PER UNS DIES D’EFÍMERA GLÒRIA. LES CUP.

Segurament, la majoria recordem aquell “Espaguety Western” dels anys seixanta on en Clint Eastwood ens delectava amb tants fets del tot impossibles però tant divertits, i on per “un puñado  de dòlares”, passaven tantes desgràcies i desastres.

La comparació més actual que se’ acudeix  a mi, és la del paper que fan els cupaires dins la delicada situació política catalana actual. Evidentment, no els conec pas tots, ni de bon tros, i a la vista de la seva actuació ni falta que em fa. El que si puc dir, es que els que ens mostren aquests dies tota mana de mitjans informatius, són ben patètics, i em recorden molt allò que deien de “Don Tancredo”. Fan el ridícul, i no ho ignoren, però una gent com ells que mai ningú els n’havia fet cas,  que ara estiguin dia si dia també en primera línia els deu fer completament ditxosos. El més dolent del tema, és, però, que amb la seva tossuderia no mancada de mala fe, tenen paralitzat el país. Fan molt de mal per uns moments de Notorietat, o Glòria.

Els que més solen sortir a la foto, i que deuen ser el bo i millor d’aquella agrupació, amb la seva “facha”, no es pas que es cobreixin de glòria. Per exemple aquella dona grassoneta d’ulls clucs, i que no deu arribar a la tercera edat,  però poc en deu faltar, o aquella amb cognom d’arcàngel però que tant poc mostra de bondat divina, o aquella petitona, que quan parla sempre sembla que ataqui amb vidriol, o aquests barbuts que si al principi ens queien amb certa gràcia, ara enrocats com estan per a perjudicar el nostre futur, quasi fan pensar que els senyor “Racoi i sus muchachos”, els  tenen a sou. Al pas que van, i si no rectifiquen amb prestesa, arribaran a la categoria dels del PSC, que són els més desprestigiats de Catalunya.

Ara, una consideració a les seves idees. Ells, diuen que són anti capitalistes. Pot ser si. Jo, i crec que la majoria de les persones normals, ens apuntaríem a aquesta teoria, si aquesta gent, ens en mostressin una alternativa, que fos factible. Que el capitalisme és del tot injust, ho he dit molts colps, però, i? No podem oblidar que de presumptes teories alternatives, la història n’està plena, i ja veieu on som. A més, on podrien anar? A quin país se sentirien millor? No serà que és la humanitat que és dolenta? D’aquest estil, crec, que només queden Korea del Nord, i tots van d’uniforme forçat, i han de ballar la música que els toquen. La Xina i la Rússia d’en Putin, encara que de manera encoberta, són molt més capitalistes que la majoria de països. No serà doncs que aquests senyors, -i senyores, ep-  que de babaus mostren no tenir-ne un pel, el que volen és  notorietat i anar vivint del conte? Senyors de la CUP, feu-vos-ho mirar...  Sr. Mas: Oblideu-los, i noves eleccions!

DAVALLADA FINAL , FINS LA LA INANICIÓ DEL PSOE.

Encara que si no fos per la maldat intrínseca de la raça humana, tal vegada el comunisme hauria estat el més semblant al que diuen que predicava el fuster de Nazaret. -i axis li va anar- Em sento totalment contrari a les teories dels comunistes de tot el món, ja que en tots els països, on  han governat s’ha mostrat  totalment ineficaç, quan no perjudicial del tot en grau absolut, com podem veure a Rússia, país gran impulsor d’aquesta teoria, en el qual hi ha més injustícies que mai i igual o superior número de milionaris que a la tant injusta època tsarista, sols que en lloc de ducs comptes i marquesos, ara hi ha antics capitostos del comunisme, amb el Zar Putin davant, que sense vergonya s’han apropiat de tot, i han deixat als habitants de Rússia en una situació igual que cent anys endarrere, i ja no parlem de la Xina, on del comunisme només en queda la repressió política, però que la iniquitat capitalista té la bandera ben alta.

A nivell de casa, i malgrat que al començar la “Democràcia” ( he,he), van deixar que el “gran i gloriós” Carrillo i alguns altres, entressin a l’olla de grills,  ni eixí els comunistes no han arribat enlloc, i els fragments que en queden ja no se’ls creuen ni ells. Això dit, i segons el meu punt de vista, equivocats o no, els comunistes, la majoria  eren sincers i oberts, s’ho creien  i obraven en conseqüència. No es pot oblidar que, durant el franquisme, molt comunistes es van jugar la vida, i la van perdre. No eixís els del PSOE, que van anar fent la Puta i la Ramoneta, els d’aquí,  i vivint com Pachàs els que es van axil·lar amb prou diner a França o Mèxic,  esperant el seu moment, còmodament instal·lats.  Sols cal repassar una mica la història.

Els gloriosos, savis, bons i justos integrants del partit socialista, com dic, des del primer dia de la transició, ja van mostrar l’esbiaixament de les seves intencions, i sempre han actuat de manera extremadament espúria, únicament en favor dels interessos personals de cada un d’ells. Sols cal recordar el gran F. Gonzales, de cara de ciment pam, ara còmodament instal·lat en un endoll “capitalista”, o aquell de cara afrosa i feréstega mirada,   l’Alfonso Guerra, el qual germà, altrament dit “mi emmano”, passava descaradament el rasclet a tot el que se li poava a tret, i encara que la llista seria inacabable, no podem oblidar en Boyer, que Déu tingui allà on vulgui,  però lluny de mi, o en Borrell, aquell del somriure insolent, superb, i maligne que encara viu “del cuento” amagat allà a Europa, etc. En canvi, un dels més intel·ligents d´ entre ells, i que semblava de bona fe, l’Ernest Lluc, va ser vilment assassinat, tal vegada perquè en ser bo,  feia nosa a molta gent.

Al principi, no sols els ja significats,  de la “beta oficial”, sinó que molts capitalistes o menestrals amb diner, en témer que podien ser represàliats com l’any 36, van voler mostrar-se “prògres”, i per això s’hi van apuntar. Només  cal donar una ullada als Maragalls, Obiols, Raventós i un llarg etc. que faria lla llista inacabable. Únicament en Pallac, i algun altre mostraven ser de bona fe. De la mateixa manera en la resta de ciutats i pobles del nostre país, van sortir molt exemples del que dic, o sigui; socialistes d’ocasió per veure que arrepleguen.

Ara, que els polítics rajoistes, i els reialistes (Només cal recordar el recital del rei el dia de Nadal, que era per tornar-se vermell)  i similars, s’han tret del tot la careta, i van a mata-degolla contra els benestar dels catalans que amb els seus pagaments imposats,  els alimenten,  era quan  els bons i justos socialistes, almenys els catalans, tenien la oportunitat de plantar cara a tanta infàmia de més de tres segles, i posar-se en favor no, d’un o altre polític catalanista, sinó en favor que Catalunya pugui administrar els beneficis del seu treball. Doncs no; la morralla o escorriàlla  dels pocs socialistes que han quedat, -ja que la gran majoria ja han plegat per vergonya-, Amb les cares principals  del carbassó ballarí, Iceta, o amb aquella aparició fugissera cíclica anomenada Chacón, que com sempre, perd les eleccions, i se’n torna a Miami, s’han arrambat més que mai, amb el Pedro Sánchez, que  com a bon republicà (altra cop, he,he) del que més s’ha queixat, ha estat de que la gran Colau, (Be, ella no. L’autor, es veu que és aquell argentí que te per parella) han retirat la foto del rei  a la sala d’actes de l’ajuntament. No és per esgarrifar-se?

Per no allargar-me més, diré que com ja he esmentat altres vegades, que els politics i la crosta espanyola d’extrema dreta, van contra Catalunya a sang i fetge, però al menys no ho dissimulen, en canvi els socialistes, els pocs que queden, ja que els més putes, ja s’han col·locat, o com dic n’han fugit,  seran sens dubte els que més mal faran, mentre un  en quedi.

Trista predicció:

Si d’aquí uns vint anys, encara queden les sigles del PSC, i també les del PSOE, voldrà dir que Catalunya encara te “xupopters”. enquistats. Si és eixí, Ai!

Narsuri.blpgspot.com.es

FELIP VI. Escoltant el missatge de Nadal del rei de l’Imperi Espanyol, que ell amb molta atenció anava llegint de la pissarra lluminosa, cosa que feia palesa la seva mirada que no era dirigida als vidents, sinó un parell de pams més enlaire, se’m han ocorregut algunes reflexions, que si pogués parlar amb ell li diria a la cara, però que com que no puc, faig públiques.

1ª- Crec sincerament, que ell, com que no ha  estat alegi’t  públicament, sinó posat a dit pel seu pare que a la vegada  havia estat posat a dit per el Caudillo, no té cap legitimitat per parlar i aconsellar en nom de tots els espanyols.

2º- Em descobreixo humilment, davant l’aplom amb que posar la veu a un discurs, que se sap de cent hores lluny que no és idea seva, sinó que les cent llumeneres  més preclares del seu entorn, deuen haver passat hores, i hores, per a donar-hi forma, i contingut. Repeteixo; te molt mèrit fer una representació que molts actors professionals no millorarien gaire. Chapeau, majestat!

3er.- Si se’m accepta, el que he dit fins ara que el que va fer ahir   no és mes que una representació més o menys aconseguida, voldria demanar-li al nostre monarca, que donat que ell ho ha fet sense cap dret legal del poble, el proper Nadal, em deixés fer a mi  el discurs. Jo, com ell, no estaria elegit per a ningú, però em comprometria a redactar-lo i declamar-lo jo sense lectura lluminosa, ni redactors aliens.

4rt- Recordar-li a sa majestat, que els qui el suporten (a ell i el pare) des de la transició, son els republicans de soca rel, els autoanomenats i justiciers  socialistes d’absoluta arrel antimonàrquica, i que no oblidi que hi ha un refrany castellà molt savi, que diu que “La cabra siempre tira al monte”  el qual vol dir que l’aguanten per que els convé, però quan no el necessitin, pobre d’ ell! I, això, ja és ciclic.

També dir-li que no pot oblidar, que els borbons a Espanya, sempre, o s’han imposar a trets, o per embolics d’alta i putrefacta política. Que les guerres carlistes, no  van esser perquè si, i que si jo fos (i crec que molts d’altres) monàrquic, sens dubte em decantaria pels reis Carlins.

5e- I últim. Majestat (?); De veritat creieu que si tants catalans no estan  d’acord amb Espanya es perquè odien als espanyols?  No, odien senzillament a una classe política enquistada dins les estructures, que ens fot, i encara se’n riu, (P. Ex. Montoro)i sense els quals, els espanyols també anirien molt millor, i tal vegada, vos també en formeu part d’aquesta classe. Mediteu-ho!

            

MONTORO.

M’havia promès que aquests dies de festes tant significades deixaria en pau les meves fòbies, i restaria tranquil fent vida familiar i podríem dir contemplativa, sense ficar-me amb ningú. Malauradament, avui, ha tornat a sortir en primer pla una de les persones que més fàstic, angúnia, o “repelus”,  (com diuen en castellà que encara sona més asqueroset), em fa.

Aquest personatge públic, el qual la seva cara és de les que més clarament mostra la maldat i dolenteria del portador, i que no sabria definir si com la d’un Sàtir, o com la d’un  Faune sense potes de cabra, ara, amb aquell somriure del tot maligne, s’ha  tret de la màniga la genial idea de publicar una llista dels morosos més importants d’Espanya amb la hisenda del país, i que passa dels cinc mil, que deuen més d’un milió d’euros.

No diré pas, que pot ser alguns no s’ho mereixin. Però en general, crec que tothom, o la mjoria preferiria poder tenir diner i pagar que passar per aquest tràngol. Però el que més m’indigna, és que aquest home tant just, i honest, en aquesta llista i curiosament, s’ha oblidat de posar a tots els polítics que abusant de la seva privilegiada situació,  han furtat sense límit i durant anys, i sens dubte que  si poguéssim saber i comparar les quantitats tindríem una gran sorpresa, i tal vegada en lloc d’aquest somriure sardònic i superb, aquest esser despreciable, es faria frare de la trapa.

Clar, que la  vida sol ser molt llarga, i aneu a saber si a aquest exemple de moralitat absoluta que tant gaudeix d’humiliar al pròxim, algun dia se li pot trobar alguna taca als calçotets.

REQUIEM,   UNIÓ. (PER FI!)

Si, per fi, en Papitu de L’Alcampell i la llumenera de Sant Quirze, el gran Espadaler, (aquell que amb tanta saviesa va repetint; dons, dons, dons),  sens dubte dos immesurables homes d’estat, després d’haver putejat als partidaris de la independència amb la seva separació (deserció calculada al temps oportú, diria jo) pocs dies abans de les eleccions, la qual cosa va evitar que Junts pel Si, tinguessin suficients diputats, per a la investidura i no haguessin de dependre d’una colla d’il·luminats, que entre ells no saben el que volen. Ara, el mal ja està fet, i ja poden dormir contents. Clar, que l’Espadaler, no sé on dorm, però el que segur que ho trobarà serà en Duran, que desprès d’anys i anys de dormir al Magèstic amb totes les despeses pagades, ara per primera vegada pot ser s’haurà de rascar la butxaca, cosa que pels que sempre han viscut de gorra, deu ser molt dolorós. Clar, que avui, una persona a la qual crec, m’ha dit que aquest home amb tants anys de “mangància” política s’ha fet molt ric. Aneu a saber... Els defensors de la pàtria son tants despresos i romàntics!

Penso que com jo, molta gent és conscient, que aquesta acció premeditada i tant malèvola, portarà unes conseqüències molt nefastes i duradores per Catalunya, i ells dos se’n deuen sentor molt satisfets. Si en Carrasco i Formiguera ressuscités...

Afegitó.

El nen Jesús despulladet català, Rivera,  que ja es veia president d’Espanya, i la Arrambades, catalana de soca rel, que ja es veia presidenta de Catalunya,  S’ho hauran de  menjar amb bledes bullides. Pot ser per fi,  veuran  que no n’hi ha prou de ser macos i que els recolzi l’Ibex 35. Tal vegada es donaran compte que en aquest país, no hi ha tanta gent babaua com ells dos es pensaven.

I la gran Chacón, que al pas que va, mai mes podrà cridar; Capitan!, mande firmes!.

Quines coses te la política, eh?

LES EXCELÈNCIES DE TV3 “LA NOSTRA”

Com quasi sempre, m’assabento tard de les coses que passen al nostre país,  aquesta vegada, m’he assabentat de la gran proesa televisiva d’un grandiós presentador de nom Xavier Grasset. Aquest subjecte, que fa tres cents anys que roman en aquesta cadena i no s’ha fotut mai un “rosco” ni ha aconseguit la fama, es veu que l’altre dia va entrevistar  a un “heroi català” (eixí sembla que el va qualificar ell),  que la única proesa que se li coneix, es haver assassinat a sang freda a un vell milionari que no li va voler pagar un rescat monetari molt important.

No vull entrar en qui era la víctima, ja que no la vaig arribar a conèixer. El que es segur, que l’assassí, es converteix en acusador, jutge, jurat, i executor, sense cap llei o justificació que el recolzi, i aprofito per dir que crec sincerament que ningú te dret a llevar la vida a un altre.

Així doncs, aquests grans directius de la Nostra, una vegada més s’han cobert de glòria. Aquí, cal afegir-hi altres programes tant edificants com La Riera, on no hi ha cap persona normal i si tots tenen un munt de mancances, i vicis. En ser posada en escena per molt bons actors, encara ho fan més creïble. No podem oblidar tampoc, l’escatològic programa d’aquell secall llanut de nom Oscar, on ensenya tot  el més negatiu del idioma català. Com que mirant-lo ja se suposa l’èxit sexual que deu tenir, es desfoga mirant d’embrutar la nostra llengua.

Que això ho facin les cadenes privades, ja es trist, però ho paguen els anunciants. Però la Nostra la paguem nosaltres. Penós!

Narsuri.blogspot.com.es

MEA CULPA.

A mitjans de juliol del 2014, a la arribada a Catalunya del jugador uruguaià Luis Suarez, i degut a les males experiències dels meus anys d’estada a Sud Amèrica, (sobre tot d’Argentina, però també encara que molt menys dels altres) vaig dit aquí mateix, que desconfiava de la futura actuació de l’esmenta’t jugador, i que em sentiria ditxós d’equivocar-me. Doncs bé; en Luis Suarez, està essent un exemple de comportament, i per  sobre de tot, està acomplint amb escreix, la missió pel qual se’l va portar, que era marcar gols. Per a molts anys!

LA TORNA

Després de la guerra, quan el pa era un bé tan preuat i escàs, era quan un quilo tenia mil grams, no com ara que passa poc dels nou cents,  i  recordo  que a les pastisseries, que pesaven  cada peça, pels grams que faltaven tallaven un rosegonet, un petit trosset, que hi afegien i que normalment se’n deia “la torna”.

Això, ve a compte de que als últims dies hem vist manta vegades la foto dels aspirants a presidents del Govern, excepte el gran Rajoy, i en el seu lloc, al costat d’aquells tres homes força ben plantats, hi havia una espècie de miniatura en forma de doneta, que feia tot l’efecte que ella era la “torna”. Que l’hi havia posat per acabar d’omplir el quadre dels altres tres. D’aquesta figura, he llegit aquests dies que molts li diuen “La Menina” que vol dir que seria una d’aquelles figures de donetes estrafetes, mal girbades i poc intel·ligents que es  dedicaven a fer content al rei i família amb les seves bretolades. que tant meravellosament va pintar Velazquez.

Jo, discrepo, i dic que menina quan a figura sí, ja que és ben poca cosa, però d’intel·ligència n’hi sobra  per ser la figura més maligna del govern, i que la seva mirada, no ho pot dissimular. Es per aquest motiu, que jo he recordat que les cases “bones” de la post guerra, com que no els venia d’un duro, utilitzaven la torna, que enverinada fortament, era posada com a esquer per matar les rates. En aquest cas, és clar, ella, és la torna enverinada, però les rates a  matar, -si ens deixem-, som nosaltres.

Tants anys de veure personatges públics, i mai havia vist una persona que no pogués amagar tanta maldat, i menyspreu pels seus adversaris.   Narsuri.blogspot.com.es

LLADRES I PILLOS.

Aquests professionals de la mentida, el furt, i l’odi, que són una bona part del polítics espanyols, encara que facin veure que es barallen entre ells, sobre tot en moments com l’actual en el qual hi ha eleccions, es distingeixen però en una cosa molt clara: El populars, que són dolents a parir, i que tenen Catalunya únicament com a colònia, que excepte Ceuta i Melilla es la única que els queda de “l’Imperio donde no se ponia els sol”, al menys tenen la sinceritat com a lema, i si es veritat que ens odien,  al menys quasi no ho dissimulen i ens foten a cara descoberta, i plens de la seva supèrbia  s’alegren obertament de fotre’ns. Un exemple, Montoro. Són dolents, però el seu orgull, fa que quasi no ho dissimulen.

Per el  meu (podria dir humil però no ho dic) punt de vista, els més dolents, son els del PSOE, ( Gonzalez, Guerra, Boyer, etc, etc,  i els seus homònims d’aquí  casa, (Borrells, Obiols, Maragalls, Navarros, Chacons, el ballarí Iceta, i un llarg etc.)  que sempre van am un lliri en una ma, però en l’altra la daga per degollar-nos. Només cal mirar des de la Transició, la mena, “calanya” que dirien , d’individus que  són. Sempre diuen i intenten fer creure que és un partit de gent normal  i que treballen en bé del poble, i en canvi són els mes malignes, i si no ens foten més, es perquè no tenen la habilitat dels dretans que ja els ve de segles. El més trist del cas, és que encara hi ha gen t que els creu. Ai! Si tornava El fundador Pablo Iglesias...

Ara, per acabar-ho d’adobar, han sortit els de Ciutadans, que amb el nen Jesús despulladet, Rivera i aquella falugueta que sembla que no hagi trencat mai cap plat, la anomenada, Arrambadas, (ella, no es cansa de repetir que és catalana, i jo la   ajudo amb el cognom) i alguns homes molt savis com en Girauta, reuneixen  tots els defectes i maldats dels dos partits abans esmentats, i és palès, que els catalanets Rivera i Arrimadas, odien  Catalunya de tot cor.

Si jo tingues capacitat per aconsellar algú, els diria que a part d’aquests partits esmentats, a casa nostra hi ha molt per triar. Penseu-ho bé!

Narsuri.blogspot.com.es

Polìtica

Mireu-se això

Mireu-se això

Oh, la política