com poden, però els Castro han endarrerit el país per molts anys.

---------------------------------------------------------------------------------------------Avui, Torres Dulce, ha  renunciat al seu càrrec de fiscal en cap de la “Nacion Española. Encara que ha dit que per motius personals, tothom ha entès els vertaders motius. Oi que hi ha molt per pensar? Que una patuleia de gent gris tendenciosa i sense cap detall de saviesa, com Rajoy, la vivoreta Saez, En Frnandez, o en Català que fa cara de “Cafixo”, Montoro, i altres, puguin decidir el futur de quaranta i tants milions de persones, ja dona una  una idea del futur d’aquest país.

Per altra costat, els d’aquí a casa, grupets de poques persones, i no pas les més idònies, que es vagin  barallant entre elles en lloc de unir-se per plantar cara, a aquests ineptes que tan “ens estimen”fa sentir una gran decepció, i molta pietat per als nostres descendents.