TV 13 “EMISSORA DEL BISBES”

Estava ahir maleint la dolenteria de la gran Ada, quan  mirant la tele, van fer anuncis, i com sempre que passa això, vaig fer zaping d’un canal a l’altre, quan en arribar a la dita TV 13 dels bisbes,  en menys de cinc minuts, vaig sentir més maldats i calumnies sobre els catalans que ni que fos fet a mida, es podien millorar. Aquella mala persona, la Isabel Duran, amb cara de pèrfida  programada,(la serp més verinosa seria una aprenenta al seu costat) acompanyada de quatre o cinc homes d’un nivell similar, va anar mostrant  a l’univers enter quanta maldat tenim els catalans, i quan lladres i insolidaris som. Si això ho fes una altra emissora, no seria pas massa just ni edificant, però que ho faci una emissora que uns minuts abans, diuen la “Santa missa” i parlen de caritat i amor, i per últim es “donen la pau”, ja quasi es per a fotre’s un tret. A cap d’aquests bisbes, els queda una mica de vergonya? Després d’això, qui volen que els cregui? Ai, si Jesucrist pogués tornar! No amb un “latigo”; amb la bomba atòmica els empaitaria. Miserables. !!!

Narsuri.blogspot.com.es

ADAGIS QUE SERIA BO QUE NO ES PERDESSIN

Quan feia el servei militar a Parques y Talleres, (any 1.957) recordo que hi treballaven molts paisans, i un d’ells, un andalús més eixerit i trempat que unes pasqües, ja pot ser de cinquanta anys, que m’apreciava molt i al qual jo ajudava, em solia dir: Mira Narciso; las tres plagas de España, son: Andaluz con dinero, (referit  als amos dels cortijos) Catalan con mando, (que eren els que feien treballar als emigrants)  i Gallego con botas.  (pels miliars. Llavors en Franco estava a la cimera absoluta ) Clar, i de la meva collita, dels gallecs, jo hi afegiria els politics. Sinó, mireu una mica Fraga, Rajoy, Etc. etc. Que demòcrates que són, oi?

                            ==========

Se sap, que a Cuba a part dels esclaus, els únics que treballaven dels blancs conquistadors, eren els catalans. Per això s’explicava que els negres deien: “Andando por una quebrada, decia un negro con afan; ¡Diòs, quien pudiera ser blanco, aun  que fuera catalan!”

                            ==========

Avui, a les illes Canaries, de guanches purs, ja no en queden. El 90 % són espanyols purs, i uns pocs mestissos. Doncs bé, els antics guanches, tenien un adagi que deia: “En una batalla sangrienta, nos invadieron los godos. Abrete Teide valiente y tràgatelos a todos” Pobre Teide, sembla que ja no té dents...

SOBRE ELECCIONS

Com que sembla que soc especialista en crear-me “amics”, avui, voldria parlar  una mica d’alguns candidats, i espero no molestar .gaire.

Ada Colau. Aquesta dona,  sembla que es llicenciada en mentir i enganyar a la gent de bona fe i no gaire saviesa, s’ha fet un nom fent veure que és una espècie de Jesuscrist femení que dedicava la seva vida en defensa dels desemparats. Ara  que ja és famosa,  vol apujar el nivell, i vol enganyar (perdó, redimir) a tota la ciutat de Barcelona. Doncs bé, resulta que surt informació d’última hora on ens diuen que aquesta santa dona, tot bondat i virtut, ha estat cobrant durant anys, un sou, més o menys oficial però amagat. Quanta misèria moral!!

Garcia Albiol. Aquest senyor, alcalde de Badalona, ha tingut la virtut de crear-se enemics per tots costats, per l’únic motiu de dir que vol netejar la ciutat que presideix. No sé massa que passa en aquell poble, ni de que s’ha de netejar, però si té tants vots, quelcom deu passar que no agrada a la majoria. Quan els votants són d’esquerres, el que els rep, es titllat de progressista. A ell, li diuen xenòfob. Ja dic, no ho sé, però...

Josep Anglada. Aquí a casa nostra aquest senyor, com l’Albiol, allà, també te votants. Personalment el conec molt poc, però; tots els que el voten són mala gent i xenòfobs? Jo em faig una reflexió: “Algo debe tener el Agua cundo la bendicen...”

UNS DIES DE GLÒRIA.

Ara que a diari rebem a domicili les llistes dels polítics candidats a resoldre’ns els problemes municipals, veure tantes fotografies de persones generoses i desinteressades, que s’acosten a nosaltres per a redimir-nos, i posar tota la seva saviesa i bona voluntat a la nostra disposició, fa  sentir dintre l’anima, una  tendresa, i admiració que eixampla l’esperit.

Si tenim en compte que sumant tots els desinteressats voluntaris de totes les llistes que ens volen arreglar el municipi, passen bastant de dos cents, i que el consistori municipal, no en te pas més d’una vintena, (?) (com que no hi entenc, no n’estic segur de la quantitat) hem de pensar, o bé, que als nostres pobles hi ha molta més gent bona i justa i desinteressada de la que creiem, o que fer-se veure fotografiat davant de  tanta gent, i a desgrat de que saben segur que no els votaran, ja els dona el sentiment que per uns dies, són gent important, i per tant com dic, tenen els seus dies de glòria.

Altra cosa que entendreix i fa sentir agraïment, es que pel que sembla, molts dels que s’ofereixen a ajudar-nos, ni són   solament del municipi, sinó que estan disposats a deixar amics i coneguts i venir a casa nostre  amb tal d’obtenir el nostre bé. Dic això, perquè en algunes de les llistes rebudes, no hi ha ni un sol nom conegut, i a altres, molt pocs. Abundant en aquest tema, és curiós veure que en els dos partits “estatals” de més fama, que des de “Madrit” ens entimen tant, tenen unes llistes aquí a casa nostra de les quals  han desaparegut tots els caps de brot que durant anys havíem conegut, i que semblava que dominaven part del vot casolà. Ara,  els presumptes redemptors, són quasi tots forasters.  Com deia aquella grassoneta tant vistosa de la tele, ¿Por que serà? 

ADA COLAU I LA REPUBLICA ESPANYOLA

Degut a l’èxit  de crítica tant inenarrable dels meus escrits, m’havia promès estar una temporada quietet i dedicat al meu nou llibre, però veure una persona tant oportunista i tant poc preparada com aquesta la Ada, m’ha fet venir vells records de quan era més jove, i m’interessava en estudiar el perquè de  la desastrosa Guerra civil, i i perquè la va guanyar en Franco, quan tota la informació seriosa de la època mostrava que mai la havia d’ haver guanyat. 

A la conclusió que vaig arribar, - i que encara crec- es que guerra no la va guanyar en Franco, sinó  que la van perdre els polítics professionals republicans.  Només veure la cara de l’Azaña, en Prieto,  i tota aquella trepa d’oportunistes i superbs, que per més inri es creien savis, ja es podia entendre com aniria la cosa. Quan al 36 va guanyar El Frente Popular, aquells mals governants, en lloc d’educar a la “plebe” famèlica i inculta per culpa d’una dreta dolenta i egoista, es van dedicar a ajudar a treure els instints més primaris de les persones humils, i poc preparades.  A tot això, s’hi va afegir que una lacra tan t dolenta i maligne  -el comunisme-, estava de moda, i aquells grans polític, que no homes  d’estat, van deixar en mans d’aquests, els principals esdeveniments, i quan va començar la guerra, en lloc de deixar en mans dels militars que eren els que se suposava que hi entenien, els van arraconar, i en els seu lloc, hi van posar “Comisarios políticos” evidentment comunistes, que van portat a en Franco a fer-se un tip de riure, i prendre el comandament per quaranta anys.

Ara, a nivell de Catalunya  en especial a Barcelona, surten persones com la Colau, sense cap cultura ni experiència ,que volen portar de nou el país a la barbàrie. A nivell, espanyol, tenim els de la cua, i els seus satèl·lits. Malauradament, els grans culpables son en Rajoy, la vivoreta i  el seu seguici, que junt amb els grans capitals sense entranyes, ho acabaran d’adobar.  Pobre gent humil. Amb el futbol i votant cada quatre anys, ja els acontenten. Que hi farem!