dissabte, 30 de setembre del 2017

CARTA SENTIDA A UN ESTIMADO AMIGO SUDAMENRICANO.
Querido amigo.
Atendiendo tu petición para que aclare qué es lo que está pasando entre Cataluña y España, y que  dices que algunos no entendéis, trataré de hacerte un pequeño esbozo, ya que explicar todos los motivos, sería una tarea muy ardua y tal vez mi capacidad intelectual no  dé para tanto ni mi dominio del Castellano (que no del Español puesto que idiomas españoles hay cuatro en la nación mientras no nos separemos, Gallego, Vasco, Catalán, y Castellano) .
Mira; me sería muy fácil decirte que Cataluña, es la última colonia que le queda al “Imperio Español”, y que igual que algunos  hispano americanos os sentís muy dichosos  de hablar de la Madre Patria pero luchasteis y disteis la vida para separaros de tan poca amable madre, a los catalanes nos pasa algo parecido. Porque luchasteis para ser libres si yo creo que se os dio una lengua y una cultura de la más bellas del mundo? Pues en palabras de muchos de vosotros escuchadas por mí durante mis largos años de vida en Sudamérica,  porque no solo de cultura vive el hombre, y vosotros, os cansasteis de que vuestras riquezas fueran sacadas de vuestros países para ser llevadas a la península,  y luego ser dilapidadas en guerras de religión y otras sandeces. (Palabras textuales vuestras) Claro que España podría haber sido una gran nación. Es una gran nación. El problema es que des de hace siglos  cayó en manos de una dinastía monárquica extranjera depravada,  y llena de vicios los cuales reyes con tal de no perder sus injustas prebendas, la mayoría de veces (no siempre) dieron el mando de la nación a gentes mezquinas i poco preparadas que dilapidaron todo lo que os habían quitado. Hoy ya no hay guerras de religión, pero para que sigan medrando y enriqueciéndose los mismos de siempre, los actuales gobiernos, de los peores de la historia, compuestos de gente mezquina y poco preparada pero  con una maldad innata, extraen la riqueza de regiones trabajadoras y prósperas entre ellas Cataluña pero también  de otras, para entre otros construir grandes obras publicas totalmente inútiles en regiones que no tienen suficientes habitantes para utilizarlas pero que son los que cuando hay elecciones les votan. Fíjate que PP y PSOE han llevado a España a ser la nación más endeudada de Europa, y uno y otro siguen governando. Este, sería uno de los motivos más importantes, pero hay otros entre los cuales que los gobernantes con el fin de no perder la clientela informan sesgadamente al resto de la nación de la actuación de los catalanes, y nos tratan de mezquinos e i solidarios cuando la realidad, es que Cataluña paga al estado más de 22.000 millones y recibe de vuelta menos de 14.000, y así año tras año. Las infraestructuras públicas de Cataluña, que son de las más utilizadas del país, están en una situación paupérrima, y en otras regiones, existen líneas de tren modernísimas donde no hay pasajeros para utilizarlas. La relación seria inacabable.
Cuando en la Transición post época franquista, se formo un gobierno de personas (civiles y militares) de mucha categoría pero por sobre de todo, de mucha honradez que dio esperanzas al país.  Desgraciadamente y como suele suceder con todo lo bueno, el gobierno de Suarez duro poco, y las grandes oligarquías afines a la monarquía reimplantada por Franco, reclutaron una pandilla de mediocres la mayoría muertos de hambre con fama de izquierdosos, que tomaron el poder para hacer creer a la clase humilde que ellos les apoyaban   cosa totalmente falsa,  y así, una vez más el país cayó en manos de los de siempre, i Cataluña siguió siendo la vaca que todos quería ordeñar pero nadie le quería dar de comer. Mira amigo. Aquellos presuntos redentores de los humildes, hoy día están todos enchufados en mil sitios injustificables y aquellas caras mustias i cetrinas lucen todas como la de hermosos chanchitos, i solo suelen hablar cuando por miedo a que si Catalunya triunfa pierdan sus injustos privilegios. Por esto nos atacan.
Solo añadiré que actualmente en Cataluña hay mas apellidos españoles que catalanes y qjue se sienten  totalmente en casa, lo cual quiere decir que muchas de estas personas que vinieron a Cataluña para mejorar su vida cosa que les había sido negada en su lugar de origen, se han dado  cuenta  de la realidad, y hoy día, son de los más convencidos y los  más fervientes defensores de la causa. No son todos, pero si la mayoría.
No podemos olvidar que España está llena de  personas decentes y honestas, pero estas no son las que suelen tener más voz. Igual, en Cataluña éramos la mayoría que amábamos a España, pero la mala gente dominante, hacen todo lo que pueden para crear adversidades y así perpetuarse en el poder. Ayudadnos a que nos entiendan vuestros hermanos. Gracias.


Petitet, rodonet i amb un cap considerable com un carabassó, que deu sentir l'Iceta quan veu que es queda més sol que la una i que té de ,maleir i calumniar a destre i sinistre per a mantenir una vida tant trista?
El senyor García Albiol, es un clar exemple de la contradicció humana: Tant llarg, i tant curt. Llag de mida, curt de gambals. Que deu pensar d' ell la seva dona amb el cub de la roba bruta? No te ganes de ficar-li a ell?

divendres, 29 de setembre del 2017

           Havia escrit aquests articles per a ser publicats a ·l9Nou,    però en veure que no s’hi atreveixen el publico ara.      
 TRISTESA I DESENCÍS ABSOLUTS  I
“Vinieron los sarracenos y nos molieron a palos, que Dios ayuda a los malos cuando son mas que los buenos” Antiquíssim refrany castellà encunyat  durant “La Reconquista” i que volia dir que quant la diferència numèrica és molta, els que són menys, reben encara que tinguin raó.
Això, em solia repetir l’únic mestre que vaig tenir quan era nen i que al pas dels anys em va seguir estimant i recolzant i com que va patir represàlies per haver estat republicà i catalanista cosa que ell  no amagava, em mostrava amb claredat, que haver nascut a Catalunya i estimar-la no era pas cap bicoca, cosa que segueix igual.
Aquest mati, dia 20, al despertar-me i escoltar les notícies, de tantes accions policials i judicials, a més de molta tristesa desencís i fàstic, he tingut una visió nítida del significat del refrany, i he pensat que una vegada més que si els “Sarracenos” van envair la península va ser amb la ajuda d’un significat “cristià”, el Conde don Julian, home que segons la tradició i per motius personals contra Don Rodrigo, (Qüestió de faldilles) va entregar la clau d’entrada als invasors.  Sempre, la península ha tingut  la seva plantilla de traïdors a les més diverses causes, i avui, Catalunya te una sobre producció d’aquest tipus de gent. Qui són els més significats? Doncs mireu. Els principals i més culpables Don Julianes, són  sens dubte en primer lloc la gent del PSOE, ( que per més befa, es fan dir republicans i anti monàrquics, no ho oblidem) i en particular els deu o dotze que queden al PSC de Catalunya, encapçalats per un home que mireu-se’l com vulgueu, tant físicament com moralment fa mes frisança que goig. (ja se’m entén, oi? Podria emprar paraules més gruixudes, però ja el coneix tothom). Després, i no menys malignes però tant o més aprofitats, Tenim en Rivera  la Arrambades, (no és cap error. Ella també utilitza català i castellà per a mostrar la seva sapiència) i tot el mariachi de Carrizosas i etc. tant formosos ells, que si un dia hi ha justícia al país,  hauran de deixar la política per falta de dròpols que els recolzin, i es podran dedicar a actuacions sexuals o similars mostrant els seu formosos cossos, cosa que en Rivera ja té per ma, i en que la Arrimadas hi faria molta patxoca. Després, no podem oblidar els “nou cents de la fama”, escriptors, artistes, i directors de mig pel, els més significats la Sardà, en Serrat etc. que segurament per no haver pogut treure prou prebendes del govern català, ara el menyspreen. Sols falta mirar l’expressió facial de la majoria d’ells per veure la seva catadura.  Sens dubte, hi podríem incloïr als del PP, però a aquests ja se’ls suposa i mostren clar el seu amor a Catalunya. Afortunadament de persones com Gabriel Rufian, cada dia en surten i en tenim moltes a casa nostra, i a la llarga seran els més valents. Però, ai las! encara abunden molt els colonitzadors que se senten amb tot tipus de drets  sobre la terra conquerida, i jo en recordo un de concret a Barcelona, al que –jo- vaig senti dir sense enrogir: Si estos malditos catalanes se independizan; de que van a vivir, nuestros hijos?
                                                                       Continua.











                          TRISTESA I DESENCÍS ABSOLUT  II
No podem ignorar tampoc, que una part i no petita de culpa, la tenen una vintena o poc més de periodistes i altres (intel·lectuals)  establerts a Madrid, els quals amb tal de guanyar-se la simpatia dels que tallen el bacallà a les espanyes, menteixen i calumnien sens treva. No oblidem  que  en Sostres o actors com Boadella, o periodistes  com en Sopena, com a bons conversos són els senten més rancor pel seu fracàs casolà, i eixís tants i tants d’altres que tots coneixem.
Aquí, hi tindríem d’afegir tota la carterva d’opindors  que de tots els racons d’Espanya es reuneixen a Madrid  per està prop dels polítics i veure si cau alguna petita engruna de la taula dels poderosos. Aquí si que la llista seria inacabable, jua que des de la dreta més macabra i dolenta fins l’esquerra més maliciosa, una colla d’emissores i diaris digitals o de paper,

resenten els seus grans personatges tals com en Garcia, que segur que no  sabeu qui vull dir, però si i afegeixo Ferreras, (oi que sona a Català convers, aquest cognom?) ràpidament  veureu aquell caparràs que omple tota la pantalla i que destil·la verí anti catalanista pels quatre costats, el qual acompanyat per una furcieta rossa, despentinada ella, la Cristina Pardo fan un equip insuperable. O, l’Alfonso Rojo, o el més dolent de tots per intel·ligent , l’Inda, o l’equip de la pietosa cadena dels bisbes (Canal 13) on es passen tot el dia mentint i fent mal, i quan descansen passen pel·lícules que no son porno, però del tot edificants, segur que no.  Després, es queixen de quedar sense fidels... També Inter economia i posa el seu granàs de sorra. Quant als principals diaris, no es d’estranyar que La Razón o L’ABC, ens deixin de volta i mitja, però, i altra vegada anem a caure amb el mateix sot, el diari socialista El pais, és un del pitjors en  contra de Catalunya. Només, cal recordar la opinió de Winston Churchil que no era pas cap roba peres: “ El socialime de la era cristiana es basava en la idea de que “Tol lo meu, es teu" En canvi el socialisme actual parteix de la idea de que tot lo teu, es meu” “El vici inherent al capitalisme, es el desigual repartiment de la riquesa.; la virtut inherent al socialisme es l’equitatiu repartiment de la misèria”
Us heu fixat que excepte els quatre robaperes escollits per l’extrema dreta per a fer front als comunistes, tals com el Felipe i l’Alfonzo en Boyer, i en Borrell i alguns altres, la gran majoria del nou socialisme de post transició eren persones adinerades de cada poble o ciutat amb por de perdre posició davant l’incert futur? Només faltava avui la grandiosa i immensa Rosa Regàs. Mare meva. Tota la morralla contra Catalunya.

No soc pas prou savi per a donar lliçons, però si que soc prou vell per no tenir por de res, i això em dona valor per allò que diuen dels vells, que com que ja no poden donar mals exemples, donen bons consells. I, el meu consell, és que els que sentin vertader amor patri i puguin, ho defensin. No podem ignorar, que en el fons, tot és una qüestió de diners, i els milers de Rajois que hi ha a España, el que volen, es anar vivint a costes  dels ciutadans de Catalunya que són els involuntaris mantenidors de milers i milers de ganduls anomenats servidors de la “Patria” Quin rendiment donen els polítics? I, qui els alimenta? Mediteu-ho.

dimarts, 26 de setembre del 2017

         UN DIGITAL ESPAÑOL DECENTE Y HONESTO
Desgraciadamente y por mi edad, me sobra tiempo para repasar todo tipo de información digital tan abundante hoy día, y tengo que reconocer una vez más que el periodismo con muchas salvedades, se ha convertido en una de las profesiones más deleznables de la actualidad, y es patente que el cobro en efectivo, el odio, la envidia y la falsedad de sentido político, son los señores de la información. Por orden de perversión, y mala fe, citaré algunos ejemplos.
En primer lugar y destacado tenemos a PERIODISTA DIGITAL, dirigido por un energúmeno apodado Alfonso Rojo, el cual está acompañado en ignominia  por las cadenas de TV, Inter economía y TV 13 de los obispos, que son los tres ejemplos de información segada y partidista más evidentes del país. Después ya no mucha distancia tenemos el digital de Eduardo Inda, OK diario, que  miente descaradamente con tal de hacer daño. Después, en menos medida Vienen otros que hacen daño aun que no tan descaradamente. Entre las cadenas televisivas dedicadas a hacer daño a Cataluña, también sobresalen La Sexta del cabezón Ferreras, i la IV. La pregunta que me hago, es: Les compensan a esta pandilla de facinerosos las dádivas y prebendas con que les compensan los poderosos frente a su conciencia? Pueden vivir tranquilos ante tanta iniquidad? Que les ha hecho Catalunya para sentir un odio tan  grande? O, es simplemente envidia?
Pero,  Oh milagro! Entre tanta basura, (Será por aquello de que hasta en los estercoleros nacen flores), encontramos uno, llamado INFOLIBRE, donde sus operadores más conocidos los periodistas Manuel Rico, Fernando Berlín y Jesús Maraña, dan constantemente información de primera línea sin (que yo haya notado) adulterar ni tergiversar los hechos. Estos señores, muestran la diferencia de lo  que es un periodista o un difamador profesional.


dilluns, 25 de setembre del 2017

           PENSAMENTS ABSURDS O, NO TANT?

Diu en Maza, que vol proposar presó per a en Puigdemont  per “Malversacion de fondos”. Com diria un valencià; Ma que té collons, això! Pagar unes quantes butlletes, es malversar. Pagar 300.000 euros diaris al vaixell del Piolin i l’altre perquè els policies de la “Meseta”  puguin conèixer el Mediterrani, no ho es?
                                      ___
Quin tipus de malifeta que fos assequible a tots els catalans interessats podríem fer  perquè en Maza ens fotés a tots a “presiri”? Quants problemes arreglaríem duna vegada? La circulació seria més fluïda, el Maza,  aconseguiria que no votéssim i el més important en mantindrien de franc a la majoria del habitants de Catalunya. Pels que als anys cinquanta del segle passat vam fer la “mili”, el paladar ens recordaria el “Rancho”. Els més joves, no sé com ho trobarien.
                                      -----
Un De los Cobos, era el substitut de Blas Piñar. Un altre president del tribunal  Suprem. El tercer, coronel de la guardia civil. Però,  allò que es diu treballar, trellar, allò que hem fet tota la vida la majoria de catalans, ho ha fet mai ningú en aquesta família?


dijous, 21 de setembre del 2017

ALGÚ HO HAVIA DE DIR.
Em sembla que no anem gaire bé. Mentre en Rajoi i sus michachos envien guardia civils i jutges contra Catalunya, a Vic, fem una manifestasció on el que porta la veu cantant, és en Peyu que només diu quatre gamarussades i tracta de mal parits als assistents. No hi ha color! Perquè som axí a casa nostra?

divendres, 8 de setembre del 2017

Viendo y escuchando estos dias la profunda verborrea amenazante y justiciera del gran Rajoy. (junto con la vivorita Saez) he pensado una vez mas en Aadolfo Suarez, y me ha vuelto a la memoria aquel viejo refran: que comparaba la musica sinónica con la musica militar.Suareaz, seria la musica simfónica; Rajoy a duras penas la musica militar, o mejor una pachanga de verbena de barrio. Por que la gente buena suele morir joven y los malos y mediocres vivimos tantos años?

dijous, 7 de setembre del 2017

                                 LA GRAN   FARSA
Aquests dies, ens hem afartat de veure i sentir en tot tipus de mitjans audiovisuals de les espanyes, als grans inquisidors,  els quals actualment en lloc d’empaitar bruixes, empaiten separatistes. No entraré en el fons de la qüestió, ja que és un tema molt complicat i delicat a la vegada.  Al que em vull referir, és en primer lloc, a la patxoca que feien els nostres grans justiciers (Maza, Lesmes i un larg etc, etc) embolcallats amb aquells guardapols, punyetes i mantells, i sobre tot amb aquells collarets i medallons que ni la Lola Flores i altres afamades folklòriques lluïren amb més pompa i parsimònia. Fins aquí, no seria gran cosa si no fos que en mig de tots ells, i sobre sortint de tots, (per llargada, he!) hi teníem al gran i insuperable rei de tots els espanyols  l’incommensurable Felip VI, (escollit i imposat només pel seu pare) el qual i com no podia ser d’altra manera, també anava equipat amb grans  collarets, i punyetes.

A la conclusió que volia arribar, és que no veig clar si aquest senyor te tanta capacitat intel·lectual i tants coneixements diversos per quan en qualsevol esdeveniment de certa importància a l’estat espanyol, ell, sempre hi es com a president, i uniformat amb la disfressa adient. Si és que els té, tants coneixements, no tinc més remei que descobrir-me davant tanta saviesa i retirar-me avergonyit i amb molta enveja. Si no els té, perquè  els presideix tants esdeveniments diversos vestit de magistrat, militar, mariner i etc ? Si és per a obtenir els 8 milions i escaig d’euros que li regalem cada any els espanyols, perquè la seva esposa pugui anar a diari  al mercat i portar el pa a taula, al menys que no dissimuli. El més trist, es que els politics la majoria una colla de roba peres endollats, li riguin les gracietes i ens el mostrin amb aquella cara de persona extraordinària tipus Sòcrates o altres similars, quan en realitat mai sabrem que pensa. Es clar, que mirat fredament, els primers i grans culpables, son els partits auto proclamats republicans o sigui antimonàrquics als quals la cara els deuria caure de Vergonya. Clar que tal vegada un president de república elegit democràticament,  no es deixaria manipular, i en canvi el sistema actual d’anar tirant de la rifeta del nostre cap, els va molt bé. Moralitat: Diguem amb qui camines i et diré qui ets.