PIULADES, I REFILETS.

Ara que tot déu piula qui més pot, alguns amb gràcia i saviesa molt limitada, jo, per a fer honor al meu blog (narsuri.blospot.com.es)  que com sabeu te per lema “Contra tot”, en lloc de piular, em dedicaré a refilar, missió suprema de tos els bons ocells cantaires, i per a començar, aquí en van els primers refilets.

Lluís FRANCO Rabell. Si tenim en compte que franco equival a sincer, haurem de pensar que aquest senyor, amaga el seu cognom perquè no ho deu ser gaire de  sincer. Sinó, Perquè l’amaga? Pel caudillo? Que eren parents? I si ho haguessin què? Ai, Rabell, Rabell! Clar, que mirar la carrera política d’aquest pròcer, ja fa pensar una mica. Començar a voler dirigir la nació a seixanta tres anys sense cap experiència, ja fa entendre una mica l’altre cognom. No entra en política vell, no. Ell, hi entra RABELL. Anava a dir pobre home, però tal vegada es millor dir; pobres de nosaltres!

La ADA. Temps enrere quan encara no dirigia la ciutat més important, ja vaig dir que se’ns havia COLAU, una dona perillosa. Pel que diuen les males llengües, aquesta persona tan despresa i generosa, quasi comparable amb la Joana de Arco francesa, es veu que a part de col·locar als seu “parella” (queda maco oi, dit així?) i altres despresos varis, comanda  una ONG, de la qual sembla que ja n’ha tret prop del 3.000.000 milions d’euros. Sous oficials varis apart, és clar. Només una cosa; si en la pròxima legislatura torna a sortir escollida,  me’n vaig a Corea del Nord, i demano a aquell home tant savi, en King Kong Un,? que em faci ciutadà el seu país.

ICETA, HERRERA, CAMATS, I UN LLARG ETC.  Veure que aquestes intel·ligents i respectables persones poden viure del “Cuento” com viuen ells des del principi de l’Univers, sense fer ni haver fet mai res de veritable profit per a Catalunya, em fa pensar que el nostre país, te un destí molt dubtós, i que amb independència o sense si els pares de la pàtria tenen de ser d’aquest calibre  ho tenim; millor dit, els nostres descendents, ho tenen molt fotut. Un Cop més, recordo el meu amic glevatà en Ramón, que quan parlava d’aquests temes, solia dir: Ja pots comptar; putes i lladres!

SUTGERÈNCIA A CIUTADANS.

Suposo que tothom deu recordar que quan el gran home d’estat, el senyor Alberto Rivera es va voler fer famós,  Va publicar en tots els mitjans i llocs possibles la seva foto nua de porquet grassonet per que el públic en general pogués conèixer fefaentment tota la seva saviesa, que tant palesa quedava en la foto.

Ara, de cara a les properes eleccions, i donat que per al porquet, Catalunya ja se li ha fet petita,  i es presenta per a redimir tota la península i possessions del nord d’Africa, en el seu lloc ens deixa aquí a casa nostra una nena que encara que sembla de casa bona, i que quan piula no diu més que obvietats, com que no és cap bellesa, però la seva joventut la fa escaient, jo, li donaria el següent consell, que segur que seria un èxit absolut.

Senyora o senyoreta Arrimadas; despullis com va fer  el seu mentor, agafi tres fulles de boix per protegir de mirades lascives, les seves intimitats més preuades, tapis tot el que donin de si les dites fulles, facis fotografiar, i ompli com va fer el seu mestre tots els espais de Catalunya. Veurà que serà un èxit absolut, i on no arribin els seus raonaments que fins ara semblen molt limitats, arribaran les seves qualitats carniques.

Ja no m’atreveixo  suggerir que la foto, fos doble amb el porquet nu al seu costat. Un esdeveniment eixís, ja seria el Summum. Ell, l’Albert, amb una fulla de boic a la punta del pitu ja en tondria prou.

Si ho fa com li dic i triomfa, cosa gaire bé segura, només li demano que miri si durant el se mandat, em pot trobar un càrrec d’aquestos tant abundants dintre les administracions publiques, que no serveixen per  a res, però que cobren cada més.

LA LÒGICA DEL GOVERN ESPANYOL.

He sentit aquest matí, que ahir a França van detenir un musulmà en un tren, per haver ferit a trets i ganivetades tres persones,  i per anar armat amb diferents explosius, per poder fer un atemptat. Fins aquí, res de nou. Com diria aquell; es la seva feina, pobrets!

La cosa, es comença a fer interessant, quan la noticia diu que aquest angelical subjecte havia  viscut a Espanya, i que la policia espanyola ja el tenia fixat per ser assistent assidu d’una mesquita de sentit integrista i on es formen terroristes. Anem a veure: Si la policia el tenia fitxat per assistir a un lloc d’adoctrinament  terrorista, com permet el sant i just govern d’en Rajoy que aquesta, (i tantes d’altres) mesquita continuí oberta? Si ens diuen que España és un país aconfessional, per que donen tantes facilitats a propagar una doctrina on diu ben clar que nosaltres som uns infidels als quals l’ Islam ha d’exterminar? Això, fomentar l’odi i la venjança, ja és un pecar en si mateix, però que ens el vinguin a predicar a casa, i  ho acceptem ja és el súmmum, no sé si de la més gran ignorància o si els interessos politics dels nostres tant  intel·ligents governs els fan abaixar el cap  davant el petroli àrab. Males llengües, deien que el incommensurable rei Juan Carlos I hi tenia comissió. No sé si el no menys ínclit i gran Felipe VI també tira de la rifeta? El que és evident, és que si anem deixant plantar plantes verinoses a casa nostra com succeeix ara, acabem tots enverinats.

Només així a tal d’anècdota, vull recordar  que jo, durant anys, i per motius de treball, vaig viatjar per tots els països de l’orient mig, i que una vegada al principi, vaig voler conèixer l’interior d’una mesquita propera a l’hotel que m’allotjava, i ingenu de mi, vaig entrar-hi. Encara no havia fet cinc passos, que quatre clergues em van agafar al vol, i amb una rebel·lada, em van fotre de morros al mig del carrer.  Això, era l’equivalent a la caritat cristiana? No, jo era un infidel, i no podia macular un lloc sagrat.

Aquí, clar, som diferents. D’esglésies a casa nostre no se’n construeixen. De mesquites si. Que diran els nostres descendents  d’arrel cristiana d’aquí a cent anys? Clar, que; En quedaran per dir quelcom?

RABELL, ARRIMADAS, ESPADALLER, BESCANSA, ETC.

Haureu de reconèixer amb mi, que al grup dels politics on abans hi podíeu trobar gent preparada us agradés o no, es on avui van a parar totes les persones  de cultura molt limitada, a part de tot tipus d’envejosos, i d’idees esbiaixades, venjatius, i altres tristos etcèteres. Seria una mica, com les golfes de les cases pairals,  on s’hi porta tot el que fa nosa i ja no serveix per ares útil. Per asseverar això, només cal mirar una mica els pretendents a presidir la Generalitat.

Així  com no fa pas massa anys, els  pretendents a dirigir la nació, la comunitat o inclòs el poble o vila, tenien  un cert nivell moral, i intel·lectual, ara, cada dia veiem gent més desarrapada presentant-se com a redemptors de la humanitat, i a nivell de l’estat opressor, tenim l’exemple d’en “Racoy”, o abans el d’en “Sapateru” sense oblidar tants d’altres.

Ara, aquí, a nivell català, de sobte i sense que ho esperéssim, ens  han sortit un pomell de flors, que si no fessin por, sens dubte farien riure. Només cal mirar l’encapçalament de l’escrit, per a entendre-ho. Aquest home que fins menteix en els seu cognom, donat que te por o vergonya d’anomenar-se Franco i és fa dir Rabell. O bé  la Arrimadas i la Bescansa, que la única qualitat que els coneixem, es que són joves, i relativament boniques, però cap virtut més. O l’Espdaler, que té menys substància que l’aigua de Marduix, i del que ningú és recordarà d’aquí a pocs anys, quan els mitjans de comunicació no el necessitin per a perjudicar a CDC, i deixin de donar-li tribuna. No oblidem la Colau. Si d’aquí a quatre anys, la tornen fer alcaldessa, cosa que dubto, i desitjo que no passi pel bé dels barcelonins, voldrà dir, que la misèria moral, l’enveja i la venjança, dominen la Capital de Catalunya.

Només una reflexió: Us deixaríeu operar ja no del cor, sinó sols de l’apèndix per un xarlatà de fira? Preferiríeu un cirurgià, oi? Doncs avui, quasi la major part els que ens treuen les tripes, i els que ens les volen treure, o són xarlatans, o ressentits, i venjatius. Pensem-hi una mica, ens hi juguem el futur dels nostres fills, i nets. Narsuri.blogspot.com.es

GRÀCIES A TOTS.

Gracies a tots els que per mitjà de Facebook o altres mitjans,  heu tingut la gentilesa de felicitar avui a un vell  que a aquesta edat, (80 anys) ja és més un incordi, o una rèmora que quelcom massa útil. Això dit, tinc de confessar que veure que hi ha persones que no en tenen cap necessitat, però et recorden, t’aprecien, i alguns segur fins t’estimen, és molt il·lusionant.

Una abraçada a tots, i repeteixo. Gracies de tot cor.

QUI DEU FINANÇAR L’ESPADALER?

La Pilar Rahola, dona exagerada (daixò viu) però intel·ligentíssima, no fa gaires dies que va dir en el programa del Déu Cuní, que a l’Espadaler, en Duran, i els quatre o cinc  més que queden  del mini partit anomenat Unió, hi hauria molta gent interessada en posar-los al davant micròfons en quantitat per que poguessin desbarrar sempre que poguessin perjudicar Convergència, i així ha estat. Un home tan limitat com el de Sant Quirze, no passa ni un dia que amb aquelles ulleres pura pantalla per a semblar més intel·lectual, no surti en cinquanta diferents mitjans dient sempre el mateix, o sigui  no res, però això si amanit de moltes repeticions de la paraula “Doncs” que ell ni solament pronuncia bé ja que es limita  dir; dons, que no és pas el mateix.

La pregunta que em faig, i que jo per la edat ja no veuré, és: Que farà, a que es dedicarà, qui recolzarà un home tant limitat quan ja no serveixi per a perjudicar als seus ex aliats?

Narsuri.blogspot.com.es

SOBRE PEDRO MUÑOZ SECA

L’altre dia, vaig publicar aquí, Records nostàlgics, on mostrava la meva admiració i simpatia pels escriptors Pedro Muñoz Seca, i Enrique Jardiel Poncela. De manera privada -però que responc en públic- vaig tenir el comentari d’un amic que em deia que considerava que Muñoz Seca havia estat una mica “Fatxa”. Jo no ho crec eixís, sinó que en ser tant intel·ligent, no era estrany que es fotés una mica de les barbaritats de tants “progres” de la època que amb la seva ignorància, van provocar tants mals.

Com que admiro sincerament aquells intel·lectuals, em reafirmo en el que vaig dir.

Narsuri.blogspot.com.es

REORDS NOSTALGICS.

Aquest dies de tanta calor, que dona tant poques ganes de treballar, m’he dedicat a repassar i treure la pols a tants i tants llibres que tinc guardats de tota la meva ja molt (Pot ser ja massa?) llarga vida, i del que guardo tant bons records.

Entre els autors de parla castellana, del passat segle, n’hi ha dos als que aprecio particularment, i crec que amb tots els mereixements.

Un, és Pedro Muñoz Seca, i l’altre Enrique Jardiel Poncela.

El primer, que amb menys de seixanta anys, va fer una obra tant prolífica com bona. Entre totes elles, però, sempre portaré al cor i a la ment; ”La Vengnza de don Mendo”, que és un monument a la intel·ligència i a la ironia, al temps un retrat exacte del miserable comportament de la reialesa i noblesa de llavors, però també en molts cassos  de la d’ara. Aquest home tant intel·ligent, va ser assassinat miserablement per raons polítiques.

El segon, te una sèrie d’obres de teatre delicioses, tals com “Los ladrones somos gente honrada”, “Eloisa està debajo de un almendro” i tantes d’altres, però jo el recordo sempre per una sentència cent per cent encertada i irrefutable, que diu:

“El amor, es un drama en un acto; el sexual” Oi que sí?

Va morir amb cinquanta anys. Perquè la gent intel·ligent mor més jove?

Narsurblogspot.com.es

CATALUNYA, R.I.P.

Ahir al vespre, el senyor Mas va signar el decret per a les properes eleccions. Donant un petit cop d’ull a l’arc parlamentari, m’entra una por i una tristesa molt gran. M’explico.

Els de convergència, que han comés l’error de mantenir enquistat el floronco d’Unió, durant anys, i que l’han rebentat ara davant les eleccions, quan ja era tot pus, i encara que quedaran només l’oportunista i vividor Duran, i el no res,res   Espadaler, persona que a part que no sap dir coses d’interès, tampoc sa com dir-ho excepte allò que va repetint  doncs, doncs, doncs, encara que ell estalviador com és diu; dons, dons,dons. Es curiós, veure que un home tant limitat com ell, es pugui passar hores i hores parlant i no dient  res, des que per a perjudicar a en Mas, i al catalanisme, tots els micròfons d’Espanya se li posen  per davant. Que trist...

Altra grup que faria molta patxoca si no fes plorar, són el de Si que es pot, comandats per un senyor que els seus veïns segur que coneixen i que sembla que es diu Rabell. Veure aquest enyor que ja ven grandet busca el seu  moment de glòria, em fa pensar que quan jo era molt nen, un meu oncle anti carlí, solia cantar una cançó que en un fragment deia: “A en  Zumalacárregui l’an ferit del cul, i entrega la escopeta a un altre gandul”. En aquest cas, en Zumalacárregui seria el gloriós Herrera de la bicicleta, i en Rabell l’altre gndul. I, no oblidem la Camats. Que trist...

Per fi, sembla que ens hem deslliurat de la morruda Camacho, i en el seu lloc per anar contra el catalanisme, hi ha posat en Garcia Albiol. Haig de reconèixer que quest senyor, em cau bé. Si la Alicia era tot odi i maldat, aquest, no enganya, i crec que sap poc de fingir, i no perjudicarà pas gaire a ningú. Els que el van treure d’alcalde, es van equivocar. En aquell lloc era inofensiu, i amb les seves lluites, més aviat feia gràcia.¡

Per últim, els Iceta Boys. Han d’estar molt fotuts els el PSOE per tenir  per capdavanter a Cataluna un home que encara que ja deu portar més de cent anys en política, mai ningú l’ha tingut per a res. Un altre que no sap que dir, però que busca el seu minut de glòria. Repeteixo; Que trist...

Esquerra i la Cup, un dia diuen blanc, i l’altre negre per no perdre vots.

Pobre Catalunya, R.I.P.