LA MALA GENT. I

fixeu-vos per un moment en el que han representat els 200.000 vots llençats miserablement pels grans “Cabdills” d’Unió senyors “Hotel Majestic”, i senyor “dons”. Perdó, eh, ha estat un lapsus. Volia dir senyor Duran Lleida, i senyor Ramón Espadaler.

Aquests vots, si haguessin anat a Junts pel si com era lògic, haurien estat suficients per fer president a l’Artur Mas, sense haver de mendicar ni negociar amb cap altra partit. Però, aquests dos pròcers únics a l’Univers, no son pas babaus del tot, i han sabut esperar el moment oportú per escindir-se, i perjudicar no, a en Mas, que també, sinó als catalans de ment sana que volen el millor pel nostre país.

Ara més que mai, ha quedat clar que aquests genis de la política s’han sortit amb el que volien, que era clarament afeblir el catalanisme, i quedar bé amb els seus amos de Madrid. Jo que sento un fàstic absolut pels de Cs. Ja que en Rivera no és mes que un oportunista sense entranyes i la Inés, una espanyola que acompleix amb el seu paper d’infiltrada, al menys donen la cara. En canvi aquestes deixalles d’Unió, fan veure que senten amor per Catalunya, i el que fan es perjudicar tant com poden.

Només dir: Carrasco i Formiguera; si des de l’infinit hi poder fer quelcom, envieu-los un metafòric llamp que no en deixi ni les arrels!

Narsuri.blogspot.com.es

EL BO, EL LLEIG, I EL DOLENT. En aquest cas, tots en plural.

Acabades les eleccions en la que tots els partits han sortit guanyadors, és l’hora de meditar una mica el que ha succeït.

Els bons en aquest cas des del punt de vista d’un que ja està cremat de tants anys de portar el jou dels partits estatals, que tant malament han tractat Catalunya econòmicament parlant, haurien estat els del grup pel si, i els de la Cup, que encara que aquests últims  un pel estremides, si arriben a governar, ja veuran quin pa hi donen, i s’aniran temperant. Quedi clar que bo, del tot no hi ha ningú, però seria allò “Del mal, el menys”

Els lletjos,  i molt, serien precisament els partits estatals, PP, PSC, i també els  den Franco (Rabell), que si tinguessin una mica de vergonya, cosa que tots coneixem que no és  d’aquesta manera, ja haurien dimitit. Només calia veure la cara de carbassonet de l’Iceta, festejant la victòria d’haver perdut només quatre diputats, i arribar al nivell més baix de la seva història.

Quan al PP, l’únic que lamento és apartessin la Quemacho, ja que si ara han fracassat, pot ser els hauria passat com als de Unió, que desapareguessin. Pot ser però, van pensar que en ser l’Albiol tant llarg, no li costaria tant d’arribar a dalt. Ja es veu, que ni amb la altura han pogut fer res. La gent, n’està tipa de tanta misèria.

I, els dolents, no poden ser altres que Cs. I Unió.

Els de Cs, són la còpia exacta que de PP, però retocada amb Fotoxop, i amb cares més boniques que la d’en Rajoy, i  menys venjatives i sectàries que la del ministre Fernández Diaz, que sempre sembla que té molta cremor d’estomac.  En Rivera, ànima de l’equip, ha mostrat sempre el fàstic que sen pels catalans, i ha estat prou P... per veure que els del PP ja eren unes roines més  desarrelades que les del Coliseu Romà, i ha aprofitat per a prendre’ls els clients. La Arrimadas, (Arrambades entre nosaltres, amb català col·loquial que algunes vegades -poques- utilitza ella), que sols fa vuit anys que viu  Catalunya, (us imagineu un català que amb vuit anys d’estada volgués ser president d’Andalusia?) ja vol ser la presidenta, i com han mostrat els resultats, la han votat tots els pobles i barris on hi havia el planter de vots del gran Herrera, i del grandiós Iceta. Ara caiguts en desgràcia, barris gens sospitosos de catalanòfils. A quests són els vertaders dolents.  Recordeu-ho! Ho pagarem car això.

Per últim, Unió, on el resident perpetu de l’hotel madrileny, el senyor Duran, que en veure venir la desfeta, va ser prou P... per deixar el primer ple en mans del incommensurable Espadaler, que tal vegada és l’home més preparat en tot  Catalunya  per parlar hores seguides sense dir res de profit, excepte es clar, quan diu “Dons”  que ho fa amb una exquisidesa absoluta. Aquest parell de persones del tot negatives i nefastes,  han estat els que en els últims dies han afeblit a convergència amb tal de fer pagar a tercers, el seu fracàs. Ai, si en  Carrasco i Formiguera  pugúes veure en que s’ha convertit, i com ha acabat UNIO!

BONS CONSELLS

Estic fins els mateixíssims de posar en marxa qualsevol aparell d’informació, i m’agradi o no, tinc de  veure i escoltar a aquests roba peres Iceta, Espadaler, i als descarats i falsos, Albiol, i Arrimadas. Al senyor FRANCO, (Rabell, eh! No Bahamonde) tampoc el crec gaire, però a aquest, ja l’agombolaran la Colau, i els seus.

Als dos primers, com que és evident que la patacada serà tant forta, penso que si els queda quelcom de vergonya, cosa que dubto, el millor que podrien fer, seria buscar un petit oasi del desert, i anar-hi per; mentre mengen dàtils, cosa molt alimentosa, llepar-se mútuament les ferides. O, hi podrien anar en Duran a llepar les de l’Espadaler, i el “D’esquerres i de progrés” senyor Obiols, que desprès de tants anys de no fotre brot, estaria molt preparat per llepar les de l’Iceta que tant carnoset, les deu tenir molt sucoses. En fi. Que s’acabi d’una P. Vegada aquest desori, i que els votants siguin conscient que ja fa cinc cents anys, que fem de ruc, i els Borbons, i els seus acòlits són els que ens “munten”. En fi, que Déu ens atrapi confessats S’ha acabat.

MUSULMANS, O SUDAMERICANS?

Pels molts anys  passats als països de tot Amèrica, em crec amb un cert dret a opinar.

Això ve a compte de l’assumpte de les eleccions municipals (plebiscitàries),on  he llegit en diferents llocs, que l’estat espanyol, o sigui en Rajoy i uns quants sàtrapes més, diuen que els independentistes, prefereixen que aquí a Catalunya, hi vinguin moros, ja que no parlen castellà, i que en canvi els fills llunyans de la “Madre Patria”, si que en parlen. Jo, m’atreviria a discrepar. És veritat que els que venen de Sud Amèrica, parlen d’idioma “del Imperio”, però la majoria d’ells, també Quítxua, i Aimara. Però el que ningú diu, (i jo ho puc demostrar inclòs amb fotos) es que la majoria d’habitants d’aquells països, sobre tot els descendents dels indígenes que són els que van ser maltractats, i delmats pels “Conqustadores” , senten un vertader odi, i fàstic als  parents dels Vajois, vivoretes, Camachos, i Albiols, però també als  Riveras, Arrambadas. Perdó volia dir Arrimadas i Etc.etc.

La majoria d’aquesta gent, dons, no són pas babaus, i si realment es volen quedar aquí i els tractem amb normalitat, els més intestats en que Catalunya funcioni, seran ells.

FÀSTIC ABSOLUT.

Aques tarda, i degut al meu despistament de vell, sense recordar que havíem de fer el boicot a les ordres del factòtums de torn, al pujar al cotxe i com de costum, he engegat l’aparell, que sempre tinc a Cat. radio, on he sentit uns crits terribles d’un energumen  maleint a destre, i sinistre, però especialment a en Mas. Amb el poc que he escoltat, no m’ha costat gaire de saber entendre que el que cridava, era l’anomena’t Iceta, altrament dit  el “flamet caducat”. Deia, que la seva mare patia tant en veure que el seu fill, s’entregava a la causa amb tanta intensitat, i sofriment. He tancat ràpidament, però no  m’he pogut estar de pensar que si jo fos la seva mare (que seria el càstig més gran de la meva vida Pobre dona!) patiria molt més, en veure el fàstic que fa tot suat com un porquet, quan el mostren per la tele, o quan hem d’escoltar les barbaritat ridícules que diu. No és estrany, que totes les persones amb dos dit de front hagin abandonat aquest trist partit, que més que partit, es desmembrat, i trossejat. Ai, Iceta! S’ha de ser molt inútil, per arrossegar-se  d’aquesta manera.

LA CAIXA D’”ORUS”

Ara que els Factòtums de la banca es posen tant de cul amb els independentistes, i els recorden que qui té el poder són ells per allò de” La pela és la pela” i que o callen, o a rebre, m’han vingut records de la meva infantesa, que m’han fet posar molt trist. Intentaré ser breu.

Quan tenia set o vuit anys, no ho recordo, en plena post guerra, que hi havia més gana que menjar, els meus pares, (Sobre tot la mare, que amb això les dones eren més previsores) un bon dia i suposo que després de molt estalvi, em van portat a Vic, a la “Caixa d’Orus”, que era com en deien, a dipositar la enorme suma de vint pessetes, on, un home petit, calb que hi va ser molts anys, i no que  oblidaré mai ja que ell, actuava com si exercís un sacerdoci, amb unes ulleres plantades al a punta del nas, i  sucant allò que en deien la ploma en un petit  tinter,  em va obrir una llibreta d’estalvi que mai va arribar a les tres-centes pessetes, però que encara guardo en algun lloc. Donaven un Interès mínim,  però allò de tenir un compte a la Caixa d’Oros, era com si fora un títol nobiliari. Després, en van venir d’altres, així com comptes corrents, i encara que mai vaig ser un client important, sempre hi havia hagut un sentiment quasi religiós. Ara als últims anys, i quan jo a l’estranger  anava “Sobre el ferro”, duran molt temps, vaig tenir-hi una quantitat important, i mai vaig tenir temps de fixar-me si em donaven quelcom d’interessos.  El que si recordo molt bé que quan ara aquí a casa, i anava a La Caixa, els factòtums, em tractaven de senyor, i em feien passar al despatx del director.

Un cop jubilat, vaig anar traient els diners per a altres necessitats, fins que durant anys  hi va restar una quantitat quasi immòbil, no pas important, però sempre positiva, de la qual no crec que em paguessin mai res. Ara, als últims mesos, i per comoditat de mobilitat física, vaig pagar algunes coses  amb la tarja, i per casualitat, em vaig donar compte que per cada operació més petita o més grossa, em carregaven  12 euros per “Manteniment de compte” cosa que no vaig entendre. Vaig trucar al responsable de la oficina fent-li veure que la cosa no era massa raonable, i li vaig fotre el rotllo dels meus tants anys de client.  La resposta va ser que les coses havien canviat, i que la Caixa és un negoci. O sigui, altra cop, La pela és la pela. Li vaig dir que no ho trobava just i que em preparés el saldo. Quan el vaig anar a retirar, aquell senyor que anys endarrere em feia passar al despatx del director, em va dir just bon dia, i allà a peu dret em va liquidar. D’aquest manera, als vuitanta anys, va acabar la meva singladura amb la “Caixa d’Oros”  començada quasi d’infant. No crec que cap més tipus de negoci tingui gent tant fidel al seu servei, amb “Preferents”, o sense. Recordeu allò tant de  la “Meseta”; Poderoso Caballero es don Dinero? Sigui  un Banco, o sigui la Caixa. No hi ha cap diferencia. Llavors diuen “La obra social” Qui la paga? Polítics, empresaris, militars, i  fins el Clero, tots estan en mans de cinc o sis  persones: Els banquers.

-

ALTRES REFILETS.

Com que jo pensava que l’ Iceta es fotrà una castanya espectacular, em tenia molt preocupat pel seu futur, ja que els presidents del PSC duren molt poc. Ara, ja no estic preocupat. Sé que si el foten fora, (cosa molt probable) podrà posar una acadèmia de ball, del la qual funció ja va mostrar l’altra dia que n’és un mestre. Menys mal... Clar, que si els fan moure, tots els flamets ballen, i si estan caducats, encara més.

Altra cas similar, que també em preocupava, és el de l’Espadaler. Aquesta figura única fruit singular i irrepetible del Basaura. Jo, pensava; Un home tant limitat com ell, que farà si se li acaba el “chollo”?  Sap fer quelcom a part d’anar repetint “dons”? Un cop més, Déu va mostrar que estima als creients, i ahir a la tarda. Em vaig assabentar que a la seva família hi havia molta experiència en governació  municipal  en temps de dictadura. Ànim! “dons”  Espadaler. Mai falta ui penja--- 

LA INDEPENDÈNCIA DELS EEUU.

Mireu: Dos cents i escaig d’anys endarrere, els habitants d’una colònia d’Anglaterra al nou món, (alguns anglesos d’origen; la majoria descendents.  Us fa pensar res, això?) es van atipar de treballar per a mantenir una colla de paràsits (entre ells la reialesa) que milers de  kilòmetres lluny els passaven el rasclet, d’una manera totalment injusta i explotadora. Us recorda res, això? Dons, bé: tot i que coneixien el que els podia passar al plantar cara a la potència més forta de la època, van preferir exposar-se a sofrir i  passar gana per uns anys, a seguir eternament subjectes a l’oprobi de ser els proveïdors d’una colla de “pillos” aprofitats. D’aquella guerra, van nàixer els EEUU, la Primera potencia actual. També, és clar, durant la lluita, la bona gent  de tot el món, ja els va dir que no se’n sortirien i que quedarien sols i aïllats. Si, oi?

Avui, i ja fa molts anys, els més interessats en ser amics i socis dels que els van plantar cara, -i van vèncer- són els anglesos els quals sense els “Gringos”, ja haurien perdut bous i esquelles. Penseu-hi en això. Si ells que es van matar despietadament són tan amics, nosaltres que sols hem de votar, perquè no podem ser-ho?

La única diferència entre aquest exemple, i el nostre, és que els anglesos, no tenen les llumeneres que tenim nosaltres. Sinó, recordeu. En Felipe. El Guerra de la Alma, i miemmano. En Zapatero. L’Aznar. I per sobre de tots, i a gran distància, en Rajoy, que quan la Historia parli d’ ell, el deixarà molt més amunt que a Juli Cesar, Npoleó i tants d’altres. Això sense parlar dels peons de segona fila encarregats de fer la feina bruta tals com els Boyer, Borrell, Roldan i un llarg etc. Cap polític anglès, es pot comparar amb aquestes extraordinàries personalitats que sols un país “Por la gràcia de Dios”, pot tenir .

Després d’això, algú encara pot tenir dubtes de que votar?

Narsuri.blogspot.com.es

 JA HO DEIEN ELS DE LA TRINCA.

Recordeu aquella de la Trinca que deia sobre els Borbons de nom Felip? Vindrà el tercer i després el Quart. De tants Felips, Déu nos en guard!

Doncs bé, aquest que tenim ara, ja és el sisè, i pel que sembla, com el Jesucrist segons l’Evangeli,   ha crescut  ”Amb bondat, i saviesa”.

Mirat d’aquesta manera, i tenint en compte que el nostre estimat Felip ha crescut tant, tenim que el nostre actual, King amb la seva altura, culte i savi com diuen  que és, quant els seus mentors i escribes li redacten  els discursos, i explicacions, ho deuen tenir tant fàcil, que por ser dia a venir inclòs se’ls aprengui de memòria, el qual per a un borbó ja seria el súmmum.

L’altre dia,  veien la seva reialesa i dignitat (no dic imperial perquè d’imperi res de res si no pensem amb Catalunya, últim bastió Borbònic), em vaig poder donar compte quan d’acollonit estaba l’Obama al seu costat. (Ha, ha) No és estrany, doncs, que pressionat pel King d‘Espanya, a la vegada també recolzat per un home que mostra la seva saviesa cada vegada que obra la boca, el ministre d’exteriors, Margallo, (Altra ha,ha) el  pobre Obama, se sentís cohibit i amb veu plorosa defensés la unitat de la nació espanyola contra els maleïts separatistes.

Mirat fredament, es lògic, que un home que és rei perquè el seu pare cansat de matar elefants i tot tipus d’animals (excepte la Corina que encara és viva)el va imposar, i al que a la vegada l’havia imposat el Caudillo, que a la vegada ho era “Por la gràcia de Dios”, tot plegat mostra tanta legitimitat i tant dret,que la única cosa que podem fer els seus fidels“subdits” es callar o en tot cas, pregar al Déu impositor de reis i capdills, que ens el conservin per a molts anys. Amb un president com en Rajoy, i amb un capdavanter com ell, en Felip IV qui podrà contra l’imperi?

Narsuri.blogspot.com.es

DEIXALLES, I FULLARACA (polítiques)

Recordeu aquell home que ha viscut del “cuento”, sense fer mai res de profit, i que sembla que va arribar a president del PSC, perquè era fill d’un dibuixant republicà? Si,si, vull dir l’immens Raimón Obiols. Recordeu que la única frase que devia saber de memòria i que amb aquella cara de “Ciment pam” repetia una i altra vegada: “D’esquerres, i de progrés”. Doncs bé; després de fotre al partit enlaire, com tots els fracassats il·lustres,(Verbigràcia el lladre Josep Borrell (1))  aquest pròcer, es va  anar a amagar a Europa de on a cobrat tots aquests anys. Ara, ve a salvar l’ Iceta. La única cosa, que en fer-se vell, la cara ja no és ni de ciment. És simplement la cara d’allò que ben o mal dit, en diuen “Cartró pedra” Una deixalla política. Si l’iceta per si mateix no fos Tant patètic, (a part de bon ballarí, es clar) faria molta llàstima.

Una altra mosta de deixalla política  -que no econòmic- influent, tot al contrari- El defensor de reis, prínceps i princeses senyor Miquel Roca “Junjent”, que durant uns anys va fer veure que lluitava per Catalunya, un cop col·locat, i influent, es va dedicar al treball privat, cosa que l’honora, i que vol dir que no té ni un pel de babau, (ni dels altres). Ara però, es llença a la palestra pública,  per a salvar a una altra deixalla. Un cadàver nàufrag, al que els taurons i demés  peixos depredadors no hi ha deixat res més que la espinada, i en Duran que deu ser un cartílag. Suposo, que per allò d’ Unio” s’hi deu veure obligat. Sinó, amb la seva veterania, la seva actuació no es podria entendre que el senyor Roca fotés una pífia tant immensa.

Bé. Vells, i jubilats! Ata a la tardor després de la tanda de eleccions, hi haurà tanta marmanya, tanta fullaraca, i deixalles polítiques, que si volem fer una mica de net, com que som els que tenim més temps, haurem de col·laborar i fer una foguera  al mig de plaça.

(1)   Dic lladre a en Borrell, perquè en entrar al poder  els Justiciers socialistes als anys vuitanta, ell, i l’altre insigne “Filipino” Boyer, (Que Déu hagi condemnat eternament) ens van robar la bonificació d’un 3,5 % que ens havia promès el govern Suarez als exportadors, perquè rebaixéssim els preus als clients estrangers  degut a la falta de divises en que es trobava Espanya abans de la vinguda massiva de turistes. Aquest morrut que ara torna a rondar pel nostre país,  (algú pagarà la festa) amb aquell somriure irònic, i sarcàstic, va ser-ne el mentor, i executor.

ARRIMADAS. (En Català, Arrambades. Si vol ser presidenta, no es per demés)

Aquesta nena, amb cara de ídem, i de veu de no haver trencat mai un plat, que diu que no mira mai la tele, i que si no dorm vuit hores no és res, és l’arma secreta dels anti catalans de Cs. De política, encara no ha mostrat que en sàpiga res. Però en Rivera que tant ens estima, coneix que hi ha un verí, de nom Arsènic, que els entesos, diuen que al prendre’l te un gust tant  dolç que encanta,  però que mata quasi instantàniament. Aquesta formosor, diu que vol arribar a presidenta de Catalunya però no s’ho creu ni ella ni el despulladet que la promociona. El que creuen i algun ni haurà, es que fent dir les burrades per un formatget eixís tendre   alguns s’ho creuran, i que com amb l’arsènic, algú “palmarà” amb aquella careta de nena verge.

PASSAR CANT.

Pels que no entenen d’ocells cantaires, (jo tampoc, però m’ho han explicat)  els diré que sembla que de tot els refiladors el més fi, i que entra més a l’anima, és sens dubte el passerell, que es veu que arriba a un tant alt grau de formosor, que quan això succeeix, en diuen que el passerell “passa cant” .

Doncs bé, després de veure la diada d’ahir, jo no vull fer un refilet, sinó que si puc, vull passar cant.

La meva admiració i agraïment a les persones que van tenir la valentia de posar-se al davant d’un esdeveniment que per a la majoria de catalans és molt grata però que per altres, i per la majoria d’espanyols, és motiu de critica i maledicció. Gracies doncs als de Junts Pel Sí, totes persones sàvies i formades,  i també per als de les CUP, que encara que en certa manera es desmarquen també donen la cara.

En front d’ells, (i ja és trist haver-ne de parlar tant sovint) hi tenim una caterva de ressentits, robaperes, fracassats, i venjatius, que encara que n’esmentaré  alguns, la llista seria malauradament massa llarga. En Borrell, home rastrer i insidiós, que desprès de furtar-nos com a polític, i fracassar, es va amagar a Europa on ha viscut tots aquests anys sense fotre brot. L’oportunista Duran rei del Majestic. L’incommensurable Espadaler, que amb ulleres o  sense, mostra ben clar que on no n’hi ha no en raja, però que no calla mai, encara que ningú l’escolti. En Franco, (Rabell) que diuen que es quedava els diners de la S.S. del seus obrers. El flamet Iceta, que ahir fimbrejava més que mai al costat del nou redemptor Sanchez. Els “catalans” formosos, Rivera i Arrimadas, que tant ens estimen. L’Herrera, la Camats, i tants i tants etcs.  A la qui trobem a faltar amb aquell morro d’euga, la Quemacho. Ja no parlem dels tants i tants espanyols -Politics, o no, que tant bé ens volen. Per això encara tenen més mèrit els cap davanters de la Diada. Felicitats a tots ells!

 ELS REFILETS DEL DIA.

Visca l’onze de setembre, i com deia en Tarradellas que visquin tots els “Ciutadans de Catalunya”!

Quan era jove, no recordo qui em va dir: “Quien con crios se acuesta, cagado se levanta”. No sé si això farà pensar res als de CDC, però érem molts els que ja els havíem advertit del que eren els actuals representants d’UNIO. Pobre Carrasco i Formiguera! Si veiés que, i com  se li ha quedat la finca, i com la han ensorrat!,

Aquest energumen, en Josep Borrell, el justicier  socialista que junt amb en Boyer al que sembla li agradava molt el menjar reescalfat varies vegades, van arruïnar tanta gent en nom del justicier Socialisme, ara es troba que té dificultats per ficar el morro, -i mireu que en té de morro, tan parlant metafòricament com del de veritat- ens els afers de Catalunya. Clar, que si no l’escolten, ell, se’n tornarà a Europa a viure del “Cuento”, i qui dia passa, anys empeny. Per això es va fer socialista.

Si en Franco (no, el cabdill, no, en Rabell) Tingues   vergonya, ja hauria fotut fora a aquest miserable den Pablo Iglesias. Mare meva! Si aquests ens arriben a governar jo demano la ciutadania al  país Dogon, que son molt més civilitzats i bones persones.( a part que és molt bonic, i exòtic)

E mateix dic, si la Colau torna a ser reelegida. Pobre Barcelona! Si tornava en Fivaller...

Heu vist, el flamet Iceta com fimbrejava al costat del prodigiós Sanchez?

Insisteixo. Volem una foto despulladets en Rivera i la Arrimadas. Oi que seria meravellós? Podríem empaperar tots els Carrers de Catalunya. Seria tant romàntic...

Narsuri.blogspot.com.es

JO CONFESO, I JO US MALEIXO. Dedicat als bisbes espanyols.

Després de néixer, vaig ser batejat. Als cinc anys vaig fer la primera comunió. Dels set als catorze  vaig fer d’escolà i vaig conviure amb monges i capellans, tots els dies de l’any. Es pot entendre doncs que  jo pugés amb un alt grau de fe, i religiositat. Després la vida se’m va complicar tant, que la cosa de la religió, va quedar una mica de costat com deu passar a molta gent, però sempre vaig tenir un alt grau de simpatia per a la majoria de capellans, (no tots) i sempre, sempre quan sentia una cosa tant quotidiana  entre la població en general, que era parlar malament del clero, em feia mal, em sabia molt de greu, i si era possible els defensava. Això, era el passat. Ara, la cosa ha canviat molt. M’explico.

Des de fa una temporada, sobre tot des que per la edat, estic vagarós, tinc més temps per veure els molt diferents canals de televisió, i dissortadament per a mi,  que creia que en aquesta vida ja ho havia vist tot, un bon dia, (Ja ho he dit altres vegades) se’m  va aparèixer el canal més rastrer, vil i mal parit, ( canal 13 television, o altrament dit, la televisió dels bisbes espanyols) que els canals porno que tant abunden, al seu costat, són com angelets amb un lliri a la ma.   Dic això, perquè els porno, tothom sap de que van, i no enganyen pas. 13 Tv, en canvi, si la poseu per allà a quarts d’onze, apareixen una colla de cardenals, bisbes, i capellans, -segons les dades- abillats estrafolàriament, (mireu-los a ells, i recordeu Jesús dal la burriqueta. Res a veure oi?) i amb gran pompa i solemnitat, parles de fe, bondat, i caritat cristiana, es donen i ens donen la pau, i un queda astorat davant tanta santedat.

Però, ai de mi! Tant prompte s’han amagat els disfressats, i després d’una inacabable tongada d’anuncis, -que és del que viuen-, apareix, una fera indescriptible de nom Isabel Duran,  amb cara no sé si de vívora, cobra, o serp de cascavell, que acompanyada de tot una troupe d’altres animals tant o més danyi’ns, es posen a mal dir i maleir tot els que és, ho pot ser català, i destil·len tanta maldat, i verí,  que un que ja es creia fora de tot perill, quasi no sap com reaccionar. Llavors, que aquest bisbes primer facin la pamplina d’amor i perdó, i desprès deixin sortir tota aquesta caterva de maldat  i odi, només podem pensar que de cap manera els primers creuen en una vida eterna. Ja que si ho creguessin, veurien que aquestes besties clarament  favor del PP, fan més mal i i més descregut que totes les seves jaculatòries. Ai bisbets, bisbets. Que se us veu el llautó! Pobre Jesús, en mans de qui esteu?

Bisbets espanyols, abraceu-me. Si vaig a d’infern, (?) vosaltres en sereu culpables.

.

.

ALTRES REFILETS

Aquest, en Morenès, com que es veu que es dedicava a fabricar armes, mostra ser un bon obrer i fidel a la empresa, ja que fa propaganda perquè l’exèrcit en pugui utilitzar, (contra els catalans, és clar). Si jo fos l’empresari, li donaria un plus de productivitat.

No us fa molta tristesa veure que  persones que no han fotut mai brot  i que no sembla que serveixin per a res, siguin els líders polítics d’alguns dels partits polítics catalans? Repassem-ho. Iceta. Un flam passat de data que gronxa com un “idem” . Heerera, i Camats, = a la fam i les ganes de  menjar, però res positiu. En Lluis FRANCO, (Rabell) que va fotre enlaire la empresa que tenia, i ara vol acabar amb tots els empresaris. Anarquisme pur, i maligne. L’Espadaler. Que amb ulleres o sense (que grosses i maques són les seves, he?), deixa clar que no te ser per a dir, no sap com dir-ho, però si li posen un micro pel davant, no calla mai i gaudeix més que un gos amb un os. Passarà a la posteritat per no haver fet res de bo per a ningú. La Colau, la desinteressada i protectora d’indigents, que te una ONG que, junt amb la seva parella en treuen uns tres milions a l’any. I és clar, la Arrimadas. Amb política, no sembla que hi entengui res, però com que és tendra i està de bon veure, segur que molts se li “Arrimaran”. Ja Vaig dir dies endarrere. Us imagineu ella i en Rivera desplladets tots dos en una foto? Segur que arrasarien.

Que us hi aposteu que totes les deixalles d’Unió, els grans Duran, Espadaler i no sé si algun altre, d’aquí a un any, o poc més ja són socis de PP, o, Cs, (fuerza Nueva, crec que ja no existeix, que si no...)

Hair, el gran cabdill Rajoy va visitar la Seat aquí a Catalunya. Curiosament, no hi vaig veure ni un polític català. Maco, oi?

Narsur.blogspot.com.es

FRANCO! FRANCO! FRANCO!

No us recorden res, aquestes manifestacions èpiques de temps passats?

Això, ve a compte perquè a  Barcelona,  esta sortint un nou cabdill,  que sembla que arrossegarà  multituds,  i que si Déu no el para, tots els ciutadans de Catalunya (així ho deia en Terradellas) se li rendiran als peus.

Ja fa fàstic haver de repetir tantes vegades quan preocupant és que per dirigir una nació qualsevol esdevingut o roba peres es cregui capacitat. Sols cal mirar la nova fornada de  que se’ns presenta, La Arrimadas, que si alguns la voten no serà pas per la seva saviesa política, sinó perquè es jove i blanca com un matonet, i sens dubte alguns se li “arrimarien” de bona gana. A aquest pastisset d’última fornada, el seu cap, un altre pastisset, en Rivera, ja la va presentar com a nova presidenta de la Generalitat. Mare meva!

No oblidem la Gran Colau que sols actua per a fer el bé. Una gran tramposa que té una ONG que les males llongues diuen que ja li ha rendit més de tres milions d’euros.

.Però avui, a que em volia referir, as a un vell (no tant com jo)  tronat que no ha fotut mai res de profit en tota sa P. Vida, al gran Lluís FRANCO Rabell. Tal com parla  aquest subjecte, em recorda aquells anarquistes dels anys trenta del passar segle. Si ell arribés  a governar a casa nostra, jo, que encara recordo temps passats, auguro tot tipus de mals per a la patria.

El que si em pregunto, es on ha deixar n Franco, i els motius que ha tingut. Si és per orgull onomàstic, res a dir. Si és per covardia,  deu ser un tipus molt perillós.

Una última reflexió. Alguns vots segur que els tindran, ja que ressentits d’un cotat i l’altre sempre ni ha, i el fanatisme és inherent als covards. Però, si com hem de desitjar són menys dels que ells esperen,  que faran? Tindran la honradesa de reconèixer-ho? Ai Franco, que perillós que ets!

MÉS REFILETS.

Si el gran polític “català” Sr. Espadaler del poble de la Ratafia, home de tantes virtuts i saviesa, acompanyat del senyor del Majestic  de Madrid  Duran, treu més d’un diputat a les propers eleccions, em comprometo i juro públicament no, a pujar l’Everst a peu, ja que estic molt tronat, sinó pujar a casa meva de baix a dalt sense rebufar. Paraula! Clar que mirat fredament, encara que com a polític sigui un “Bluf” ningú li podrà negar haver augmentat el vocabulari català amb la paraula “Dons”  que repeteix cent mil vegades en cada conversa sense que vingui a compte. Abans,  la gent vulgar, solia dir; Doncs. Ell, com a gran pròcer, ho ha millorat.

Quan vaig començar a veure aquella petita persona amb un grau tant gran de “Bad Milk”sortir cada dia en tots els mitjans, de comunicació amenaçant i maleint to el que tingués un cert tuf de català, li vaig posar per nom de guerra “La vivoreta”. Ara, ha augmentat tant els seu grau de maldat i perversió, que  dic públicament: Vivoretes i altre serpents totes de la Terra; perdoneu que us hagi comparat durant temps amb un esser tant pervers, i roí.  No em creia que hi pogués haver una cosa tant maligna. Ai Soraieta! Com et deuen envejar les serpents!

Un dels homes que junt amb en Boyer de la filipina, més  va perjudicar  als exportdors espanyols del anys 80, (Jo entre ells) ara, torna treure el morro –que en te tant com en Felipe altre pròcer del seu equip-  El gran Josep Borrell, que tant estima Catalunya ja està en campanya per tractar d’evitar que se li acabi la moma, i que no pugui deixar de no  fotre brot com ha fet sempre. Pobre Catalunya amb catalans com aquest!

Cada vegada que la tele ens ensenya el gran  ministre de repressió -perdó, vull dir de l’Intrior- el “Català” Fernadez Diaz, em venen a la memòria aquelles velles imatges d’enterramorts  que amb cara trista i compungida del tot farisaica, donaven les condolences als  familiars  des difunts després de cobrar-los les despeses de l’enterrament. La seva cara, encara que lletja i trista, mostra quan gaudeix de manegar-nos.      Narsuri.blogspot.com.es

SOLO SOSPECHAS, O ...?

Ayer, en Facebook, una persona muy inteligente  y que aunque no siempre coincidimos con las ideas, yo admiro sinceramente, colgó una pregunta o reflexión de porqué de tantos millones de musulmanes que se escapan de las sangrientas guerras (de religión , dicen) de sus estados, ninguno de ellos se va exiliado en Arabia Saudita, Qatar, los Emiratos, etc, que además de ser los que tienen el dinero que nosotros tan  graciosamente les damos en bandeja, son sus hermanos de la piadosa religión musulmana, y que lo tienen a tocar en casa, con el que se ahorrarían mucho kilómetros y penalidades.

Yo, que soy tan malo, ya que según el excelso director de la hoja dominical (perdón) quería decir el diario Ara, entre muchos otros desastres incluso soy homófobo, cosa que había ignorado siempre, he tenido el mal pensamiento de creer que hay muchas maneras de hacer una guerra santa o no, y la manera más barata de hacerla, é la que están empleando los países del petróleo. Me explico. Si se los quedan ellos a los exiliados, los deberán mantener. Enviándolos por tantos miles en la Europa infiel, dentro de veinte o treinta años serán tantos o más que los de raíz católica, y ya habrán conquistado toda Europa para el Islam, sin gastar un euro, ni con mantenerlos, ni con arma  que como siempre los infieles europeos y americanos están dispuestos venderles. Yo, soy tan viejo, que no lo verè, pero mientras la Merkel, y "Su mariachis" Rajoy incluido, actúen como actuan, El porvenir de nuestros descendientes, se ve muy negro.

También, puedo estar equivocado, y tal vez, los exiliados no van debido a lo tan mal que los ricos, tratan a los pobres trabajadores foráneos. Yo que lo conozco tan bien,  lo puedo aseverar.

En fin, que Dios, Jabè y Al • Alá, hagan más que nosotros.

Narsuri.blogspot.com.es