EL MEU REGNE NO ÉS D’AQUEST MON

Si els bisbes de les “Espanyes” tinguessin vergonya, cosa que la seva actuació fa dubtar molt que tinguin, es moririen de la mateixa en veure els resultats de les seves pràctiques malsanes. Intentaré explicar-me.

Les paraules amb que encapçalo aquest escrit, diuen que les va pronunciar un home bo, quant li recriminaven voler dirigir les multituds de persones humils que llavors com ara eren les més abundants. Això, ve a compte, no ja per la coneguda cobdícia del comandaments clericals que no sols acaparen tants béns materials com poden, sinó que en fan ostentació fent veure que és  com a actuació espiritual per a la salvació de les ànimes. Les vestidures, i els més grans palaus de la terra, la majoria temples i catedrals tant allunyats de la humilitat de Jesucrist, ho mostren a diari. Fixem-nos que fins la Mezquita de Córdoba genuïnament musulmana, han volgut abassegar.

Avui, però, Vull referir-me concretament a 13 TV, emissora de la que ja he parlat altres vegades, i que per el que diuen les males llengües, és propietat de la “ Conferència Episcopal”. Dels bisbes vaja. A les onze del matí, un capellà revestit amb  els ornaments sagrats, oficia la santa missa, i dona la comunió a unes quantes  persones, la majoria de la tercer edat, i ja està. Fins aquí res a dir, tot correcte. La  emissora, però,  no continua amb altres programes de sentit litúrgic o mortal, sinó  que el cas, és, que en acabar la missa,  una colla de “progres” i “prògas”, repipís  somrients, i engominats, es posen a parlar de política i altres coses ben poc divines i del tot terrenals, i com si tinguessin una malaltia d’aquelles cròniques, busquen qualsevol  motiu per atacar Catalunya i tot el que és de sentit o sentiment català. Com gaudeixen aquells energúmens pagats pels bisbes, podent maldir i calumniar Catalunya! El cas, es que la cosa no acaba eixís, sinó que als vespres, els mateixos i altres engominats, amb una mala “milk” que no poden amagar, continuen amb la seva cadena de calumnies i provocacions, amb gran joia de tots els presents, públic inclòs, que aplaudeixen amb la proporció que les gamarussades dites per aquells herois, requereixen. Entre els Tertulians, no hi falta ni tant sols un general retirat que ja no s’aguanta els pets, però que deu ser una gran llumenera. En fi; Si els diners que reben els bisbes dels seus fidels han de tenir un destí tant poc espiritual, i si tant prosaic, i mal intencionat, que baixi Déu -i mai més ben dit- hi ho vegi. Llavors, es queixen que es perd la fe.

narsuri.blogspot.com.es