LA DROPOLADA MÉS GROSSA.

Com co..... Voleu que vagi bé Catalunya, si és el país del mon amb més “líders”? polítics per metre Quadrat. En aquests darrers anys i no sé si a resultes o com a còpia dels grans èxits de la escratxera Colau, han sortit una quantitat immensa de partits amb galifardeus tipus FRANCO (Rabell) o aquest subjecte Domench, i tants i tants d’altres, que amb el sol fet de traure el cap, porten  la contraria, no, als cabridets  d’en Rivera o en Garcia (Albiol) sinó a tot kiski i sobre tot als casolans, amb el sol i únic fi de embolica que fa fort. Es ben curiós, que tots el enemics de Catalunya, PP, PSC, PSOE, Cs, es posin d’acord per molt que els molesti amb  tal de fotre’ns, i aquí, una colla de   roba peres  sortits de qualsevol forat, puguin aconseguir parar la unió de Catalunya  en benefici dels qui la odien. Ja es ben trist, oi?

Narsuri.blogspot.com.es

                               ALTRES DROPOLADES

Com deia aquell valencià, “Ma que té collons, això” Perquè serà que després d’anys i anys, avui despres de sentir noticies mortuòries he tornat recordar aquell adagi tant antic que deia: Déu te una massa que pega i no amenaça.

                                      *********

Cada vegada que sento a parlar la Villacís, m’entra com un calfred d’angoixa i fastic. Es pot ser cursi i repipí, però aquesta noia deu tenir un empatx de “Casa bona”

                                      *********

Les teories psicològiques solen dir que una persona com més limitada i curta, més parla d’ella matéixa. Serà per això  que en Rajoi sempre en lloc de dir “El gobierno” o bé “Mi gobierno”, repeteix una i mil vegades YO, YO, YO?

                                                                                                       

                       EL BISBE CAÑIZARES, TÉ RAÓ!

El bisbe Cañizares, diu que no es pot ser bon catòlic essent nacionalista. Te sobrada raó pobre home. Mireu; el Catolicisme,  no és mes que una degeneració o arranjament de les doctrines de Jesuscrist, bones i justes, però acomodades a gust i en favor de les classes poderoses, entre els quals en el seu temps, a part de la mateixa cúpula eclesial, s’hi unien els grans poders econòmics i militars, i com no, els empresaris esclavistes, i mai la santa mare església va aixecar la veu contra ells. En tot cas alguns pobres frares de les missions que vivien de molt prop aquella infàmia, de la qual l’església també treia profit, varen gosar  protestar, sense que ningú els en fes cas. Aquí a l’Imperio Español, eren uns dels que més van  aguantar la esclavitud. Com voleu doncs, que aquesta gent sàvia i justa accepti el nacionalisme que en el fons, es una classe d’esclavitud molt menys violenta. Altra cosa, seria el que diria el cristianisme genuí que els catòlics seguidors del papes de Roma han posat a la muda fa tants segles. Així doncs, Oi que és clar que mirat des del seu punt de vista Cañizares te raó? Donèmli-la  i que li aprofiti. Clar, que eixís els va!

                               EL TERMOMETRE

Les eleccions que el proper mes tindrem a Catalunya, seran el termòmetre més segur per a mostrar el grau de depravació i misèria moral i política en que ha caigut el nostre pobre país.

Entre la gran i del tot  innecessària diversitat de partits i agrupacions polítiques que tenim a casa nostre, (Jo sempre recordo que els EEUU, només tenen dos partits polítics amb 330 milions d’habitants,  i aquí a Catalunya n’hi ha un fotimer, la majoria sense solta ni volta) n’hi ha un de concret, que es mes maligne i depravat que la púrria del PP, o que la deixalla moral del PSC.

Com que tothom coneix abastament qui son els integrants dels esmentats dos partits, no hi perdré gaire temps en ells, però si que vull dir que no obstant el poc que m’agraden, reconec que en certes èpoques han tingut integrant de molta vàlua darrera d’ells, amb errors consentits o no.

Aquest partit al que vull referir-me, Ciutadans,( o ara sols , Ciudadanos; ja no han de dissimular),  en canvi, es la creació encoberta de una sèrie de ments privilegiades dels alts estaments de la ecònoma i la política  encoberta. D’aquells que mai donen la cara, però que busquen  saltimbanquis, cara dures i gent depravada i sen se escrúpols que am tal de tenir notorietat, i tirar-se una gran vida sen se haver de pencar i són capaços de vendre’s pares, mares tota la família i si convé tot un país. Com es el cas d’en Rivera, la cosa més semblant a Hitler, la Arrimadas, Filla i neboda d’acèrrims franquistes, o en Cañas semi pròfug pels seus tant especials negocis. Els grans Girauta, Carrizoza, Pàramo que mai han fotut brot.  En Nart i tants d’altres que no sols no han treballat mai, no han fer absolutament res útil al nostre país, i es proclamen redemptors de Catalunya.  Oi que valdria la pena preguntar-se com gent totalment negativa i improductiva pel país poden sentir-se amb dret a ma negar-nos a tolts? Eixís doncs, tenim que segons com els vagi en les eleccions, serà el termòmetre mes clar del futur del nostre país. Catalans! Penseu que si aquesta deixalla de gent estan on estaran, es perquè algú els ha finançat. I, si els financen, es perquè  esperen d’ells treure’n un bon profit evidentment en contra nostra. Són dolents, odien tot el que es català i si arribéssim a caure a les seves mans -Déu no vulgui-  ja seria la fi. Per això, amics,  perquè no ho hagi d’arreglar Déu, fem nosaltres tot el possible, no votant-los, i procurant que els nostres amics i coneguts no els votin perquè aconseguim fer-los veure de quina gent es tracta. Amen.

Narsuri.blogspot.com.es

     CARTA A MUCHOS BUENOS AMIGOS ESPAÑOLES. V

Conclusión:

Si, es verdad. En Cataluña, existe en general un verdadero asco hacia los políticos españoles tipo Zelipe, Aznar, Zapatero, o Rajoy, y casi todos sus secuaces, con algunas raras excepciones,  ya que este asco es el mismo que han mostrado ellos hacia los catalanes en general, y los que como yo –y ya he mencionado- por diferentes motivos nunca nos habíamos preocupado de la política, y nos sentíamos identificados y amigos de los españoles normales. Que el PP es la continuación de épocas pasadas está clarísimo. Que sigue las directrices de las grandes oligarquías cada día más potentes y dañinas,  también, pero, habéis pensado que el PSOE se fundó para acabar con la monarquía y fundar la republica? Curioso verdad? El borboncito, es feliz con ellos. Por algo será.

Españoles en general: Esta caterva de energúmenos del periodismo cuya única forma de subsistir es besar el culo a los que los financian, y la política que durante años se ha mantenido en Cataluña, es lo que no ha llevado a este triste callejón que ojalá encuentre alguna salida. Pensad que algo bueno debe tener este país para ser el que más financia un estado tan mal dirigido,  y el que recibe más turismo e inversiones año tras año. Meditadlo y luchad para que entre todos podamos limpiar tanta escoria y podamos ser buenos vecinos. Ambos lados nos necesitamos y en ambos lados hay más gente buena que mala. Lo que pasa que la gente buena y normal, no suele tener voz. Y, una última pregunta; Os dejaríais operar quirúrgicamente por el mejor –por ejemplo- futbolista del mundo? Verdad que no? Pues mirad: todos estos funcionarios enchufados que nos gobiernan, no solo no son cirujanos de la política, sino que no llegan ni a matarifes de chanchos. Si repasáis un  poco la historia, veréis que la grandes naciones solo progresan cuando son dirigidas por verdaderos “estadistas”, no por políticos de medio pelo, funcionarios patéticos  el cual único fin, es medrar y lucir unos conocimientos que distan mucho de tener. Como último consejo, mirad un poco las fotos de los componentes del gobierno, y después meditad sobre cada una de ellas, os sorprenderéis.

Recibid un cordial y sincero saludo de un viejo triste y decepcionado que un día se creyó útil al país y por ello luchó.

     CARTA A MUCHOS BUENOS AMIGOS ESPAÑOLES. IV

Con referencia a los españoles llegados a Cataluña, debo hacer  una salvedad muy importante entre las dos clases de los mismos. Unos, los que han venido durante generaciones para tratar de encontrar en su nuevo país de acogida, unas oportunidades materiales y morales, que los grandes caciques y oligarcas de sus tierras de origen les negaban. Estos, son los que han ayudado a hacer grande Catalunya y los que la defienden. Los otros, son las diferentes ramas del tan extenso funcionariado español, los cuales han seguido la eterna norma de los conquistadores, y no han venido a trabajar y colaborar, sino a tomar posesión de sus predios, i que todavía hoy, consideran al pueblo llano catalán –de origen o no- como la sub raza a la que dominar y explotar. Como una colonia vamos! Yo puedo jurar haber oído años atrás en Barcelona a un funcionario español de apellido Infiesta, el cual se exclamaba amargamente; Si estos jodidos catalanes se llegan a independizar, de que van a vivir nuestros hijos?...Y ya que he mencionado a los funcionarios, aquí también tengo que aclarar algo muy importante, Los funcionarios en Cataluña, autóctonos o importados, se dividen en dos clases muy concretas y fáciles de distinguir. Los que están al servicio de las personas,( docentes y sanitarios en general), que suelen ser los que de verdad trabajan, y al tiempo los mas mal pagados, y después todos los restantes de tan diversos y pomposos nombres que detrás de un  escritorio o una ventanilla, tratan de no rascar bola, y que son los que disfrutan enormemente tratando con soberbia y haciendo sufrir inútilmente a los que se supone que tienen que ayudar. Aquí, y para confirmar mi aseveración, se solía recordar la mirada maligna del funcionario de turno recitan do la famosa frase de; Vuelva usted mañana!

CARTA A MUCHOS BUENOS AMIGOS ESPAÑOLES. III

Llegados a este punto, y ante la necesidad de mantener callada a la muchedumbre sin derechos y sin posibilites, el gobierno de turno sin muchas diferencias de unos a otros, sacaron de Catalunya (en parte también de Madrid y Valencia, pero en España nadie sembró el sentimiento anti madrileño o anti Valenciano, y en cambio el anti catalanismo, ya viene desde que el rey católico quedo viudo; Solo hay que recordar el despectivo: Catalanote vuelve a tu tierra! seguido por personajes como Quevedo y tantos otros que casi todo el mundo conoce)  una cantidad anual de dinero  muy superior a la que le correspondía pagar, (los últimos años se habla de 14.000.000 cada uno) i para más inri, dejaron de hacer las inversiones que correspondía, y hoy las infraestructuras catalanas son de las más degradadas de España y las autopistas las más caras, cuando en ciertas regiones semidesérticas del Imperio, no circulan ni fantasmas por las espléndidas autopistas gratuitas. Si aquí añadimos que al Estatuto aprobado  en su día por las cortes,  según palabras del sonriente  Alfonzo el de Miemmano “le pasamos el cepillo” y que el gobierno de turno financió (y financia) directa o indirectamente cantidad de periódicos digitales o de papel, y muchas TV, (Solo basta dar un repaso diario al ABC, La Razon, El Pais, El Mundo, o a TV6 donde el miserable García Ferreras ataca y miente como un cosaco con tal de seguir gozando del favor de los mandamases de turno, o La 4, o Antena 3 . o la muy santa de los santos obispos españoles,  o, Intereconomia, o los digitales del malvado y convicto embustero Inda,  o, Periodista Digital del Rojo mas anti rojo y mas azul de toda la creación, y varios otros. (De los que conozco, solo Infolibre es imparcial, y riguroso) Todo esto que no es poco, acabó de enardecer el sentimiento  de indefensión ya enraizado   desde que el primer Borbón puso su infame pezuña-perdón huella- en el principado, y estoy seguro que la mayor parte de los venidos de otras regiones españolas y sus descendientes son hoy los más acérrimos defensores de la independencia de Cataluña que muchos catalanes de origen a los cuales tantos años de escarnio y opresión han en parte acobardado. Los más recién llegados, no están  dispuestos a dejarse robar eternamente  lo que han ganado con  el sudor de su frente, ya que no se consideran en deuda con nadie.

Sigue.                                                             Narsuri.blogspot.com.es

 CARTA A MUCHOS BUENOS AMIGOS ESPAÑOLES. II

Mirad amigos: Por una serie de circunstancias que algunos conocéis i sufristeis en carne propia durante años, la mayoría de los españoles de mi edad i aproximadas, nunca nos preocupamos de la cosa política, sobre todo  por la imperiosa necesidad de trabajar duramente para sacar adelante nuestros porvenires y nuestras familias. Durante años, la mayoría de personas después de las ocho horas de trabajo normal, buscaban un trabajo extra de otras tres o cuatro horas más, seis días a la semana para tratar a duras penas de llegar a fin de mes,  lo cual quiere decir que cuando llegaban a su casa pocas ganas tenía la gente de pensar o hablar de política. Solo algunos muy involucrados, (comunistas sobre todo. Los socialistas, como siempre esperaban mirando los toros desde la barrera) se la jugaron durante muchos años. Por este motivo, y porque la televisión, única en el país, ya se cuidaba de tenernos entretenidos en temas y asuntos bien alejados de la realidad política i social no muy halagadoras, lo cierto es que un buen día que el dictador murió, dejándolo todo “Atado y bien atado” lo cual quiere decir  con un señor descendiente de reyes fornicadores y corruptos durante siglos a los cuales superó largamente,   nombrado a dedo y al que casi nadie conocía sus habilidades ni lo quería, el cual ante el peligro de perder el trono mal habido y menos merecido, se desprendió de su mentor  el señor Arias Navarro, y se hicieron elecciones, en las que ganaron unos, en cierto modo seguidores de del antiguo régimen  que mostraron ser de una buena fe y ganas de hacer mejorar al país, la UCD, y que cosa normal en la historia de este triste país, los de “Siempre” ya se ocuparon de que aquello no durara, y con el golpe de Tejero, preparado ex profeso, se sacaron de la manga a la escoria de la política o sea a los que usurparon un nombre, PSOE, para trabajar en beneficio de los poderosos en lugar de hacerlo por y para el pueblo. Aquí, amigos, empezó todo.  Empezó el robo descarado en todas las instancias y estamentos, y tanto daba quien gobernara PP o PSSOE, -en  el fondo una coalición mafiosa bien organizada ya que a unos y otros les guiaron los mismos entre bambalinas- los gastos inútiles o los robos directos, que de todo hubo y mucho, dejaron las arcas del país en la más absoluta ruina, i no solo esto, sino que para disimular comisiones deshonestas, se financiaron obras faraónicas a base de obtener créditos extranjeros  que han dejado al país, como uno  de los más endeudados y desacreditados de la Unión Europea.         

Sigue                                    narsuri.blogspot.com.es

            CARTA A MUCHOS BUENOS AMIGOS ESPAÑOLES.

Sobre todo, dirigida a mis buenos compañeros de la difunta Agrupación  de Exportadores de España, aquellos casi ocho mil españoles al tiempo amigos y competidores, que en los años setenta-ochenta, nos partimos la espalda por estos mundos de Dios, para acabar en  manos de un grupo de advenedizos en política la mayoría medio muertos de hambre, Felipe, Alfonzo, etc. que sin ningún tipo de vergüenza y aupados por las grandes oligarquías para hacer sombra a los comunistas, únicos bien preparados para plantarles cara, usurparon el nombre de PSOE,  i por manos de los grandes, Boyer, que Dios tenga donde le quepa, (El de la China, según su compañero de tropelías Alfonzo) i como no, el grande y único  Borrell ejemplar único en Cataluña, estos genios de las finanzas nos robaron descaradamente todas las cantidades de dinero prometidas por el gobierno de la UCD para que bajáramos precios en las exportaciones a fin de obtener divisas tan necesarias al país, y que al cabo de dos años de morosidad forzada por .las circunstancias de la España de la transición, llegaron a ser importantes. Echados del gobierno, Suarez y su grupo, seguramente porque eran los únicos que por su moral se sentían obligados a actuar de buena fe,  los mencionados ”justicieros”, nos dejaron en la estacada, i a muchos arruinados, al tiempo que la mayoría de ellos que jamás se habían comido un rosco, engordaban como cochinos. Solo fala recordar la cara del Zelipe i del Alfozo i comparar con la de ahora. Os acordáis amigos exportadores cuanto sufrimos para recuperar lo que nos habían robado sin que lográramos alcanzar ningún resultado?

También dirijo esta carta a todos los españoles de buena fe que son siempre la llamada mayoría silenciosa, que de otra forma, también durante años han ido utilizados i exprimidos por los gobiernos “democráticos” del PP o del PSOE, con el beneplácito de los borbones no elegidos por nadie i que tanto nos quieren y tanto nos ayudan. (Y que tan caros nos cuestan!)  Y como no, a tantos españoles que conocí en los cinco continentes, que tuvieron que rehacer su vida lejos de la patria de origen, y que me honraron con su amistad.                                   Sigue.

Narsuri.blogspot.com.es

                        CONDOL PER CATALUNYA.

Per les coses que llegim i escoltem a diari sobre la situació política al nostre país, el sentiment que em ve dintre l’esperit, es només de tristesa i de condol.   

Una de les primeres noticies del dia  que salten davant dels meus cansats i caducs ulls, es que la Arrimadas, filla  i neboda irredenta d’esbirros franquistes ( publicat a facebook i no desmentit) la qual només fa vuit anys que va ser enviada a Catalunya per a enterbolir i esbiaixar encara més la política, tingui la barra de dir sense tornar-se vermella que ella vol ser la presidenta de tots els catalans, causa vertadera basarda. Clar, que el que ella ho digui, no seria res d’estranyar, el més trist, es que si ho diu, es que creu que algunes persones la votaran i això si que fa por. Si algú d’aquí està disposat a votar a aquesta noia i als seus satèl·lits, Carrizoza, Paramo, i com no el gran cabdill Rivera el més dolent de tots, vol dir que alguna cosa no funciona o, que hem caigut ja molt avall. Això i que l’Iceta i l’Espadaler entre altres encara tinguin la barra de presentar-se, i que aquell garbuix dels no se si Comuns, o no tant i els que Poden, i els que no Poden paro ho proven tals com la Colau, Coscubieleta, FRANCO (Rabell pels amics) Domènec, i un llarguíssim etc. Posa la pell de gallina. De tots els brètols que he nombrat i dels que els recolzen, en coneixeu algun que en sa vida hagi treballat de veritat, o hagi fet quelcom vertaderament positiu pel nostre país? Si, ja sabem que la Colau es la reina dels escratxos, que en Rivera es molt bonic despulladet i en últim extrem podria fer cine porno el qual acompanyat de la Arrambades que també fa goig, segur que triomfarien. En FRANCO, sembla que era bo per ensorrar empreses, però dels demés, ni això.  Ep! En coscubieleta s’ha partit el pit sindicalment parlant! Quins craks, oi?

No és pas que a casa nostra, ens hagin sobrat els polítics honestos i capaços, però tanta misèria moral junta, com tenim ara entre partits, i partidets, crec que mai Catalunya havia estat coberta de tanta m....

Plorem pel nostre país, o aixequem-nos tots fins a deixar-hi la pell!

                          EL FISCAL MAZA.

Una vegada més, Déu a mostrat les seves supremes saviesa i justícia. S’ha emportat a l’alta Glòria a u a persona que sens dubte era un  compendi de equitat, i justícia. Per això treballava en aquest ram i no haurà tingut cap problema per passar per la porta Celestial on Sant Pere el deu haver rebut amb els braços oberts. Així doncs, diguem-li amb respecte i veneració. RIP. I als seus successors en el càrrec, recordem –los allò que diu la placa damunt la porta del cementiri de Vic: TEMPUS FUGIT! O, els podem recordar aquell altre tant bonic que diu: SIC TRANSIT GLORIA MUNDI.

Senyors jutges i fiscals; No oblideu aquestes dues frases tant boniques i recordeu aquella de Jesucrist que va dir; QUI ESTIQUI NET DE CULPA QUE TIRI LA PRIMERA PEDRA.

                                     CAVORIES

Reconec que una de les persones que surten a diari en els mitjans que em fa més fàstic, es aquesta espècie de súcubo fastigós anomenat Iceta, pero mai fins ara havia  trobat la paraula adequada per a anomenar-lo. Avui, però, he llegit un comentari a Facebook on una persona de qui no recordo el nom, m’ha donat la solució quan a dit: Aquest llimac d l’Iceta. Clavat! Aquest e l’adjectiu que millor li quadra; LLIMAC!

Quant les coses no van com un voldria, o millor dit van totalment al revés, m’agafa una tristor o melangia, i vaig donant voltes sense massa esperança o sentit. Com que ja soc vell, i recordo tota una jovenesa plena de pors polítiques i mancances vitals i econòmiques, em refugio en cabòries i records de passades experiències i lectures i de frases i paraules que en el seu dia vaig creure. Avui, davant la quasi desfeta de la situació i a fi de voler recolzar i entendre els organitzadors de la mateixa,  he recordat a la Frederica Montseny quan des de Tolosa enviava els seus anarquistes a fer atracaments a Espanya, que un dia va dir enfadada quan li discutien les ordres; Solament es perden les batalles que no es lliuren, i sols son vençuts els que es donen per vençuts!  I també aquella altra de Proudhon que deia; La salvació dels homes resideix en les seves hores difícils, O també aquella dita de Saint –Simon que deia; Les accions dels homes sobretot les que precisen destruir o canviar, necessiten accions inconcluses, sofriments inútils... No ho sé. A mi ja tant se’m en fot però tinc uns descendents als que estimo i per els quals voldria el millor. Ja veurem. O millor dit, Ja veuran!

           RACOI DE RAJOI, QUE VALENT QUE ÉS!

Després dels últims esdeveniments al nostre país, em sentia una mica deprimit, i no sabia pas amb quin pensament quedar-me. Anant am cotxe i sortosament per a mi, escoltant les noticies, han repetit part d’una entrevista que el gran Racoi ha donat a una emissora de Madrid, on amb gran ufana explicava el molt senzill que li va ser reprimir l’aixecament català i es gaudia  de tant gran proesa dient que en tota Europa mai cap estadista havia fet semblant heroïcitat. Es de suposar – i eixí ho he pensat en principi- que si jo no he arribat a president del govern i ell sí,  deu ser per la gran diferència intel·lectual de l’un i l’altre. Després, i meditant sobre el tema, he fet la comparació entre els meus fills i jo quan eren infants, que per a mi, amb raó o sense, m’era tant senzill reprimir-los ja que jo disposava de tot el poder i la experiència, i ells, ni d’una cosa n i l’altra. Com que en les mateixes noticies explicaven les queixes del noi a qui la policia va buidar un ull amb pilota de goma i haurà quedat tolit  per tota la vida, he recordat una vegada més els 800 i pico de ferits per la brutal repressió  de les “Fuerzas del orden”sobre gent desarmada, ordres donades per el gra n Racoi i els seus sequaços i i he imaginat per un moment a David davant Goliat, però sen se la fona i la pedra. Es fàcil oi ser valent dava t gent senzilla i desarmada? Llavors, i dintre la meva angoixa, e pensat que si una vegada més (i ja són moltes) Catalunya o si ho voleu dir d’una altra manera  els seus governants una vegada més se la han envainada, accions com aquesta queden en el record de les persones i pot ser els nostres descendents d’aquí a unes generacions ho tornaran a provar, i ajudat per molta gent d’aqui vinguda de la mateixa Espanya i d’altres països i amb menys complexes se’n sortiran. En tot el llarg dels records  el sofriment i la sang vessada sempre han  donat fruit encara que no l’hagin pogut gaudir les víctimes directes. Esperem-ho i desitgem-ho. El cas de Catalunya es significatiu dins la historia entre les vides de dos sàtrapes –per més befa estrangers cosa quje tan t diuen odiar els espanyols- Felip I i   Felip VI borbons que a França la seva terra nadiua va exterminar, i que nosaltres em sofert tants anys. Per això que diuen que no hi ha res que duri sempre, hem de confiar,  que tants segles d’injustícia, tinguin un bon final. Governats de Catalunya; una volta més heu fracassat! Si heu actuat de bona fe, algun dia se us reconeixerà. Sinó el que us està passant seria just per a vosaltres, però no tant pels que anaven de bona fe. Esperem!

DIVAGACIONS

A mesura que passen els dies i ens acostem al  21, veig menys clar la cosa de les eleccions. Que persones dolentes com el Mariano, i tot el seu equip hagin posat tant fàcil de cop i volta que puguem votar, em fa mala espina. Una de dues; o força molt superior els ha obligat i no sé veure quina força pot ser, o estan preparant una ensarronada. Tant de bo m’equivoqui.

Ara llegia  Nació Digital, i una noticia deia que el PP  volia treure profit electoral buscant en els calaixos de la Generalitat. La pregunta seria, quan els catalans deixarem de ser tant gamarussos. I que, que busquin? I què que trobin quelcom reprovable? Com poden els del PP acusar a altra gent d’anar bruts si en no son més que un total i gloriós pilot de verí, merda i porqueria. Ells els del PP, coneixen de sobres que són una colla de perversos miserables, però fan  com qui no se’n assabenta. Només cal escoltar en Rajoi, que se sap corrupte del tot, i quan parla en públic, només li falta un lliri a la ma. Deixem-nos de tant purisme, i mirem d’entendre que per tractar amb porcs, no pot fer por la merda, i que per tractar amb assassins, cal portar l’arma a la ma.Del mateix estil, son els del PSOE, PSC, l’exemple més flagrant, es l’Iceta, capaç de rebolcar-se en  tot tipus de merders amb tal d’anar fen t la viu, viu, encara que ja ni els seus se’l creguin.

El que queda clar, es que ara que en Racoi “Y su mariachi” han  establert el 155,  els tres gran s líders, de PP i Cs. Garcia (Albiol) Rivereta i Arrambades, ja s’han tret la careta, i en qualsevol moment i ocasió aprofiten per parlar la “Lengua del Imperio” i s’han oblidat que són catalans de “Socarrel”. Clar que el català per a “líders mundials” com ells no dona la talla. Ho hem d’entendre.

                               BREUS

En Santi Vila, diu que si el PDcat no canvia, ell donarà un pas al costat. Mirat fredament, a qui li interessa el que faci aquest individu si no es a ell mateix? Si al menys compleix, i dona aquest pas, no  tindrem de veure tant sovint la seva desagradable figura.

En Pisarelo, ara esta dient que planten  als sociates den Collboni a l’ajuntament de Barcelona. Recollons, be els hi ha prou costat! No es pas que aquesta “Melangèe” que governa Barcelona siguin molt del meu agrat, (cosa que tampoc els deu importar) però al menys s’han tret de sobre la contaminació del  gens agradable, repulsiu i greixós Iceta.

Parlant de l’Iceta, mai l’havia sentit gallejar tant, ni amb un espignet tant estrident. Amb que el deuen drogar a aquest subjecte?

Ara per allà als Madriles, comencen a dir que els incorruptes d’en Rivera i la Arrambadas, també estan immersos en greus cassos de corrupció que no han acabat de concretar. Esperem i ens en fotran les calces plenes. Com  deia el meu estimat amic el “Barraquer” Ja pots comptar; putes i lladres!

En Raloi, la Vivoreta i tota la colla de lladres del PP, haurien de fer un monument als “Separatistas Catalanes” Els han salvat davant el poble. Mentre tots els mitjans de comunicació parlen de Catalunya,  no parlen dels seus grans desastres de tot ordre.

            BREUS

En Santi Vila, diu que si el PDcat no canvia, ell donarà un pas al costat. Mirat fredament, a qui li interessa el que faci aquest individu si no es a ell mateix? Si al menys compleix, i dona aquest pas, no  tindrem de veure tant sovint la seva desagradable figura.

En Pisarelo, ara esta dient que planten  als sociates den Collboni a l’ajuntament de Barcelona. Recollons, be els hi ha prou costat! No es pas que aquesta “Melangèe” que governa Barcelona siguin molt del meu agrat, (cosa que tampoc els deu importar) però al menys s’han tret de sobre la contaminació del  gens agradable, repulsiu i greixós Iceta.

Parlant de l’Iceta, mai l’havia sentit gallejar tant, ni amb un espignet tant estrident. Amb que el deuen drogar a aquest subjecte?

Ara per allà als Madriles, comencen a dir que els incorruptes d’en Rivera i la Arrambadas, també estan immersos en greus cassos de corrupció que no han acabat de concretar. Esperem i ens en fotran les calces plenes. Com  deia el meu estimat amic el “Barraquer” Ja pots comptar; putes i lladres!

       ES TRIST A LA MEVA EDAD, SENYOR LERROUX.

Si vostè pogués tornar a la vida senyor Lerroux, veuria que el que en vostè va ser un cas únic i per això es va crear un nom dins la política, el “lerrouxisme”, ara a Catalunya, en tenim una vertadera epidèmia on una colla de ganduls i pillets, quan no lladres declarats, intenten acaparar la acció política dels ciutadans de Catalunya, en perjudici d’ells mateixos i en benefici  de la púrria política espanyola, colla de vividors i males persones que el que volen es anar xuclant el diner produït a casa nostra, i d’aquesta manera anar fent ballar l’ós als habitants de les regions menys desenvolupades, perquè no es donin compte que els estan mantenint enganyats, i pobres, i que a sobre els votin. Això que era el que vareu fer vos, lluitar contra els autòctons per al temps que us folràveu, (recordeu de que ve el nom Estraperlo, oi?) fèieu mèrits davant els poder fàctics centralistes. Com ja deien en temps de Juli Cèsar; Roma no paga als traïdors; quan les oligarquies es van cansar de vos, us van  deixar caure. Mentre tant però, Vareu fer molt mal a la nostra terra. Ara senyor, com bolets en tardor plujosa, aquí a casa nostra tenim milers de persones la majoria esdevingudes que  acostumades a no treballar,  han creat un entramat de partits polítics sense cap sentit, (EEUU 330 milions de persones, dos partits  polítics; Espanya 37 milions, mes de quaranta partits) i han acaparat en bona part el domini popular i com no en perjudici dels mateixos que se’ls creuen. Per a citar-los a tots gaire bé necessitaria  els volums de la enciclopèdia Espasa, però us en detallaré uns quants als que jo crec els més malignes. Del nou nat Cs. tenim al gran Rivera el qual currículum, diu que és administrador d’empreses. Coneix algú quantes empreses ha administrat aquest manta? El que ha fet, veient que treballar no és pas massa rentable ha estat unir-se amb una altra colla de ganduls i pillets com la Arrimadas, que amb vuit anys de viure entre nosaltres, ja ens dona  lliçons a tots, i amb la seva llengua  viperina, ataca i maleeix a destre i sinistre. Ella, diuen és advocada. Algú coneix si realment ha portat algun cas? Després, ve el gran Girauta; home tant convençut i de tanta convicció, que només ha canviat quatre vegades de partit. Diuen d’ell que es periodista, escriptor i no sé quantes coses més, com vieu totes molt productives. Eixís, seguiríem am en Carrizoza, en Paramo i tants d’altres del mateix estil i partit, que només de mirar-los, amb la cara ja mostren la seva rancúnia i mala milk. Després venen els seguidors del greixós, calçasses i repulsiu Iceta i tota la seva troupe (els que queden que no són gaires) de saltimbanquis, ara reforçada amb una altra figura de primer ordre el gran i únic Espadaler, figura senyera de la política mundial. Podria anar desgranat púrria i més púrria, autòctona o esdevinguda, però no seria sinó que llarga llista de paràsits, que com vos vareu fer en el seu dia, volen  viure a costes de la bona gent, i fer mal a la dissortada Catalunya que des de la arribada del primer borbó, fins l’actual igual o mes inútil i maligne,  sempre ha estat oprimida i explotada amb la ajuda de persones com vos, únic en el vostre moment, i com a eixams de formigues actualment. Ja veieu senyor Lerruix si al cap  dels anys heu creat escola. Per acabar i en favor vostre, us vull dir que sento una mica comparar-vos amb l’Iceta, vos, al menys com a persona, fèieu goig. L’Iceta sembla un  peta cassoles dels barris baixos de la gran ciutat. Perdoneu-me doncs aquest detall.

      ICETA PRIMER, EL GRAN! I esperem que l’últim.

Ara com Cada dia en  donar un repàs al Facebook, he tornat a veure el gran Iceta abraçat amb en Millo, la Arrambades, i l’Albiol,  però amb la veu de fons d’un esperitat, ell, cridant; Pedro, libranos de Rajoy! Cada dia més fastiguejat d’aquesta podridura de polítics, he arribat a la conclusió que el PSC deu estar a “les tres pedretes”, ja que mantenir a aquest home fastigós moral i materialment davant l’equip i que a més a s’acomboïn amb les deixalles de UDC, es que ja no deuen saber com sorti-se’n. Pobre gent;  tant dolents i tant desgraciats!

 E n veure tanta porqueria en una sola foto, l’últim pensament que m’ha vingut al cap, ha sigut: Veus ací els bons catalans; PP, PSC, i Cs,  teòrics enemics entre ells, anar junts contra tots els catalans dolents, o sigui la resta de tot Catalunya! Això amics meus, de totes, totes, augura un mal final.

Narsuri.blogspot.com.es

      ICETA PRIMER, EL GRAN! I esperem que l’últim.

Ara com Cada dia en  donar un repàs al Facebook, he tornat a veure el gran Iceta abraçat amb en Millo, la Arrambades, i l’Albiol,  però amb la veu de fons d’un esperitat, ell, cridant; Pedro, libranos de Rajoy! Cada dia més fastiguejat d’aquesta podridura de polítics, he arribat a la conclusió que el PSC deu estar a “les tres pedretes”, ja que mantenir a aquest home fastigós moral i materialment davant l’equip i que a més a s’acomboïn amb les deixalles de UDC, es que ja no deuen saber com sorti-se’n. Pobre gent;  tant dolents i tant desgraciats!

 E n veure tanta porqueria en una sola foto, l’últim pensament que m’ha vingut al cap, ha sigut: Veus ací els bons catalans; PP, PSC, i Cs,  teòrics enemics entre ells, anar junts contra tots els catalans dolents, o sigui la resta de tot Catalunya! Això amics meus, de totes, totes, augura un mal final.

Narsuri.blogspot.com.es

                              JO US MALEEIXO!

Com que sempre hi ha gent de bona fe, m’abstenc de dir que maleeixo a tots els components dels següents partits, però si que maleeixo amb tot el cor amb tot el fàstic i amb tot el menyspreu que pot sentir un vell, a les directives del PP, PSOE, PSC, i Cs. Sou uns miserables i uns mal nascuts. Cap de vosaltres mostra la mínima voluntat de voler millorar les coses, i se us veu clar la vostra supèrbia,  la vostra ambició i el vostre odi a totes les persones que no us somriuen les vostres malignes i rastreres gracietes, o que obertament no accepten la vostra maldat, i us planten cara coneixent de sobres que tenen les de perdre i en paguen les conseqüències. Jo i espero i desitjo que tota la gent de la meva generació que vam haver de veure i viure una situació com la de la guerra i la post guerra, veiem clar que amb les vostres actuacions, no feu més que portar-nos pels mateixos camins. Persones com  vosaltres que teniu a les seves mans el destí de milions d’essers sense defensa, obreu amb la mateixa maldat que tots els grans destructors de la Humanitat, i per una vida tant curta i misèrrima com la vostra, (la majoria de vosaltres vida viciosa i desenfrenada) no dubteu en fer el mal de manera absoluta. Eixís doncs, jo us maleeixo, i desitjo que abans de morir, els Deus de l’Olimp us enviïn tot tipus de mals físics i morals perquè tingueu temps de comprendre el m al que heu fet. Maleits!

                                RAMON ESPADALER.

Si no donés molta tristor, n’hi hauria per a fer-se un tip de riure en veure la baixesa moral d’aquestos nois d’unió, o ex d’Unió. Alguns titulars d’avui, diuen que el gran Espadaler, es perfila com a possible tercer en les llistes del PSC. Ho he entès be, Això? El PSC, que ja quasi està en fase terminal a casa nostra, es el possible refugi del purista es Unió. Mare meva! Com es pot caure tant baix? Que farà si com es possible aquest partit s’extingeix a Catalunya? Es passarà al PSUC, o altre similar? Tan inútil, es que no serveix per a res més que no sigui viure del conte?

Ep! I pel que sembla, en Duran també esta per a quelcom similar. Llavors es queixen que molta gent desconfia dels polítics. Com dei el meu amic valencià; Ma que te collons això! 

   LES VAGUES POLÍTIQUES, NO SÓN LA SOLUCIÓ.

Si les vagues laborals algunes vegades arreglen alguna cosa, aquesta vaga de  sentiment polític,  crec que és un contra sentit. L’atur general, farà mal a les mitjanes i petites empreses i també  als empresaris privats petits i sense massa recolza ment econòmic el qual crearà un enuig innecessari i en canvi les empreses de les grans oligarquies i quests polítics malignes, tipus Rivera, Arrimadas, Iceta, Garcia (Albiol pels amics) es faran un tip de riure en veure que ens tirem rocs a la pròpia teulada. Si jo hagués de donar un consell i recordant els inicis de la gran i excelsa Colau, que de no ser coneguda de ningú, gracies als escratxes i cassolades va aconseguir ser alcaldessa d’una de les capitals més conegudes del món, sense pensar-s’ho va donar la idea. Si en lloc de vagues tallant vies publiques, la  mateixa quantitat de persones es posessin diàriament davant  els domicilis dels esmen tats polítics, fen t tot tipus de sorolls i crits, aquests prohoms i “prodones”, es cansarien ràpidament i sens dubte, haurien de fer quelcom per a evitar-ho. Seria qüestió de qui es cansa aBans. Perquè no o provem? Penseu-ho.

    ELS QUE DIUEN QUE “PODEN” PERÒ SE’LS EN FOT.

Aquesta estranya agrupació de sindicalistes eterns i empresaris  fracassats, Els capitosts dels quals són els excepcionals i únics  Coscubieleta  (maco el nen., eh?) i Franco (Rabell pels amics) que com tants altres, han aconseguit montar un “xiringuito” polític amb el qual, intentaran seguir vivint sense fotre brot, En “Coscu” com ha fet sempre amb el sindicalisme com a “pagano”, i en Franco esperant tenir  més èxit que en  els negocis privats on sembla que  sempre s’ha cobert de glòria. Aquests i els seus deixebles, es fan dir Catalunya si que es pot. Que volen dir; que es pot viure sense fotre brot? Si es eixí, en quant a ells tenen tota la raó,  quan a la política catalana, nol li fan més mal, perquè no son gaires però ganduls dolen ts i pillets, ho són molt. Forà aquesta gent!

Narsuri.blogspot.com.es

RABIA.

Finalment, assenyala que amb la presència a Brussel·les Puigdemont demostra que l'independentisme català és europeista. "Puigdemont no és tan sols el fill d'un pobre forner d'un poble català, un fosc periodista de província espanyola, un xovinista estret, sinó un poliglot, un viatger amb fortes conviccions democràtiques i europees. Refugiant-se a la capital de la Unió Europea, ho demostra físicament", afegeix.

Jean-Baptiste Naudet acaba preguntant-se què passarà si a les eleccions l'independentisme guanya.

Aquest fragment de Le Nouvel de le Nouvel Observateur, es el que perjudica més a Puigdemont i a la majoria d’altres polítics catalans. La crosta espanyola amb Rajoy al davant, la majotia dels quals amb prou feines parlen castellà, senten  rabia i  odi a un a gent preparada que els fot cinquanta mil voltes, en tot. L’ignorància i l’enveja no perdonen a les persones intel·ligents que lluiten pe nostre país.

Delènda a tots ells!

ALS POLICIES I GUARDIA CIVILS ESPANYOLS.

Mireu senyors. Després de veure –i escoltar- algunes de les últimes actuacions de certs agents dels vostres cossos, no us  estranyeu  que les persones normals i corrents, tinguin una certa aprensió en la vostra proximitat.  Soc conscient, que la gran majoria deuen ser persones correctes i  educades - o al menys eixí hauria de ser- però dissortadament, us tinc de dir amb molta tristesa que els exemples que ens mostren  els diferents mitjans  als últims mesos, no són certament pas per aplaudir. Si alguns de vosaltres creieu que tinc raó, mireu de recordar  a aquestes persones que tant perjudiquen el vostre prestigi, - i ens ofenen a tots nosaltres-  que recordin que ells, no estan pas al servei d’en Rajoy o d’en Sanchez, sinó al servei dels ciutadans o de la tant escassa i vertadera Justícia. Penseu-ho! Gràcies.

Narsuri.blogspot.com.es

BOICOT, DESPRECIO I ASCO TOTAL.

Ya he dicho y repetido manta veces que cuando la transición española, las oligarquías económicas y los poderes fácticos se dieron cuenta que la UCD con Suarez delante, iban de buena fe y querían realmente establecer una democracia y al tiempo vieron que se aceptaba el restablecimiento del PCE y el retorno de Tarradellas, se asustaron, y como pueden ser malos pero no burros, recordaron que quien les hizo el juego antes de .la guerra, fueron los PSOE, un partido de vividores que desde su primaria creación siempre han sabido nadar en todo tipo de aguas, (recuérdese que quien realmente se llevó el oro de España, no el oro de Moscú, sino el oro de México, donde lo llevaron y disfrutaron  Prieto y sus amigachos. Bien mirado, el oro que los reyes católicos y sucesores habían robado, fue devuelto al país para los honestos socialistas, ja, ja) pero nunca, nunca han hecho nada positivo por esta España que tanto dicen amar. Asi pues, los poderosos buscaron un grupo de pillos y vividores muertos de hambre, (basta recordar las fachas que hacían el Alfonzo y el "Zelipe" antes de que los engorda como cerditos) y los pusieron de coraza ante los comunistas y catalanistas que eran los que realmente les daban miedo. Asi  comenzó la degradación de la democracia, y a medida que la gente en general se fue poniendo las pilas, las poderosas fuerzas ocultas, tuvieron que ir buscando mas aliados malignos y rastreros, y al encontrar un sujeto fracasado y cara dura como en Rivera capaz de venderse el alma para poder sobre salir, crearon el Cs. que junto a la Arrimadas, Girauta que recuerde que tiene las ideas tan claras, que ha cambiado de partido cuatro veces y los Carriozosa, Paramo, Cañas, y tantos otros.

Bien mirado, pues, y como ya sabemos sobradamente Que el PP y PSOE no nos pueden ver (pero si nos pueden y quieren ordeñar), debemos circunscribir nuestro esfuerzo y asco, a hacer la vida imposible a  los Judas que tenemos en casa, que son el Iceta, Rivera, y García (Albiol, claro), y todos sus seguidores, hacerles un boicot absoluto en cualquier lugar y circunstancia, y mostrarles nuestro desprecio y asco total. Os animáis?

Para leer más, ir a; narsuri.blogspot.com.es

            BOICOT, DESPRECI I FASTIC TOTAL.

Ja he dit i repetit manta vegades que quan  la transició espanyola,  les oligarquies econòmiques i els poders fàctics es van donar compte que la UCD amb Suarez al davant, anaven de bona fe i volien  realment establir una democràcia i al temps van veure que s’acceptava el restabliment del PCE i la tornada d’en Tarradellas, es varen espantar, i com que poden ser dolents però no rucs, van recordar que qui els va fer el joc abans de .la guerra, va ser els PSOE, un partit de vividors que des de la seva primària creació sempre han sabut nedar en tot tipus d’aigües, (recordis que qui realment es va endur l’or d’Espanya, no l’or de Moscou, sinó l’or de Mèxic, on el van portar i gaudir en Prieto i els seus. Ven mirat, l’or que els reis catòlics i successors havien robat, va ser retornat al país per els honestos socialistes) però mai, mai han fet rés positiu per aquesta España que tant diuen estimar. Eixís doncs el poderosos varen buscar una colla de pillets i vividors morts de gana, (només cal recordar les fatxes que feien l’Alfonzo i en “Zelipe” abans que els engreixessin  com porquets) i els fessin de cuirassa davant els comunistes i catalanistes que eren els que realment els feien por. Eixís va començar la degradació de la democràcia, i a mesura que la gent en general es va anar espavilant,  les poderoses forces ocultes, van haver d’anar buscant aliats malignes i rastrers, i en trobar un subjecte fracassat i cara dura com en Rivera capaç de vendre’s  l’anima per a  poder sobre sortir, van crear el Cs. que junt amb la arrimades, Girauta que recordeu que té les idees tant clares, que ha canviat de partit quatre vegades i els Carriozosa, Paramo, Cañas, i tants d’altres. 

Ben mirat, doncs, i com que ja sabem Que el PP i PSOE no ens poden veure (però si ens poden i volen munyir), hem de circumscriure el nostre esforç i fàstic, a fer la vida  impossible  als judes que tenim a casa, que són L’iceta, Rivera, i Garcia, i tots el seus seguidors, fer-los un boicot ansolut en qualsevol lloc i circumstància, i mostrar-los el nostre menyspreu i fàstic total. Us animeu? 

Si voleu llegir més, aneu a narsuri.blogspot.com.es 

  CARTA A MERKEL, MACRON, I DEMÉS “CAPOS” EUROPEUS.

                              (que pagaria perquè la rebessin!)

Ara són les set de la tarda del dijous ú de novembre.   Mireu grans líders europeus; Tots coneixem que no sou pas babaus i som conscients que veieu de sobres la total injustícia en que vivim la situació espanyola. Sabem  també, que si recolzeu a aquest govern al qual no sé quin nom donar si es que se’ls en pot donar algun que no sigui insultant. Els motius que teniu per a recolzar tant immensa injustícia es que en el seu dia els europeus us vareu deixar enganyar per uns governs compostos de “trilers” del PP i del PSOE, els vareu deixar unes quantitats immenses de diners per a construir obres faraòniques en mig de deserts i estepes sols per a enriquir encara més a les grans oligarquies i multinacionals  i que vosaltres tant intel·ligents i superbs no us vareu donar compte que de cap de les maneres us podien tornar uns diners que no produïen cap profit. Ara doncs, esteu en mig del dilema de si defensar la vertadera justícia i demanar als “capos” espanyols  que alliberin de immediat a aquesta colla d’innocents o no cobrar, que això es el que realment us dol. Sabeu, que el PP es el partit  més podrit i immoral de la vostra Europa, i quan no hi ha moral, sabeu que mai no cobrareu i tant se us en fot el que pugui passar a aquestes persones, a les seves famílies i al poble de Catalunya. Si no ho feu eixís, jo (i crec que molt altres) us maleeixo de tot cor, i desitjo que algun dia ho hagueu de sofrir en les vostres pàtries i les vostres pells. La vida, dona moltes voltes. Penseu-ho! 

Aprofito per a recordar a la jutgessa Almela, que Jesuscrist  que devia ser al menys tan “Just” com ella va dir un dia:”El que estigui net de culpa, que tiri la primera pedra” No us fa pensar res això?

Narsuri.blogspot.com.es

         SI NO DEFALLIM, AIXÒ ESTA GUANYAT.

Crec que el mèrit més important de la situació actual catalana, es haver aconseguit que tot el món coneix-hi  de primera mà que es el que passa, i com ho administra la “justícia” del PP i el PSOE. L’únic problema que hi veig, i no petit, es la poca unió entre les distintes tendències catalanes. A voltes penso que alguns dels protagonistes, s’estimen més tenir raó ells, que no pas vèncer l’adversari comú.  Si aconseguim una mica d’unitat i sentit comú, els governs de la meseta, -que no les persones, donat que la majoria no són pas fanàtics- ho tenen fotut. Ara ja no poden amagar gra n cosa degut al ressò mediatic a nivell mundial. Ara, es una qüestió de resistència i temps, i els Rajois Riveras i Sanchez bois es quedaran vén solets. Anims! Enmvainem-nos els egos, i A por ellos!

ç

  JO EM RETIRO SI EL QUE CREC HAVER LLEGIT ES CERT.

Com que soc tant despistat, tal vegada ho he somniat. Però si es cert, i aquest home substitueix Puigdemont com a cap de llista en unes properes eleccions , em retiro in aeteurnum de votant de PDCAT. Crec haver llegit que qui es postula  per a aquest càrrec, es ni més ni menys que la persona que jo acabo de criticar aquest mati; l’incomensurable i insubstituïble Sant Vila. Si aquest home agafa aquest càrrec, en menys d’un any la formació haura perdut uina gran part dels seus fidels, i no dubteu que ell, i els que qudin en poc temp Ja s’hauran adherit a PP o CS. “De raza le viene al galgo”.

Recordeu; si es eixís, jo em retiro. Però un no seria res. El problema es que com jo, pensen molts d’altres.

  EN BONET DE FREIXENET, QUIN HOMENET MES VIUET.

Tothom coneix que a Catalunya, la marca de cava més coneguda des de molts anys es Codorniu, al que mai Freixenet ha superat. (es la meva discutible opinió) Doncs bé, el senyor Bonet, ha mostrat un mestratge per sobre de tot altre.  Com aquell pastoret del conte, fa anys que crida, no, “que ve el llop”, sinó “men vaig de Catalunya” i ara que sembla que el llop podria arribar, els de Codorniu marxen a tot córrer, i el senyor Bonet, fent-se un fart de riure, es queda tant trempat esperant que els clients no comprin el de la competència i quedant ell l’amo del barri. Excel·lent jugada, senyor Bonet!

          PREC AL CONSELLER (O, EX?) SANTI VILA

Mireu senyor. Se’m fa molt difícil creure que sou un unionista infiltrat i intento donar-vos allò que en diuen el benefici del dubte. Això dit, haig de reconèixer que la vostra actuació se’m fa molt difícil d’entendre. Clar, que vos sou allò que en diuen un home de prò al qui se li suposa que deveu tenir una gran saviesa i les idees molt clares,  i jo, no soc més que un home molt limitat del pilot. No obstant i això, i com que recordo els tristos anys de la post guerra, us voldria fer veure que quan la situació de la nostra maltractada pàtria passa cíclicament per moments tant difícils com l’actual de voler alliberar-se, els adversaris, aprofiten tots els errors per petits que siguin per a tractar de traure’n profit, i mantenir uns anys més la mamella catalana ben agafada. Aquests dies, vos amb els moviments ambigus, dubtes i canvis de rumb no feu més crear incerteses i problemes. Per favor senyor Vila, guardeu per a millor ocasió el vostre ego, i recordeu que una persona es pot sacrificar per un país, però mai un país per una o algunes persones. Retireu-vos discretament, ja que encara que tinguéssiu raó cosa que dubto, la situació no està per experiments rars. Gràcies.

Algú li pot fer arrivar?