EL PRIMER
REICH ESPAÑOL. Primer.
Situem-nos a Alemanya als anys
trenta del segle passat, i mirem les situacions i semblances amb la Espanya
actual. En plena derrota del socialisme, dolent per naturalesa a alemanya o a qualsevol
altra contrada, a aquell país intel·ligent i culte, derrotat en la primera Gran
Guerra, i explotat immisericordiosa ment, pels cruels i voraços anglesos, i
pels murris però no gaire valents francesos, es trobava en una situació on la
gent es moria de misèria, i no tenien res per a escalfar-se a desgrat de la
seva gran producció de carbó furtada descaradament per anglesos i francesos. En
una situació així, no fou estrany que sortissin possibles redemptors per a
salvar el país de tant trista situació. Hitler, un home intel·ligent, però depressiu
i venjatiu que s’havia jugat la vida per alemanya en la perduda guerra, malgrat
ser austríac, aprofitant la seva facilitat de paraula, en part fruit de la seva
convicció de tenir raó, no va trigar gaire en reunir al seu costat molts altres
personatges de similars característiques, i a ser recolzat per les grans
indústries en plena crisi, i per els capitals que a desgrat del gran cataclisme
encara restaven dintre el país. D’aquesta manera no va tenir massa problema en
fundar el partit Nazi, on es va rodejar
de persones semi fracassades però aprofitades i venjatives que no sols el van
recolzar, sinó que es van entregar a ell de manera absoluta. Ara, anem a fer
comparacions més o menys afortunades.
Alemanya, que sempre havia
tingut un sentiment profundament
nacionalista no va tenir problema en crear amb poc temps les SA, agrupació
ultra dretana, comandada per el fanàtic Ernst Röhm, quan Hitler encara no havia
triomfat del tot.
Espanya, o més ben dit la
dreta terratinent i carca, país de grans fracassos internacionals, el qual
exercit no ha guanyat cap guerra a un enemic exterior en els últims tres cents
anys, ha tingut sempre una creença d’imperi i el lema real que més li escauria
seria el de: “Don, sin din” (la resta, la coneix tothom). Espanya, doncs, des de la mal anomenada
transició, ha mantingut una ultra dreta més o menys dissimulada segons els
moments, encapçalada per Fraga i tots els seus seguidors entre ells Aznar, i
altres, amb la ajuda de tants com Blas Piñar, i un gran etc. Aquests anomenats, i els seus successors, serien en el
temps d’ara l’equivalent alemany de les AS de Röhm.
En dominar ja totalment la
situació alemanya, Hitler i els seus (Rossemberg, Himler, Goebbels, Goering,
Hess...), ja no en tenien prou amb
aquella dreta violenta però d’origen tradicional, i varen crear amb rapidesa
les SS, que varen ser l’exponent més ferm de la violència i la manipulació,
essent els jueus l’enemic preferit ja que degut a la seva idiosincràsia, i
conviccions eren els que generalment més diner tenien, mes estalviaven i menys
despesa feien. No s’acontentaren pas amb això, i amb rapidesa varen anar en
contra de la SA perquè no els fes ombra i a la anomenada “Nit dels ganivets
llargs”, es van carregar Röhm i tots els caps de brot.
Ara, aquí a Espanya, com que
la situació econòmica està en un estat molt crític pel seu deute impossible de
pagar amb Europa, i els grans capitals siguin de l’Ibex o no, no volen perdre els seus privilegis de tants
segles, i veient el desgavell en que estan immersos els del PP, en front d’uns
socialistes de pa sucat amb oli, s’han
ret de la màniga una formació no ultra dretana, sinó maligna i despietada, i
han posat davant com a líders a una colla de ressentits, pillets i ganduls als
que no se’ls coneix ofici ni benefici, a
desgrat de la majoria presumir de títols acadèmics, i que mai ha fet res
per la nació si no es anar xuclant de la
mamella pública. Aquesta formació, si Déu o
algú més tangible no hi posa mà, Es
la que en poc temps crearà el que en podríem dir el Primer Reich espanyol, i
passo detallar:
Furer absolut; Albert Rivera,
persona que excepte alguns temps empleat de banca no se li coneixen altres
experiències si no es mangonejar i enverinar tot el que toca.
Ministra de propaganda tipo
Goebels; Inès Arrimadas, persona dolenta i amb ganes de fer mal. Com es el cas
d’ ella, hi ha coses que es porten als gens.
Ministre de mentalització
totalitària tipus Rssemberg; Carlos Girauta. Gandul, i pillet, però incapaç de
fer quelcom útil. El gran Caja, també estaria a la altura.
No estic segur qui seria
millor com a cap de les SS tipus Himler; Nart, Espada, o altre per l’estil.
Per als camps de concentració,
imitant o superant als caps nazis, tindríem sens dubte en Carrizoza, en Paramo
i tants d altres de tan poques qualitats, però de manifesta mala llet.
Es curiós fer constar que tots
els esmentats, segons ells, són “Catalans de soca rel”
Llavors, doncs, tindrem a no
trigar, que les SS de Rivera, actualitzaran “La nit dels ganivets llargs”, es carregaran a les SA
del PP, molt més molls, i mal acostumats. Quan la supremacia dels nazis de Rivera ja sigui absoluta a Espanya, vindrà “La nit dels vidres trencats” però com
que a Espanya els jueus no són una entitat prou significativa, els escollits
per ser anorreats, seran sens dubte els catalans, els grans dolents de la
pel·lícula segons els Cs. El problema, vindrà quan es donaran compte que així
com els jueus el que dominaven era el
comerç, i per tant el diner, els catalans entre altres coses, dominen una part
important de la industria espanyola, i per tant si ensorren la industria, principal font de
recursos del país, España, nació del tot en fallida a nivell internacional es quedarà en un atzucac absolut. Que passarà, després? Ah! Aquesta es la
pregunta del milió!
