dilluns, 23 d’abril del 2018


PLANA DE VIC, COLZA I ZOIDO
Ara, amb la meva esposa tornàvem del Gurumbau, i en aquest dia tant bonic de primavera, rodejats de tants i tants camps de Colza d’aquell groc tant bonic,  i recordant que el govern espanyol tant progre, i just ell, te una certa fòbia al color groc, com ha mostrat amb les samarretes i bufandes de ciutadans normals que  anaven a veure un partit de futbol, m’ha vingut al pensament, que aquest senyor en Zoido deuria ser informat que mitja plana de Vic,  s’ha aixecat contra el govern, lluint aquest color tant perillós, i així el porquet ministre, podria llogar uns millers de Bulldozers, o excavadores i ordenar portar-los a la plana, i arrasar amb un símbol tant perillós. Oi que seria bona idea? D’aquesta manera, i tenint en compte quan bons i generosos són en Racoi y suys muchachos, tal vegada em donarien un a recompensa per al meu amor patriòtic. Els truco?

dimarts, 17 d’abril del 2018


JA HO DEIA DON CORLEONE,  FILL.
“Amistat i diner, es com voler barrejar oli, i aigua”. Impossible.  Jo, hi afegiria; “Bondat i política també són impossibles de barrejar. Alguns exemples quotidians ens els mostren els polítics sobre tot dels grans partits estatals. Dels de,ls PP, PSOE, Cs., o PSC, a quant en salvaríeu de la condemna? Actualment, veure la dolenteria dels del Cs, fa vertadera basarda!I, qui els finança? Ah!



ESTIMADA DESCONOCIDA XARNEGA.
Mira; según mi punto de vista,  xarnegos somos todos. Según tengo entendido, unos doscientos años atrás, un francés creo que de un pueblo del Llengua doc, cansado de pasar hambre, y sufrir epidemias, se decidió a pasar la frontera, y se estableció en un pueblo de la Cataluña pirenaica , y no le iría tan mal, ya que de ese primer Suriñach, (entonces Solignac, creo) hoy hay bastantes en Cataluña, y más bien o más regular, todo el mundo ha salido adelante. Por tanto estimada, y copiando en parte el himno del Barça, "No importa de donde vengamos, si del sur o del norte" lo importante, es saber que pretendíamos de nuestra patria. El problema que hay con los emigrantes españoles (no mucho con los de otras procedencias), es que hay dos tipos bien diferenciados; Los primeros, (la Mayoría) venían a Cataluña para intentar mejorar su vida, y casi todos lo han conseguido. El problema, se ha creado con los otros, los que imbuidos de las antiguas creencias, han soñado venir a un país de conquista donde en lugar de indios como en América, han encontrado algo raro, a la que suelen llamar " Catalanotes "los que aparte de hablar otra lengua, tienen unas ideas bastante claras, que no interesan nada a los" colonizadores "los que también la mayoría son los funcionarios o enchufados de todo tipo enviados por las oligarquías económicas y élites políticas españolas para ordeñar una vaca, que se resiste a producir tanta leche y no poder dar de mamar a sus hijos. Fijate bien, que hasta un hombre tanto siniestro y malo como Montoro, lo reconoce públicamente. Por eso amiga desconocida, no te preocupe ser "charnego/a" en mayor o menor medida todos los países del mundo, somos una mezcla de etnias e identidades, y lo único que vale es la intel inteligencia, buena fe y bondad de cada persona. Por mi trabajo, cuando era joven, durante años, he viajado por ochenta países de este mundo tan diverso, y en todos he encontrado gente muy buena y gente bastante mala. La única diferencia que tenemos entre catalanes y una parte de los españoles, (no la más grande pero si la más poderosa), es que son los descendientes de los conquistadores de unas colonias que se los han quitado de encima, y ​​como la única colonia que les queda es nuestra tierra, (y puede que la isla de Perejil) y conocen que sin nosotros España no es viable, de ahí que financian unos periódicos y unas TVs dirigidas por hombres malos mentirosos y ruines, que engañan a los españoles de buena fe que no conocen esta Cataluña de la que tú, yo y un sinfín más de Xarnegos de primer o quinta generación formamos parte, y les hacen creer que somos muy malos, pero como ves nos sostienen con mano de hierro para que no nos escapamos.
Me gustaría extenderme más, pero estoy seguro de que te ha quedado claro. Animo pues, y adelante!
Narcís Suriñach

dilluns, 16 d’abril del 2018


RECORDEU EL “TRIST PARTIT”?
Crec que era l’any 2008 quan manaven els polítics “D’esquerra i de progrés” segons paraules el gran Obiols,  gràcies a que “El conde don Julian” (Llegeixis Carot Rovira) per a poder tocar poder, va donar la clau (la cagau deia ell) del “Peñon” català als “Tariks” socialistes d’en Montilla que no haurien manat mai a Catalunya, quan per una d’aquelles coses imprevisible de “La mare Natura” van passar unes setmanes sense ploure, i els grans pròcers catalans senyors Baltassar, i el gran Saura, (Si, aquell que per a no mal gastar, riu a terminis, o sia Ha-ha-ha, amb cadència suau i calculada)varen decidir que ja no plouria mai més, i el poble català moriria de set. Savis i bon com eren, ràpidament es van llança a comprar kilòmetres de canonades per a portar aigua del riu francès Röine fins a Catalunya. Dissortadament per a ells, i com sol succeïr sempre,  després es va fer un tip de ploure,  i les canonades va quedar de “cos present” per allà dalt la Cerdanya, on no sé si encara hi són.
Veient doncs que de moment Catalunya no quedarà un desert, se’m acut aconsellar a aquells pròcers que intentin revendre les canonades per a traure aigua de l’Ebre i altres rius, on també sembla que la natura gaudeix de bona salut aquàtica, i on les lleres queden desbordades. Que en penseu? Els ho aconsellem als savis del Trist partit?


diumenge, 15 d’abril del 2018


LA MANIFESTACIO
La guàrdia urbana diu que a la manifestació s’hi han reunit unes tres-centes quinze mil persones. Si tenim en compte que solen ser molt prudents al comptar, podem suposar que n’hi havia unes tres-centes tren ta  mil més o menys.  EP! PERÒ AI, AMICS! ARA SORTIRAN EL MAJORDOM MILLO (Sala Martin dixit) I ELS SEUS ACÒLITS, I DIRAN QUE COM A MOLT EREN UNS VINT MIL. Que us hi aposteu?

dissabte, 14 d’abril del 2018


ESTIMADA DESCONEGUDA XARNEGA.
Mira; segons el meu punt de vista de xarnegos ho som tots. Segons tinc entès, uns dos cent anys endarrere, un francès crec que d’un poble del Llengua doc, cansat de passar gana, i sofrir epidèmies, es va decidir a passar la frontera, i es va establir en un poblet de la Catalunya pirinenca, i no li devia anar tant malament, ja que d’aquell primer Suriñach, (llavors Solignac, crec)  avui n’hi ha bastants a Catalunya, i més bé o més malament, tothom se’n ha sortit. Per tant estimada, i copiant en part l’himne del Barça, “Tant se val de on venim si del sud o del nord” l’important, es saber que preteníem de la nostra pàtria. El problema que hi ha amb els emigrants espanyols (no gaire amb els d’altres procedències), es que hi ha dos tipus ben diferenciats; Els primers, (la Majoria) venien a Catalunya per a intentar millorar la seva vida, i quasi tots ho han aconseguit. El problema, s’ha creat amb els altres, els que imbuïts de les antigues creences, han somniat venir a un país de conquesta on en lloc d’indis com a Amèrica, hi han trobat una cosa rara, a la que solen anomenar “Catalanotes” els quals a part de parlar una altra llengua, tenen unes idees bastant clares, que no interessen gens als “colonitzadors” els quals també la majoria són els funcionaris o endollats de tot tipus enviats per les oligarquies econòmiques i elits polítiques espanyoles per a munyir una vaca, que es resisteix a produir tanta llet i no poder donar de mamar als seus fills. Fixat bé, que fins un home tant sinistre i dolent com en Montoro, ho reconeix. Per això amiga desconeguda, no et preocupi ser “Xarnega” en més o menys mesura tots els països del món, som una barreja d’ètnies i identitats, i la única cosa que val es la intel·ligència, bona fe i bondat de cada persona. Per la meva feina, quan era jove, durant anys, he viatjat per vuitanta països d’aquest món tant divers, i en tots hi he trobat  gent molt bona i gent força dolenta. La única diferència que tenim entre catalans i una part dels espanyols, (no la més gran però si la més poderosa), es que són els descendents dels conquistadors d’unes colònies que se’ls ha tret de sobre, i com que la única colònia que els queda es la nostra terra, (i pot ser la illa de Perejil) i  coneixen  que sense nosaltres Espanya no és  viable, per aquest motiu financen uns diaris i unes teles dirigides per homes dolents mentiders i roïns, que enganyen als espanyols de bona fe  que no coneixen aquesta Catalunya de la que tu, jo i una infinitat més de Xarnegos de primer o quinta generació formem part, i els fan creure que som molt dolents, però com veus ens sostenen amb ma de ferro perquè no ens escapem.
M’agradaria estendre’m més, però estic segur que t’ha quedat clar. Anims doncs, i endavant!

divendres, 13 d’abril del 2018


BARÇA I REAL MADRID, O BERTOMEU I FlORENTÍ.
Mireu; aquests dos punts de l’encapçalament, no tenen comparació possible. El Barça, és l’equip dels que de bona fe creien que el futbol era un esport, i com que es guanyaven la vida en coses molt distintes, fundaren un club per al gaudiment dels seus socis i practicants.  El Realíssim en canvi, des dels seus començaments, va estar guiat a ser una força de xoc, o si voleu un grup de pressió per a traure’n beneficis polítics o econòmics espuris. Per això, sols cal veure la fesomia maldestre i ferotge del Santi Bernabeu en ple franquisme, aquell que deia: “No, si a mi Catalunya me gusta mucho. Lo que no me gusta son los catalanes” o la cara de murri i trampós den Florentí el del “Castor” i les autopistes que paguem tots, i tants i tants d’altres negocis bruts. Per això la llotja del Bernabeu, és un niu de polítics de mig pel, (Vease por ejemplo Rajoy) i tot tipus d’ endollats, i aprofitats que intenten deixar-hi veure la seva cara miserable per a poder mirar de sucar-hi d’alguna manera.    Així també, i com el club,  els presidents del Barça, no han estat mai a la altura d’immoralitat del madrilenys, i fins uns va ser afusellat amb l’excusa de ser català. Tal vegada, l’únic que era una mica, però només una mica de la mateixa fusta, va ser en Núñez. Tots dels demés sempre han demanat perdo  amb tal de congraciar-se amb el poder central. Tenim per exemple en Bertomeu i Floreta  que sembla una germaneta de la caritat no massa il·lustrada, rodejada d’una colla d’escolanets incapaços de plantar cara.  Capítol a part en Laporta que sabia plantar cara i pagar amb la mateixa moneda, i així li va anar. Tots contra ell! 
Ahir, un cop més al Rel Madrid, li van xiular el penal salvador en el moment oportú (minut 98). Heu vist mai que li fessin això al Barça? Doncs perquè els Florentinos de cupo amb les seves influències econòmiques  (Que paguem tots) i polítiques, tenen comprat tot l’univers, i els del Barça amb un lliri a la ma saguanten, o com a molt porten   un ciri a la Moreneta. Altra comparació, seria l’Atletico de Madrid, (primer Atletico Aviacion) que és un club rival, però mani qui mani te poques o cap prebenda enfront el seu rival  que es només un a batre, i L’Espàñol, que tothom coneix que va estar fundat per anar contra el Barça i que encara ara la seva màxima aspiració, es guanyar el classic, també marca la diferència. No diré pas que uns siguin tots bons i els altres tots dolents, però, la diferència obscura de poders malvats i espuris, es molt gran. Pobres de nosaltres!!!


dilluns, 9 d’abril del 2018


Que una bestia bruta i miserable com és en Jimenez los Santos estigui tant ben protegida i ningú li  faci pagar d’una o altra manera les barbaritats que diu i les incitacions al odi i a la violència que deixa anar a diari, mostra que Espanya no és un país malalt sinó en fase terminal avançada!

divendres, 6 d’abril del 2018


CONSIDERACIÓ FILOSOFIC-PSICOLÒGICA.
Només els molt dolen ts o els molt beneïts, no experimenten sentit de vergonya davant dels seus errors o males accions premeditades. En Llanera i l’altra jutgessa condemnativa,  de quins creieu que són?