L’EVEJA DELS FRACASSATS

Com que sembla que ja ningú els en fa cas, i com que babaus o ho son pas, tenim una colla de redemptors d’estar per casa, que ara tornen a piular per veure si amb la seva mala baba, poden ensorrar una mica més aquest guirigall que es diu Catalunya.

Parlo, és clar, de la monja de “les farmacèutiques”, la sense prió  senyora Forcades, i com no el seu company de tàndem, el preclar Arcadi Oliveres, que com que políticament parlant no es foten  “un rosco” , ni ningú els en fa cas, farien l’arbre forc al mig de plaça, amb tal de no veure’s oblidats.

Altra cas no menys graciós, es el del senyor Lluis FRANCO, (Rabell, pels amics) que qual un bolet desprès d’una ploguda va sortir al públic, sense que ningú el demanés, i per cert, amb un currículum personal d’aquells de per llogar-hi cadira. Si teniu temps, busqueu l’historial d’aquest home i gaudiu de la seva vida i miracles.

Qui tampoc podia faltar en època d’eleccions, és la “Sede Sapiència” de la enveja, l’odi i els rancor, la gran socialista Carmen Chacón. Aquesta que va arribar l súmmum quan va poder dir “¡Capitan, mande firmes!”, es conscient de que tindrà tants vots com gent desinformada queda a Catalunya, i per aquest motiu, cada vegada que parla, , es per menysprear i ofendre, però mai per explicar quelcom positiu.

I ara, per acabar-ho d’adobar, tenim els de la CUP, que amb deu diputats volen  imposar les seves idees a tot un país. Com deia aquell, Que déu ens atrapi confessats. Pobre Catalunya!

Vaig llegir que la Maruja Torres,  deia que si en Rajoy guanya les eleccions per majoria, deixarà Espanya i se’n anirà a viure a Tailàndia. Jo, com que veig que els “meus” ho tenen molt fotut, ja demano el visat per Corea del Nord, que diuen que allà, en tot l’any no hi passa res.

narsuri.blogspot.com.es

TODOS CON COLETA

Estic llegint aquest dies un llibre molt original el qual  un bon amic va tenir la gentilesa d’obsequiar-me, i que jo diria relacionat o  dedicat a riure’s de bona part dels politics espanyols, o millor dit “Salvadors de la pàtria”. Els seu autor, Javier Barraycoa, posa el dit a la nafra amb molta subtilesa, ironia, i causticitat, però ho fa d’una manera alegre i festiva, que no crec que pugui ofendre a ningú, però si que ens pot fer pensar en qui són o pretenen ser els nostres líders.

Tal vegada algunes persones, no estarien d’acord amb algunes de les seves idees o afirmacions, però  sens dubte ens fa meditar en mans de qui estem posats, i com administren o pretenen administrar les nostres vides. Llegint-lo, un pensa que amb una mica de sort, podem arribar a ser un país més just i lliure que Corea del Nord.

Sens dubte, és un llibre relaxant, i jo aconsello la seva lectura.

Narsuri.blogspot.com.es

HOMS, LA GASELA, I LES HIENES.

He llegit i escoltat en diferents mitjans que expliquen que els senyor Homs,  a comparat Catalunya  amb una gasela, i  a la majoria dels politics  espanyols com a hienes.

Crec que la comparació, no pot ser més encertada, però amb una objecció. Les hienes, que no són més que uns carronyers covards i porucs, comparables als voltors i altres petits  aprofitadors de cadàvers. Abans que una hiena pugui satisfer el seu apetit carronyer, necessita que per davant d’ ella, passi un assassí  que amb tanta o més maldat tingui la capacitat de força i poder d’anihilar a la víctima sense cap possibilitat de rebre. Llavors, la pregunta que em faig, es la següent: Qui o quins seran els llops, Jaguars, tigres o guepards que deixaran el menjar a punt per la hiena? Que la gasela i deixarà la pell, es quasi segur, podríem dir com sempre.  El que no veig clar, es si els assassins seran tots forans, o si els de casa, s’hi llançaran també amb totes les ganes, i els deixaran la feina feta. Pobre gasela. Quin mal pervenir et veig! Esperem que els teus ossos, una vegada més, siguin capaços de refer-se, i ressuscitar com tantes altres vegades, i per fi després de segles, puguis pasturar lliurement en aquesta pradera que una vegada fou teva.

Narsuri.blogspot.com.es

PUTIN.

Com que soc tant despistat, i no m’assabento de moltes coses, va ser ahir al vespre, quan una persona a la que crec del tot, em va explicar que el rei d’Aràbia Saudita havia fet una visita a Moscou, i entre altres coses, li havia proposat al president Putin que si la hi deixava construir,  finançaria una de les mesquites més grans del món a la capital de Rússia. La resposta del president rus, (diuen) va ser que si.  Que ho acceptava, si a canvi el  rei Saudí, li autoritzava a ell a finançar una església cristiana de la mateixa capacitat  a la ciutat de Riad. Evidentment, el monarca, cap absolut de l’ Islam, s’hi va negar. Ell, el que volia era instal·lar la seva religió a Rússia, no que el cristianisme ortodoxa, copte, o de qualsevol altre sentit, s’implantés als  països musulmans. Es tal l’absolutisme i la gelosia amb que aguanten els seus sistemes, que de cap de les maneres, accepten  les llibertats o tradicions d’occident, que consideren perverses, i pecaminoses. Aquí, vull recordar que a la meva època de viatger pels països àrabs, la primera vegada que vaig arribar a una  ciutat, musulmana, a pocs metres de l’hotel, hi havia una mesquita, i ple de curiositat, vaig entrar-hi per a conèixer com era el dintre. Encara no havia fet cinc metres, que van venir tres barbuts que eren “Mulàs”, o sigui clergues, els  quals em  van agafar a pes, i d’una  rebel·lada em van fotre al mig del carrer. Jo, pobre de mi, encara no coneixia que un “infidel” no te dret a entrar a un lloc “sagrat” dels musulmans.

Tornant a  Putin, us heu donat compte qui és l’únic que quan ho ha cregut convenient a plantar cara als islamistes de dret i sense excuses? Mentre el negoci li era interessant, els ha aguant, però quan han comès l’error de atemptar contra Rússia amb l’avió del Sinai, i com que del dictador Stalin i següents va aprendre com s’havia de manar per no perdre el lloc, Putin, com a intel·ligent que mostra ser a diari, crec que serà l’únic que pot ser traurà l’entrellat d’aquesta colla de brètols, i els aclapararà, ja q1ue si em d’esperar que ho arreglin els governs “democràtics”  europeus, entre ells el gran Rajoy, ho tenim malament. Perquè la majoria som grans i no ho veurem, però amb la quantitat de clergues, mulàs, i demés  homes de be,  que ens envien a diari, per rentar el pensament als nens, de les escoles, i mesquites, legals o no, d’aquí poques generacions, veuran a tots els espanyolets  de cara  la Meca, i fotent cop de caps al terra. I el més  greu, es que nosaltres els avant passats, ho haurem de contemplar des de l’ “Alta Glòria”.

Putin; We trust you!

BURLA DE CHARLIE, O PURA MALDAT ISLAMISTA?

Després del que acabem de veure a Paris, em ve a la memòria l’atemptat de fa onze mesos a Charlie Hebdo. Llavors, la “bona gent”, els  “ben pensants” tant abundants al nostre país, ho van justificar dient que la revista feia burla de Mahoma. Doncs be, jo em pregunto: Tots els morts de l’últim atemptat  a Paris fa dos dies, de que eren culpables? De que feien burla?Miraré d’aclarir-ho.

Mahoma, home fracassat com a religiós, ja que els cristians coptes, que eren els que convivien amb ell a la ciutat de Medina en aquella època, no el varen deixar integrar en el seu grup com a religiós directiu, degut al seu caràcter exaltat, i violent, va dir que es venjaria dels cristians, i d’això fa quasi mil cinc cents anys, i encara continua la seva venjança. Copiant exactament els mètodes i les doctrines cristianes, va dir que se li havia aparegut l’arcàngel sant Gabriel, (devia fer hores extres, eh, aquest arcàngel?) i que li havia manat crear una  religió antagònica i enemiga dels cristians,  als que tenia de perseguir i eliminar.

Des de la seva creació, l’ Islam va ser una maquina de guerra i expansió, sempre contra països i estats d’arrel o connexió cristiana, com podem veure pels mapes històrics que ens ho mostren.  La península Ibèrica, dominada llavors pels visigots que ja havien abraçat la religió cristiana, v ser una de les grans conquestes dels sarraïns, i s’hi van trobar tan bé, que quan segles després la van perdre, no ho van acceptar mai, i han volgut fer oblidar a la posteritat que varen ser ells que la van prendre a uns altres,  i sempre la reivindiquen com a pròpia, cosa totalment fal·laç.

Amb els segles, els sarraïns, van anar perdent tot el que havien  conquerit, i una part important va passar a mans del turcs, ja islamitzats. Va ser amb la abaixada de calça, dels occidentals a partir de principis del segle vint, amb la compra de petroli, que va fer rics als beduins dels deserts, els quals imbuïts del desig de venjança,  han invertit  bona part del que els hem regalat per a radicalitzar als més desarrapats, que són els que ara ens volen exterminar, i com que els occidentals som tant “bona gent”, i tant comprensius, (recordeu allò tant repetit de: Son les seves costums, pobrets!)no m’estranyaria pas que amb trenta o quaranta anys, tots els nostres descendents, es tinguin d’agenollar cara a La Meca.Mirat axis, queda clar que per a ells la reconquesta va endavant, i com que tenen la “raó divina” tant és que matin a dibuixants que els critiquen com a gen t totalment innocent de qualsevol país. La única cosa important, es la Sharia. Els que sou vells com jo, encara deveu recordar “El guerrero del antifaz” A veure si li haurem de demanar que torni.

ARA HO COMENÇO A ENTEDRE.

Com que des de molt jove em vaig haver de guanyar la vida treballant més durament del que em deuria haver tocat, sempre he tingut un cert fàstic als que es volen guanyar la vida a costa de la suor dels altres. 

Això, va referit a tots aquests milers i milers de funcionaris que exceptuats els d’ensenyança i sanitat  que si que treballen, i no son pas els més ben pagats,  tota la demés patuleia, i sobre tot els dedicats a embolicar la troca, o sigui els que es fan dir politics tipus Rajoy, i tants d’altres que farien la llista inacabable, la majoria del PP, PSOE, PSC, i ara, els “Guapos” de Cs, que ens maneguen anant i tornant, amb impunitat, orgull, i amb una incapacitat manifesta.

Deixeu-me recordar aquell vell adagi de : “El que comença malament, acaba malament”, i permeteu-me exposar la meva opinió.

Quan va morir en Franco, tant maleït i condemnat per a quasi tothom, ho va fer després de fer-se  passar el gust durant quaranta anys, i no cal oblidar que ho va fer al llit i rodejat de com diuen “parents cossi’ns i família tota”. I a més, es va perpetuar posant com a rei d’Espanya a en “Juanito de Borbó” que no havia fet cap mèrit per a ser-ho, i que poca gent volia. Quins van ser els que el van voler? Doncs mireu. Els republicans espanyols contraris a la monarquia. -Curiós, eh?- entre ells, els grans estadistes Felipe Gonzalez, “Miemmano” Alfonso Guerra, i tants i tants d’altres republicans espanyols (També alguns pròcers del PSC d’aquí a Catalunya, naturalment republicans i anti monàrquics que tots coneixem) Inclòs aquell anomenat “El matarife de  Paracuellos”, Santiago Carrillo que per a poder xuclar de la mamella, van enganyar a tothom, i baix la tutela de l’exèrcit que els vigilava d’ aprop, van acceptar “Juanito de Borbon”  successor directe del Cabdill, van anar omplint la bossa, i un cop plena la van deixar en mans dels Aznar, Rajoy, i altres.  Ara, ben farcits de diners, i ben endollats a les grans companyies “Capitalistes” la majoria, uns hi altres aquells adelitis del poble humil, entreguen les “eines de matar” a altres grans estadistes tals com un anomenat Sanchez, net d’un militar franquista, i naturalment socialista i per tant anti monàrquic, i a aquest Rivera, que diuen que és l’hereu de l’Ivex 35.

Per a més gran i última befa, quan en Juanito es cansa de caçar feres de dues i quatre potes,  i nomena successor al seu savi fill, (Heu de reconèixer, que en Felipito, llegeix força bé els discursos que li preparen les seves eminències grises) sense demanar el parer ni el permís de ningú, ni sols del govern, tots els pares de la pàtria d’esquerres, callen com P.... i accepten el nou  rei, que el primer que fa, es dir-nos als catalans, que no ens permetrà la ruptura, i jo, em pregunto. Si a aquest noi la  nomenat algú que no va ser nomenat pel poble, i els politics “republicans” l’accepten com xaiets; No valdrà la pena que ens ho fem mirar tots plegats? Quin dret te a amenaçar-nos?

Per tot l’exposa’t, Creieu que acabarà bé, tot això?

Jo, humilment, penso que allà a l’Infern, El Pablo Iglesias fundador del socialisme, deu plorar a llàgrima viva, i en Franco, deu riure com un “condemnat”.                               

Moralitat:  (Moraleja en diuen en la llengua castellana) Si no ets  gaire intel·ligent, i tirant a gandul, però tens facilitat per a mentir i fer-ho amb certa gràcia,  fes-te polític republicà, recolza al King, i tens la vida assegurada.

SEMBLANCES.

Primer que tot, deixar clar que ni la una ni la altre m’agraden ni poc ni molt políticament parlant.

Això dit, haig de reconèixer humilment, que com deia aquell,:

Anna Gabriel és a Inés Arrimadas com la música militar, és a la música sifònica. No hi ha color. Una amb la seva poca graciositat i bastant  “mala milk”  farà perdre molt vots a les CUP. La Inés, que de política en deu saber igual o menys que jo, amb la seva careta de bona nena enganyarà molta gent.