ESCUDELLA, O “OLLA PODRIDA”?

Als últims temps, jo,  il·lús de mi, m’havia  fet a la idea de que els politics d’aquí, fos del color que fos, es donaven compte d’una vegada per totes, que els governs de Madrid, mai deixaria voluntàriament que Catalunya s’independitzés, ja que a part de com he dit tantes vegades seguir xuclant de la mamella de la pobre i  cada vegada  més  seca i eixorca vaca catalana, també eren conscients que la marca “Catalunya” els donava un prestigi del que moltes de les seves comunitats, estan  tant mancats. Realment, que seria de l’Espanya d’en Felip VI, i d’en Rajoy sense la nació Catalana?

Doncs bé; ara em  dono compte, que els politics –que no homes d’estat- de Catalunya, són la majoria d’ells tan mesquins i de poca altura, com els de les espanyes, i que en lloc de voler fer una escudella sòlida i saludable  per a tots els habitants de la nostra terra, estan convertint la política catalana en una vulgar olla podrida madrilenya. En lloc de bons braons, pilota  i hortalisses tendres, la majoria d’ells, (els politics d’aquí)son ossos ja passats,  verdures eixutes, i cigrons que ja no recorden quan van ser collits. Només cal veure’n uns quants dels capdavanters. L’Iceta, nova espècie a la palestra, és exactament allò que deien; ni ous, ni peix, ni carn, ni greix. Ni ell, mai hauria somniat arribar a dirigir un partit. Clar, que deu ser un partit, tant partit, que no sé si arriba a dos o  tres cents. L’Herrera, comunista de prò que cada dia canvia de pensament, -suposant que pensi- i que ara està tan “acollonido” amb el de la cueta, que ja es veu en la tessitura de vendre’s la bicicleta, i anar a peu a buscar feina, si es que és capaç de fer-ne alguna. El de la CUP, que als primers dies ens havia fet creure que anava de bona fe, però que cada dia mostra més que no té les idees clares, i que ensenya la seva inseguretat, escoltant-se quan parla tant baixet com a cau d’orella, i tant pausat. No sé, si queda satisfet d ’ell mateix? El cas però més preocupant, és el d’en Junqueres. Qui el mostra més clarament, és el que l’imita en el Polònia. Pot ser inclòs ho faria més bé. Dic, deia, volia dir, però no dic. Etc. etc. quin desengany... Ai, Jonqueres!  No t’has donat compte que molts que t’havien cregut, ara ja desconfien?

Per fi, en Mas, que encara ara crec el de més bona fe, però que te un llast tant pesat, amb en “Duran i su Mariachi”, que ja veurem com acaba.

Mentre tant,  PP, i PSOE, els grans mals de la Nació, han tingut la sort que ara ha sortit -O, l’han creat ells?- el de la cueta, per aglutinar a tots els anti catalans alguns  dels quals haurien votat per la independència, cansats de Rajoys i Santamaries.

De ciutadans, i UPD, ja ni en parlo. Aquests, varen  nàixer sols per a fer  mal.

En fi. Adéu Escudella catalana. Que la podrida olla madrilenya no se’ns indigesti!

LA CARTA AQUE MAI REBRÀ EL REI D’ESPANYA FELIP VI.

Em dirigeixo a vos, no com a rei, ja que tic no solament dubte, sinó que tinc la convicció de que legalment, no ho sou, i us diré perquè.

En primer lloc, heu de reconèixer que el poble d’Espanya, no us ha elegit. Vos, esteu al lloc que esteu, únicament per caprici del vostre pare o per la pressió que sobre ell han exercit els anomenats “Poders factics” per les moltes barrabassades que ha exercit durant la seva llarga, sobirana  i intensa vida. Apart, és clar, que el vostre pare, no va pas estar elegit, pel poble, sinó que va estar imposat únicament pel poder diví del Caudillo. No podem oblidar que Ell, ho era per “La Gràcia de Dios”, que com deia aquell català tan poc poliglota, “Dios ni don, he”?

Be, el meu comentari és sobre el vostre discurs d’ahir, i en particular per a preguntar-vos qui el va escriure i us va obligar a llegir, ja que no és possible que vos tinguéssiu tant alt  grau d’ignorància sobre la situació real i el neguit de la gran majoria del poble que viu a Catalunya. Parleu de possible malestar i fractura entre nosaltres, com si això, fos una cosa nova, quan vos, no podeu ignorar que des que el vostre estimadíssim ancestre Felip IV va massacrar el nostre país, els Borbons, mai han estat estimats per la gran majoria de ciutadans, sinó  que únicament els botiflers que en trauen profit, recolzats pel seu – i ara vostre- gloriós exercit, ens han mantingut on estem.

Feu-vos-ho mirar, Felip. O algú, o  molts, us enganyen, o si ho coneixeu, vos també en sou culpable. Com podeu  demanar pau i harmonia quan el president de Catalunya  està imputat per voler fer un acte democràtic? No us en doneu compte que l’actual govern del vostre reialme és un del més grisos, tristos i mesquins de tota la història? Mireu la cara dels ministres, i veureu que la seva misèria moral, queda reflectida en cada moviment. (Si tingués més espai, us comentaria la faç de cada un d’ells)  No ho veieu que la tan esmentada i sagrada Constitució, va estar creada per persones, unes esporuguides i altres emparades baix el mantell de la por a l’absent però sempre omnipresent Cabdill? Ai, Felip. Sou molt jove, i pot ser la vostra inexperiència ha deixat que la ambició us domini, i, us cregueu de veritat que us han coronat rei per les vostres aptituds i singularitats. Si algun dia no molt llunyà no us necessiten com a pantalla protectora, aquests que ara fan veure que us adulen, us deixaran caure, com ja és cíclic en la història dels Borbons espanyols. Penseu-ho!

Ha! Dels negocis Paterno- cunyado- gemanistics, no en dieu res?

Bones festes Felip. El vostre de moment, súbdit, Narcís

narsuri.blogspot.com.es

AI CARALL! QUINES CARES, HE?

Em mirava la Colau, i tinc la sensació que aquesta dona, des que és la famosa justiciera, s’ha engreixat com una d’aquestes porquetes que cada dia mengen pinso, i fa una  cara de satisfeta que mata. Ara que més a més s’ha fet de Podemos, que ja són el summum de la bondat i la justícia, si s’engreixa amb la mateixa proporció, pot ser la hauran de portar amb una “camilla” entre tres o quatre. Ja ho vaig dir que aquesta la Ada s’ens havia “Colau”! Com engreixa l’orgull del poder, he?

Avui, “zapingant” per Internet, he vist una foto de l’excels rei de les espanyes, el gran Felip VI, honor i glòria de seu país, per tants mereixements i per el molt que fa cada dia per a tots els seus misèrrims súbdits. En la foto, es veu la cara del rei en la penombra, i la expressió, és com si estes molest per alguna cosa. Pot ser, aquella cara mal humorada, no és mes que la seva normal, i segur que entre cortinatges l’han agafat en un moment que no ho esperava, i no ha tingut temps de prendre aquell posat de persona sàvia i poderosa que sol adoptar quan coneix que el retraten per a passar a la immortalitat. Us heu fixat, que sempre mira mig desafiant i provocador? Clar que com que ha estat elegit per majoria absoluta del seu pare – i segurament fins de la seva majestuosa mare-, mèrits no li falten. Diguem doncs amb veu potent; llarga vida al rei de les espanyes! A Catalunya pàtria nostre, ja buscarem un president amb qui pugui tractar amb igualtat. Qui sap que ens dirà aquest vespre als catalans? Que fem bondat?

Aquest mati, per la TV, he vist una altra cara d’aquelles que no s’obliden. Com si li dolgués fortament l’estomac o algun altre òrgan vital, l’eximi català Fernández Diaz, honor i gloria del nostre país, i ministre de repressió –perdó d’interior- de les espanyes, feia unes declaracions, de les que segur s’hauria abstingut gustosament, referides a que els tribunals, no han trobat causa per perjudicar a l’alcalde Trias, ja  que pel que sembla,  els tretze milions d’euros que els sicaris del ministre deien que tenia a fora, no existien. Quin mal Nadal deurà passar el ministre sense poder perjudicar als  seu rival polític. Que hi farem ministre. Amb la vostra llengua materna, solen dir: “Unas veces se pierde y otras se gana”. Doncs això.

narsuri.blogspot.com.es

EMPAR MOLINER

Pot ser que per la edat, en fer-me  ja molt vell, vaig perdent la paciència, i al mateix temps, perdo les ganes d’excusar tanta imbecil·litat,  estultícia, i inútil i casposa vanagloria de tants escriptors, presentadors i comentaristes, que omplen es nostres diaris i emissores, que en lloc de limitar-se a informar-nos, es creuen amb el dret d’alliçonar-nos i com que són d’esperit migrat i roí, volen que ens creguem les seves fòbies i desitjos de baixa persona, com si fossin lleis teologals.

Per aquest motiu, després d’anys de maleir de manera airada, vaig decidir-me a abandonar de manera absoluta tot mitjà del Grande de España, on per la meva manera de veure hi ha les dues persones més cregudes i vomitives del periodisme català. Per això, em vaig donar de baixa com a subscriptor del diari, i mai més he escoltat les diarrees mentals del Basté, o els seus escrits a plana sencera, ni les lliçons de tot tipus i matèries que dona dia si dia també, un home fastigós i cregut (no soc pas jo sol qui el veu així) amb nom de conillet que es creu superior al Pare Etern.  

Així, doncs, un bon dia, després de meditar, peròs i contres, i encara que recordava que el director era aquell que educava les criatures, i recordar que en Bassas  tenia una certa tirada els dos esmentats, em vaig decidir a subscriure’m al diari ARA, i de la qual cosa,  n’estic molt satisfet. No és pas un dels  diaris  que dona més noticies, sinó que és mes un diari d’opinió, però els que donen aquestes opinions, son tots ells persones serioses, que saben de que escriuen, sense voler enlluernar, i donat lliçons a ningú com els ja esmentats.

Bé, doncs. Una de les persones per la qual crec que ja val la pena comprar el diari, es la Empar Moliner.  Pot ser que no és pas d’opinions transcendentals, però llegir-la a la última plana,  després de  moltes reflexions  doctes  i profundes, és com allò que  diuen d’una bufada d’aire fresc, que dona  ganes de continuar la vida oblidant tantes misèries que llegim i escoltem a diari. Ànim! Empar. No et conec, però et desitjo molta sort.

narsur.blogspot.com.es

POBRE CATALUNYA!

Es de tothom conegut, que quan dos artistes actors acaben la funció, surten del teatre, i encara que en la representació s’hagin assassinat, després van junts a sopar, i com millor  hagi sortit el drama, millor, ho celebren.

A nivell de “l’estado español”, els comediants fins ara de plantilla, eren el PP, i el PSOE, que tots dos tenien el paper molt ben après, però  que eren conscient de fer una comèdia que aniria duran mentre el pati de butaques o sigui el poble se’ls creia i anés pagant la entrada. Com que últimament, ho han fet tant malament, i han abusat tant de la ignorància popular, però amb molt  més alt nivell de descaro, s’han  trobat que ja no omplien la sala, i que per exemple a Catalunya, de on treuen més diners pers seus capricis i mals vicis, la gent busqués   actors més creïbles, o al menys que no se’ls en riguessin a  la cara.

Aquests actors doncs mal avesats, curts, i dolents en tots els sentits de la paraula, que fora de enganyar al poble han mostrat que no són bons per a res més, han buscat la ajuda d’altres actors, que encara que no  pas més bons que ells, no fossin tan coneguts per a mirar d’adormir una vegada més l’auditori, i han acceptat gustosament que una plaga d’arreplegats venjatius, s’incorporessin a la colla. Ara, el noi del “plumero”, que deu gaudir  d’allò atorgat per la divinitat només als escollits que en diuen “Ciència infusa” i que encara no s’ha presentat mai a unes eleccions autonòmiques, abans que a cap altre lloc, ja ha vingut a Catalunya   a donar-nos lliçons, i a des legitimar a les persones, que si que van ser democràticament  elegides. L ’anti catalanisme dels grisos i miserables Felipe, Alfonzo, Zapateru, Aznar, i Racoi,  ara en veure que ja no “cola” deixen entrar a l’equip aquest en Pablu que sens dubte deu ser un altre roba peres de categoria, però que ja te clar que si vol anar endavant, te d’anar contra qui els manté i fa viure, o sigui Catalunya que és qui més paga.

Per acabar-ho d’adobar, aquí a casa nostra, se li ha ajuntat una altra primera figura de la escena, anomenada Ada Colau, que des del primer dia ja v mostrar la seva bondat i generositat. Ara ja té equip propi, i als desnonats que com dei aquell vell lluitador Que els ajudi Déu! I ella ja té la notorietat que volia.

Repeteixo: Pobre Catalunya. Ah!  De totes maneres, Bon Nadal a tots els homes (i dones) de bona voluntat!

DESONCERT I TRISTESA.

Veig avui, com el govern de Cuba,  i el dels EEUU, fan un pas endavant  per a intentar millorar les relacions entre els dos països.  El que m’admira de la progresia espanyola i catalana en particular,  és que durant tota una època van criticar la dictadura d’en Franco, i recolzen la dictadura dels Castro que ha estat tan o més funesta per als cubans. Encara que no  ho vulguin admetre, Castro com Franco, (per cert els dos amb ramificacions gallegues)van guanyar el poder per les armes, i mai han admès unes  eleccions democràtiques. A els tant dolent i malignes, EEUU cada quatre anys fan eleccions democràtiques. Hi ha alguna diferència oi?

El més trist, és que per molt que es pot admetre l’elevat grau intel·ligència dels cubans, i que alguns ho aprofiten tant com poden, però els Castro han endarrerit el país per molts anys.

---------------------------------------------------------------------------------------------Avui, Torres Dulce, ha  renunciat al seu càrrec de fiscal en cap de la “Nacion Española. Encara que ha dit que per motius personals, tothom ha entès els vertaders motius. Oi que hi ha molt per pensar? Que una patuleia de gent gris tendenciosa i sense cap detall de saviesa, com Rajoy, la vivoreta Saez, En Frnandez, o en Català que fa cara de “Cafixo”, Montoro, i altres, puguin decidir el futur de quaranta i tants milions de persones, ja dona una  una idea del futur d’aquest país.

Per altra costat, els d’aquí a casa, grupets de poques persones, i no pas les més idònies, que es vagin  barallant entre elles en lloc de unir-se per plantar cara, a aquests ineptes que tan “ens estimen”fa sentir una gran decepció, i molta pietat per als nostres descendents.