COM DEU RIURE EN FRANCO ALLÀ A L’ALTA GLÒRIA!

Quan el Caudillo va dir allò de “Atado y bien atado”, poc podia esperar que al cap de tants anys, encara porquejarien España la morralla borbònica i els aprofitats que ell va deixar com a solució segons el seu punt de vista.

Val la pena mirar una mica com es la historia per a recordar que la dinastia  dels borbons, va ser odiada a França, i expulsada en el seu país d’origen, i que va ser gràcies a una guerra com es van fer amos d’Espanya, i com amb la anexió, Catalunya no sols va perdre la independència, i tot tipus de drets fins el de la llengua, i avui dia encara estem pràcticament igual.

La dinastia borbona ha deixat un rastre de lladres viciosos i puteros, (i recordant especialment Isabel II no sé si dir de puteres, ara que la cosa del gènere importa tant, ja que ella en va ser de les més grosses) El cas es que encara que expulsada dues vegades pels espanyols, la dinastia borbònica va ser reposada davant la nació,  per el Caudillo, i  40 i pico d’anys després, ara,  hi tenim un sòmines que es mes llarg i menys carismàtic que el seu pare que ja es dir, donat que al menys com a caçador d’animals de dues i quatre potes (putero i depredador vaja)es va guanyar una certa fama. Al Felip, sols se li coneix haver conquerit la venedora de tabacs.

Encara que ja ho dit altres vegades, el més trist de la situació actual, es que qui sosté la caríssima nefasta i miserable monarquia, no són els monàrquics, pocs i mal avinguts, sinó que són els partits falsament dits d’esquerres, sobre tot el PSOE, que van ser creats mb les idees i els diners de la ultra dreta espanyola que coneixen que posant una colla de miserables morts de gana sense escrúpols tals com en Gonzalez, el Guerra, Boyer, Borrell, i un llarg i trist etc. traurien totes les possibilitats als comunistes que a vegades un xic bèsties, al menys la majoria anaven de bona fe. Era evident que el comunisme ja havia fracassat, però sens dubte haurien tocat la pera als grans depredadors durant anys, cosa del tot indesitjable, pels qui avui son amos absoluts del país, i amb el PSOE, varen allisar la situació. La prova que el que dic es certa, es que els socialistes de bona fe, (que n’hi havia molts), s’han anant  esborrat tots del partit, i només queda la morralla de ganduls pillos i vividors, cosa que a Catalunya es ven palesa  amb els “Iceta boys” igual que a la resta del “Imperio” amb subjectes similars.

Llavors, i tornant a perquè deu  riure en Franco, tenim que avui la gran empresa dels progressistes, es traure l’ossament del cabdill, d’allà al Valle, de los Caidos, i no es donen compte o pitjor no volen veure que en Franco representat per en Felipe VI amb la expenedora de tabàcs, i tot l’equip dels que realment manent, resta ven vigent i el que treguin l’esquelet, pot fer contents alguns il·lusos, no servirà de res, i España seguirà tenallada pels mateixos dels últims vuitanta anys. Si, en Franco pot riure content i feliç. Ho te tot Atado y bien atado!

HASTA SIEMPRE JORDI !!!
Ayer, un pintor de Cornellà sin trabajo fijo ni esperanzas, con 45 años de edad, ante la imposibilidad de hacer frente al alquiler del piso del que debía ya algunos meses, tuvo la dignidad y la inmensa valentía de suicidarse antes que los "servidores de la ley" lo echaran de su hogar.
Casualmente y por lo que dicen las noticias, aquel piso, era propiedad del Banco Popular, que como todo el mundo sabe era la gran obra de la "Obra de Dios". (Opus Dei, para los intel inteligentes). - Que pensará el gran Escrivá allí a la alta Gloria junto al Padre Eterno? - Los que como yo sufrimos las arbitrariedades de este banco no único ni mucho menos, pero si uno de los más duros y sin piedad, recordarán que cuando las cosas iban bien, eran los que más adulaban al cliente, y que cuando de lejos olían alguna posibilidad de problemas, abandonaban al cliente, sin importar lo que le pudiera pasar. Más tarde, las cosas cambiaron, y el gran depredador, como no, tuvo que ser ayudado, y seguro muchos en fueron bien.
Total, el banco, ha continuado, y con dinero de no sabemos quién, ha podido ir sangonejando, y perjudicando la gente, dado pe por mucho las publicidades lo digan, los bancos, no están para ayudar a la población activa, sino para lucrarse de ella.
Tú, Jordi, al que hasta ayer no conocía, eres uno más de las víctimas de este mundo voraz y despiadado. Quisiera decirte que espero que alguna divinidad desconocida te compense por haber sido tan valiente. Desgraciadamente, ya soy un viejo desengañado, y pocas cosas me hacen ser confiado. Sin embargo, te admiro y valoro tu valentía, y pienso que si tu acción saca los colores a alguien, -si alguna vez han conocido la vergüenza- habrá valido la pena. Gracias por tu ejemplo, y; Hasta siempre Jordi.

              FINS SEMPRE JORDI!!!

Ahir, un pintor de Cornellà sense feina fixa ni esperances, amb 45 anys d’edat, davant la impossibilitat de fer front al lloguer dels pis del qual en devia ja alguns mesos, va tenir la dignitat i la immensa valentia de suïcidar-se abans que els “servidors de la llei” el fessin fora de la seva llar.

Casualment i pel que diuen les noticies, aquell pis, era propietat del Banco Popular, que com tothom sap era la gran obra de la “Obra de Déu”.  (Opus Dei, per als intel·ligents). – Que deu pensar el gran Escrivà allà a l’alta Gloria al costat del Pare Etern?- Els que com jo vam sofrir les arbitrarietats d’aquest banc no únic ni de bon tros, però si un  dels mes durs i sense pietat, recordaran que quan  les coses anaven bé, eren dels que més adulaven al client, i que quan de lluny ensumaven alguna possibilitat de problemes, abandonaven al client, sense importar el que li pogués passar. Més tard,  les coses van canviar, i el gran depredador, com no, va haver de ser ajudat, i segur molts en varen anar bé.

Total, el banc, ha continuat, i amb diners de no sabem qui, ha pogut anar sangonejant, i perjudicant la gent, donat pe per molt les publicitats ho diguin, els bancs, no estan per ajudar a la població activa, sinó per a lucrar-se-n.

Tu, Jordi, al qui fins ahir no coneixia, ets un més de les víctimes d’aquest món falç i despietat. Voldria dir-te que espero que alguna divinitat desconeguda et compensi per haver estat tant valent. Malauradament, ja soc un vell desenganyat, i poques coses em fan ser confiat. Tot i això, t’admiro i valoro la teva valentia, i penso que si la teva acció fa avergonyir algú, -si mai han conegut la vergonya- haurà valgut la pena. Gràcies per el teu exemple, i; Fins sempre Jordi.

              FINS SEMPRE JORDI!!!

Ahir, un pintor de Cornellà sense feina fixa ni esperances, amb 45 anys d’edat, davant la impossibilitat de fer front al lloguer dels pis del qual en devia ja alguns mesos, va tenir la dignitat i la immensa valentia de suïcidar-se abans que els “servidors de la llei” el fessin fora de la seva llar.

Casualment i pel que diuen les noticies, aquell pis, era propietat del Banco Popular, que com tothom sap era la gran obra de la “Obra de Déu”.  (Opus Dei, per als intel·ligents). – Que deu pensar el gran Escrivà allà a l’alta Gloria al costat del pare Etern?- Els que com jo vam sofrir les arbitrarietats d’aquest banc no únic ni de bon tros, però si un  dels mes durs i sense pietat, recordaran que quan  les coses anaven bé, eren dels que més adulaven al client, i que quan de lluny ensumaven alguna possibilitat de problemes, abandonaven al client, sense importar el que li pogués passar. Més tard,  les coses van canviar, i el gran depredador, com no, va haver de ser ajudat, i segur molts en varen anar bé.

Total, el banc, ha continuat, i amb diners de no sabem qui, ha pogut anar sangonejant, i perjudicant la gent, donat pe per molt les publicitats ho diguin, els bancs, no estan per ajudar a la població activa, sinó per a lucrar-se.

Tu, Jordi, al qui fins ahir no coneixia, ets un més de les víctimes d’aquest món falç i despietat. Voldria dir-te que espero que alguna divinitat desconeguda et compensi per haver estat tant valent. Malauradament, ja soc un vell desenganyat, i poques coses em fan ser confiat. Tot i això, t’admiro i valoro la teva valentia. Gràcies per el teu exemple, i; Fins sempre Jordi.

                ESPERE SEÑOR RAJOY!

Mire gran figura. En mi modestísima opinión, pocas personas han sido tan nefastas para la política española como ha sido usted que casi ha superado a su mentor Aznar, i sobre todo para todo lo referente a Catalunya. Usted que ha mostrado claramente sus limitaciones como personaje público, se ha rodeado de un equipo de personas mediocres y malas, que la ha ayudado a llegar  a esta sima profunda de la que no sabemos si podrá salir nunca si se precipita al fondo de ella. Pero espere señor Rajoy, no se tire del todo. El que le va a suceder en el cargo de sátrapa del Imperio Español, el señor Pedro Sanchez “El hermoso” empieza tan mal, pone a unas personas tan dañinas i malignas, (como ejemplos, la protectora de Florentino el del Castor i tantos otros animales, y animaladas), o en el caso de Catalunya la persona más dañina y miserable –Josè Borrell- que ha parido madre en este país, o el saco de pus que pretende ser su virrey en Catalunya, que  aparte de ser un gran bailarín y algún pequeño vicio más, poca cosa ha demostrado. Podría seguir citando nombres, pero su estulticia y maldad es tan pública y notoria que la mayoría de los españoles son lo suficientemente inteligentes para opinar por si mismos. Por esto, señor Rajoy espere, no se precipite. Usted, ha sido un desastre en todos los aspectos, pero el futuro que se augura, es tan poco prometedor, que igual le hacen una romería con velas para que repita sus paridas antes de caer en manos del glorioso Sánchez y su PSOE que de las manos de Zeli y el Guerra dieron tantas gloria a la Nación. Amen 

                  REFLEXIONS D’UN BABAU!

Com deia el meu amic valencià; ma que té collons asò! Ara resulta que el president del PSOE, partit creat en el seu dia per a destronar la monarquia tant nefasta per a la nació, avui ha jurat el càrrec davant la plana major del país prometent lealtat a la monarquia. Si no fos per plorar seria per a riure.

Altra meditació no gens complaent, es que alguns creuen que aquest socialista anirà de bona fe, i ajudarà en alguna cosa en el benestar d’uns i altres. M’hi jugo un pèsol, que no  farà res que pugui afavorir als catalans.

Una pregunta certament inquietant  es a que es dedicaran ara  aquests professional del lladronici un cop no puguin disposar de la llista d’en Barcenas com feia un misteriós subjecte anomenat  M. Rajoi. Ja sé que cobraran milions per als serveis prestats a la “Patria”, però; en tindran prou?

Altra que tal, en Millo. Desprès de passar d’Unió al PP, que farà ara que els den Racoi van de “dallons per terra”. Passarà als d’en Rivera? O, crearà un nou partit?

   CATALANS, PENSEUS-HO BÉ!

Ara que per unes hores creiem que ens entrava un alè d’esperança en marxar de la primera línia política tanta iniquitat del PP, la primera notícia que ens donen com a la gran esperança del PSOE, es que possiblement en Sanchez posi com a ministres a dos “catalans il·lustres” com són l’ Iceta i en Borrell. Pobres de nosaltres! De l’Iceta, poc hi ha a dir que tothom no coneix-hi, ja que a part de ser un sacotell de greix, i ballar molt bé, poca cosa més se li suposa. –allà on no n’hi ha no en raja- Però amics, en Borrell! Ai, en Borrell. Com a home cregut i superb que és, dintre seu no hi  cap ni una bona idea ni un bon sentiment, i sols cal recordar que fent tàndem amb el marit de “la china” segons el Guerra, a finals dels setanta van estafar a més de vuit mil exportadors, (entre ells, un servidor) i ens van portar a la misèria absoluta. Com a psicòleg, puc dir d’ell que que es una persona que desconeix la pietat la camaraderia ni cap tipus de sentiment caritatiu, i que amb tal del seu triomf personal no dubtaria ni un moment en destruir la humanitat entera. Si no fa més mal, es perquè en ser tant limitat intel·lectualment, ni els del seu entorn no se’n fien. De totes maneres, recordeu aquests pernsaments! Ai, si el nombren...

SINCERAMENT!

Haig de reconèixer que m’hauria deixat tallar petites parts del meu cos, per tal de veure la “Caida del Imperio romano” Perdó, de l’imperio Rajoiano vivorítico , cos`pedaliano , mendez viguieño, zoidiano, i asticiano. Sortosament, no ha estat necessari, i les forces de la Natura han fet la feiena. Però, ah! Tothom sap que la natura te la costum de deixar runes on actua, i aquí no ha pas estat una cosa diferent. En lloc del Racoi bois d’una podridura total, , ens deixa les runes descendents directes, d’en Zelipe, del Guerra, i tot una troupe de “sluths and thieves”que han arrasat amb bona part d’España, a demés de encimbellar una monarquia lladre i fal·laç. Pobres de nosaltres! Clar, que mirat fredament, aquí a casa nostra tenim altres opcions per a triar; però, en sabrem?