LA BOLIVIANA DE VIC.

Avui, llegeixo en un setmanari vigatà, que han detingut a la nostra ciutat a una senyora d’origen bolivià, per haver furtat diners i joies a un senyor major, al que teòricament tenia d’ajudar, i cuidar.

Suposo que tothom entendrà que escric amb to dallò que els savis en diuen “Animus jocandi”, i mai amb “Animus injuriandi”, i ningú s’enfadarà. Els cas és, que per la meva llarga coneixença in situ de les races Quitxua del Perú, i Aimara de Bolivia, que varen ser les ètnies que amb més quantitat van sobreviure a la gran massacra dels “Gloriosos conquistadors espanyols”sobre els Inques, (quitxues, i aimares, eren ètnies menors dominades precisament pels inques) conec bé l’odi i el menyspreu que bona part d’aquella fent sent pels espanyols en general, i de cara als bolivians, tant aimares purs com mestissos de “Conqustador”  i indieta, i amb el rancor que de generació a generació, recorden  que solament de la regió de Potosí, ells, els aimares esclavitzats, varen arrancar milers de tones de plata, que els espanyols baixaven amb mules i rucs,  de les altes serres, i travessant el desert d’Atacama,  carregaven els  galions espanyols prop de la desembocadura del riu Loa entre Antofagasta i el port de Iquique, per portar-les cap a Espanya, on els cristianíssims reis,  les entregaven als banquers europeus per comprar armes per mantenir les guerres de religió que tant profit (?) varen donar al reialme.

Tornant doncs al principi, no seria d’estranyar, que la bolivianeta, aimara o mestissa, portés dintre seu un ancestral  afany de justícia, i amb el furt de 8000 euros amb joies al senyor que cuidava, volgués recuperar una petita part de les tones de plata, robades pels conqueridors. Quines coses te la vida He?

narsuri.blogspot.com.es