SIC TRANSIT GLORIA MUNDI

Fullejant els diaris d’avui, m’ha fet gracia veure les monumentals esqueles que en avisaven de la mort del senyor Emilio Botin, i etc.etc.

Això, m’ha fet pensar la frase llatina  amb la que encapçalo l’escrit, que ve a dir  que les glories i vanaglories del món, duren molt poc, com poc dura la vida humana.

Recordant una vella anècdota que tantes vegades m’havia explicat el meu pare amb sornegueria, d’un vell terratinent de Sant Boi, molt ric, al que ja a punt de morir-se i mentre el confessava, el rector del poble li oferia si volia comprar un tros de Cel, pagant és clar amb diners terrenals, m’ha fet pensar que no sé si amb tant poder i tants milions, ell, el senyor Botin, ho tenia previst, i ja hauria comprat també un tros de cel o aneu a saber si un latifundi dintre el mateix. El que és segur, que ell, d’uns quants mesos més de edat que jo,  S’ha mort cobert de gloria i de milions, però ja és difunt. Jo pobre pelat i insignificant, encara aguanto. No sé, ni vull conèixer el meu futur, però; de que li ha servit tant diner i tanta glòria si no ha estat per sentir-se superior a la resta dels mortals? Ha aprofitat el seu poder per a fer el bé ue podia? Ara, ja es a l’altre Barri, i no podem conèixer si la seva ànima, gaudeix de mes prebendes i facilitats que la resta dels altres  mortals.

També m’ha fet pensar, que si va pagar més de dos cents mil euros de multa, per evasió de divises, quina  devia ser la quantitat estafada? Haurem d’esperar que passa amb Jordi Pujol, per entendre perquè a un, l’estat se li ha tirat a sobre i fins un miserable com en Montoro, l’han tractat de lladre i a l’altre no li van dir res,  ni ningú el va insultar, i amb el d’aquí,  tothom s’hi ha vist amb cor. Clar que un era català, i d’una temporada en sa, separatista, i a més, anys  endarrere havia tingut la barra de voler crear un banc català, cosa totalment impensable per l’imperi del qual Botin era capdavanter. Descansi en pau.

narsuri.blogspot.com.es