EL NEN D’OLOT, I LA MONJA CAGANERA

Aquests dies que hem tingut noticia de la malaurada mort del nen d’Olot per no haver estat vacunat en el seu dia contra la diftèria,  han estat els mateixos dies  que  la monja justiciera ha abandonat el vaixell,- i mai més ven dit- degut (diuen) a que es cagava a les calces. (de por?, o de mala digestió? Aneu a saber...)  Pot ser ara, un cop restablerta, i en no haver de defensar els palestins, ens podrà explicar una mica amb la  claredat i saviesa que la caracteritza, les seves teories per les quals els nens no s’han de vacunar.

Quan en ho hagi explicat, ja es podrà dedicar de ple, a lluitar per ser la propera presidenta de la Generalitat,  i es clar, amb l’Arcadi, fent anar el botafumeiro.

Tots el que em coneixeu, ja sabeu que el meu eslògan, és:

“Desconfieu de la gent justa”

Per cert. Quan ja havia tancat l’escrit, llegeixo que un tal Jeff  Brandstred, metge Americà que liderava els anti vacunes, s’ha suïcidat. Que farà la monja?

QUINES COSES EH?

La gran monja.

Quan jo era petit,  i estava allà l seminari en mig de capellans i monges, n’hi havia una, ja força feta , de una exageració  tant gran, que em deia que una persona no pot dir una mentida ni per salvar una ànima de “les penes eternes de l’ Infern”. Doncs bé, avui, tenim la nova redemptora de la Humanitat, la gran monja Forcades,  orgull de tot l’univers, que s’ha “acollonido” o millor dit i parlant literalment, s’ha cagat a les calces, -oi que s’ en diu eixís d’una indisposició?- i abans d’arribar a Gaza, ha abandonat al vaixell alliberador, mentint clarament,  amb l’excusa del oportú cagament. La indisposició, no sé si hi ha sigut o no, el que és segur, és que a la gran dona li han faltat pebrots. Si ja coneixia que anava fluixa de molles, perquè no s’enduia l’altre redemptor, l’ Oliveres perquè li portés el paper higiènic?  D’aquesta manera tot el cosmos hauria conegut la valentia d’aquesta dona.

A aquest Sant Pare, el ramat se li esgarria molt. No tindrà de clavar un cop de gaiat?

Un meu mestre en psicologia, em solia dir que quan una dona te un desajust sexual i no es realitza, li aürten tot tipus de fòbies. Serà aquest el cas de la gran monja?

Narsuri.blogspot.com.es

EXCEL·LENTISSIMS, O ROBA PERES FRACASSATS?

Com que m’havia passat tota la vida treballant i amb prous problemes, ara, em trobo que tenint tant temps per escoltar i veure ràdios i televisions, dia a dia, faig descobriments que em deixen “garrativat”.

Això, ve a compte, que als matins anant amb el cotxe, i com que ja estic no tip sinó fart de sentir els grans tertulians,  gaire bé sempre els mateixos que en tot tipus de emissores parlen i pontifiquen de tot el diví i humà, i saben de tot i tenen raó en tot, (Com ha decaigut el nivell humà de la població  que tingui valor  per aguantar-los dia a dia, oi?) m’he acostumat a posar o bé Catalunya musica, o bé Catalunya informació, la primera perquè em relaxa, i la segona, que encara que molt reiterativa i poc variada, em dona algunes noticies del dia.

Doncs avui, escoltant C. Informació, quan he engegat la radio, sembla que hi havia alguna discussió al parlament,  i la senyora presidenta es dirigia als diputats (els que he sentit jo) del PP. EU. i no sé que més. Ciutadans i altres, i deia: Té la paraula –per exemple- la excel·lentíssima senyora Alicia Camacho.

Haig de reconèixer que sentir que aquest tipus de persones la majoria de les quals jo no hauria llogat ni per a obrir la porta en els meus temps d’empresari, tenen el tractament d’excel·lentíssims, em fa posar la pell de gallina. Que han fet en bé del col·lectiu a part de cobrar cada més per ser tant excel·lents? O encara millor; Qui els ha concedit o atribuït aquesta excel·lència? Era això la demaocracia?

DESCONFIEU DE LA GENT JUSTA.

Subtítol: Podemos, Colau, Herrera,  Zapata, Carmena etc. etc. = PP, Ciudanos, amb Rajoy, Rivera, la Gran Alicia, etc. etc.

Mirat fredament, això, ve a compte que si comparem les actuacions d’uns i altres, veurem que els resultats per al públic en general, de les accions de govern que fan  aquest gent tant despresa i justa, tenen el resultat exactament igual, que no és altra que perjudicar als que no som tant bons i  tant despresos com ells, i que tenim prou feina per a poder fer bullit l’olla tots els dies del mes. Ells, tant bons i justos, tots endollats, cobren cada més dels impostos que paguem entre tots, i que el Montoro de torn (de dreta o esquerra) ja es cuida de cobrar-nos. Per cert; us heu donat compte de la cara de sàtir que té aquest home, en Montoro? Com gaudeix perjudicant als que no es poden defensar, i com perdona als grans capitals, i als grans evasors.

Això, aquí al país que en diuen Espanya, te un motiu ben concret, que és com la pregunta de que va ser primer si l’ou, o la gallina. Els d’extrema esquerra, que a part de mal dir i reclamar mai ha fet res de profit i si, algun que altre desastre, i el que miren es col·locar-se, i els de la extrema dreta, (els ja esmentats, i molts d’altres)que durant segles amb la ajuda dels exercits, i moltes vegades d’una part del clero més recalcitrant, han fet patir la més trista misèria a la majoria dels obrers sense cap dret reconegut.

Llavors, si el que dic te quelcom de raó; no seria millor poder prescindir de tant bona gent d’un i altre extrem, i mirar d’arregla-nos entre els no tant bons ni justos però que treballem o hem treballat tota la vida?

Recordeu allò que de la Trinca: Que els votin, que els votin, que els votin...

narsuri.blogspot.com.es

FEM-NOS-HO MIRAR CATALANS!

Com que malauradament tinc prou temps, quan em canso d’escriure, i decebut per el sectarisme i “xaronisme” de “La Nostra”  acostumo a mirar diferents cadenes espanyoles, entre elles, TV13, la “santa” cadena dels “Sants bisbes spanyols”, que al mig dia fan programes de difamació, i critica, (perdó, volia dir d’informació i critica) o la Sexta,  que entre elles, quasi sempre se solen combatre ferotgement, degut a que un és d’un esquerranisme extrem i gens dissimulat, i l’altre, d’una maldat absoluta, en contra de tot el que no sigui del sectarisme més depravat de la  més depravada dreta espanyola. Doncs bé, avui dilluns, era entendridor, anar passant de la una a l’altre, i veure l’acord absolut amb que parlaven de la maldat i dolenteria dels  catalans, des del més insignificant, fins al president, de la Generalitat, en relació a la xiulada monumental que tot l’estadi va dedicar al rei d’Espanya, i als seus acompanyants. Veure i escoltar a la Isabel Duran i a en Garcia Ferreras, era com assistir a una marató de qui la deia més grossa, i qui podia empastifar més amb menys paraules. El més curiós, que dels bascos, que eren majoria a l’estadi, i també xiulaven, no en deien res. En Ferreras, fins ha arribat a dir que el president Mas “Reia a mandibula batiente”, o quelcom similar. Que no podia dissimular la seva satisfacció, vaja.

Això, m’ha fet pensar, que a desgrat que és conegut l’odi que es tenen dretes i esquerres de les Españas, (Quina diferència veieu entre l’Alfonzo, amb el ribot, en Felipe, en Bono, l’Aznar, rn Zapatero,  en Rajoy, i tants i tants d’altres?) Fins l’inefable català ministre Fernandez quan es tracta d’anar contra la vaca que els alleta, (des de fa tres cents anys) es posen d’ un acord total  per a denigrar-nos i fer-nos culpables  del que  som, i del que ells voldrien que fóssim, i nosaltres, en lloc de posar-nos d’acord en quelcom tant elemental, i tant vital  per al nostre futur que és fer un front comú, en dediquem   a barallar-nos, per coses insignificants. I ara per acabat-ho d’adobar, amb la Colau i els de podemos i els que no podem fer-hi res,  ho acabarem d’embolicar. Fem-nos-ho  mirar, catalans! Sinó, no ens queixem...